PREGÀRIA DE FI DE .... (trimestre, curs, ...)

Senyor,

Acabant aquest ..... volem donar-te gràcies per tot allò que hem rebut.

Gràcies per la vida,

per l'alegria i el dolor,

puix que va ser possible i pel que no va poder ser.

T'oferim el que hem fet en aquest .......:

el treball que hem realitzat,

les coses que han passat per les nostres mans

i el que amb elles hem pogut construir.

Et donem gràcies pels

companys, professors, educadors i treballadors,

amb els que hem compartit treball, trobades i formacions.

Omple'ns de bondat i d'alegria per a les properes vacances,

a fi que, quants convisquin amb nosaltres o se'ns acostin, trobin en les nostres vides una mica de TU.

Amén

Pregària a Jesús en un nou curs escolar

En aquest inici de curs, posem a les teves mans, Jesús, totes les nostres il·lusions, desitjos, anhels ... i també les pors els problemes o dificultats que ens puguem trobar al llarg d'aquest camí que encetem

Gràcies pel temps de descans que hem gaudit i per començar un nou curs amb energies renovades.

Gràcies per una nova oportunitat de seguir creixent i aprenent en l'aventura de la vida.

Gràcies per retrobar-nos de nou amb els companys del col·legi, amb els educadors, monitors, alumnat, personal no docent, religioses ... i que als seus rostres i mirades sentim la teva presència.

Senyor, gràcies per aquesta nova oportunitat de viure un nou curs amb sentit.

DESITJOS

T'oferim 10 DESITJOS, com els deu mesos que anem a compartir durant aquest curs:

1. Agrair el passat i tot el que han après com a do de Déu.
2. Viure el present amb il·lusió i creativitat.
3. Buscar i trobar Déu en totes les coses.
4. Mantenir l'amistat entre nosaltres.
5. Valorar el petit, el senzill, l'autèntic.
6. Tenir cura del regal de la creació.
7. Obrir els ulls i somiar amb un món millor.
8. Perdonar i demanar perdó.
9. Trencar motlles i estructures velles.
10. Estimar la vida, estimar el món, estimar Déu.

QUE ENS beneeixis AVUI I SEMPRE

Ningú va ser ahir

Ningú va ser ahir,

ni va avui,

ni anirà demà

cap a Déu

per aquest mateix camí

que jo vaig.

Per a cada home guarda

un raig nou de llum el sol ...

i un camí verge

Déu.

(León Felipe)

ÀVIES

Àmables 

Vitals 

Inigualables 

Especials 

Sempre

Àvies:

Què són? Què signifiquen per nosaltres?

Què signifiquen, simples persones que van cuidar les nostres mares i pares i que a més cuinen de meravella o alguna cos més?

Una àvia és la que ens cuida quan estem malalts, la que ens suporta, la que fa de segona mare, la que ens ve a recollir al cole i milions de coses més. De vegades no els hi fem cas perquè tenim coses a fer, però pensem: I quan elles no estiguin?

Amb aquesta pregària vull dir que hem de fer cas a les àvies, jugar a cartes amb elles, vuidar-les, demostrar-li que l'estimem. De vegades ens demanen coses i ens fa mandra fer-ho, però elles han de suportar totes les nostres tonteries i han d'aguantar coses ininaguantables. Perquè  quan elles no estiguin, trobarem a faltar els seus canalons, les seves abraçades i la seva presència. Així que hem d'estimar-les com elles ens ho demostren. Perquè no ens adonem del que tenim fins que ho perdem.

Senyor, ajuda'ns a demostrar a les àvies que l'estimem i mai més les oblidarem.

La pregària dels ancians i dels avis és un do per a l'Església, és una riquesa! Una gran injecció de saviesa també per tota la humanitat.

(Carmen A)

Joiosa la dona

Feliç la dona que té els ulls nets, 

molt desperts per saber llegir el misteri de la vida, 

entendre els signes dels temps,

i descobrir les petjades de l'Amat. 

Feliç la que té les orelles molt obertes, 

per escoltar els missatges oferts,

i acollir les veus dels petits, 

els crits de les víctimes, 

els anuncis del profeta. 

Feliç la dona que té les mans obertes, despreses; 

que sap que el Regne de Déu li pertany

i ho espera, també per als pobres. 

La dona de mans disponibles, 

servicials, generoses,

perquè el Regne de Déu vingui. 

Feliç la dona que camina 

sobre els seus propis peus, 

recolzant les seves petjades en les d'Aquell 

que va viure fins a l'extrem l'amor, 

que busca redreçar-se amb altres i amb altres, 

que vol donar a llum a la humanitat nova. 

Feliç la dona de cor ardent, 

que escolta la Paraula i s'enardeix, 

que gaudeix amb la promesa, 

contagia optimisme, 

creu en la utopia i la treballa.

Feliç la dona alegre 

encara que coneix el sofriment i la pobresa. 

No és alegria natural, 

és rebuda,

ha escoltat les benaurances. 

Sap que els pobres, els que pateixen són feliços, 

Déu està amb ells. 

Feliç la dona que eleva els seus braços

en actitud suplicant, 

conscient de la seva necessitat de Déu

i de l'Esperit que fecunda la Història 

i fa possible el fruit desitjat, 

el que fa "gemegar a la creació sencera com a dolor de part".

Feliç!

Feliç qui s'interessa pel pobre i feble!
Feliç qui dóna la mà al necessitat!
Feliç qui no sap negar una ajuda!
Feliç qui sap estimar i comprometre's!
Feliços, sí, els que no tenen por arriscar tot pel Regne.
Feliços els que saben canviar la rivalitat per la col·laboració,
la competència per la solidaritat,
la violència per la justícia i l'amor.
Ajuda'ns, Senyor,
a desterrar del cor l'egoisme
que tantes vegades l'envolta.
Ajuda'ns
a no fracassar en el nostre intent
d'estar atents al dolor dels altres.
Ajuda'ns
a saber mirar la realitat,
a descobrir la injustícia i la maldat.
Ajuda'ns
a ser missatgers d'esperança,
a arriscar, si necessari fos,
la vida pels altres.
Tu saps, que ens fa mal,
veure tants bons desitjos
que després no fem fructificar.
Que ens fa mal,
tenir les coses clares en la ment
i no traduir-les en compromisos
per transformar.
Dóna'ns força,
Senyor, perquè la teva Paraula
i els nostres desitjos arribin a fer-se realitat.

Quan el Senyor canvia la nostra sort

Quan el Senyor canvia la nostra sort, 

quan ens allibera de l'angoixa, 

quan beneeix el nostre esforç 

i omple les nostres mans de dons, 

tot just ho podem creure, 

ens sembla somiar. 

I tants i tants canvis 

que ens omplen d'alegria: 

el drogoaddicte recuperat, 

el malalt que va curar gairebé miraculosament, 

l'allunyat que va tornar a la fe. 

O el matrimoni que es recompon 

o les Esglésies que s'uneixen 

o els pobles que es reconcilien 

i el miracle dels que, deixant la seva vida fàcil, 

es consagren a Crist 

i es lliuren gratuïtament als altres. 

Són els tocs de l'Esperit, 

el que regala les garbes del goig, 

el que canvia les llàgrimes en cants d'alegria, 

el que fa florir el tronc sec, 

el que pot ressuscitar als morts. 

Des que l'Esperit renovà la vida de Crist, 

quan era al sepulcre, 

i el va omplir de vida, 

totes les sorts poden ser canviades, 

totes les morts poden transformar-se 

en experiències de Pasqua.

Cant a l'amor

Senyor Jesús: 

De què ens serveix parlar totes les llengües? 

Si ens falta l'amor, només fem soroll. 

De què ens serveix parlar en nom de Déu, 

conèixer els secrets i posseir tota la ciència? 

Si ens falta l'amor, ens falta l'essencial. 

De què ens val tenir tanta fe com per moure muntanyes? 

Si ens falta l'amor, res som. 

De què ens serveix donar-ho tot als pobres, 

i fins i tot lliurar la pròpia vida? 

Si ens falta l'amor, de res ens aprofita. 

Senyor Jesús, tu ens vas ensenyar: 

Que l'amor és comprensiu i servicial; 

que res sap d'enveges, 

d'arrogàncies ni d'orgulls. 

Senyor, ensenya'ns a estimar. 

Que l'amor no és groller ni egoista, 

no s'impacienta, no és rancorós. 

Senyor, ensenya'ns a estimar. 

Que lluny d'alegrar-se amb la injustícia, 

l'amor troba el goig en la veritat. 

Senyor ensenya'ns a estimar. 

Que l'amor disculpa sense límits, 

confia sense límits, 

espera sense límits, 

suporta sense límits. 

Senyor, ensenya'ns a estimar. 

Tu ens vas ensenyar, 

Senyor Jesús, 

que l'amor és més fort que la mort. 
Senyor, ensenya'ns a estimar!

CÀNTIC DE LA SAVIESA

Déu dels Pares i Senyor de la misericòrdia 

que amb la teva paraula vas fer totes les coses, 

i en la teva saviesa vas formar l'ésser humà, 

perquè arribés a ser fill de Déu, 

acollís la Paraula 

i aconseguís posar-la en pràctica. 

Doneu-nos el do de la saviesa, 

que és el do del bon gust en les coses. 

El saber destriar, gaudir, agradar. 

Doneu-nos l'espontaneïtat amb Déu 

i la familiaritat amb els germans. 

La facilitat de seguir els passos de l'Esperit, 

de saber agradar a Déu 

on la gent es confon; 

saber gaudir, 

on tothom té pressa d'esgotar la bellesa. 

El do de viure i apreciar la vida. 

Amb tu hi ha la saviesa, 

coneixedora de les teves obres, 

que et va assistir quan feies el món, 

i que ens habita, 

està en nosaltres, 

ens converteix 

i canvia el cor. 

Dóna'ns llum per saber 

el que t'és grat 

i poder arribar al cor de les coses. 

Dóna'ns llum per deixar-nos sorprendre 

pels que ens envolten. 

Reconèixer l'obra del teu amor 

on altres només veuen circumstàncies humanes; 

veure amb els ulls de Déu 

i escoltar, dins nostre, el crit que ens fa servidors de la vida. 

Envia-la dels teus sants cels, 

i del teu tron ​​de glòria 

envia-la perquè escoltem atents 

quan algú compte i narra les seves il·lusions i els seus desànims. 

Envia-la perquè anem creant l'espai on ens sentim germans
i trobem junts la sortida oportuna 

en la recerca contínua del camí que ens acosta a Tu. 

Perquè ella coneix i entén totes les coses, 

ens omple de valor, constància i fortalesa. 

És la força de la nostra feblesa 

perquè puguem definir-nos, lliurar-nos, mullar-nos .... 

fins a aconseguir la santedat i la justícia. 

Ens enviarà als pobres 

i a consolar tots els qui ploren. 

Envia-la perquè construeixi la nostra comunitat; 

perquè allà on visquem siguem instruments 

de pau i ferment de fraternitat. 

Ella enfortirà les nostres promeses i esperances 

perquè l'amor de Déu vessat en els nostres cors 

creixi i l'empresa iniciada per tu no s'abandoni

Canteu al Senyor de càntic nou

Canteu al Senyor un càntic nou, 

el de l'amor. 

Enterreu ja els tambors de la guerra. 

No es tornin a sentir els cants de la por. 

Sonin només himnes d'alegria i la flauta de la dolça amistat. 

El Senyor ha fet meravelles. 

Del no-res va crear el ser, 

perquè ens estimava. 

Del ser va treure la vida, 

perquè ens estimava. 

A la vida va ficar la seva Vida, 

perquè ens estimava. 

Ens va donar tota seva vida, 

perquè ens estimava. 

Canteu al Senyor un càntic nou 

"La seva destresa li ha donat la victòria." 

No va vèncer reis gegants, 

perquè ens estimava. 

No va aniquilar pobles nombrosos, 

perquè ens estimava. 

Va vèncer les forces tenebroses del desamor, 

perquè ens estimava. 

Va vèncer les forces de la guerra, 

amb el seu perdó. 

Va vèncer les forces de la venjança, 

amb la seva paciència. 

Va vèncer les forces de l'ambició, 

amb la seva generositat. 

Va vèncer les forces de l'egoïsme, 

amb el seu gran amor. 

Canteu al Senyor un càntic nou 

"els Confins de la Terra han Contemplat la victòria de Nostre Déu" 

Un Déu que no mata, 

sinó que es deixa matar 

perquè és amor. 

Un Déu que mor 

per què tinguem vida, 

perquè és amor. 

Totes les seves portes obertes, 

per que entrem, 

el nou poble de Déu,

perquè és amor. 

L'amor ha donat mort a la Mort. 

"Crideu, aclame, toqueu". 

Contempleu tots la victòria del nostre Déu, l'Amor. 

Canteu al Senyor un càntic nou!

Caminant, Senyor, ser caminant!

Començo a caminar de nou, 

Senyor dels espais, 

fins el Més profund del Misteri. 

M'atrau, irresistible, 

la llum del teu horitzó; 

la teva veu em mana dins, i ... 

es fa força impulsora dels meus somnis. 

Caminant, senyor ... Ser caminant! ... 

aprofundint en el cau on habita el silenci. 

Caminant, senyor ... Ser caminant! ... 

amb equipatge auster, amb voluntat i afany. 

Pobla, Senyor, la meva ànima de camins 

i calça'm els peus amb la teva Crida; 

tensa en amor l'arc dels meus passos i 

llança'm al país dels teus secrets. 

Omple de lliurament el bol de les teves mans i 

amassa-la a La petxina de la meva espera. 

Posa en els meus dits el bastó de marxa: 

amic fidel a les meves hores de cansament ... 

Acabo de beure l'aigua fresca, aquí a la tarda, 

i ja la meva cantimplora s'estremeix amb set ardent ... 

Amb absències noves ... omple-la de la teva pau i la teva presència, 

que jo pugui sadollar-me, oh Déu, amb elles! 

Posa'm el mantell, i revesteix la meva silueta 

amb l'audàcia que brolla del desert. 

Obre el meu ser, Senyor, a la sorpresa 

que s'amaga en l'aurora de la meva senda 

i en la flama del darrer raig de llum.

Fes-me, Senyor, sentir-me company 

en ruta cap a la fe i la confidència. 

Fes-me, Senyor, sentir-me company 

sentir-me, germà de les aus i els vents, 

del riu, de la roda i les estrelles, 

dels pollancres i el temps. 

Fes-me, Senyor, viure en companyia: 

compartint paraules, 

pa i terra, 

comprenent la història de la gent 

i sentint el batec dels pobles. 

Ser caminant, senyor ... 

Ser caminant! ... 

Intentant camins de terra endins. 

Caminant, senyor ... Ser caminant! ... 

obrint-me a les sorpreses dels teus camins, sempre nous.

Benaurances de la Pau

Fes-nos, Senyor, servidors de la pau, 

que acollim la pau com a fruit del nostre esforç i com do teu. 

Benaurades les persones que no adoren el poder. 

Benaurades les que tenen l'amor com l'únic poder. 

Benaurades les persones que no imposen la raó per la força. 

Benaurades les actuen que amb una ferma tendresa.

Benaurades les persones que no maten per viure. 

Benaurades les que estan disposades a morir per generar vida. 

Fes-nos, Senyor ... 

Benaurades les persones que no busquen la justícia per al seu interès. 

Benaurades les que tenen l'interès en la justícia. 

Benaurades les persones que no imposen la pau per la força. 

Benaurades les que ofereixen la força de la pau. 

Benaurades les persones que no utilitzen la venjança. 

Benaurades les que decoren la humanitat amb el perdó. 

Benaurades les persones constructores de pau que vivint en pau tot ho alegren amb la pau. 

Fes-nos, Senyor servidors de la pau!

Preguem amb Sant Josep Oriol

Vos, Senyor,
que vau voler que Sant Josep Oriol
fos un exemple admirable de penitencia
i resplandís amb el do de les curacions;
concediu al vostre poble
un veritable esperit de conversió
i la salut de l’ànima i el cos.

Pare,
Sant Josep Oriol ens sorprén i ens admira
entregat a tu amb tot el cor i tota l’ànima,
fidel a viure constantment en la teva presencia
amb la pregària i el dejuni,
ple de la teva força al servei dels pobres,
els febles i els malalts,
sense mirar per ell,
disposat a donar-ho sempre tot.
Pare,
concedeix-me de viure
amb fidelitat, amb un amor a tu,
amb una entrega als altres,
semblants als que ell va viure.
Amén.

Benedictus

Tu ets beneït, Senyor, 

perquè has visitat al teu poble, 

perquè has suscitat al teu poble un salvador poderós 

i ja és possible esperar i caminar cap a la promesa. 

Tu ets beneït, Senyor,

perquè el Salvador ens lliura del mal, 

és misericòrdia amb nosaltres, 

és aliança per sempre amb l'ésser humà, 

perquè ets fidel a la promesa feta als nostres pares. 

Tu ets beneït, Senyor, 

perquè ens lliures de la por, 

perquè podem estar en la teva presència, 

perquè estàs al nostre costat. 

Tu ets beneït, Senyor, 

perquè ens visites del cel, 

perquè ens il·lumines el camí, 

perquè trenques les tenebres, 

perquè has trencat la nit 

i guies els nostres passos pel camí de la pau

Beneït siguis, Senyor

Beneït siguis, Senyor, per totes les meravelles que has creat 

que ens parlen de la teva immensa tendresa, 

del teu gran afecte cap a tots els homes i dones de la terra. 

Beneït siguis, Senyor, per la gent bona que et fa present, 

pel riure dels nens i la gent feliç 

i pel cant dels ocells a cada matí. 

Beneït siguis pels advocats honrats que tracten de no deixar-se comprar; 

pels que saben perdre sense remordiment 

i pels que canten a la pau i la justícia. 

Beneït siguis pels que tenen cura amb amor al moribund, 

pels que estan al costat dels pobres i els defensen 

i pels que saben donar-se del tot. 

Beneït siguis pels que riuen i fan riure; 

pels que encomanen simpatia i ganes de viure 

i pels que tracten de superar l'amargor. 

Déu sigui beneït per les persones 

que pensen i ens ajuden a pensar; 

pels que no calculen en el seu lliurament als altres 

i pels que comparteixen fins el que necessiten. 

Beneït siguis pels que creuen en un món Nou i just; 

pels que somien i no s'avergonyeixen d'això 

i pels que estimen els altres i ho manifesten. 

Beneït siguis pels que creuen que la violència no és camí; 

pels que estimen la pau a força de tractar de construir-la 

i pels que han patit i pateixen tractant de no odiar. 

Déu sigui beneït per haver-nos donat senyals del teu amor; 

per acompanyar-nos sempre en tot 

i perquè podem comptar amb tu en qualsevol necessitat.

Beneït sigui Déu

Beneït sigui Déu, 

Pare de Crist Jesús nostre Senyor, 

que ens ha beneït en Crist, 

amb tota mena de benediccions espirituals! 

En Crist Déu ens va triar 

des de l'origen del món, 

per estar en la seva presència 

sants, irreprensibles als seus per l'amor. 

En el seu amor 

ens destinà per endavant 

per ser filles seves en Jesucrist i per mitjà d'ell. 

Així ho va voler i li va semblar bé 

treure lloances d'aquesta gràcia tan gran 

que ens feia en el Bé Estimat. 

En ell i per la seva sang vam ser rescatats, 

i se'ns va donar el perdó dels pecats, 

fruit de la seva generositat immensa 

que es va vessar sobre nosaltres. 

Ara ens ha donat a conèixer, 

mitjançant dons de saviesa i intel·ligència, 

aquest projecte misteriós seu, 

fruit de la seva absoluta complaença en Crist. 

Doncs Déu va voler reunir en ell, 

quan arribés la plenitud dels temps, 

tant als éssers celestials com als terrenals. 

En Crist vam ser elegits nosaltres: 

Aquell que disposa de totes les coses 

i les sotmet a la seva voluntat, 

va decidir que fóssim poble seu, 

i portéssim l'espera del Messies, 

amb la finalitat que sigui lloada la seva Glòria.

Beneeix, ànima meva, el Senyor

Beneeix, ànima meva, el Senyor: 

Déu meu, que en sou de gran !

Aneu vestit d'esplendor i majestat, 

us embolcalla la llum com un mantell.

 

Estens el cel com una botiga, 

els núvols et serveixen de carrossa, 

avances en les ales dels vents. 

Assentàreu la terra sobre uns fonaments, 

incommovible per segles i segles 

la vas cobrir amb el mantell dels oceans, 

les aigües sepultaven les muntanyes. 

Dels manantials treus els rius, 

que s'escolen entre les muntanyes; 

en ells beuen les feres dels camps, 

al costat d'ells habiten els ocells del cel. 

Regues les muntanyes 

i la terra es sadolla de la teva acció fecunda; 

fas néixer l'herba per al bestiar, 

i farratge per als que serveixen a l'home i la dona. 

Ells treuen pa dels camps, 

i vi que alegra el cor, 

i oli que dóna brillantor al seu rostre 

i aliment que li dóna forces. 

Quantes són les teves obres, Senyor, 

i totes les heu fetes amb saviesa. 

La terra és plena de les vostres criatures. 

Totes elles esperen 

a que els tiris menjar al seu temps: 

els el tires i l'atrapen; 

obres la mà i en mengen a desdir;

envies el vostre alè 

i renoves la vida sobre la terra. 

Cantaré al meu Déu mentre visqui, 

tocaré per al meu Déu mentre existeixi,

que li sigui agradable aquest poema 

i jo m'alegraré amb el Senyor

Doneu-nos fe!

La Fe és veure, jutjar, actuar 

i viure des de l'Evangeli. 

Doneu-nos fe! 

La fe és somiar despert, 

arriscar la vida, 

viure en un sa inconformisme; 

és saber estimar i esperar 

que és possible l'impossible. 

Doneu-nos fe!

la fe és capacitat per veure 

més enllà de les aparences; 

és donar-se compte de les necessitats de l'altre 

i sentir-les com a pròpies. 

Doneu-nos fe!

La fe és energia per seguir servint, 

per viure la vida i fins a la mort 

com a servei gratuït i humil 

que Déu farà fèrtil. 

Doneu-nos fe!

La Fe és creure en la força del feble, 

al poder transformador de la pregària, 

en la "eficàcia" de l'acció 

que només Déu veu. 

Doneu-nos fe!

La Fe és creure que la vida venç la mort, 

que l'amor té més poder que l'odi, 

que l'esperança pot més que la desesperança. 

Doneu-nos fe!

la Fe és esperar 

que després de cada nit 

es desperta un nou dia; 

que després de la mateixa mort 

hi ha una Vida Nova. 

Doneu-nos fe!

La Fe és no resignar-se davant el mal i la injustícia; 

fe és tot el contrari a "estar cremat". 

Doneu-nos fe!

La Fe és seguir estimant, 

encara que ningú aplaudeixi ni doni les gràcies, 

tenint Déu com a única "paga"; 

fe és enterrar la pròpia vida en el solc 

i esperar la resurrecció. 

Doneu-nos fe!

La Fe és invertir la pròpia vida en "bons del Regne" 

amb l'esperança que Déu serà la millor recompensa. 

Doneu-nos fe!

La fe és camí mai acabat, 

recerca contínua de Déu, 

fins que un dia ens trobem. 

Doneu-nos fe!

La fe no és en alguna cosa, 

és en Algú. 

Doneu-nos fe!

Doneu-nos la fe

Doneu-nos la fe.
La fe és abandonament total 
i confiat en mans de Déu 
sense veure clar. 

Doneu-nos la fe. 
La fe és el salt lliure 
del trapezista en el buit, 
segur de trobar-se amb les mans d'Amic. 

Doneu-nos ... 
La fe és dipositar la pròpia vida 
en mans de l'autèntic Senyor: Déu. 
Saber, acceptar i reconèixer 
la pròpia finitud: 
jo no sóc l'amo de l'ésser, 
del per què sóc. 

Doneu-nos ... 
La fe és posar Déu 
com a únic absolut 
de la pròpia vida. 

Doneu-nos ... 
La fe és sentir-se fill 
d'un Déu Pare-Mare-Amor 
i germà d'una mateixa família. 

Doneu-nos ... 
La fe és la brúixola que orienta la vida, 
que la posa de cara al "nord", 
de cara a Déu. 

Doneu-nos ... 
La fe és obrir-se a fer la voluntat de Déu 
(que busca sempre el nostre bé i felicitat) 
per sobre de fer la nostra "santíssima voluntat". 

Doneu-nos ... 
La fe és acceptar Déu com a resposta, 
no sempre fàcil ni evident, 
als interrogants de l'ésser humà. 

Doneu-nos ... 
La fe és descobrir llavors l'Esperit de Jesús 
en tot el que ens envolta; 
és viure "veient" a "l'invisible". 

Doneu-nos ... 
La fe és orelles per escoltar Déu;
ulls per veure'l en la naturalesa, 
en el proïsme, 
en el propi cor, 
en el pobre, 
en el pa partit i compartit. 

Doneu-nos ... 
Fe és llum que il·lumina el camí, 
encara que no evita ni les pedres ni les caigudes. 
Doneu-nos ...

Alguna cosa nova està sorgint

Alguna cosa nova està sorgint, 
no us n'adoneu? 
Quan es dóna una esperança total 
que preval sobre totes les altres esperances particulars, 
que abasta amb la seva suavitat 
i amb la seva silenciosa promesa 
tots els creixements 
i totes les caigudes ...

Alguna cosa nova està sorgint, 
no us n'adoneu? 
Quan s'accepta i es porta lliurement una responsabilitat 
on no es tenen clares perspectives d'èxit i d'utilitat; 
quan una persona coneix i accepta la seva llibertat última, 
com una força que cap altra força li pot arrabassar .. 

Alguna cosa nova està sorgint, 
no us n'adoneu? 
Quan s'accepta amb serenitat la caiguda en les tenebres 
com el començament d'una promesa que no entenem; 
quan es dóna com a bona la suma de tots els comptes de la vida 
que una mateixa no pot calcular 
però que Un altre ha donat per bones, 
encara que no es puguin provar ... 

Alguna cosa nova està sorgint, 
no us n'adoneu? 
Quan l'experiència fragmentada de l'amor, la bellesa i l'alegria 
es viuen com a promesa de l'amor, la bellesa i l'alegria, 
de Déu mateix que se'ns manifesta en la vida; 
quan el viure diari, tantes vegades marcat per la rutina 
es viu amb serenitat i perseverança fins al final, 
descobrint una força més gran que ens impulsa i anima ... 

Alguna cosa nova està sorgint, 
no us n'adoneu?

Lloança per les diferències

Tu ets un Déu creador, 
treballador i terrissaire incansable. 
Has decorat cada racó 
de la nostra terra-llar 
amb una paraula de bellesa 
que es renova cada dia. 
En les teves fantasies infinites 
assages els ritmes i colors, 
els perfums i siluetes 
amb què t'apropes a nosaltres 
en l'humil sagrament 
de les belleses passatgeres. 
Ens vas engendrar, Senyor, 
en l'instant creador, i 
des de tota l'eternitat, 
ens vas portar dins teu 
fins que va madurar 
el temps de ser lliurats a la vida. 
Des d'abans de la creació 
ens vas somiar a imatge de Jesús, 
a cada un amb el seu nom. 
Tu ens vas crear originals, 
i alimentes la nostra diferència 
des de la teva creativitat infinita. 
Creats a la teva semblança, 
anem completant la teva imatge 
quan compartim els teus dons 
i busquem el caminar junts. 
Fes-nos capaços d'acollir la diferència 
com a do i riquesa de la teva presència creadora. 
Quan excloem l'altra persona, 
et declarem sobrant, 
et donem de baixa en el teu propi projecte. 
Déu sobrant de pell morena, 
immigrant no qualificat, 
jove confós 
i nen retardat. 
Avui acceptem de nou 
el desafiament de col·laborar 
en la teva obra creadora.

Pregària per un moment difícil

Senyor de la unitat i la concòrdia,
que quan ens trobem en circumstàncies gens fàcils per a tots
fes que no perdem ni l'humor ni la llibertat.

Quan sapiguem cap a on tirar,
i mantingue'ns en la unitat
el més sincera possible.

Que per sobre dels nostres interessos
posem la disponibilitat per ajudar els altres, 

i sobretot per construir la pau.

Que tot sigui de tots: 

les idees, el pa i la bondat.
Que sigui així. 

Amén

EL SEMBRADOR DE NOUS

Un dia caminava pel camp, quan vaig veure un home bastant gran que estava cavant un sot. Intrigat, em vaig acostar a ell per preguntar-li què estava fent. "A mi sempre m'han agradat les nous", em va contestar. "Avui han arribat a les meves mans les nous més bones que he provat en la meva vida, així que he decidit plantar una d'elles "

Em vaig entristir en pensar que aquest pobre home, a tan avançada edat, mai arribaria a provar una d'aquestes nous.

"Disculpi, amic", li vaig dir. "Perquè una noguera doni fruits han de passar moltíssims anys, i donada la seva edat, és molt probable que quan aquest arbre doni les seves primeres nous, vostè ja hagi mort.

No ha pensat que potser seria més profitós per a vostè sembrar tomàquets, o melons o síndries, que li donaran fruits que vostè sí que podrà assaborir? "

L'home em va mirar un instant en silenci, durant el qual, no vaig saber si sentir-me molt sagaç per la meva observació o molt estúpid.

Després d'uns segons que em van semblar hores, finalment em va contestar:

"Tota la meva vida m'he delit assaborint nous collides d'arbres de sembradors que probablement mai van arribar a provar. Quan de nous es tracta, no li correspon a qui sembra veure els fruits. Per això, com jo vaig poder menjar nous gràcies a persones generoses que van pensar en els altres a plantar-les, jo també planto avui aquest noguera, sense preocupar-me de si veuré o no els seus fruits. Sé que aquestes nous no seran per a mi, però potser els teus fills o els meus néts les assaboriran algun dia."

Quantes vegades ens passa el mateix quan som egoistes, quan pensem només en les nostres famílies o en nosaltres mateixos?... No seria més profitós "sembrar" també perquè les futures generacions cullin? Sembrar en els nostres fills amor, bona voluntat, generositat, solidaritat, comprensió, empatia, justícia, equitat, optimisme, magnanimitat, paciència, amor al proïsme, ..."La millor vida no és la més llarga, sinó la més rica amor i en bones accions"

Et seguim Senyor Jesús

Et seguim Senyor Jesús.
Però perquè et seguim,
crida'ns
perquè sense tu ningú avança.
Que només Tu ets
el Camí, la Veritat i la Vida.
Acull-nos com
un camí acollidor rep.
Encoratja'ns com
la veritat encoratja.
Vivifica'ns
ja que tu ets la vida.
Així sigui.
Sant Agustí

El camino de Cuaresma

PREGAR AMB EL MÒBIL.

Avui el telèfon mòbil, lluny de ser un motiu de distracció, de diversió o evasió, pot ser una excusa per pregar i un mitjà per relacionar-nos amb Déu.

Què tindrà aquest aparell que no sortim de casa sense ell. La seva capacitat de comunicació, fins i tot amb internet, les fotos que tenim guardades, o la llarga llista de contactes ...

En qualsevol lloc que un es trobi, assegut en una església, descansant a la vora del mar, a l'ombra d'un arbre, a la part alta d'una muntanya o només a la seva habitació ... ningú ens impedeix treure el mòbil i fer una trucada. Aquesta trucada pot ser una crida a Déu: "Sóc aquí, Pare bo"

Déu sempre està a l'escolta, amb total cobertura, esperant que el interpel·lin, per exposar-li amb naturalitat i senzillesa els problemes que ens ocupen o preocupen. D'això es tracta precisament. Això és pregar.

Ara donem una ullada als contactes del nostre telèfon: Tots tenim en llista els noms dels familiars, amics, persones conegudes o que es relacionen amb nosaltres. Aquest matí podem fer present a algunes de les persones de la nostra llista de contactes, que per algun motiu avui els sentim una mica allunyats de nosaltres, o amb els quals fa temps que no parlem o no tenim notícies seves ... El parlar i demanar pels altres és una de les maneres més boniques de pregar.

La pregària és com carregar la nostra bateria espiritual.

Què passa amb telèfon si el seguim fent servir i mai el carreguem?

La resposta és òbvia. La bateria es descarrega i tard o d'hora el telèfon deixarà de funcionar fins que sigui novament carregat.

De la mateixa manera no podem permetre'ns el luxe de no pregar.

Preguem tots junts amb l'oració que ens va ensenyar Jesús.

Pregària per començar una reunió

Senyor, tu ho vas dir:
"On dos o més es reuneixin en el meu nom, jo sóc, enmig d'ells "...
Fes-te present en la nostra reunió
donant-nos comprensió
perquè sapiguem
acceptar-nos mútuament,
capacitat per al diàleg,
per escoltar les opinions dels altres,
i esperit de col·laboració
per descobrir entre tots la veritat
i prendre les decisions justes i precises.
Que aquesta reunió ens ajudi
A desenvolupar el nostre esperit comunitari
i ens enriqueixi en el coneixement
i estima mútua.
Amén

Al Déu de la vida

Tu ets, Senyor, un Déu de Vida, 

un Déu de misericòrdia i bondat. 

Reconeixem el teu impuls creador 

en l'origen de tot el que existeix 

i en l'origen de les nostres vides. 

I al llarg de la història 

i de la nostra història, 

continues impulsant tot allò que fa 

a les persones viure de forma més humana, 

més fraterna i més joiosa. 

Per això et donem gràcies 

i us beneïm. 

Tu ens has creat a la teva imatge. 

Ens sorprenem al descobrir-nos obra, Senyor, 

en descobrir en nosaltres les llavors del teu ésser de Pare-Mare:

ens has fet capaços de crear, transmetre 

i potenciar la vida; 

d'acompanyar el seu creixement 

amb paciència i tendresa, 

ens dones un cor misericordiós i compassiu 

i ens crides a viure un amor gratuït i compromès com el teu.

Has posat en nosaltres alguna cosa de Tu que, 

a través de les nostres vides, 

vols fer arribar als altres: 

enmig del nostre món, 

en la vida dels nostres germans i germanes, 

Tu ens envies a fer present el teu amor 

entranyable, propers i alliberador. 

Ens crides a ser homes i dones lliures, 

compassius i solidaris, 

testimonis d'esperança; 

persones de Déu, 

persones d'Esperit, 

que volen seguir, molt de prop, Jesús.

Que viuen la intimitat amb tu, 

que es nodreixen del teu amor, 

que transparenten la vivència joiosa 

de la teva presència que ens anima. 

Ens demanes que la nostra vida sencera parli de Tu, 

en cada edat, tasca o situació que visquem; 

que diguem a la gent, 

amb la nostra vida i actituds que 

Tu els estimes. 

Tu ens has fet col·laboradors teus 

en aquesta tasca de fer créixer la Vida, 

de construir el teu Regne.

Que com Maria, 

la dona que es va deixar omplir per Tu per lliurar-te al món, 

mantinguem sempre oberts els nostres cors al teu amor 

i sapiguem fer de la nostra vida do per als altres.

A MI, PETITA FLAUTA

I Déu em diu a mi, 

petita flauta deixa'm - digues que sí- 

entre els meus dits, 

fes-te la meva alegria. 

Com la canya buida 

es fa espai on es cola el meu baf, 

ofereix el teu no res a la meva lloança. 

Deixa'm només, en cada instant, 

entrar i envair els teus buits, 

els teus errors, les teves debilitats, 

per a què d'aquí broti meva música, 

la nostra música del teu sí 

i de la meva invasió. 

Música amb notes úniques; 

amb silencis i sons inèdits. 

Música sempre nova, 

a través teu, petita flauta. 

Saps quant t'estimo. 

Dels teus buits, no tinguis por. 

És justament per ells 

que vol cantar el teu Déu, 

és a través de les teves limitacions 

que s'expressa la meva plenitud. 

Digues que sí, en cada instant, 

a cada ara al pas del meu cant, 

l'eternitat en el teu temps, 

el tot, en el teu res. 

Aquesta res que necessito. 

Sí, entre les meves mans, 

fes-te el meu bé per la meva alegria, 

la teva alegria, l'alegria de tots. 

Digues que sí a aquest joc 

juguem els dos, joc d'aliança.