Pregària per Sant Roc

Senyor,
com Sant Roc en el seu aïllament,
avui et demanem per tots aquells que se senten sols,
pels qui pateixen la malaltia en el silenci d'una habitació,
i pels qui han après a curar les ferides dels altres.

Fes-nos com el gos de sant Roc:
atents a les necessitats dels veins,
capaços de portar el pa de la companyia
i el consol a qui més ho necessiten,
sense esperar res a canvi.

Ensenya'ns a ser mans que curen,
presència que no abandona
i gestos senzills que tornen l'esperança.
Amén.

De l'eclipsi a la llum: Estimeu, tingueu cura dels altres

Fa ben poc hem viscut un fenomen extraordinari al cel: un eclipsi. Per uns moments, la Lluna es va interposar entre el Sol i la Terra. La llum radiant del dia es va anar apagant a poc a poc, el cel es va enfosquir i la temperatura va baixar. Per un instant, vam sentir la fredor i la por de la foscor.

Però també vam aprendre una lliçó preciosa: l'eclipsi és només un passatge. La llum del Sol no havia desaparegut; simplement hi havia alguna cosa que la tapava. I quan la Lluna va seguir el seu camí, la llum va tornar a brillar amb més força que mai, recordant-nos com és de valuosa i necessària.

A les nostres vides, i a la nostra escola, també vivim "petits eclipsis":

• Hi ha dies en què un company o una companya se sent trista, sola o aclaparada.
• Hi ha moments en què les dificultats, com la manca d'aigua o de recursos a l'escola de Bedou a Haití, fan que la vida d'altres infants es quedi "sense color" i a la foscor.
• O fins i tot nosaltres mateixos tenim dies foscos on ens falta l'energia o el somriure.

El lema d'aquest curs ens fa una crida clara: "Estimeu, tingueu cura dels altres". Nosaltres no podem evitar que de vegades hi hagi eclipsis, però sí que podem triar ser la llum que fa marxar la foscor.

Quan escoltem a qui ho necessita, quan compartim el que tenim, quan fiquem la nostra "gota de color" en la vida dels altres, ens convertim en la flama encesa de la qual ens parlava Santa Joana de Lestonnac. Cuidar dels altres és, precisament, fer que la llum torni a brillar quan tot semblava fosct.

Preguntes per a la reflexió (Adaptables per etapa)

Per als més petits (Infantil / Cicle Inicial):

• Com et sents quan estàs a les fosques? 
• Qui et fa sentir segur/a i il·luminat/da?
• Quina "petita acció de llum" (un somriure, una abraçada, compartir una joguina) pots fer avui per cuidar un amic?

Per als mitjans i grans (Cicle Mitjà / Superior / ESO):

• Quins "eclipsis" o moments de foscor detectes al teu voltant (a l'aula, al pati, a la teva família o al món com a Haití)?
• Quina diferència hi ha entre esperar que la llum torni i ser tu mateix/a la llum que cuida i transforma la situació?

Pregària per la llum del món

Senyor i Creador de totes les coses,
pon els teus ulls sobre aquest món nostre,
tan ple de contrastos, de ferides i d'esperances.

Enmig del soroll i les tempestes de la història,
ensenyan's a no perdre la vista del bé que germina en el silenci.

Obre els nostres ulls per reconèixer la teva presència
en les mans que consoladorament s'allarguen,
en els qui treballen per la justícia sense fer soroll,
i en cada gest de bondat quotidiana que renova la terra.

Dóna'ns un cor atent i discernidor,
capaç de veure que cap foscor no és eterna
quan hi ha una sola ànima disposada a encendre una flama.

Transforma la nostra inquietud en acció generosa,
el nostre desànim en una fe activa,
i la nostra divisió en un desig sincer de trobada.

Que puguem ser, enmig d'aquest món que tant ho necessita,
instruments d'esperança,
servidors de la pau
i testimonis que l'amor és sempre més fort que el discòrdia.

A més gran glòria de Déu.
Amén.

Recordem que fins i tot el camí més llarg comença amb un pas ferm en el present. 

La llum que demanem per al món sovint comença a encendre's en les petites decisions que prenem en el nostre dia a dia.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat: Una mirada des de la fe

(Per ser llegida i escoltada des del cor)

La Llibertat

(Obrim la ment i el cor al do de ser lliures)

"On hi ha l'Esperit del Senyor, hi ha llibertat."  2Co 3,17

Senyor, font de tot bé i de tota vida:

Gràcies per haver-nos creat lliures i 

per no haver-nos fet esclaus de res ni de ningú.

Gràcies per fer-nos comprendre que 

la veritable llibertat no és fer el que ens ve de gust, 

sinó tenir la capacitat d'escollir estimar, 

de dir la veritat i de fer el bé, 

i que tot això és un do del teu Esperit.

Allibera el nostre cor de les pors que ens empresonen, 

de les lligadures de l'egoisme i 

de la temptació de dominar els altres.

Fes-nos valents per defensar la dignitat i la llibertat 

de tots aquells que avui viuen oprimits.

Amén.

La Igualtat

(Reconeixem la mateixa dignitat en cada persona)

"Ja no hi ha jueu ni grec, no hi ha esclau ni lliure, no hi ha home ni dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús." Ga 3,28

Pare i Mare de tots,

Tu no fas diferències de persones ni mires les aparences externes. 

Als teus ulls, totes les nostres ànimes tenen el mateix valor infinit, 

perquè tots hem estat creats a la teva imatge i semblança.

Ajuda'ns a mirar el món amb els teus ulls:

sense prejudicis, sense privilegis, 

sense fronteres que ens separin.

Que sapiguem construir una societat 

on no hi hagi ningú per sobre de ningú, 

on la justícia sigui la mateixa per a tots i 

on la dignitat de cada esser humà sigui sagrada.

Amén.

La Fraternitat

(Ens reconeixem com una sola família humana)

"Qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu." 1Jo 4,20

Senyor, Déu de la pau i de la trobada:

Tu ens has cridat a no caminar sols, 

sinó a saber-nos tots germans i germanes, 

fills i filles d'un mateix origen i d'un mateix destí.

Treieu de nosaltres la indiferència davant del patiment del proïsme.

Dona'ns un cor capaç d'acollir l'estranger, 

de reconfortar qui pateix i 

de construir ponts allà on altres aixequen murs.

Que la nostra fraternitat no sigui només una paraula bonica, 

sinó un compromís diari de servei, de perdó i de solidaritat sincera.

Amén.

Preguem amb sant Pau

Senyor, Déu nostre,
avui girem els ulls cap a Sant Pau, l'Apòstol dels Gentils,
que va fer del món sencer la seva llar per anunciar el teu nom.

Ell, que va viure en camí, enmig de perills, fatigues i presons,
ens ensenya que cap frontera és prou gran
quan el motor del cor és la fe.

Et demanem, Senyor, que ens encomanis el seu coratge
per viure amb les portes obertes a tothom,
sense fer distincions, acollint cada persona com un germà.

Que les nostres vides bressolin les seves paraules sobre l'amor:
recordem quan ens diu que l'amor és pacient, és acollidor i no té enveja;
que no s'ofèn, no manté el rics dels errors, ni s'alegra del mal.

Com Sant Pau, ajuda'ns a entendre que,
encara que parlem totes les llengües del món o coneguem tots els secrets,
si no tenim amor, no som res.

Que sapiguem viure amb generositat,
que el nostre dia a dia sigui un viatge d'entrega,
i que, al final del camí, puguem dir com ell:
"He lliurat el bon combat, he acabat la cursa, he mantingut la fe".
Amén.

Per començar les vacances

Acabem de viure la nit de Sant Joan, la més curta de l'any, on les fogueres han il·luminat els nostres carrers i places. El solstici ens avisa que l'estiu ja és aquí i, amb ell, arriben les desitjades vacances. El foc ens recorda la passió, els petards el dret a celebrar la vida, i la coca la dolçor de compartir amb els qui estimem. Avui ens girem cap a tu, Senyor, amb el cor encès per dir-te: gràcies.

Gràcies pel foc que neteja i il·lumina.
Gràcies, Senyor, pel foc de Sant Joan. 

Que la seva escalfor hagi cremat les nostres mandres, 

les nostres tristeses o les petites pors d'aquest curs 

que deixem enrere. 

Deixa al nostre cor només les brases de l'alegria, 

de l'amistat i de tot el que ens fa créixer. 

Et donem gràcies, Senyor.

Gràcies pels petards i l'alegria de la festa.

Gràcies per la gresca, 

pel soroll dels petards 

que ens recorden que estem vius, 

per les rialles al carrer i per la música. 

Gràcies per la capacitat de celebrar en comunitat, 

de retrobar-nos amb els veïns i 

de sentir-nos part d'un poble viu 

que manté les seves tradicions. 

Et donem gràcies, Senyor.

Gràcies per la coca i la taula compartida.

Gràcies per la dolçor de la coca de Sant Joan, 

pels pinyons, la fruita confitada i els brindis. 

Gràcies perquè no l'hem menjat sols,

sinó al voltant d'una taula amb la família i els amics. 

Que mai ens falti el pa a la taula, 

ni gent estimada amb qui compartir-lo. 

Et donem gràcies, Senyor.

Gràcies pel solstici i el regal de les vacances.

Gràcies pel sol d'estiu que brilla amb força 

i pels primers dies de vacances que tot just comencen. 

Gràcies pel temps lliure que tindrem per davant: 

per descansar, per jugar, 

per llegir, per anar a la platja o a la muntanya, 

i per carregar les piles de l'ànima sense mirar el rellotge. 

Et donem gràcies, Senyor.

Senyor de la llum i de l'amor, 

tu que ets el Sol que mai s'apaga, 

beneeix aquest estiu que obrim de bat a bat.

Que els nostres dies de vacances 

tinguin el gust dolç de la coca, 

la llum i l'escalfor de la foguera, 

i l'entusiasme espurnejant dels petards.

Ajuda'ns a descansar el cos 

i a cuidar l'esperit, 

a gaudir de la natura i de la calma, 

i a recordar que el millor lloc 

on podem fer brillar la teva llum 

és en el nostre cor 

i en el riure dels qui tenim al costat.

Bones vacances de tot cor, Senyor. 

Amén.

Gràcies pel viatge, preparats per il·luminar! (pregària fi de curs)

Sembla que va ser ahir que començàvem el curs amb la motxilla buida, i demà ja la tenim plena d'històries, rialles i aprenentatges. Aquest any hem après moltes coses, però la lliçó més important ha estat aprendre a tenir cura del nostre cor. Un cor cuidat és com una llanterna: té prou llum per il·luminar tot el que l'envolta. Avui ens aturem un moment per dir... GRÀCIES."

Senyor, avui et volem donar gràcies:

• Per tot el que hem après: Gràcies, Senyor, per tot el que hem après a classe. Per les sumes, les lletres, la ciència i la història, però sobretot per haver après a escoltar-nos, a respectar-nos i a treballar en equip. 
• Pels moments bons i les activitats: Gràcies, Senyor, pels moments de pati, per les excursions, les colònies, els jocs i les rialles compartides. Aquests records es queden per sempre amb nosaltres i ens fan somriure. 
• Pels moments dolents o difícils: Gràcies també, Senyor, pels dies grisos, per les vegades que ens hem equivocat, pels conflictes o quan les coses no han sortit com volíem. Perquè demanant perdó i tornant-ho a intentar, hem après a ser més forts, més pacients i a cuidar millor els altres.
• Pels qui ens han cuidat: Et donem gràcies pels mestres, pels companys, pels monitors i per les nostres famílies. Gràcies per cada persona que aquest curs ha posat una tireta al nostre cor quan estàvem tristos o ens ha fet riure quan ho necessitàvem. 

Senyor, arribem al final d'aquest camí que hem fet junts. 

Gràcies per haver omplert el nostre cor d'estimació, d'esforç i de bona companyia.

Ara que comença l'estiu, ajuda'ns a no guardar aquesta llum en un calaix. 

Que allà on anem (a la platja, a la muntanya, a casa amb la família), 

sapiguem il·luminar el món amb el nostre somriure, 

amb la nostra ajuda i amb tot el que hem après a l'escola.

Protegeix-nos durant les vacances i 

fes que el nostre cor continuï bategant ben fort,

i segueixi sent un far de llum pel món.

Pregària per Corpus, la visita del Papa i el final de curs

"Aquests dies la calor ens recorda que la terra és viva. Celebrem el Corpus, la festa de les flors, on cada pètal compta per fer una gran catifa. I ben aviat, el Papa vindrà a la nostra ciutat per beneir la torre més alta de la Sagrada Família, la torre de Jesús, recordant-nos que nosaltres també estem cridats a aixecar ponts i a fer créixer el nostre voltant."

Fem un moment de reflexió 

• La catifa es fa amb molts pètals diferents. Què aporto jo a la meva classe perquè sigui un lloc bonic?
• La torre de la Sagrada Família puja cap al cel gràcies al treball de molts. Com puc ajudar els altres a créixer?

Preguem tots junts:

• Pel Papa i la seva visita: Senyor, preguem pel Papa en el seu viatge a Barcelona. Que les seves paraules de pau i unió ens inspirin a ser millors companys i a cuidar dels qui més ho necessiten. Preguem al Senyor: Escolta’ns, Senyor.
• Pel Corpus i la creació: Senyor, gràcies per la bellesa de la natura, per les flors i pel sol que ens dona escalfor. Ajuda’ns a respectar el nostre planeta i a ser agraïts amb tot el que ens regala la terra. Preguem al Senyor: Escolta’ns, Senyor.
• Pels qui pateixen la calor i per la comunitat: Senyor, en aquests dies de tanta calor, et demanem que pensem en aquells que no tenen un lloc on protegir-se o que passen dificultats. Que sapiguem ser refugi i aigua fresca per als qui ens envolten. Preguem al Senyor: Escolta’ns, Senyor.
• Per l'escola i el final de curs: Senyor, com els constructors de la Sagrada Família, nosaltres també estem edificant la nostra vida dia a dia. Que tot el que hem après i viscut aquest curs a l'escola ens ajudi a créixer cap amunt, plens d'esperança. Preguem al Senyor: Escolta’ns, Senyor.

Pregària final (Tots junts)

Senyor, que saps veure el cor de cadascú, ajuda'ns a ser com les pedres de la Sagrada Família: forts, units i amb ganes d'arribar lluny. Fes que la nostra vida tingui el color de les flors de Corpus i l'escalfor d'un somriure compartit. Que la visita del Papa ens recordi que, junts, som una gran família que camina unida. Amén.

Pregària per Pentacosta

Escalfeu els cors, que arriba la llum!

La flama que demanàvem per Setmana Santa,
la que volíem que brillés més que mai,
avui s'encén de debò, sense por.
No és foc que crema, és foc que dona vida,
l'Esperit que ens fa néixer de nou.

Recordeu quan vàrem pregar 

per ser 'llum pel món' 

perquè el nostre cor brillés 

amb els vidres ben nets? 

Recordeu la 'capsa del perdó' 

que ens ajuda créixer i ser més bons? 

Avui, l'amor s'obre en paraules noves. 

L'amor, que deien que havia guanyat a Pasqua, 

ara ens crida a parlar mil llengües de pau.

No apagarem la llum, Senyor! 

Aquest escenari que és la nostra vida 

esdevé avui una plaça oberta a tothom. 

Que la teva presència no sigui només un focus que guia, 

sinó una llar on cadascú hi trobi acollida. 

Amb la família, amb els amics, amb qui està sol... 

Que la nostra alegria d'avui 

sigui l'abraçada que l'Esperit regala 

a qui camina amb dificultat.

Que el nostre cor estigui ben net, 

perquè la teva Pau es vegi, viva, a través nostre! 

Visca el foc que ens fa lliures! 

Visca l'amor que mai no s'apaga! 

Vine, Esperit Sant, i renoveu la terra! 

Amén.

Pregària del Papa Lleó XIV per la pau

En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Amén.

Senyor de la vida, que vas modelar cada ésser humà a la teva imatge i semblança, creiem que ens vas crear per a la comunió, no per a la guerra, per a la fraternitat, no per a la destrucció. Tu que vas saludar els teus deixebles dient: «La pau sigui amb vosaltres», concedeix-nos el do de la teva pau i la fortalesa per a fer-la realitat en la història.

Avui elevem la nostra súplica per la pau al món, pregant que les nacions renunciïn a les armes i triïn el camí del diàleg i la diplomàcia. Desarma els nostres cors de l'odi, el rancor i la indiferència perquè puguem ser instruments de reconciliació. Ajuda'ns a comprendre que la veritable seguretat no neix del control que alimenta la por, sinó de la confiança, la justícia i la solidaritat entre els pobles.

Senyor, il·lumina els líders de les nacions perquè tinguin la valentia d'abandonar projectes de mort, aturar la cursa armamentista i posar al centre la vida dels més vulnerables. Que mai més l'amenaça nuclear condicioni el futur de la humanitat.

Esperit Sant, fes de nosaltres constructors fidels i creatius de pau quotidiana en el nostre cor, les nostres famílies, les nostres comunitats i les nostres ciutats. Que cada paraula amable, cada gest de reconciliació i cada decisió de diàleg siguin llavors d'un món nou. Amén.

Lleó XIV, 5-III-2026

Preguem amb Maria per Santa Joana

Maria, mare i companya de camí,
tu que vas saber cuidar el teu cor amb silenci i amor,
ajuda’ns a nosaltres a fer el mateix.
Ensenya’ns a mantenir sempre encesa la flama ,
tal i com ens ho va demanar santa Joana,
perquè la nostra vida sigui llum per als qui ens envolten
i les nostres mans estiguin sempre a punt per ajudar.

Maria, acompanya’ns en aquest viatge tan meravellós que és la vida,
i avui especialment que celebrem la festa de Santa Joana,
ajuda'ns també a fer que la nostra escola sigui sempre una casa de portes obertes.
Una casa que no només té les portes obertes, sinó també el cor.

Amén.

Camí de Pau: de la meva flama al món

Senyor, avui ens apropem a Tu i t'escoltem dir-nos ben fluixet al cor: 

"La pau sigui amb vosaltres" (Jn 20,19).

Et demanem que ens ajudis a cuidar aquesta pau per dins, 

perquè sabem que "la pau de Crist ha de regnar en els nostres cors" (Col 3,15). 

Per això et preguem: "Crea en mi un cor pur" (Salm 51,12), 

un cor que sigui com una llanterna neta.

Ajuda'ns a portar aquesta llum als companys i a l'escola, 

recordant que "benaurats són els qui treballen per la pau" (Mt 5,9). 

Ens comprometem a "buscar la pau i seguir-la" (Salm 34,15) 

en cada gest, en cada paraula i en cada silenci del nostre dia.

I des d'aquí, mirem el món i somiem amb el teu Regne, 

on "les espases es tornaran eines per cultivar la terra" (Is 2,4) 

i on ja no hi haurà més por, 

perquè "la justícia i la pau es faran un petó" (Salm 85,11).

Que el nostre pas pel món sigui un camí d'amor, 

i que "el Senyor ens miri amb bondat i ens concedeixi la pau" (Nm 6,26).

Amén.

Mans per construir, cors per estimar

El 14 d'abril és conegut com el dia de la República. Històricament, és un dia que ens recorda la recerca de la llibertat i el desig de construir un país més just per a tothom. Quan parlem de "República", parlem de la "cosa pública", d'allò que ens pertany a tots: l'escola, els parcs, els nostres drets i, sobretot, el respecte entre tots.

En la nostra societat cada persona és una 'espurna de color' necessària. En un dia com avui, recordem que ser ciutadans consisteix en treballar perquè la llum de la justícia arribi a tothom, sense deixar ningú enrere.

Una flama que travessa el temps

Quina coincidència més bonica i significativa! El 7 d'abril (el dimarts de Pasqua d'enguany) és, efectivament, el dia que l'any 1607 es va aprovar oficialment la fundació de la Companyia de Maria. Començar el tercer trimestre celebrant l'aniversari de l'ordre i amb la joia de la Pasqua és el marc perfecte. Escoltem aquesta pregària: 

Una flama que travessa el temps

Avui és un dimarts molt especial. No només tornem a l'escola amb la joia de la Pasqua, sinó que avui celebrem l'aniversari de la nostra fundació. 

Fa més de 400 anys, Santa Joana de Lestonnac va encendre una petita flama que avui, a través de nosaltres, continua brillant. 

Ella ens va ensenyar que educar és "allargar la mà" i cuidar la flama que cadascú porta a dins seu.

Senyor, avui obrim el llibre del tercer trimestre 

amb el cor ple de la llum de la Pasqua. 

La vida ha guanyat, 

el sol ha sortit i ens regala 

l’esperança de començar de nou.

Gràcies per Joana de Lestonnac, 

que un dia com avui va decidir 

que cap noia havia de quedar-se 

a les fosques sense aprendre. 

Ella va ser l'interruptor 

que va encendre milers de llums. 

Ajuda’ns a ser, com ella, 

persones que "allarguem la mà" 

i que no deixen que la flama s’apagui mai.

En aquest nou trimestre que comencem, 

et demanem que el nostre "vidre" segueixi net. 

Que sapiguem mirar amb carinyo els companys, 

que aprenguem dels nostres errors i que 

la nostra diferència ens faci un grup més ric.

Volem posar a les teves mans, de manera especial, 

aquelles persones que viuen una Pasqua difícil, 

especialment [pensa en silenci en la persona que et preocupa]. 

Que la força de la teva resurrecció 

les abraci i que sentin que la seva flama 

és cuidada per Tu i per nosaltres.

Senyor, acompanya’ns en aquest últim tram del viatge. 

Que siguem reflex de la Teva llum i que, com Joana, 

sapiguem omplir el món de pau i d’amor.

Amén.

Diferents

Dilluns al matí, motxilles i somnis al dors, 

cadascú amb el seu mapa i els seus petits tresors. 

Hi ha qui porta el riure a la punta dels dits,

i qui guarda els secrets en silencis polits. 

N'hi ha que corren ràpid, n'hi ha que van espai, 

però en aquest viatge no caminem sols mai.

Diferents mirades, un mateix camí, 

mil colors que es barregen per fer-nos feliços aquí. 

Davant de Déu som espurnes d'un mateix foc, 

on tothom té el seu nom i tothom té el seu lloc. 

Uooo-ooo, cadascú és especial!

Uooo-ooo, en aquest mosaic vital!

Si mires bé al voltant, veuràs un gran jardí, 

cap flor és igual a la que creix aquí al seu devora. 

Unes busquen l'ombra, les altres volen sol, 

però totes juntes fan que el món agafi vol. 

No cal ser ningú altre, ni fer cap paper, 

ser tu mateix és l'únic que has de fer.

Tots tenim un dia gris, tots tenim un dubte, 

però la nostra força és la que ens manté en ruta. 

Si ens falta una peça, el dibuix no és igual, 

perquè cada batec és absolutament essencial.

Diferents mirades, un mateix camí, 

mil colors que es barregen per fer-nos feliços aquí. 

Davant de Déu som espurnes d'un mateix foc, 

on tothom té el seu nom i tothom té el seu lloc.

El teló s'aixeca

Senyor,
Avui el teló s'aixeca i el trimestre s'acaba.
Gràcies per tot el que hem après en aquest escenari que és la classe.
Gràcies per cada company, per cada rialla i per cada error
que hem guardat a la 'capsa del perdó'.

En aquest moment de silenci,
volem que la nostra flama brilli més que mai.
Et demanem per la persona que tenim al cor,
aquella que avui camina per un guió difícil.
Que la nostra alegria d'avui li serveixi d'abraçada,
que el nostre respecte li doni calma,
i que la Teva presència sigui el focus que la guia.

Ajudan's, Senyor, a que aquesta Setmana Santa
no apaguem la llum quan sortim de l'escola.
Que siguem 'llum pel món' allà on anem:
amb la família, amb els amics, amb qui està sol.

Que el nostre 'vidre' estigui ben net
perquè la teva Pau es vegi a través nostre.
Que en aquesta Pasqua que s'apropa,
tots puguem dir ben fort: L'amor ha guanyat!
Amén.

El guió de l'Amor

Avui, quan comencem a assajar, recordem que el teatre no és només aprendre frases de memòria. Fer teatre és escoltar, és mirar als ulls i és fer pinya. En una obra, si un company s'encalla, l'altre l'ajuda; si algú perd la llum, el focus el busca.

A la vida real passa el mateix. Tots estem en un escenari on, de vegades, el guió es torna difícil o la llum s'apaga una mica. Avui volem dedicar el nostre esforç a totes les persones que estan passant per un moment d'incertesa, aquelles que necessiten que el públic —i Déu— les aplaudeixi en silenci per donar-los força.

Pregària de la llum

Senyor, Tu que ets la font de tota vida i l’escalfor que ens fa créixer,
avui ens apleguem per posar en les teves mans el que sentim.

Et demanem per aquells que estimem,
i especialment per qui avui necessita sentir-se més sostingut.
No calen noms, perquè Tu coneixes cada batec i cada silenci.

Dona’ns confiança:
Com la llavor que confia en la terra
encara que estigui a les fosques,
ajuda’ns a creure
que sempre hi ha una força nova a punt per brotar.
Que la teva pau sigui com un port segur
on poder descansar quan el mar està mogut.

Dona’ns esperança:
Que no oblidem mai que,
després de la nit més llarga,
el sol sempre torna a sortir.
Ajuda’ns a mirar l’horitzó amb il·lusió,
sabent que cada pas que fem, per petit que sigui,
ens acosta a un lloc de calma.

Dona’ns amor:
Fes que siguem com una cadena d’àncores i braços:
que ningú se senti sol,
que tots ens sapiguem acompanyats.
Que l'amor sigui la medicina
que ens fa valents i ens manté units.

Senyor, queda’t al nostre costat.
Sigues la llum que ens guia,
la mà que ens aixeca i
el somriure que ens recorda que, amb Tu,
la vida sempre té l'última paraula.
Amén.

Dia de la Dona

Avui celebrem el Dia de la Dona. És un dia per reconèixer el paper de moltes dones que, al llarg de la història i també avui, han ajudat a fer el món més just, més humà i més solidari.

A la Bíblia també hi trobem dones valentes, sàvies i compromeses. Escoltem algunes paraules que ens parlen de la força, la dignitat i la igualtat de totes les persones:

“Déu va crear l’ésser humà a la seva imatge… home i dona els va crear.” (Gn 1,27)

“Va revestida de força i dignitat, i somriu davant el futur.” (Pr 31,25)

“Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un en Crist Jesús.” (Ga 3,28)

La festa de la Llum (celebrem la Pasqua)

Hem caminat quaranta dies buscant la veritat,

netejant la llanterna amb molta cura i humilitat.

Aquells cors negres que a la capsa vam deixar,

avui són flors de colors, el perdó ens ha transformat.

Ja no hi ha ombres, el vidre brilla de debò,

perquè hem après que dins nostre hi brolla la vida de Déu.

És la Pasqua, la festa de la Llum!

L'esperança és el nostre perfum!

Ja no estem a les fosques, la flama és ben viva,

som una gran colla, som llum creativa!

ON: Encén el món, som testimonis del seu amor!

Ara que el cor és temple de l'Esperit i la pau,

anem a encomanar aquesta alegria que el món commou!

Com astres en el món, ens posem a resplendir,

sent l'interruptor que l'amor fa florir.

Diferents mirades, però un sol batec del cor,

fem junts un mosaic que té el reflex del Senyor.

I si algun dia la flama es vol apagar,

ens donarem la mà per tornar-la a aixecar.

Perquè la Vida ha vençut i ens fa lliures de por,

Pasqua és estimar-nos amb tot el nostre amor!

És la Pasqua, la festa de la Llum!

L'esperança és el nostre perfum!

Ja no estem a les fosques, la flama és ben viva,

som una gran colla, som llum creativa!

ON: Encén el món, som testimonis del seu amor!

ON! Encén el món!

Cuida la flama, il·lumina el món

Comencem un viatge, 

quaranta dies per davant, 

per netejar el vidre 

i que la llum vagi brollant. 

Vetllem el fons del cor, 

que d'allí surt la vida, 

una llanterna neta 

és una ànima agraïda. 

Cuidar-me amb carinyo, 

saber-me perdonar, 

és el primer pas 

perquè la flama pugui brillar. 

Cuida la flama, 

llum neta i cor cuidat, 

un regal de Déu 

que ens ha estat donat. 

Diferents i únics, 

com espurnes de colors, 

si ens cuidem per dins, 

il·luminem els voltants millor! 

Encén l'interruptor, 

som llum pel món! 

No som còpies de ningú, 

cadascú té el seu matís,

en la nostra diferència 

és on el grup es fa feliç. 

Serem l'interruptor 

que encén el gran respecte, 

cuidant els companys 

amb un gest net i directe. 

Si camino en la llum, 

estem en comunió, 

fent que la Quaresma 

sigui una gran transformació. 

Guardem els errors 

dins la capsa del perdó, 

dels errors n'aprenem 

per ser una versió millor. 

Pas a pas arribarem 

a la festa de la Llum, 

on la pau i l'esperança 

seran el nostre perfum. 

Cuida la flama, 

llum neta i cor cuidat, 

un regal de Déu 

que ens ha estat donat. 

Diferents i únics, 

com espurnes de colors, 

si ens cuidem per dins, 

il·luminem els voltants millor! 

Encén l'interruptor, 

som llum pel món! 

La tartera buida i el somriure de l'Eulàlia

Fa molts i molts anys, a les places de la Barcelona romana, ja se celebrava l'arribada del Carnaval. L'Eulàlia, una noia de tretze anys que sempre duia l'alegria a la cara, estava especialment il·lusionada. Era Dijous Gras, el "Super Dijous", i havia preparat una truita de botifarra d'ou gegant per compartir amb els nens que no tenien res.

Mentre caminava cap a la plaça amb la seva tartera, tot eren rialles i disfresses. Però, de cop, amb l'enrenou d'un grup de saltimbanquis, l'Eulàlia va ensopegar. Xof! La tartera va volar pels aires i la truita va quedar escampada per terra, inservible.

L'Eulàlia es va quedar parada. Al voltant, tothom reia i ballava, però a ella li van venir ganes de plorar. Havia perdut el seu regal per als altres i es sentia sola enmig de la festa.

Es va asseure en un racó de la muralla i, tancant els ulls, va fer el que feia sempre que el cor li pesava: parlar amb el seu millor amic, Jesús.

— "Jesús —va xiuxiuejar—, volia portar alegria i ara només tinc les mans buides. Com puc celebrar la festa si no tinc res per donar?"

En aquell moment, va sentir una escalfor al pit, com si una veu suau li digués: "Eulàlia, la millor disfressa de Carnaval no és la de seda, sinó la d'un cor que sap estimar. No cal menjar per encomanar la meva llum. Si et cuides el cor, il·luminaràs el món."

L'Eulàlia va obrir els ulls i va somriure. Es va aixecar, es va espolsar el vestit i va començar a cantar i a convidar tothom a fer una rotllana. No tenia menjar, però tenia la seva fe que la feia sentir forta i la seva amistat amb Jesús que la feia sentir estimada.

Aquell Dijous Gras, els nens de Barcelona no van recordar la truita, sinó com l'Eulàlia els va ensenyar que, fins i tot quan les coses surten malament, si tens Jesús al costat, la festa de l'amor no s'acaba mai.

Celebració de la Cendra: "Netejar el cor per brillar amb força"

1. Motivació inicial

Dins nostre tenim una llanterna, però de vegades les piles s'esgoten o el vidre s'embruta i la llum no surt cap a fora. Cuidar-se també vol dir reconèixer què ens impedeix estar en pau. La Quaresma són 40 dies per netejar aquest "vidre" del nostre cor.

2. Lectura breu

“Si em cuido amb carinyo, si em sé perdonar, la flama que tinc no s’apagarà” (Fragment de la cançó Som companyia, som llum (Cuida’t i il·lumina el món)).

Proverbis 4, 20-27: Fermesa a seguir el bon camí

Fill meu, escolta les meves paraules,

fixa-t'hi atentament;

no les perdis mai de vista,

guarda-les al fons del cor:

qui les acull, troba la vida,

són remei per a tothom.

Sobretot vetlla el fons del cor,

que d'allí surt la vida.

Rebutja les mentides,

aparta't de l'engany.

Mira sempre cara a cara,

esguarda endavant amb franquesa.

Fixa't en la ruta per on passen els teus peus,

i els teus camins es mantindran segurs.

No et desviïs a dreta ni a esquerra,

aparta't de caure en el mal.

3. El ritu del cor negre i la capsa del perdó

• Acció: Repartir un petit paper en forma de cor negre (o un paper on ells dibuixin una taca).
• Reflexió: Demanar que pensin en aquells moments on no s'han cuidat (peresa, malparlar d'un mateix) o no han estat llum per als altres (egoismes, baralles). Són les nostres "ombres".
• El Gest: Un per un, posen el cor negre dins una capsa (pot estar decorada amb la frase: "Dels errors n'aprenem").
• Tancament de la capsa: El mestre/a tanca la capsa.
• Paraules d'acompanyament: "No llencem aquests errors com si no haguessin passat; els guardem en una capsa, la capsa del perdó de Déu. Ell els agafa i ens ajuda a transformar-los en aprenentatge. Perdonar-se a un mateix és el primer pas per cuidar-se."

4. Imposició de la Cendra (gest alternatiu)

No farem el ritu de la cendra, però els repartirem un petit punt de llibre mentre els diem: "Cuida’t, il·lumina i deixa’t il·luminar" (adaptant la fórmula tradicional: "Converteix-te i creu en l’evangeli").

Cuida’t la flama, una llum neta és un cor cuidat, i il·lumina el món!

5. Pregària de Compromís final (Tots junts)

Jesús, mestre de la Cura,

avui comencem aquest viatge de 40 dies.

Et demanem perdó per les vegades que hem apagat la nostra llum

i per quan no hem sabut cuidar els que tenim al costat.

Guardem els nostres errors en aquesta capsa

amb la confiança que Tu ens ajudes a créixer.

Ens comprometem a:

• Cuidar el nostre cor, buscant moments de silenci i pau.
• Cuidar els companys, sent l'interruptor que encén el respecte.
• Il·luminar el món, amb petits gestos d'ajuda i alegria.

Que aquesta Quaresma ens ajudi a netejar la nostra llanterna

per arribar a la Pasqua sent testimonis de la teva Llum

i sent llum de Pau i amor pel món.

Amén.

6. Cant Final

Acabem cantant la cançó: Cuida la flama. il·lumina el món

Calendari quaresmal

Quaresma /  Garizuma / Coresma / Cuarema 2026

Cuida’t, il·lumina el món

T’animem a viure aquest temps de preparació com un itinerari de transformació personal i comunitària. Aquest calendari no és només una llista de dies, sinó un camí dividit en dues etapes fonamentals, on cada dia trobaràs una cita evangèlica que et servirà de brúixola i reflexió.

Primera part: Cuidar el "Ser"

Del Dimecres de Cendra fins a la meitat de la Quaresma. Iniciem el camí posant la mirada en el nostre interior. Abans de sortir al món, hem d'aprendre a reconèixer-nos com a criatures estimades i recordar que som temple de l'Esperit. Cuidar-se un mateix no és egoisme, és preparar el terreny per a Déu. En basc ho anomenem Zaindu zaitez: fer de la nostra vida un espai net i acollidor.

Segona part: El nucli de la "Cuidadanía"

De la meitat del camí fins a la Pasqua. Un cop hem cuidat el cor, som cridats a sortir a l'encontre dels altres. Aquí la cura es transforma en acció. És el moment de la Coidadanía (en gallec): posar els nostres dons al servei de qui ho necessita. Passem de la introspecció a ser testimonis, esdevenint veritables "fachos" (torxes) que il·luminen el món amb gestos de justícia i esperança.

"La teva paraula és una llàntia per als meus passos, una llum en el meu camí." (Salm 119:105)

Deixa que cada verset d'aquest calendari sigui la llum que guia el teu dia a dia fins a arribar a la gran joia de la Pasqua.

(català)

(castellà)

(eusquera)

(gallec)

Pregària per la pau ( Som compayia, som llum)

Som companyia, som llum (Cuida’t i il·lumina el món)

Dins del meu cor hi ha una espurna petita,
un lloc de calma on la pau m’habita.
Si em cuido amb carinyo, si em sé perdonar,
la flama que tinc no s’apagarà.

Som Companyia, som mans que s’ajuden,
som paraules bones que les pors despullen.
Amb el filament que ens manté connectats,
creixem amb Maria, vivim tots junts.

Cuida’t primer, per poder fer el bé,
que el món està fosc i tu ets el braser.
Il·lumina el camí, sigues llum de pau,
obre totes les portes amb la teva clau.

No calen grans coses per vèncer el negre,
un gest d'amabilitat ja ens fa estar alegres.
Al pati, a casa, o a qualsevol lloc,
encén el respecte i cuida el foc.

Maria, mare de Déu,
ajuda’ns a ser fars en la nit,
a no tenir por i a caminar units.
Que la nostra llum no deixi de brillar,
perquè un món en pau volem heretar.

Carta als "Reis d'Orient" de part de l'Infant Jesús

Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,

Us escric des de l'escalfor de l'estable, sentint el caliu de la palla i el respirar pausat del bou i la mula. La mare Maria em somriu mentre prepara el pergamí, i el pare Josep atia el foc perquè no ens falti claredat per escriure aquests desitjos.

Sé que veniu de lluny seguint un estel que brilla sobre la nostra petita llar de Betlem, i estic molt content de saber que aviat ens veurem. És una bonica llum que us guia en la foscor. Per això, aquest any la meva petició més important té a veure, precisament, amb la llum:

El regal de cuidar la nostra pròpia llum.
Us demano que totes les persones del món aprenguin a cuidar-se a si mateixes. Que entenguin que el seu cor és com una petita llanterna que cal protegir del vent:

• Paciència i tendresa amb un mateix: Que cadascú sàpiga escoltar el seu propi cansament i les seves tristors, tractant-se amb la mateixa dolcesa amb què la meva mare Maria em bressola.
• Alimentar la flama: Que tothom sàpiga trobar moments de silenci, de pau i de pregària per omplir-se d'amor, perquè ningú pot donar el que no té dins seu.
• Ser llum per al món: Que, un cop cuidats i plens d'esperança, puguin ser com estels petits a la terra, il·luminant els qui viuen en la foscor de la solitud o la por.

Els desitjos de la meva mare Maria:

• Dolcesa i consol: Que cap mare se senti sola i que tots els infants del món tinguin una abraçada que els curi les pors.
• Consol per a les mares: Que cap dona hagi de patir pel futur dels seus fills i que totes trobin la força per ser el pilar d'amor de les seves llars.
• Mans que acullen: Que aprenguem a ser refugi per als altres, com aquest estable ho és avui per a nosaltres.
• Llum als cors: Que la pau que sentim en aquesta establia arribi a tots els racons on hi ha guerra o tristor.

Els desitjos del meu pare Josep:

• Aixopluc i treball: Que cap pare hagi de patir per no tenir un sostre o el pa de cada dia per als seus fills. Que les mans de tothom trobin una feina digna per construir un món millor.
• Fortalesa i serenor: Que els qui cuiden dels altres tinguin forces per no defallir i saviesa per protegir els més febles.
• Pau en el camí: Que tots els qui busquen una llar trobin portes obertes i cors disposats a compartir.
• Protecció per als viatgers: Com que nosaltres i vosaltres sabem què és estar lluny de casa, demanem que protegiu tots aquells que caminen buscant un futur millor.

El que demano jo, el petit Jesús:

• Ulls que sàpiguen veure el que és realment important: Que la gent no s'enlluerni amb l'or, sinó amb la bondat d'un gest senzill.
• Petits miracles quotidians: Que les persones aprenguin a estimar-se les unes a les altres, com jo us estimo a vosaltres des d'aquest bressol de palla.

Gràcies per l'encens, l'or i la mirra que em porteu, però el meu desig més gran és que, quan marxeu, deixeu una llavor d'esperança a cada casa que visiteu, ni que sigui sols una espurna d'aquesta llum d'amor. Que quan la gent us vegi marxar, no només es quedin amb els regals, sinó amb les ganes de ser, ells mateixos, un regal, una llum d'esperança per al món.

Us esperem amb els braços oberts sota el cel de Betlem, amb tot el meu amor, 
l'Infant Jesús (amb una mica d'ajuda de Maria i Josep que m’estimen i em cuiden)

Bon any!