Bona Pasqua

 

La Quaresma i la seva amiga la Pasqua (conte curt)

Hi havia una vegada una senyoreta molt especial anomenada Quaresma que no volia altra cosa que els seus amics passessin amb ella quaranta dies, els mateixos dies que el nostre amic Jesús va passar al desert pregant. Per què? Doncs perquè es poguessin preparar bé abans de l'arribada de la seva cosina la Pasqua

La Quaresma deia als sacerdots que es posessin una estola i una casulla morada ja que era el color que havia triat perquè tots reflexionessin sobre el que feien bé a la seva vida i sobre el que havien de millorar.

La Quaresma, que era molt intel·ligent i enginyosa, els va fer saber a tots que els quaranta dies començarien a comptar a partir del final del Carnestoltes, i que els posaria una petita creu de cendra al front mentre els deia "de la pols ets i la pols tornaràs".

Un cop tenien la creu al seu front, havien de pensar com ser millors, com ajudar els altres; vaja, que la Quaresma volia que els seus amics i amigues fossin millors persones, millors cristians. Que ningú no s'espanti! Sempre podien comptar amb l'ajuda de Déu, només calia resar o parlar amb ell perquè donés les respostes necessàries.

Dijous Sant, amb l'arribada de la Pasqua, quaranta dies després del Dimecres de Cendra, la Quaresma es retirava a descansar fins al següent any, com sempre, havia fet una gran feina!

Els Dolors i goigs de Sant Josep

Seguint una antiga tradició i com a record dels principals dolors i goigs de la vida de Sant Josep, l'Església li dedica els set diumenges anteriors a la seva festa (19 de març).

Encara que aquesta tradició està documentada des del segle XVI, serà el Papa Gregori XVI, en la primera meitat del segle XIX, qui donarà un impuls important a aquesta practica atorgant indulgències a aquells que la practiquessin.

Primer diumenge

"Gloriós Sant Josep, espòs de Maria Santíssima. Com va ser gran l'angoixa i el dolor del teu cor, en el dubte d'abandonar ala teva santíssima Esposa, així va ser immensa l'alegria quan et va ser revelat per l'Àngel el sobirà misteri de la salvació "

Aquest dolor i goig té com a base Mt 1, 18-20

Segon diumenge

"Josep experimenta el dolor en veure que María dona a llum a Jesús en la pobresa extrema d'un pessebre a la ciutat de Betlem. Però el seu dolor es torna en alegria perquè el que neix és el Fill de Déu, el Messies, el Senyor que porta l'aliment necessari perquè tots els pobres de laterra es puguin sadollar"

Aquest dolor i goig té com a base Lc 2, 4-7

Tercer diumenge

"Josep sent dolor perquè en la circumcisió el nen plorarà. És la primera sang vessada de Jesús, que es consumarà amb el lliurament de la seva vida en la creu. Però Josep sent goig i pau. Li posarà per nom Jesús que significa Déu salva. És l'alegria de saber que aquest Nen ve a portar-nos la salvació, la plenitud de vida i la felicitat."

Aquest dolor i goig té com a base Lc 2, 2

Quart diumenge

"Josep sent dolor davant la predicció de Simeó sobre Jesús,. Sent dolor perquè aquest nen serà pedra d'escàndol per a molts al seu poble i signe de contradicció per a aquells que no ho acollissin en les seves vides. Jesús seria acollit per uns, al mateix temps que rebutjat per uns altres. Al costat del dolor descobrim el goig profund de Josep que porta a Jesús fins al temple per a ser consagrat a Déu. Goig també per acompanyar a María per a la seva purificació. És el goig de qui sap estar en silenci, en segon pla. És el goig de qui sap acompanyar"

Aquest dolor i goig té com a base Lc 2, 22-26

Cinquè diumenge

"Josep sent un profund dolor en haver d'agafar a María i a Jesús i portar-los a Egipte, a un lloc segur, lluny de la seva terra. És l'única manera de salvar al nen. Però sent profund goig també, al saber que Jesús anava a estar fora del perill de la mort, fora del poder que assassina a nens innocents".

Aquest dolor i goig té com a base Mt 2, 13-15

Sisè diumenge

"Josep sent dolor i per que Arquelao, que regnava a la Judea, pretengui matar al nen. El dolor i la por de saber que Jesús durant tota la seva infància, igual que durant tota la seva vida, serà perseguit i assetjat pels poderosos del món. Però alhora sent un gran goig perquè tornaran a la seva pàtria, a la ciutat de Natzaret d'on era María. A Natzaret s'instal·laran, viuran com una família humil. José i María veuran junts créixer al Fill de Déu."

Aquest dolor i goig té com a base Mt 2, 19-23

Setè diumenge

"Josep sent dolor que pren la forma d'angoixa perquè han perdut a Jesús a la volta de Jerusalem. Són moments de tensió, de nervis, d'ansietat. Però també viu un intens goig que es converteix en alegria profunda en trobar-lo en el temple."

Aquest dolor i goig té com a base Mt 2,41-49.

Gràcies!

 Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. (Jo 1:6)

Res no està prohibit, prega per qualsevol cosa. 

Escolta el teu cor, escolta a Déu i prega.

Déu escolta les teves pregàries. Escoltes tu a Déu? 

Convida'l a escoltar-te. Convida't a escoltar-lo.

Res no està prohibit, prega per qualsevol cosa. 

Déu, que hi ha comparable a tu?

Tu sol ets bo.

Tu sol ets majestuós.

Tu sol ets digne de lloança.

Gràcies per crear-me. 

Gràcies per cridar-me pel meu nom

Gràcies per donar-me un propòsit.

Gràcies pels meus germans, la humanitat.

Gràcies pel manament: Estimeu-vos com jo us he estimat.

Déu, parla'm!

 El que tinguis al teu cap és important per a Déu.

De vegades, pots tenir molt a dir. En altres moments, potser necessites seure en silenci.

Allà on siguis ara mateix, en aquest instant, convida a Déu aquest moment teu i seu. Prepara el teu cor per a pregar, per a dialogar amb Ell, per escoltar-lo.

Déu, tu que ets just, digne de confiança i veritable. 

Déu, tu que aixafes la foscor i destrosses la desesperació.

Deú, tu que cures les persones i restaures les relacions, i contínuament convides la gent a conèixer-te personalment.

Deú, tu que ets tan gran i poderós i mereixes tot el meu amor!

Déu, senzillament, escolta el clam del teu poble.

Deú, parla'm. El meu cor està disposat a escoltar-te.