Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Valors i pregària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Valors i pregària. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de desembre del 2021

Beneiré el Senyor

Beneiré el Senyor amb tot el cor.
Lloaré el seu sant nom.
Cantaré una cançó de tot cor.
Exaltaré el seu sant nom.

S’aixeca el sol i és un dia nou,
és temps d’una nova cançó.
El que hagi de passar,
el que jo no puc preveure,
no m’impedeix lloar el seu sant nom.

Beneiré el Senyor amb tot el cor.
Lloaré el seu sant nom.
Cantaré una cançó de tot cor.
Exaltaré el seu sant nom.

El seu amor mai no tindrà fi.
És Déu pacient, bondadós Senyor.
El seu gran nom
cantaré per sempre
10.000 raons tindré per celebrar.

Beneiré el Senyor amb tot el cor.
Lloaré el seu sant nom.
Cantaré una cançó de tot cor.
Exaltaré el seu sant nom.

I quan el meu cor no tingui forces.
La meva vida arribi a la fi.
Amb l’ànima seguiré lloant-lo
10.000 anys més i per l’eternitat

Beneiré el Senyor amb tot el cor.
Lloaré el seu sant nom.
Cantaré una cançó de tot cor.
Exaltaré el seu sant nom.




dijous, 11 de juliol del 2019

L'amistat

Atureu-vos, pare, que massa correu! Què sabeu de mi per a mostrar-me tant estima? I no sabeu que qui prompte deixa d'amar, i que l'amor que té poc de fonament el vent l'enderroca? No heu oït dir que de cavall ni d'amic no es pot donar seguretat sinó per llarga experiència? I vós voleu deixar els vells amics per mi, que m'acabeu de conéixer. Em sembla que no seguiu el consell de Salomó, que diu: "No deixes l'amic antic, perquè el novell no serà per ventura semblant a aquell". Perquè no hi ha riquesa al món ni cosa de major estima que un bon i vertader amic, i per això s'han de buscar els amics sense pressa, posant-los a prova pel pas del temps; i respecte a açò al·lega Salomó: "El vi novell i l'amistat recent, deixeu-los envellir si voleu conéixer-ne la dolçor deguda". I dels que sovint canvien d'amistat diu el mateix Salomó: "No hi ha homes tant vanitosos i miserables com aquells que no saben conservar la vertadera amistat, ni hom s'ha de tenir per poderós si no té cap amic lleial". I així ho testimonia l'esmentat Salomó dient: "L'amic fidel és una protecció ferma i no és comparable amb l'or ni amb l'argent; res no és semblant a la bondat de la seua fidelitat". I per això, mestre, vós no penseu que una cosa tan singular i de tanta estima con és la lleial amistat es podrà guanyar tan aviat com creieu, i sols amb paraules, sinó que abans cal una llarga experiència de fets.

(Fragment del CVIII El Senyor aná a l desert a fer un llarg dejuni... 
del llibre Vita Christi d'Isabel de Villena, segle XV)

divendres, 11 de gener del 2019

POSITIU, POSITIVA

Positiu és no sentir-se diferent,
als temors i els desitjos de la gent.
Positiva és la llum dels ulls d’un nen,
que no s’esborri amb el pas del temps.
Positiu és el ritme, que batega al teu cor.
Positiva és l’entrega, sense por…

Positius som milions de cors;
No oblidis mai que el sol surt per tothom…
No t’amaguis mai sota el dolor, positiu és viu tot molt millor.
Positiu sempre donem amor. El teu, el meu, el seu, el nostre amor…

Positiu és tornar a començar. Positiva ho és la llibertat.
Positiu és pintar-te de colors. Positiva també ho és la tristor.
Positiu és entregar-se al immens infinit.
Positiva és la història que hi ha en mi (hi ha en tu).

Positius som milions de cors;
No oblidis mai que el sol surt per tothom.
No t’amaguis mai sota el dolor, positiu és viu tot molt millor!
Positiu sempre donem amor. El teu, el meu, el seu, el nostre amor…

Positiu com un dia clar… Positiu com un estel llunyà…
Positiu és la vida, que ens toca esperar,
Positiu és la força, que ens fa enlairar!!



(Aquesta cançó està composada i escrita per Víctor Naranjo, 
i principalment és per el motiu del Dia Mundial de la Sida.)

dijous, 29 de novembre del 2018

Los profesores (els professors)

"El Sol no se apaga durante la noche, se nos oculta por un tiempo por encontrarnos «al otro lado», pero no deja de dar su luz y su calor. El docente es como el Sol. Muchos no ven su trabajo constante,  porque sus miras están en otras cosas, pero no deja de irradiar luz y calor a los educandos, aunque únicamente sabrán apreciarlo aquellos que se dignen «girarse» hacia su influjo.
Yo les invito a ustedes, profesores, a no perder los ánimos ante las dificultades y contrariedades, ante la incomprensión, la oposición, la desconsideración, la indiferencia o el rechazo de sus educandos, de sus familias y hasta de las mismas autoridades encargadas de la administración educativa. La educación es el mejor servicio que se puede prestar a la sociedad, pues es la base de toda transformación de progreso humano, tanto personal como comunitario. Este sacrificado servicio pasa desapercibido para muchos. Probablemente, ustedes no podrán ver el fruto de su labor cuando éste aparezca, pero estoy convencido de que gran parte de sus alumnos valorarán y agradecerán algún día lo sembrado ahora. No confundan nunca el éxito con la eficacia. En la vida no siempre lo eficaz es exitoso y viceversa. Tengan paciencia, mejor, esperanza. No olviden que la clave de toda obra buena está en la perseverancia y en ser conscientes del valor del trabajo bien hecho, independientemente de sus resultados inmediatos. Sean fuertes y valientes, tengan fe en ustedes y en lo que hacen. 
Que Dios les bendiga y bendiga su anegadas labor diaria, la mayoría de las veces oculta, silenciosa e inapreciada, pero siempre eficaz y valiosa"
 (Papa Francisco).

"El Sol no s'apaga durant la nit, se'ns oculta per un temps per trobar-nos «a l'altre costat », però no deixa de donar la seva llum i la seva escalfor. El docent és com el Sol. Molts no veuen el seu treball constant, perquè els seus ulls miren altres coses, però no deixa d'irradiar llum i calor als educands, encara que únicament sabran apreciar aquells que es dignin «girar-se» cap al seu influx.
Jo els convido a vostès, professors, a no perdre els ànims davant les dificultats i contrarietats, davant la incomprensió, l'oposició, la desconsideració, la indiferència o el rebuig dels seus educands, de les seves famílies i fins de les mateixes autoritats encarregades de l'administració educativa. L'educació és el millor servei que es pot prestar a la societat, ja que és la base de tota transformació de progrés humà, tant personal com comunitari. Aquest sacrificat servei passa desapercebut per a molts. Probablement, vostès no podran veure el fruit de la seva tasca quan aquest aparegui, però estic convençut que gran part dels seus alumnes valoraran i agrairan algun dia allò que hom ha sembrat ara. No confonguin mai l'èxit amb l'eficàcia. A la vida no sempre allò eficaç és reeixit i viceversa. Tinguin paciència, millor, esperança. No oblideu que la clau de tota obra bona és a la perseverança i en ser conscients del valor de la feina ben feta, independentment dels seus resultats immediats. Sigueu forts i valents, tingueu fe en vosaltres i en el que feu.
Que Déu us beneeixi i beneeixi la vostra abnegada tasca diària, la majoria de les vegades oculta, silenciosa i inapreciada, però sempre eficaç i valuosa "
 (Papa Francesc).

dimecres, 7 de juny del 2017

Pregària de la Mare Teresa de Calcuta

El dia més bell: avui.
La cosa més fàcil: equivocar-se.
L'obstacle més gran: la por.
L'error més gran: abaixar els braços.
L'arrel de tots els mals: l'egoisme.
La distracció més bella: la feina.
La pitjor derrota: el desànim.
Els millors professors: els nens.
La primera necessitat: comunicar-se.
El que fa més feliç: ésser útil als altres.
El misteri més gran: la mort.
El pitjor defecte: el mal humor.
La persona més perillosa: la mentidera.
El sentiment més roí: el rancor.
El regal més bell: el perdó.
El més imprescindible: la llar.
La ruta més ràpida: el camí correcte.
La sensació més grata: la pau interior.
L'esguard més eficaç: el somriure.
El millor remei: l'optimisme.
La major satisfacció: el deure acomplert.
La força més potent del món: la fe.
Les persones més necessàries: els pares.
La cosa més bella de totes: L'AMOR

dissabte, 3 de setembre del 2016

PAU

Doneu-nos, Senyor, la Pau.
Doneu-nos la pau de la gent senzilla, serena, confiada que aconsegueix crear al seu voltant un ambient de treball cada dia més fàcil i gratificant. 
Doneu-nos la Pau dels qui no es cansen de treballar per la Justícia a casa nostra i arreu. 
Doneu-nos la Pau dels qui saben posar amor arreu i sempre.
Doneu-nos, Senyor, la vostra Pau la que neix del cor i és més forta que totes les dificultats. 
Preguem el Senyor.

ALEGRIA

Doneu-nos Senyor, l'alegria, signe privilegiat de la presència del vostre Esperit en el nostre cor. 
Doneu-nos l'alegria de creure i experimentar que amb Vós, tot és gràcia en la nostra vida. 
Doneu-nos l'alegria de fer-nos costat mútuament en les dificultats d'aquest curs.
Doneu-nos l'alegria callada de saber transmetre la vostra presència als que tenim a prop. 
Preguem el Senyor.

SAVIESA

Doneu-nos, Senyor, la saviesa, Vós que ens heu regalat la vocació de mestres. 
Doneu-nos la saviesa de saber que és molt poc el que sabem. 
Doneu-nos la saviesa de saber aprendre cada dia. 
Doneu-nos la saviesa de voler conèixer, comprendre, respectar, estimar tots i cadascun dels qui formaran part de la nostra vida al llarg d'aquest curs. 
Doneu-nos, sobre tot, la saviesa de conèixer-vos a Vós, present sempre en la nostra vida. 
Preguem el Senyor.

PACIÈNCIA

Doneu-nos, Senyor, la paciència que tant sovint és una de les millors expressions del nostre amor. 
Doneu-nos la paciència amb els nostres alumnes tant necessitats de comprensió, d’acolliment, d’afecte, de confiança. 
Doneu-nos la paciència amb els nostres companys, ells que tan sovint són mestres en tenir paciència amb nosaltres. 
Doneu-nos, Senyor, la paciència amb nosaltres mateixos, amb les nostres limitacions, amb les nostres debilitats, amb els nostres defectes. 
Preguem el Senyor.

CORATGE

Doneu-nos, Senyor, el coratge d’enfrontar-nos cada dia a les dificultats que suposa tota relació humana. 
Doneu-nos el coratge de conèixer-nos millor, i valorar-nos més. 
Doneu-nos el coratge de creure que és molt més el que ens uneix que el que ens separa. 
Doneu-nos el coratge de creure que val la pena tot allò que ens fa estimar-nos cada dia més. 
Preguem el Senyor.

IL·LUSIÓ

Doneu-nos, Senyor, la il·lusió compartida i renovada cada dia entre tots nosaltres. 
Doneu-nos la il·lusió feta vida en cada criatura amb les que compartirem un tros més del camí de la nostra vida. 
Doneu-nos la il·lusió per fer la nostra feina ben feta cada dia.
Ajudeu-nos a fer créixer aquesta il·lusió durant el curs que tot just comencem. 
Preguem el Senyor.

dimecres, 22 de juliol del 2015

JO CREC EN LA PAU


Avui,  quan en el món és negra nit, en l'esperança que em dóna la Bona Nova, crido ben fort la meva fe en el futur de la humanitat. No vull creure que les  circumstàncies actuals dispensin els homes de fer una terra millor. No vull creure que l'ésser humà només és un bri de palla que el corrent de la vida fa boleiar i que no pot influir en res en el curs dels esdeveniments. No vull compartir l'opinió dels qui pretenen que l'home és captiu de la nit sense estrelles del racisme i de la guerra, que l'aurora radiant de la pau i de la fraternitat no serà mai una realitat. No vull fer meva la predicació cínica dels qui diuen que els pobles davallaran l'un rere l'altre en el terbolí del militarisme
cap a l'infern de la destrucció termonuclear.
Jo crec que la veritat i l'amor diran la darrera paraula, que la vida, encara que de vegades sembli vençuda, resta sempre més forta que la mort. Jo crec fermament que, fins i tot enmig dels obusos que esclaten i dels canons que tronen, hi queda sempre l'esperança d'un matí assolellat. Jo goso creure que un dia tots els habitants d'aquesta terra podran rebre tres àpats a la jornada per a la vida del cos, l'educació i la cultura per a la salut de l'esperit, la igualtat i la llibertat per a la vida del cor.
Crec també que un dia tota la humanitat reconeixerà que Déu és la font del seu amor. Jo crec que la bondat ens salvarà i que donarà, com a fruit, la pau.
El llop i l'anyell pasturaran junts, cada home podrà seure tranquil a l'ombra de  la seva figuera, a la seva vinya, i ningú no haurà de tenir por de res.
Martin Luther King

diumenge, 19 d’abril del 2015

COMPARTIR

Ensenya'm, Senyor, a compartir.
El .......... és, sobretot, un lloc on treballem en equip
i de mi s'espera que hagi après a compartir
i que sigui un bon amic i testimoni per als altres,
però de vegades me n'oblido d'això
i actuo pel meu compte i 'passo' dels companys
i perdo la noció de l'equip...
És per això, Senyor, que et demano força i comprensió,
perquè sigui capaç d'adonar-me
que necessito dels altres per poder ser, realment, jo.
MIJAC

dilluns, 19 de gener del 2015

La discussió dels colors (una reflexió sobre la Pau)

Un dia, tots els colors del món van començar a discutir entre ells, ja que cada un pretenia ser el millor, el més important, el més bonic, el més útil, el favorit de tots.

El verd va afirmar: 
  • "Sóc el més essencial, és innegable. Represento la vida i l'esperança. He estat escollit com l'herba, els arbres i les fulles. Sense mi, els animals moririen. Mireu el camp i veureu que sóc el que més present està."
El blau va prendre la paraula: 
  • "Tu només penses en la terra, però oblides el cel i l'oceà. És l'aigua la base de la vida. I el cel ens dóna l'espai, la pau i la serenitat. Sense mi, cap vosaltres seríeu res."
El groc va riure davant aquestes paraules: 
  • "Quina gràcia que em feu tots dos. Jo aporto el riure, l'alegria i la calor al món. La prova és que el sol és groc, igual que la lluna i les estrelles. Cada vegada que mireu un gira-sol, ell us demostra que jo sóc la vida. Sense mi, no hi hauria cap plaer en aquesta terra."
El taronja va aixecar la seva veu entre el murmuri de tots el colors:
  • "Sóc el color de la salut i de la força. Potser em veuen menys sovint que a vosaltres, però sóc útil per a les necessitats de la vida humana. Transporto les vitamines més importants. Penseu en les pastanagues, en les carbasses, en les taronges, en les mandarines, en les papaies, ... No estic present tot el temps, però quan pinto el cel a les albes o capvespres, la meva bellesa és tal que es fixa ja en vosaltres, només en mi."
El vermell que s'havia mantingut al marge fins a aquest moment, va prendre la paraula alt i fort: 
  • "Jo sóc el cap de tots els colors, perquè sóc la sang, l'energia de la vida. Sóc el color del perill i de la valentia. Sóc el color de la passió i de l'amor, de la Rosa vermella i de les roselles. "
El morat es va aixecar i va parlar dignament:
  • "Jo sóc el color de la reialesa i del poder. Els reis, els caps i els bisbes sempre em van escollir perquè sóc el signe de l'autoritat i de la saviesa. La gent no m’interroga: m’escolten i obeeixen."
Finalment, l’indi o blau marí va prendre la paraula, amb molta més calma que els altres, però amb la mateixa determinació: 
  • "Penseu en mi. Sóc el color del silenci. Potser no m’hagueu vist, però sense mi seríeu insignificants. Represento el pensament i la reflexió, l'ombra del crepuscle i les profunditats de l'aigua. Em necessiteu per a l'equilibri, el contrast i la pau interior.”
I així els colors van continuar vanant-se, convençuts cada un d'ells de la seva pròpia superioritat. La seva disputa es va fer cada vegada més forta. Però de sobte, un llampec va aparèixer al cel i el tro va grunyir. La pluja va començar a caure fort. Inquiets, els colors es van acostar els uns als altres per sentir-se segurs.
I enmig del clam, la pluja va prendre la paraula: 
  • "Capsigranys! No deixeu de discutir i cada un intenta manar sobre els altres! No sabeu que cada un de vosaltres existiu per una raó especial, única i diferent? Ajunteu les vostres mans i veniu amb mi! " 
Els colors van obeir i van unir les seves mans.
I la pluja va prosseguir: 
  • "D'ara en endavant, quan plogui, cadascun de vosaltres travessarà el cel per formar un gran arc de colors i demostrar que podeu viure junts en harmonia. L'arc de Sant Martí és un signe d'esperança per a la vida. I cada vegada que la pluja renti el món, un arc de Sant Martí apareixerà al cel, per recordar al món que ens hem d'estimar els uns als altres.”

dimarts, 8 d’octubre del 2013

VIU

Riu
Perdona
Relaxa't
Demana ajut
Fes un favor
Digues el que penses
Ves a caminar
Trenca un hàbit
Ves a córrer
Pinta un quadre. Somriu al teu fill
Permetre't brillar. Mira fotos velles
Llegeix un bon llibre. Canta a la dutxa
Escolta a un amic. Accepta un compliment
Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu diari
Finalitza un Projecte
Ajuda a un ancià. Compleix les promeses
Sigues un nen altra vegada. Escolta la natura
Avui no et preocupis. Deixa que algú t'ajudi
Tracta't com a un amic. Permet d'equivocar-te
Fes un àlbum familiar. Fes feliços que t'envolten
Mira una flor amb atenció. Perd una mica de temps
Apaga la televisió i parla. Escolta la teva música
Aprèn allò que sempre has desitjat
Fes una llista de les coses que fan sentir-se bé. Ves a la biblioteca i escolta
Tanca els ulls i imagina les ones de la platja. Fes que algú es senti benvingut.
Truca als teus amics per telèfon. Fes un petit canvi en la teva vida
Digues a la persona estimada que l'estimes molt
Dóna un nom a un estel
Sàpigues que no estàs sol
Pensa en el que tens
Fes-te un regal
Respira profundament
Cultiva l'amor

FINALMENT ... SOMRIU ... VIU

PREGÀRIA PER VIURE JUNTS

Pare,
tu ens vares dir que estiguéssim units,
però nosaltres no ho vàrem entendre
i encara no ho hem entès.
Moltes vegades volem fer la nostra.
Som egoistes i els altres ens fan nosa.
Som creguts i orgullosos i els altres ens hi sobren.
Som individualistes i ens agrada anar sols.
Avui et demanem
que ens ajudis a viure units,
a saber contar amb l’altre,
a no fer les coses sols,
a compartir-ho tot.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

PORTEM LA PAU!

Si diem “Bon dia!” de cor,
PORTEM LA PAU!
Si saludem les senyoretes i la gent de l’escola,
PORTEM LA PAU!
Si diem coses amables als amics,
PORTEM LA PAU!
Si no ens barallem,
PORTEM LA PAU!
Si no insultem,
PORTEM LA PAU!
Si ajudem els nostres companys,
PORTEM LA PAU!
Si diem “no a la guerra”,
PORTEM LA PAU!
Volem la pau al món, Senyor.
Fes-nos portadors de pau!

PREGÀRIA DE PAU

Avui preguem per totes les persones
enfadades, irritades,
dolgudes, empipades...
Preguem fins i tot pels que fan mal!
Déu ens estima a tots,
i per això no vol que ens enfadem
i encara menys que fem mal,
perquè llavors no som feliços
i fem infeliços els altres.
Senyor, dóna’ns alegria!
Ensenya’ns a fer el bé!

divendres, 27 de setembre del 2013

PERDÓ SENYOR

Per les vegades que no sóc generós
i no comparteixo amb els altres.
Per les vegades que ofenc als altres,
amb paraules o mentides.
Per les vegades que no escolto
als meus pares i crec saber-ho tot.
Per les vegades que em barallo
amb els meus germans i amics.
Per les vegades que no compleixo
amb els meus treballs, tasques i estudio.
Per les vegades que m'oblido de tu.
Perquè no escolto la teva veu
molt dins meu
que sempre m'avisa quan estic
per fer quelcom que no esta bé.
Perdona'm Senyor
i dóna'm una nova oportunitat.
Vull viure com tu ens ensenyes.
Que així sigui, Senyor!