VIDA - L’UNIVERS, ORDRE I BELLESA

Des que era molt petiteta els avis em portaven a la muntanya la nit de Sant Llorenç per poder veure la pluja d’estels o llàgrimes de Sant Llorenç.

Com que estàvem al poble ens era molt fàcil trobar un lloc on la llum artificial no ens impedís veure l’espectacle. Alguns anys ens trobàvem que el cel era ple de núvols i no podíem veure’n cap.

Aquest any també hem anat a la recerca dels estels caiguts i n’hem pogut veure força. Ha estat fantàstic, com sempre!

Ara que sóc una mica més gran i m’agrada saber el perquè de les coses, he buscat informació d’aquest fenomen astronòmic i he quedat bocabadada amb el que he llegit.

Sempre que em parlen o llegeixo sobre l’univers em venen al cap moltes preguntes: Com és possible que hi hagi un ordre tan perfecte en un espai tan immens? Com és que cada any, cada més, cada dia es repeteixen els mateixos moviments, les mateixes coses? La terra gira i apareix el sol, passen unes hores i el sol es deixa de veure. Després de l’estiu arriba la tardor, després de l’hivern , la primavera, .... i així amb tot el que fa a l’univers.

I per molt que pregunti, la resposta sempre acaba sent la mateixa: És un misteri, és cosa de Déu Pare. Els homes estudiem els fenòmens i els contemplem, els vivim i els gaudim, però no els controlem, no estan a les nostres mans.

Pare, gràcies perquè ens has donat una vida plena d’ordre i de bellesa. Que sapiguem viure-la i gaudir-ne cada dia, cada hora, cada moment.