Entre els pastors que van acudir la nit de Nadal a adorar el Nen havia un de tan pobret que no tenia res a oferir i s'avergonyia molt.
Arribats a la gruta, tots rivalitzaven per oferir els seus regals.
Maria no sabia com fer per rebre'ls tots, en tenir en braços al Nen. Llavors, veient el pastoret amb les mans lliures, li va confiar a ell, per un moment, Jesús. Tenir les mans buides va ser la seva fortuna.
És la sort més bella que podria succeir també a nosaltres.
Deixar-nos trobar en aquest Nadal amb el cor tan pobre, tan buit i silenciós que Maria, en veure'ns, pugui confiar-també a nosaltres el seu Nen.
