Dóna'ns, Senyor, aquella Pau estranya que brolla en plena lluita com una flor de foc; que trenca en plena nit com un cant amagat; que arriba en plena mort com el bes esperat. Dóna'ns la Pau de què caminen sempre, nus d'avantatges, vestits pel vent d'una esperança núbil. Aquella Pau del pobre que ja ha vençut la por. Aquella Pau del lliure que s'aferra a la vida. La Pau que es comparteix en igualtat fraterna com l'aigua i l'Hòstia.
Pere Casaldàliga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada