HOSPITALITAT

El valor de l’hospitalitat en el món i la gran ciutat en que vivim no el podem veure gaire. Ser hospitalari vol dir acollir l’estranger, acollir el desconegut. No si val ser hospitalari amb els meus. Quan som hospitalaris amb el desconegut estem reconeixent que li falta alguna cosa. Però la importància de l’hospitalitat no rau tant en el sentit físic de donar-li sostre, pa, aigua, sinó en el sentit simbòlic. L’hospitalitat no depèn de la quantitat sinó que depèn del cor. Ser hospitalari implica escoltar, implica fraternitat, implica compassió. Que vessin fet els antics peregrins sense l’existència a l’edat mitjana dels hospitals (antigament els hospitals no eren el que són avui). Que seria del nostre camí si no trobéssim persones hospitalàries que ens acollissin ...

AL METRO

Envoltat d'una gran gentada aquell noi arrossegava els peus a cada graó de l'escala que comunica les dues línies del metro. Bambes molt velles, pantalons bruts, anorac gruixut i carregat de grassa, el cabells desordenats..... semblava un penjat. No ho semblava, hi anava de penjat.

Se m’ha acostat, però no tenia temps per a ell. He fet com si no el sentís. Evidentment no podia arribar tard a la classe. I ves a saber com hagués reaccionat! També... hi havia tanta gent! Quin espectacle! Quina vergonya!

No puc evitar ara, que tinc un moment de soledat, de pensar en ell. On deu ser? Sol o amb altres? Que potser estar malalt? És d'aquí o de fora ? Què volia?

Ni una resposta. Tot són preguntes. A cadascuna només hi ha un buit.

I Tu, Déu, que em vols dir amb tot això? M'agradaria que m'ho expliquessis. Ja saps que no soc capaç d'aturar-me per mostrar compassió, però això no implica que no pugui ser hospitalari. Em fa pànic rebre un moc inesperat, fer el ridícul. Per ara és superior a les meves forces. Senyor dóna’m força per superar les meves pors.

EL JUDICI FINAL

Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: -Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Llavors els justos li respondran: -Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà: -Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. Després dirà als de la seva esquerra: -Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar. Llavors ells li respondran: -Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir? Ell els contestarà: -Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi. I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna. (Mt 25, 31-46)