Donem-los AMOR, CARINYO, ESTIMEM-LOS.

 Avui volia parlar de la sort, i el privilegi, perquè som uns privilegiats, en poder sentir com una persona ens estima, i està allà sempre, facis el que facis, passis un bon o sobretot mal moment, i l'atenció, la preocupació i la dedicació que et té cada dia. Aquest sentiment d'estimació no el té qualsevol persona, ni uns pares, germans, en general família tampoc. De vegades no ens donem compte d'aquestes coses, perquè portem vivint amb aquests sentiments des de petitons, però hem de ser més agraïts, perquè si ho fas per totes aquelles persones que, resumint-ho, estan, han estat i estaran sempre allà per tu, no estaríem aquí, i estaríem tot el dia a la nostra casa plorant amargats, i realment sense vida. Així que donem gràcies continuament i fem el mínim esforç per preocupar-nos i esforcem-nos a passar temps amb ells. 

Donem-los AMOR, CARINYO, ESTIMEM-LOS.

(N.R.)

Maria, ajuda’ns

Maria,
ajuda’ns a tenir més confiança
en nosaltres mateixos i amb els altres,
a superar la nostra vergonya,
a tenir més constància,
a perdre la impaciència ,
a ser menys ganduls,
a enfortir-nos dia rere dia,
a oblidar-nos de la gelosia.

Et demanem
que ens ajudis a aprendre a escoltar més els altres
i a pensar més en els que ens envolten,
a ser més extrovertits
i a tenir més autoestima.

Gràcies Maria
per tot el que fas per nosaltres.

DESVETLLA’NS, SENYOR

Desvetlla, Senyor, els nostres cors, 

que s’han adormit en les coses 

i ja no tenen força per a estimar. 

Desvetlla, Senyor, la nostra il·lusió, 

que se ha apagat en il·lusions fugisseres. 

Desvetlla, Senyor, la set que tenim de Tu, 

perquè massa sovint bevem aigües amargues 

Desvetlla, Senyor, la fam que tenim de Tu, 

perquè les nostres menges ens deixen buits. 

Desvetlla, Senyor, el nostre desig de felicitat 

perquè ens perdem en diversions caduques. 

Desvetlla, Senyor, el nostre silenci buit, 

perquè necessitem paraules de vida per a viure. 

Desvetlla, Senyor, tot el nostre ésser, 

perquè hi ha camins que sols es fan 

amb els ulls oberts per a reconèixer-te.

GRÀCIES, PARE DÉU!

Pare Déu,
vull donar-te gràcies
perquè m’has creat,
has pensat en mi des de sempre.

M’has teixit a les entranyes de la mare
i m’has donat un nom
amb el qual tu em coneixes
i també tots els meus companys.

Tu em crides pel meu nom.

Gràcies, Pare Déu, per tot el
que m’has donat:
unes qualitats, una família,
un cor per estimar,
unes persones al meu voltant,
la seva amistat,...
i, sobretot, la fe
i una personalitat pròpia per a
poder viure-la de tot cor.

Gràcies, Pare Déu,
perquè ens aplegues a tots
i ens sentim contents
d’ésser i saber-nos
FILLS TEUS.

Pare, gràcies per tot.

SABER DEL SILENCI PER SABER ESTAR

 

Caminem

Caminem mentre tenim llum, abans no arribi la tenebra, camineu.

Lloa el Senyor, ànima meva.
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

No us fieu dels poderosos,
homes mortals, incapaços de salvar.

Exhalen l’esperit i tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans.

Feliç el qui troba ajuda en Déu,
el qui espera en el Senyor,
que ha fet el cel i la terra,
el mar i tot el que s’hi mou.

Ell es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.

El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui han ensopegat,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
sosté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.

salm 146