Quan l’àvia va morir tots vam quedar molt tristos. L’estimàvem molt.
Moltes tardes, ella i l’avi ens venien a buscar a l’escola i ens portaven al parc una estona. Quan es feia fosc anàvem cap a casa seva i jugàvem, cantàvem i fèiem deures fins que els pares ens venien a recollir. Els caps de setmana ens trobàvem tots els tiets i cosins a casa seva i l’àvia ens feia un dinar per xupar-nos els dits.
L’avi , quan ens veia tristos ens deia:
- La vostra àvia l’heu de buscar dins del vostre cor. Mentre nosaltres pensem en ella, ella estarà amb nosaltres. Encara que no ens pot explicar contes, ni cantar-nos cançonetes, encara que no ens faci aquells macarrons tan bons, si la portem en el cor la sentirem molt a prop nostre.
Avui ha sigut l’aniversari de l’avi i li hem fet una festassa. Els pares pensaven que potser no tindria ganes de gresca i que se sentiria una mica trist sense la seva dona en un dia tan important, però ha estat molt alegre i feliç amb tots nosaltres i ens ha tornat a dir, amb la mà sobre el seu cor:
- Ja sabeu que la vostra àvia està molt a prop nostre,
Ha bufat les espelmes i tots ens hem sentit molt emocionats.
Abans de dormir he pregat per ell.
Jesús, gràcies per ajudar-nos a sentir-te tan a prop nostre, a tu i a les persones que ja no estan amb nosaltres.
Ajuda l’avi a no sentir-se sol i a nosaltres a saber gaudir de la seva companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada