Calendari d'advent 2026

 

(clica'm)

Mans obertes

Poc a poc, sense tenir res de més,
trobem el tresor en el que es dóna;
amb la pau que neix de no guardar res,
l'amor és el regal que ens ho dona.

Compartir-ho tot és font de riquesa,
Jesús, dona'ns un cor de pobres,
per aprendre a viure amb senzillesa
i obrir les mans a la teva bellesa.

Les 10 pistes

(Rellegint els 10 manaments)

1. Posa l'amor al centre: Estima Déu i la vida amb tot el cor. Reconeix tot el bé que t'envolta i valora la teva existència.
2. Parla amb respecte i amabilitat: Utilitza les paraules, el nom de Déu i el dels altres per agrair, animar i construir, mai per fer mal.
3. Valora el temps de descans i de festa: Fes espai en la teva setmana per parar, donar gràcies, gaudir de la família i alimentar el teu interior.
4. Estima i escolta la teva família: Sigues agraït amb els pares, avis i persones que et cuiden, i ajuda'ls a fer de la teva casa un lloc acollidor.
5. Sigues un constructor de pau: Cuida la teva salut, protegeix els teus companys i resol els conflictes parlant, sense violència.
6. Respecta el teu cos i el dels altres: Valora qui ets, tracta el teu cos i el dels teus amics amb delicadesa, afecte sincer i respecte.
7. Sigues generós i cuida el bé comú: Comparteix allò que tens amb qui ho necessita i respecta les coses que no són teves.
8. Camina sempre amb la veritat: Sigues sincer, transparent i valent. Defensa la veritat sense fer servir xafarderies ni mentides.
9. Neteja el teu cor de gelosia: Alegra't sincerament quan a un amic o company li van bé les coses.
10. Sigues agraït amb el que tens: Gaudeix i valora la teva vida i els teus regals quotidians en comptes de comparar-te o desitjar sempre el que tenen els altres.

Senyor,
gràcies per donar-nos aquestes pistes per al nostre camí.
Ajuda'ns a ser bons companys de classe,
a saber escoltar quan algú ho necessita,
a demanar perdó quan ens equivoquem
i a posar l'amor en tot el que fem durant el dia d'avui.
Ensenya'ns a cuidar els altres com tu ens cuides a nosaltres.
Amén.

L'amistat és estimar

De nosaltres cap als altres,
cadascú té una llum,
i una història a la motxilla,
amb virtuts i defectes que ens fan ser com som.
Si obrim bé la porta
i deixem que se’ns vegi,
descobrim que en el fons
tots busquem el mateix món.

Perquè un amic no es troba fent màgia,
un lligam d’amistat es va teixint a poc a poc.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar sense esperar res a canvi.

No busquem amics perfectes
que no tinguin cap falla,
sinó algú que estigui a prop
quan caiguem i ens calgui una mà.
Si tu em cuides a mi
i jo et cuido a tu,
la nostra amistat serà
un refugi per viure feliç.

Compartir el riure,
l’abraçada i el consol,
aprendre junts a caminar
i no sentir-se sol.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar sense esperar res a canvi.

Recordes aquells dies
on ens vam descobrir?
Obrir el cor als altres
ens va fer somriure.
Amicus vol dir
qui estima amb veritat,
i avui celebrem
la nostra gran amistat.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar i cuidar-nos de cor.

Un amic és qui estima,
cuida de mi,
que jo cuido de tu.

Pregària a Maria pel Pilar

Mare de Déu del Pilar,

columna ferma de la nostra fe i refugi en les nostres hores d’incertesa.

Com vas fer un dia a les riberes de l’Ebre, confortant el cor de Sant Jaume quan la tasca es feia feixuga i el camí semblava incert, acosta’t avui a la nostra vida. 

Quan les forces ens fallin, quan els dubtes fosquin la nostra mirada o el pes del dia a dia ens superi, sigues tu el nostre punt de suport, la columna on fonamentar la nostra esperança i la llum que il·lumini els nostres passos.

Recorda’ns que no caminem sols, que la teva presència és un far constant que mai no s'apaga i que, sobre el teu pilar, qualsevol tempesta troba recer i qualsevol cor troba la pau.

Gràcies, Mare, per la teva fidelitat incondicional i per ser aquest pilar invisible però profundament sentit que sustenta les nostres vides.

Gràcies per la teva intercessió constant, per escoltar els nostres silencis i per acollir amb tendresa les nostres pregàries més profundes.

Gràcies per donar-nos la certesa que, sota la teva protecció, la nostra fe es manté dreta i el nostre cor aprèn a estimar i a servir sense mesura.

Et confiem el nostre camí, el nostre present i el nostre futur, amb la certesa que en tu trobarem sempre una Mare que ens acull, ens sosté i ens guia vers la pau.

Amén.

Salm de la xarxa, la cura i la dignitat en l'era digital

Senyor, Déu de la vida i Font de tota tendresa,
mira el nostre món, interconnectat com mai i tanmateix tan fragmentat i ferit.
Contemplem el clam de la Terra
i el dolor dels pobles que pateixen la guerra,
els infants que no tenen accés a l'educació,
les veus que reclamen pau,
la injustícia que silencia els febles
els qui es veuen forçats a fugir
i els qui pateixen la injustícia de la pobresa,
i la necessitat profunda d'esperança.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

En aquest temps de transformació accelerada,
on l'algorisme i la intel·ligència artificial reelaboren
la nostra manera de comunicar-nos, de treballar i de viure,
escoltem la crida del papa Lleó a la seva encíclica Magnifica Humanitas:
la tecnologia no pot ser mai una eina d'exclusió ni de deshumanització,
sinó un instrument al servei de la veritat, la justícia i el bé comú.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Davant la temptació de mesurar el valor de les persones
per la fredor de l'eficiència i la productivitat,
tu ens crides a cultivar allò que cap màquina no podrà suplir mai:
l'empatia profunda, el temps compartit, l'escolta que acull i la trobada real.
Ens demanes desarmar la tecnologia de qualsevol temptació de domini o d'aïllament,
per fer-ne un espai habitable que protegeixi sempre el rostre del germà.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

I enmig d'aquesta realitat, la teva crida ressona viva i clara:
«Estimeu i tingueu cura dels altres.»
Perquè la cura no és un gest passiu ni un desig superficial;
és la força que transforma la història,
és la dignitat que floreix quan ningú no queda enrere.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Gràcies, Senyor, per la missió de la FISC,
i per l'aposta ferma per una Educació Transformadora per a la Ciutadania Global.
que ens convida a eixamplar la mirada i creuar fronteres.
Gràcies perquè ens ensenya que educar no és només gestionar dades,
sinó formar cors crítics, lliures i capaços d'estimar sense fronteres.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Beneeix avui la tasca dels enllaços escolars de les nostres comunitats.
Ells i elles són els teixidors d'aquesta xarxa solidària,
els ponts que connecten el dia a dia de l'aula amb el dolor i l'esperança del món,
els qui mantenen encesa la flama de la Companyia de Maria en cada gest.
Ells i elles són teixidors de xarxes de solidaritat,
ponts vius entre la quotidianitat de les nostres aules i les realitats de tants pobles
que a l'Amèrica Llatina, a Àfrica o a la nostra pròpia casa lluiten pels seus drets.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Dona'ls la saviesa per educar l'alumnat en el discerniment ètic,
la creativitat per contagiar l'esperança enmig de la incertesa
i la joia de mantenir viva la flama de Santa Joana de Lestonnac:
allargar la mà i ser canals del teu amor.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Que la nostra feina no sigui mai una tasca solitària,
sinó el batec d'una xarxa que camina unida.
Dona'ns ulls atents per reconèixer la dignitat de cada persona,
un cor que bategui al ritme dels més vulnerables
i unes mans que no es cansin mai de construir la pau i cuidar la vida.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Amén.

(cançó elaborada amb IA)

Com la Mercè, obrim les portes i cuidem el cor

Introducció

Avui ens aturem un moment per mirar el nostre entorn i el món. A Barcelona celebrem la festa de la Mare de Déu de la Mercè, la patrona de la nostra ciutat. Fa molts anys, l'ordre de la Mercè va néixer per alliberar les persones que no eren lliures. Avui, la Mare de Déu ens convida a continuar aquesta tasca.

Per fer-ho, recordem el lema de l'any passat, que ens deia que per fer el bé hem de cuidar el cor i il·luminar el món, i ens connectem amb el repte d'aquest nou curs: Estima i cuida els altres.

Escoltem la realitat (Les nostres mirades)

• El món: Mirem més enllà de la nostra ciutat. Veiem països en guerra, famílies que han de fugir de casa seva i nens i nenes que no poden anar a l'escola ni viure en pau. Mare de Déu de la Mercè, ens fa mal el dolor del món.
• La nostra ciutat, Barcelona: Mirem també als nostres carrers. A Barcelona hi ha molta gent que se sent sola, persones que no tenen casa, o veïns que ho passen malament per tirar endavant. A vegades, la nostra pròpia ciutat pot ser un lloc difícil per a molts.
• El nostre dia a dia: A l'escola i al pati, a vegades veiem companys que se senten de banda, discusions o moments en què ens costa empatitzar.

Gest de la llum i el cor

Com feia la Mare de Déu de la Mercè, nosaltres no volem tancar els ulls. L'any passat vam aprendre a cuidar el cor, i a il·luminar el món amb petites accions. Aquest curs fem un pas més: ens proposem estimar i cuidar els altres, començant pels qui tenim al costat.

Pregàries compartides 

(Respondrem tots: Mare de Déu de la Mercè, ajuda'ns a cuidar els altres.)

• Per la pau al món, perquè s'acabin les guerres i cap nen hagi de patir la violència. R/.
• Per la nostra ciutat de Barcelona, perquè sigui un lloc acollidor, on ningú se senti sol o invisible. R/.
• Per la nostra escola i les nostres famílies, perquè sapiguem escoltar, demanar perdó i tractar tothom amb respecte i afecte. R/.
• Per cadascun de nosaltres, perquè puguem il·luminar el món des del nostre pati, la nostra aula i la nostra casa. R/.

Pregària final

Mare de Déu de la Mercè,

Tu que vas néixer per trencar cadenes i portar llibertat, 

clams d'esperança i protecció a la nostra ciutat.

Ensenya’ns a cuidar el nostre cor

per no quedar-nos en l'egoisme.

Ajuda'ns a ser llum enmig de les dificultats,

tant a Barcelona com a la resta del món.

Que aquest curs sapiguem complir el nostre compromís:

estimar i cuidar els altres

amb gestos senzills, 

paraules amables 

i un cor sempre obert.

Amén.

Pregària inici de curs

Avui comencem un nou curs, un curs ple de retrobaments, rialles i noves oportunitats. I ho fem en una data molt especial: la festa de les Mares de Déu Trobades. Recordem aquelles històries on la gent trobava la Mare de Déu en una cova, en un arbre o sota la terra... Semblava que estava amagada, però sempre hi havia estat allà, esperant per protegir i cuidar.

Maria no s'amaga per jugar, s'amaga perquè la busquem amb el cor. Quan la trobem, ens ensenya que Déu no està lluny, sinó molt a prop nostre, en el dia a dia de l'escola.

Enguany, el nostre lema ens diu: "Estima, tingues cura dels altres". I la festa d'avui ens fa una pregunta: On podem "trobar" nosaltres a Maria aquest curs?

La trobarem en el companys nous que no coneix ningú, en qui necessita un amic al pati, o en els nens i nenes de l'escola de Bedou a Haití que esperen la nostra solidaritat. Cuidar dels altres és la millor manera de trobar Maria a la nostra vida.

(En aquest moment es pot convidar els alumnes a agafar una gota de paper i escriure-hi el seu nom o un desig per al curs (ex: "Aquest curs vull trobar temps per escoltar", "Vull cuidar els meus amics", així, amb totes les gotes juntes símbòlicament creem una onada d'amor que oferim a Maria).

Pregària: 

Senyor, gràcies per aquest nou curs que comença.

Com aquells pastors que van trobar la Mare de Déu,

ajuda'ns a nosaltres a trobar-la en els ulls dels companys i companyes.

Que la teva mare, Jesús, ens acompanyi cada dia.

Ensenya'ns a tenir les mans obertes, el cor atent

i les ganes de dir sempre:

"Estima i cuida dels altres".

Amén.

Estima i cuida els altres.

Estima, amb una mirada amiga

Estima, ets la llum que ens il·lumina 

Estima, estima i ajuda els altres. 

Estima, ets una flama encesa, 

Estima, amb la mà sempre estesa 

Estima, estima i cuida els altres.

La nostra cançó t’acompanya al caminar, 

ja ho deia ben clar Santa Joana de Lestonnac: 

Cuida dels altres, sigues flama una altra vegada, 

és el seu llegat de quatre segles de bondat.

Estima, amb una mirada amiga 

Estima, ets la llum que ens il·lumina 

Estima, estima i ajuda els altres. 

Estima, ets una flama encesa, 

Estima, amb la mà sempre estesa 

Estima, estima i cuida els altres.

Un món molt millor, 

tu el pots anar canviant, 

pensa en Maria, 

és senyal i identitat,

plena és de gràcia, 

ella sempre ens guiarà, 

en Companyia vivim 

per poder estimar!

Estima, amb una mirada amiga 

Estima, ets la llum que ens il·lumina 

Estima, estima i ajuda els altres. 

Estima, ets una flama encesa, 

Estima, amb la mà sempre estesa 

Estima, estima i cuida els altres.

Pregària dels educadors per Sant Gil

Sant Gil, que va saber trobar la pau en la solitud de la natura i la protecció envers la cérvola que cercava refugi, és un patró ben bonic per a tots aquells que comencen el curs tenint al seu càrrec el benestar i el creixement dels més petits. L'ofici d'educar és, en el fons, crear un refugi segur on cada alumne pugui néixer a la vida amb confiança.

Pregària dels educadors per Sant Gil

Senyor i Mestre de la vida,

avui que la feina s'activa i un nou curs obre les seves portes,

t'adrecem el nostre cor per intercessió de Sant Gil.

Ell, que va acollir la cérvola feble i li va oferir protecció,

ensenya'ns l'art de l'acollida serena i de la mirada pacient.

Que cada aula sigui un espai de pau,

un refugi on cada infant se senti escoltat, valorat i lliure per créixer.

Dóna als mestres la saviesa per discernir el que cada alumne necessita,

la fermesa amable per guiar-los en el camí del coneixement

i la capacitat de veure, darrera de cada pregunta o inquietud,

la bellesa d'un cor que busca la seva pròpia llum.

En els dies de cansament o de soroll,

recorda'ns la saviesa del silenci de Sant Gil,

per no perdre la calma ni la joia d'educar.

Que la nostra tasca diària no sigui només ensenyar matèries,

sinó sembrar empatia, sentit de la justícia i esperança.

Amén.

Que aquest nou curs que comença sigui un camí ple de descobriments, 

complicitat i molta il·lusió en la tasca d'educar. 

Bon inici de curs a tots els mestres!

Pregària de l'esperança inquieta

M'acosto amb un pas serè i matern, recollint el mantell. Als meus ulls hi ha la petjada de moltes llàgrimes vessades en el passat, però sobretot la pau profunda de qui ha après que cap nit és eterna i que mai no es prega en va.

Com a mare, conec bé el pes d'angoixa que es pot sentir quan mires el món i sembla que tot s'ensorra, o quan veus els qui estimem caminar desorientats per camins foscos. En el meu temps, vaig veure l'Imperi Romà trontollar i vaig patir per la deriva del meu fill Agustí. Però la fe d'una mare no és una fe passiva: és una perseverança obstinada, una confiança invisible que sap esperar el moment en què la gràcia floreix.

Avui miro aquest món d'ara—amb totes les seves ferides, el seu soroll i les seves recerques de sentit—i no hi veig una causa perduda, sinó una gran humanitat que té fam d'esperança, encara que de vegades no ho sàpiga.

Unim els nostres cors en aquesta pregària:

Pregària d'una Mare pel Món

Senyor de la vida i font de tota consolació,

tu que vas comptar cadascuna de les meves llàgrimes

i vas escoltar el clam d'un cor de mare que no es donava per vençut:

gira la teva mirada cap a aquesta humanitat que avui camina afanyada i desorientada.

Mira els joves que busquen el seu camí enmig d'un mar de soroll,

mira les famílies que pateixen, i aquells que se senten sols en la foscor.

No permetis que el desànim ens faci tancar el cor ni apagar l'esperança.

Ensenya'ns la paciència de qui sap que tota llavor té el seu temps per germinar.

Fes-nos ferms en l'estimar, incansables en l'acollir i perseverants en la pregària.

I recorda'ns sempre aquelles paraules que el meu fill Agustí va comprendre

després de tant de temps de cerca i d'inquietud:

«Ens heu fet per a vós, Senyor,

i el nostre cor està inquiet fins que no descansi en vós.»

Que aquesta inquietud no ens faci caure en la desesperació,

sinó que sigui el motor d'amor que ens porti a buscar-nos els uns als altres,

a construir ponts i a trobar en tu la pau que el món no pot donar.

Amén.

I a tu et dic: no et cansis mai de sembrar bondat, ni de tenir paciència amb els temps del món i amb els dels qui t'envolten. Cap pregària sincera, cap gest d'amor, per petit que sembli, no es perd mai.

Santa Mònica

Pregària per Sant Roc

Senyor,
com Sant Roc en el seu aïllament,
avui et demanem per tots aquells que se senten sols,
pels qui pateixen la malaltia en el silenci d'una habitació,
i pels qui han après a curar les ferides dels altres.

Fes-nos com el gos de sant Roc:
atents a les necessitats dels veins,
capaços de portar el pa de la companyia
i el consol a qui més ho necessiten,
sense esperar res a canvi.

Ensenya'ns a ser mans que curen,
presència que no abandona
i gestos senzills que tornen l'esperança.
Amén.

De l'eclipsi a la llum: Estimeu, tingueu cura dels altres

Fa ben poc hem viscut un fenomen extraordinari al cel: un eclipsi. Per uns moments, la Lluna es va interposar entre el Sol i la Terra. La llum radiant del dia es va anar apagant a poc a poc, el cel es va enfosquir i la temperatura va baixar. Per un instant, vam sentir la fredor i la por de la foscor.

Però també vam aprendre una lliçó preciosa: l'eclipsi és només un passatge. La llum del Sol no havia desaparegut; simplement hi havia alguna cosa que la tapava. I quan la Lluna va seguir el seu camí, la llum va tornar a brillar amb més força que mai, recordant-nos com és de valuosa i necessària.

A les nostres vides, i a la nostra escola, també vivim "petits eclipsis":

• Hi ha dies en què un company o una companya se sent trista, sola o aclaparada.
• Hi ha moments en què les dificultats, com la manca d'aigua o de recursos a l'escola de Bedou a Haití, fan que la vida d'altres infants es quedi "sense color" i a la foscor.
• O fins i tot nosaltres mateixos tenim dies foscos on ens falta l'energia o el somriure.

El lema d'aquest curs ens fa una crida clara: "Estimeu, tingueu cura dels altres". Nosaltres no podem evitar que de vegades hi hagi eclipsis, però sí que podem triar ser la llum que fa marxar la foscor.

Quan escoltem a qui ho necessita, quan compartim el que tenim, quan fiquem la nostra "gota de color" en la vida dels altres, ens convertim en la flama encesa de la qual ens parlava Santa Joana de Lestonnac. Cuidar dels altres és, precisament, fer que la llum torni a brillar quan tot semblava fosct.

Preguntes per a la reflexió (Adaptables per etapa)

Per als més petits (Infantil / Cicle Inicial):

• Com et sents quan estàs a les fosques? 
• Qui et fa sentir segur/a i il·luminat/da?
• Quina "petita acció de llum" (un somriure, una abraçada, compartir una joguina) pots fer avui per cuidar un amic?

Per als mitjans i grans (Cicle Mitjà / Superior / ESO):

• Quins "eclipsis" o moments de foscor detectes al teu voltant (a l'aula, al pati, a la teva família o al món com a Haití)?
• Quina diferència hi ha entre esperar que la llum torni i ser tu mateix/a la llum que cuida i transforma la situació?

Pregària per la llum del món

Senyor i Creador de totes les coses,
pon els teus ulls sobre aquest món nostre,
tan ple de contrastos, de ferides i d'esperances.

Enmig del soroll i les tempestes de la història,
ensenyan's a no perdre la vista del bé que germina en el silenci.

Obre els nostres ulls per reconèixer la teva presència
en les mans que consoladorament s'allarguen,
en els qui treballen per la justícia sense fer soroll,
i en cada gest de bondat quotidiana que renova la terra.

Dóna'ns un cor atent i discernidor,
capaç de veure que cap foscor no és eterna
quan hi ha una sola ànima disposada a encendre una flama.

Transforma la nostra inquietud en acció generosa,
el nostre desànim en una fe activa,
i la nostra divisió en un desig sincer de trobada.

Que puguem ser, enmig d'aquest món que tant ho necessita,
instruments d'esperança,
servidors de la pau
i testimonis que l'amor és sempre més fort que el discòrdia.

A més gran glòria de Déu.
Amén.

Recordem que fins i tot el camí més llarg comença amb un pas ferm en el present. 

La llum que demanem per al món sovint comença a encendre's en les petites decisions que prenem en el nostre dia a dia.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat: Una mirada des de la fe

(Per ser llegida i escoltada des del cor)

La Llibertat

(Obrim la ment i el cor al do de ser lliures)

"On hi ha l'Esperit del Senyor, hi ha llibertat."  2Co 3,17

Senyor, font de tot bé i de tota vida:

Gràcies per haver-nos creat lliures i 

per no haver-nos fet esclaus de res ni de ningú.

Gràcies per fer-nos comprendre que 

la veritable llibertat no és fer el que ens ve de gust, 

sinó tenir la capacitat d'escollir estimar, 

de dir la veritat i de fer el bé, 

i que tot això és un do del teu Esperit.

Allibera el nostre cor de les pors que ens empresonen, 

de les lligadures de l'egoisme i 

de la temptació de dominar els altres.

Fes-nos valents per defensar la dignitat i la llibertat 

de tots aquells que avui viuen oprimits.

Amén.

La Igualtat

(Reconeixem la mateixa dignitat en cada persona)

"Ja no hi ha jueu ni grec, no hi ha esclau ni lliure, no hi ha home ni dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús." Ga 3,28

Pare i Mare de tots,

Tu no fas diferències de persones ni mires les aparences externes. 

Als teus ulls, totes les nostres ànimes tenen el mateix valor infinit, 

perquè tots hem estat creats a la teva imatge i semblança.

Ajuda'ns a mirar el món amb els teus ulls:

sense prejudicis, sense privilegis, 

sense fronteres que ens separin.

Que sapiguem construir una societat 

on no hi hagi ningú per sobre de ningú, 

on la justícia sigui la mateixa per a tots i 

on la dignitat de cada esser humà sigui sagrada.

Amén.

La Fraternitat

(Ens reconeixem com una sola família humana)

"Qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu." 1Jo 4,20

Senyor, Déu de la pau i de la trobada:

Tu ens has cridat a no caminar sols, 

sinó a saber-nos tots germans i germanes, 

fills i filles d'un mateix origen i d'un mateix destí.

Treieu de nosaltres la indiferència davant del patiment del proïsme.

Dona'ns un cor capaç d'acollir l'estranger, 

de reconfortar qui pateix i 

de construir ponts allà on altres aixequen murs.

Que la nostra fraternitat no sigui només una paraula bonica, 

sinó un compromís diari de servei, de perdó i de solidaritat sincera.

Amén.

Preguem amb sant Pau

Senyor, Déu nostre,
avui girem els ulls cap a Sant Pau, l'Apòstol dels Gentils,
que va fer del món sencer la seva llar per anunciar el teu nom.

Ell, que va viure en camí, enmig de perills, fatigues i presons,
ens ensenya que cap frontera és prou gran
quan el motor del cor és la fe.

Et demanem, Senyor, que ens encomanis el seu coratge
per viure amb les portes obertes a tothom,
sense fer distincions, acollint cada persona com un germà.

Que les nostres vides bressolin les seves paraules sobre l'amor:
recordem quan ens diu que l'amor és pacient, és acollidor i no té enveja;
que no s'ofèn, no manté el rics dels errors, ni s'alegra del mal.

Com Sant Pau, ajuda'ns a entendre que,
encara que parlem totes les llengües del món o coneguem tots els secrets,
si no tenim amor, no som res.

Que sapiguem viure amb generositat,
que el nostre dia a dia sigui un viatge d'entrega,
i que, al final del camí, puguem dir com ell:
"He lliurat el bon combat, he acabat la cursa, he mantingut la fe".
Amén.

Per començar les vacances

Acabem de viure la nit de Sant Joan, la més curta de l'any, on les fogueres han il·luminat els nostres carrers i places. El solstici ens avisa que l'estiu ja és aquí i, amb ell, arriben les desitjades vacances. El foc ens recorda la passió, els petards el dret a celebrar la vida, i la coca la dolçor de compartir amb els qui estimem. Avui ens girem cap a tu, Senyor, amb el cor encès per dir-te: gràcies.

Gràcies pel foc que neteja i il·lumina.
Gràcies, Senyor, pel foc de Sant Joan. 

Que la seva escalfor hagi cremat les nostres mandres, 

les nostres tristeses o les petites pors d'aquest curs 

que deixem enrere. 

Deixa al nostre cor només les brases de l'alegria, 

de l'amistat i de tot el que ens fa créixer. 

Et donem gràcies, Senyor.

Gràcies pels petards i l'alegria de la festa.

Gràcies per la gresca, 

pel soroll dels petards 

que ens recorden que estem vius, 

per les rialles al carrer i per la música. 

Gràcies per la capacitat de celebrar en comunitat, 

de retrobar-nos amb els veïns i 

de sentir-nos part d'un poble viu 

que manté les seves tradicions. 

Et donem gràcies, Senyor.

Gràcies per la coca i la taula compartida.

Gràcies per la dolçor de la coca de Sant Joan, 

pels pinyons, la fruita confitada i els brindis. 

Gràcies perquè no l'hem menjat sols,

sinó al voltant d'una taula amb la família i els amics. 

Que mai ens falti el pa a la taula, 

ni gent estimada amb qui compartir-lo. 

Et donem gràcies, Senyor.

Gràcies pel solstici i el regal de les vacances.

Gràcies pel sol d'estiu que brilla amb força 

i pels primers dies de vacances que tot just comencen. 

Gràcies pel temps lliure que tindrem per davant: 

per descansar, per jugar, 

per llegir, per anar a la platja o a la muntanya, 

i per carregar les piles de l'ànima sense mirar el rellotge. 

Et donem gràcies, Senyor.

Senyor de la llum i de l'amor, 

tu que ets el Sol que mai s'apaga, 

beneeix aquest estiu que obrim de bat a bat.

Que els nostres dies de vacances 

tinguin el gust dolç de la coca, 

la llum i l'escalfor de la foguera, 

i l'entusiasme espurnejant dels petards.

Ajuda'ns a descansar el cos 

i a cuidar l'esperit, 

a gaudir de la natura i de la calma, 

i a recordar que el millor lloc 

on podem fer brillar la teva llum 

és en el nostre cor 

i en el riure dels qui tenim al costat.

Bones vacances de tot cor, Senyor. 

Amén.

Gràcies pel viatge, preparats per il·luminar! (pregària fi de curs)

Sembla que va ser ahir que començàvem el curs amb la motxilla buida, i demà ja la tenim plena d'històries, rialles i aprenentatges. Aquest any hem après moltes coses, però la lliçó més important ha estat aprendre a tenir cura del nostre cor. Un cor cuidat és com una llanterna: té prou llum per il·luminar tot el que l'envolta. Avui ens aturem un moment per dir... GRÀCIES."

Senyor, avui et volem donar gràcies:

• Per tot el que hem après: Gràcies, Senyor, per tot el que hem après a classe. Per les sumes, les lletres, la ciència i la història, però sobretot per haver après a escoltar-nos, a respectar-nos i a treballar en equip. 
• Pels moments bons i les activitats: Gràcies, Senyor, pels moments de pati, per les excursions, les colònies, els jocs i les rialles compartides. Aquests records es queden per sempre amb nosaltres i ens fan somriure. 
• Pels moments dolents o difícils: Gràcies també, Senyor, pels dies grisos, per les vegades que ens hem equivocat, pels conflictes o quan les coses no han sortit com volíem. Perquè demanant perdó i tornant-ho a intentar, hem après a ser més forts, més pacients i a cuidar millor els altres.
• Pels qui ens han cuidat: Et donem gràcies pels mestres, pels companys, pels monitors i per les nostres famílies. Gràcies per cada persona que aquest curs ha posat una tireta al nostre cor quan estàvem tristos o ens ha fet riure quan ho necessitàvem. 

Senyor, arribem al final d'aquest camí que hem fet junts. 

Gràcies per haver omplert el nostre cor d'estimació, d'esforç i de bona companyia.

Ara que comença l'estiu, ajuda'ns a no guardar aquesta llum en un calaix. 

Que allà on anem (a la platja, a la muntanya, a casa amb la família), 

sapiguem il·luminar el món amb el nostre somriure, 

amb la nostra ajuda i amb tot el que hem après a l'escola.

Protegeix-nos durant les vacances i 

fes que el nostre cor continuï bategant ben fort,

i segueixi sent un far de llum pel món.

Pregària per Corpus, la visita del Papa i el final de curs

"Aquests dies la calor ens recorda que la terra és viva. Celebrem el Corpus, la festa de les flors, on cada pètal compta per fer una gran catifa. I ben aviat, el Papa vindrà a la nostra ciutat per beneir la torre més alta de la Sagrada Família, la torre de Jesús, recordant-nos que nosaltres també estem cridats a aixecar ponts i a fer créixer el nostre voltant."

Fem un moment de reflexió 

• La catifa es fa amb molts pètals diferents. Què aporto jo a la meva classe perquè sigui un lloc bonic?
• La torre de la Sagrada Família puja cap al cel gràcies al treball de molts. Com puc ajudar els altres a créixer?

Preguem tots junts:

• Pel Papa i la seva visita: Senyor, preguem pel Papa en el seu viatge a Barcelona. Que les seves paraules de pau i unió ens inspirin a ser millors companys i a cuidar dels qui més ho necessiten. Preguem al Senyor: Escolta’ns, Senyor.
• Pel Corpus i la creació: Senyor, gràcies per la bellesa de la natura, per les flors i pel sol que ens dona escalfor. Ajuda’ns a respectar el nostre planeta i a ser agraïts amb tot el que ens regala la terra. Preguem al Senyor: Escolta’ns, Senyor.
• Pels qui pateixen la calor i per la comunitat: Senyor, en aquests dies de tanta calor, et demanem que pensem en aquells que no tenen un lloc on protegir-se o que passen dificultats. Que sapiguem ser refugi i aigua fresca per als qui ens envolten. Preguem al Senyor: Escolta’ns, Senyor.
• Per l'escola i el final de curs: Senyor, com els constructors de la Sagrada Família, nosaltres també estem edificant la nostra vida dia a dia. Que tot el que hem après i viscut aquest curs a l'escola ens ajudi a créixer cap amunt, plens d'esperança. Preguem al Senyor: Escolta’ns, Senyor.

Pregària final (Tots junts)

Senyor, que saps veure el cor de cadascú, ajuda'ns a ser com les pedres de la Sagrada Família: forts, units i amb ganes d'arribar lluny. Fes que la nostra vida tingui el color de les flors de Corpus i l'escalfor d'un somriure compartit. Que la visita del Papa ens recordi que, junts, som una gran família que camina unida. Amén.

Pregària per Pentacosta

Escalfeu els cors, que arriba la llum!

La flama que demanàvem per Setmana Santa,
la que volíem que brillés més que mai,
avui s'encén de debò, sense por.
No és foc que crema, és foc que dona vida,
l'Esperit que ens fa néixer de nou.

Recordeu quan vàrem pregar 

per ser 'llum pel món' 

perquè el nostre cor brillés 

amb els vidres ben nets? 

Recordeu la 'capsa del perdó' 

que ens ajuda créixer i ser més bons? 

Avui, l'amor s'obre en paraules noves. 

L'amor, que deien que havia guanyat a Pasqua, 

ara ens crida a parlar mil llengües de pau.

No apagarem la llum, Senyor! 

Aquest escenari que és la nostra vida 

esdevé avui una plaça oberta a tothom. 

Que la teva presència no sigui només un focus que guia, 

sinó una llar on cadascú hi trobi acollida. 

Amb la família, amb els amics, amb qui està sol... 

Que la nostra alegria d'avui 

sigui l'abraçada que l'Esperit regala 

a qui camina amb dificultat.

Que el nostre cor estigui ben net, 

perquè la teva Pau es vegi, viva, a través nostre! 

Visca el foc que ens fa lliures! 

Visca l'amor que mai no s'apaga! 

Vine, Esperit Sant, i renoveu la terra! 

Amén.

Pregària del Papa Lleó XIV per la pau

En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Amén.

Senyor de la vida, que vas modelar cada ésser humà a la teva imatge i semblança, creiem que ens vas crear per a la comunió, no per a la guerra, per a la fraternitat, no per a la destrucció. Tu que vas saludar els teus deixebles dient: «La pau sigui amb vosaltres», concedeix-nos el do de la teva pau i la fortalesa per a fer-la realitat en la història.

Avui elevem la nostra súplica per la pau al món, pregant que les nacions renunciïn a les armes i triïn el camí del diàleg i la diplomàcia. Desarma els nostres cors de l'odi, el rancor i la indiferència perquè puguem ser instruments de reconciliació. Ajuda'ns a comprendre que la veritable seguretat no neix del control que alimenta la por, sinó de la confiança, la justícia i la solidaritat entre els pobles.

Senyor, il·lumina els líders de les nacions perquè tinguin la valentia d'abandonar projectes de mort, aturar la cursa armamentista i posar al centre la vida dels més vulnerables. Que mai més l'amenaça nuclear condicioni el futur de la humanitat.

Esperit Sant, fes de nosaltres constructors fidels i creatius de pau quotidiana en el nostre cor, les nostres famílies, les nostres comunitats i les nostres ciutats. Que cada paraula amable, cada gest de reconciliació i cada decisió de diàleg siguin llavors d'un món nou. Amén.

Lleó XIV, 5-III-2026

Preguem amb Maria per Santa Joana

Maria, mare i companya de camí,
tu que vas saber cuidar el teu cor amb silenci i amor,
ajuda’ns a nosaltres a fer el mateix.
Ensenya’ns a mantenir sempre encesa la flama ,
tal i com ens ho va demanar santa Joana,
perquè la nostra vida sigui llum per als qui ens envolten
i les nostres mans estiguin sempre a punt per ajudar.

Maria, acompanya’ns en aquest viatge tan meravellós que és la vida,
i avui especialment que celebrem la festa de Santa Joana,
ajuda'ns també a fer que la nostra escola sigui sempre una casa de portes obertes.
Una casa que no només té les portes obertes, sinó també el cor.

Amén.

Camí de Pau: de la meva flama al món

Senyor, avui ens apropem a Tu i t'escoltem dir-nos ben fluixet al cor: 

"La pau sigui amb vosaltres" (Jn 20,19).

Et demanem que ens ajudis a cuidar aquesta pau per dins, 

perquè sabem que "la pau de Crist ha de regnar en els nostres cors" (Col 3,15). 

Per això et preguem: "Crea en mi un cor pur" (Salm 51,12), 

un cor que sigui com una llanterna neta.

Ajuda'ns a portar aquesta llum als companys i a l'escola, 

recordant que "benaurats són els qui treballen per la pau" (Mt 5,9). 

Ens comprometem a "buscar la pau i seguir-la" (Salm 34,15) 

en cada gest, en cada paraula i en cada silenci del nostre dia.

I des d'aquí, mirem el món i somiem amb el teu Regne, 

on "les espases es tornaran eines per cultivar la terra" (Is 2,4) 

i on ja no hi haurà més por, 

perquè "la justícia i la pau es faran un petó" (Salm 85,11).

Que el nostre pas pel món sigui un camí d'amor, 

i que "el Senyor ens miri amb bondat i ens concedeixi la pau" (Nm 6,26).

Amén.

Mans per construir, cors per estimar

El 14 d'abril és conegut com el dia de la República. Històricament, és un dia que ens recorda la recerca de la llibertat i el desig de construir un país més just per a tothom. Quan parlem de "República", parlem de la "cosa pública", d'allò que ens pertany a tots: l'escola, els parcs, els nostres drets i, sobretot, el respecte entre tots.

En la nostra societat cada persona és una 'espurna de color' necessària. En un dia com avui, recordem que ser ciutadans consisteix en treballar perquè la llum de la justícia arribi a tothom, sense deixar ningú enrere.

Una flama que travessa el temps

Quina coincidència més bonica i significativa! El 7 d'abril (el dimarts de Pasqua d'enguany) és, efectivament, el dia que l'any 1607 es va aprovar oficialment la fundació de la Companyia de Maria. Començar el tercer trimestre celebrant l'aniversari de l'ordre i amb la joia de la Pasqua és el marc perfecte. Escoltem aquesta pregària: 

Una flama que travessa el temps

Avui és un dimarts molt especial. No només tornem a l'escola amb la joia de la Pasqua, sinó que avui celebrem l'aniversari de la nostra fundació. 

Fa més de 400 anys, Santa Joana de Lestonnac va encendre una petita flama que avui, a través de nosaltres, continua brillant. 

Ella ens va ensenyar que educar és "allargar la mà" i cuidar la flama que cadascú porta a dins seu.

Senyor, avui obrim el llibre del tercer trimestre 

amb el cor ple de la llum de la Pasqua. 

La vida ha guanyat, 

el sol ha sortit i ens regala 

l’esperança de començar de nou.

Gràcies per Joana de Lestonnac, 

que un dia com avui va decidir 

que cap noia havia de quedar-se 

a les fosques sense aprendre. 

Ella va ser l'interruptor 

que va encendre milers de llums. 

Ajuda’ns a ser, com ella, 

persones que "allarguem la mà" 

i que no deixen que la flama s’apagui mai.

En aquest nou trimestre que comencem, 

et demanem que el nostre "vidre" segueixi net. 

Que sapiguem mirar amb carinyo els companys, 

que aprenguem dels nostres errors i que 

la nostra diferència ens faci un grup més ric.

Volem posar a les teves mans, de manera especial, 

aquelles persones que viuen una Pasqua difícil, 

especialment [pensa en silenci en la persona que et preocupa]. 

Que la força de la teva resurrecció 

les abraci i que sentin que la seva flama 

és cuidada per Tu i per nosaltres.

Senyor, acompanya’ns en aquest últim tram del viatge. 

Que siguem reflex de la Teva llum i que, com Joana, 

sapiguem omplir el món de pau i d’amor.

Amén.

Diferents

Dilluns al matí, motxilles i somnis al dors, 

cadascú amb el seu mapa i els seus petits tresors. 

Hi ha qui porta el riure a la punta dels dits,

i qui guarda els secrets en silencis polits. 

N'hi ha que corren ràpid, n'hi ha que van espai, 

però en aquest viatge no caminem sols mai.

Diferents mirades, un mateix camí, 

mil colors que es barregen per fer-nos feliços aquí. 

Davant de Déu som espurnes d'un mateix foc, 

on tothom té el seu nom i tothom té el seu lloc. 

Uooo-ooo, cadascú és especial!

Uooo-ooo, en aquest mosaic vital!

Si mires bé al voltant, veuràs un gran jardí, 

cap flor és igual a la que creix aquí al seu devora. 

Unes busquen l'ombra, les altres volen sol, 

però totes juntes fan que el món agafi vol. 

No cal ser ningú altre, ni fer cap paper, 

ser tu mateix és l'únic que has de fer.

Tots tenim un dia gris, tots tenim un dubte, 

però la nostra força és la que ens manté en ruta. 

Si ens falta una peça, el dibuix no és igual, 

perquè cada batec és absolutament essencial.

Diferents mirades, un mateix camí, 

mil colors que es barregen per fer-nos feliços aquí. 

Davant de Déu som espurnes d'un mateix foc, 

on tothom té el seu nom i tothom té el seu lloc.

El teló s'aixeca

Senyor,
Avui el teló s'aixeca i el trimestre s'acaba.
Gràcies per tot el que hem après en aquest escenari que és la classe.
Gràcies per cada company, per cada rialla i per cada error
que hem guardat a la 'capsa del perdó'.

En aquest moment de silenci,
volem que la nostra flama brilli més que mai.
Et demanem per la persona que tenim al cor,
aquella que avui camina per un guió difícil.
Que la nostra alegria d'avui li serveixi d'abraçada,
que el nostre respecte li doni calma,
i que la Teva presència sigui el focus que la guia.

Ajudan's, Senyor, a que aquesta Setmana Santa
no apaguem la llum quan sortim de l'escola.
Que siguem 'llum pel món' allà on anem:
amb la família, amb els amics, amb qui està sol.

Que el nostre 'vidre' estigui ben net
perquè la teva Pau es vegi a través nostre.
Que en aquesta Pasqua que s'apropa,
tots puguem dir ben fort: L'amor ha guanyat!
Amén.

El guió de l'Amor

Avui, quan comencem a assajar, recordem que el teatre no és només aprendre frases de memòria. Fer teatre és escoltar, és mirar als ulls i és fer pinya. En una obra, si un company s'encalla, l'altre l'ajuda; si algú perd la llum, el focus el busca.

A la vida real passa el mateix. Tots estem en un escenari on, de vegades, el guió es torna difícil o la llum s'apaga una mica. Avui volem dedicar el nostre esforç a totes les persones que estan passant per un moment d'incertesa, aquelles que necessiten que el públic —i Déu— les aplaudeixi en silenci per donar-los força.

Pregària de la llum

Senyor, Tu que ets la font de tota vida i l’escalfor que ens fa créixer,
avui ens apleguem per posar en les teves mans el que sentim.

Et demanem per aquells que estimem,
i especialment per qui avui necessita sentir-se més sostingut.
No calen noms, perquè Tu coneixes cada batec i cada silenci.

Dona’ns confiança:
Com la llavor que confia en la terra
encara que estigui a les fosques,
ajuda’ns a creure
que sempre hi ha una força nova a punt per brotar.
Que la teva pau sigui com un port segur
on poder descansar quan el mar està mogut.

Dona’ns esperança:
Que no oblidem mai que,
després de la nit més llarga,
el sol sempre torna a sortir.
Ajuda’ns a mirar l’horitzó amb il·lusió,
sabent que cada pas que fem, per petit que sigui,
ens acosta a un lloc de calma.

Dona’ns amor:
Fes que siguem com una cadena d’àncores i braços:
que ningú se senti sol,
que tots ens sapiguem acompanyats.
Que l'amor sigui la medicina
que ens fa valents i ens manté units.

Senyor, queda’t al nostre costat.
Sigues la llum que ens guia,
la mà que ens aixeca i
el somriure que ens recorda que, amb Tu,
la vida sempre té l'última paraula.
Amén.

Dia de la Dona

Avui celebrem el Dia de la Dona. És un dia per reconèixer el paper de moltes dones que, al llarg de la història i també avui, han ajudat a fer el món més just, més humà i més solidari.

A la Bíblia també hi trobem dones valentes, sàvies i compromeses. Escoltem algunes paraules que ens parlen de la força, la dignitat i la igualtat de totes les persones:

“Déu va crear l’ésser humà a la seva imatge… home i dona els va crear.” (Gn 1,27)

“Va revestida de força i dignitat, i somriu davant el futur.” (Pr 31,25)

“Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un en Crist Jesús.” (Ga 3,28)

La festa de la Llum (celebrem la Pasqua)

Hem caminat quaranta dies buscant la veritat,

netejant la llanterna amb molta cura i humilitat.

Aquells cors negres que a la capsa vam deixar,

avui són flors de colors, el perdó ens ha transformat.

Ja no hi ha ombres, el vidre brilla de debò,

perquè hem après que dins nostre hi brolla la vida de Déu.

És la Pasqua, la festa de la Llum!

L'esperança és el nostre perfum!

Ja no estem a les fosques, la flama és ben viva,

som una gran colla, som llum creativa!

ON: Encén el món, som testimonis del seu amor!

Ara que el cor és temple de l'Esperit i la pau,

anem a encomanar aquesta alegria que el món commou!

Com astres en el món, ens posem a resplendir,

sent l'interruptor que l'amor fa florir.

Diferents mirades, però un sol batec del cor,

fem junts un mosaic que té el reflex del Senyor.

I si algun dia la flama es vol apagar,

ens donarem la mà per tornar-la a aixecar.

Perquè la Vida ha vençut i ens fa lliures de por,

Pasqua és estimar-nos amb tot el nostre amor!

És la Pasqua, la festa de la Llum!

L'esperança és el nostre perfum!

Ja no estem a les fosques, la flama és ben viva,

som una gran colla, som llum creativa!

ON: Encén el món, som testimonis del seu amor!

ON! Encén el món!

Cuida la flama, il·lumina el món

Comencem un viatge, 

quaranta dies per davant, 

per netejar el vidre 

i que la llum vagi brollant. 

Vetllem el fons del cor, 

que d'allí surt la vida, 

una llanterna neta 

és una ànima agraïda. 

Cuidar-me amb carinyo, 

saber-me perdonar, 

és el primer pas 

perquè la flama pugui brillar. 

Cuida la flama, 

llum neta i cor cuidat, 

un regal de Déu 

que ens ha estat donat. 

Diferents i únics, 

com espurnes de colors, 

si ens cuidem per dins, 

il·luminem els voltants millor! 

Encén l'interruptor, 

som llum pel món! 

No som còpies de ningú, 

cadascú té el seu matís,

en la nostra diferència 

és on el grup es fa feliç. 

Serem l'interruptor 

que encén el gran respecte, 

cuidant els companys 

amb un gest net i directe. 

Si camino en la llum, 

estem en comunió, 

fent que la Quaresma 

sigui una gran transformació. 

Guardem els errors 

dins la capsa del perdó, 

dels errors n'aprenem 

per ser una versió millor. 

Pas a pas arribarem 

a la festa de la Llum, 

on la pau i l'esperança 

seran el nostre perfum. 

Cuida la flama, 

llum neta i cor cuidat, 

un regal de Déu 

que ens ha estat donat. 

Diferents i únics, 

com espurnes de colors, 

si ens cuidem per dins, 

il·luminem els voltants millor! 

Encén l'interruptor, 

som llum pel món! 

La tartera buida i el somriure de l'Eulàlia

Fa molts i molts anys, a les places de la Barcelona romana, ja se celebrava l'arribada del Carnaval. L'Eulàlia, una noia de tretze anys que sempre duia l'alegria a la cara, estava especialment il·lusionada. Era Dijous Gras, el "Super Dijous", i havia preparat una truita de botifarra d'ou gegant per compartir amb els nens que no tenien res.

Mentre caminava cap a la plaça amb la seva tartera, tot eren rialles i disfresses. Però, de cop, amb l'enrenou d'un grup de saltimbanquis, l'Eulàlia va ensopegar. Xof! La tartera va volar pels aires i la truita va quedar escampada per terra, inservible.

L'Eulàlia es va quedar parada. Al voltant, tothom reia i ballava, però a ella li van venir ganes de plorar. Havia perdut el seu regal per als altres i es sentia sola enmig de la festa.

Es va asseure en un racó de la muralla i, tancant els ulls, va fer el que feia sempre que el cor li pesava: parlar amb el seu millor amic, Jesús.

— "Jesús —va xiuxiuejar—, volia portar alegria i ara només tinc les mans buides. Com puc celebrar la festa si no tinc res per donar?"

En aquell moment, va sentir una escalfor al pit, com si una veu suau li digués: "Eulàlia, la millor disfressa de Carnaval no és la de seda, sinó la d'un cor que sap estimar. No cal menjar per encomanar la meva llum. Si et cuides el cor, il·luminaràs el món."

L'Eulàlia va obrir els ulls i va somriure. Es va aixecar, es va espolsar el vestit i va començar a cantar i a convidar tothom a fer una rotllana. No tenia menjar, però tenia la seva fe que la feia sentir forta i la seva amistat amb Jesús que la feia sentir estimada.

Aquell Dijous Gras, els nens de Barcelona no van recordar la truita, sinó com l'Eulàlia els va ensenyar que, fins i tot quan les coses surten malament, si tens Jesús al costat, la festa de l'amor no s'acaba mai.