Translate

dijous, 24 de novembre de 2022

ELS 7 PECATS DIGITALS

Hola avi, avui a l’escola hem anat a veure els pastorets, i han sortit uns dimonis que deien que eren els 7 pecats capitals. No he entès gaire això dels pecats capitals.

Mira noi, potser primer cal entendre que és un pecat. Un pecat ve a ser una cosa que fas que va en contra de Déu. Dit senzillament qualsevol cosa que fas que vagi en contra d’estimar als altres i a tu mateix. L’església parla d’uns pecats “capitals” com uns pecats molt importants. Però no deixen de ser petits pecats que sovint fem sense donar-nos compte. Et posaré uns exemples que t’ajudaran a entendre-ho.

Els anomenarem: ELS 7 PECATS DIGITALS

Segur que alguna vegada t’ha passat que has tingut moltes ganes de jugar amb la tablet i els pares t’han dit que no i tu has començat a cridar, enfadar-te, córrer per casa rondinant fins que has aconseguit que et diguessin que sí. Quan t’agafen aquests desitjos incontrolables, en diem luxuria.

Estàs jugant amb la Play i te l’estàs passant d’allò més bé, i de fons sents una veu que et diu: “pots parar la taula, si us plau”, però tu no li fas cas, no pots parar de jugar, i vols seguir jugant, portes molta estona, tens els ulls i els dits cansats, però vols més i més. D’això en diem gola.

Recordes perquè estava tan enfadada el teu cosí l’altre dia? Exacte, va resultar que el seu amic de tota la vida havia aconseguit molts més “likes” que ell en la foto que havien penjat pel carnestoltes, i el teu cosí es va enfadar moltíssim perquè l’amic en tenia més que ell. D’això en diem enveja.

Te’n recordes que et va passar l’any passat amb un treball que havies de fer a l’ordinador, que vas decidir jugar una mica abans de fer-lo, perquè et feia mandra, i la mare t’anava dient va, vinga fes el treball, i tu, ja el faré, ara tinc mandra d’escriure prefereixo jugar… D’això en diem: peresa.

Ja saps que va passar amb la tablet? L’altre dia el teu germà estava jugant a un joc de lluites, i no parava de perdre, i cada vegada que perdia, més s’enfadava, fin que va arribar un moment que de tant enfadat que estava va agafar la tablet i la va llençar pel terra, i com és de suposar, la tablet es va trencar. D’això en diem: ràbia

I tu en vas tenir una mica de culpa, no paraves de dir-li que tu ets el millor d’aquest joc, que si fes això, que si fes allò, que si creu-me que jo m’acabo el joc amb els ulls tancats … en aquest món digital n’hi ha molts que es creuen els millors i menyspreen els altres. D’això en diem: supèrbia.

I el darrer pecat és l’orgull. És quan tens una visió excessiva del jo sense tenir en compte els altres. És com quan fas una foto i dius, quina foto més maca que he fet, quin gran fotògraf sóc. Però no tens en compte que si no fos per les persones que surten a la foto, si no fos pel paisatge, potser no hauries pogut fer la foto. I oblidar que possiblement hi ha algú que ha fet la mateixa foto i potser la fet millor.

Aquests són els 7 pecats “digitals”. Així que potser deixa de banda el mòbil una estona, i anem a passejar amb el teu germà que amb aquest solet podríem anar a berenar a la font del bosc que fa temps que no hi anem, i a més no hi ha cobertura ni wifi, i estarem una estona ben tranquils.

dilluns, 31 d’octubre de 2022

Aixeca't

Els teus peus caminen però tu no saps on vas... Jo et proposo un camí que valdrà la pena! El teu cor batega però tu no sents l'amor... Jo sempre t'estimaré amb tot el cor! Vius com mort i la teva mare plora i jo, compadit, m'he acostat per tocar-te al cor... AIXECA'T! JOVE, AIXECA'T!!! JO T'HO MANO: JOVE, AIXECA'T! (2) Des de l'abisme us crido, Senyor. Escolteu el meu clam. Estigueu atent, escolteu aquest clam que us suplica. Si tinguéssiu en compte les culpes, ¿qui es podria sostenir? Però és molt vostre perdonar, i això ens infon respecte. Confio en la paraula del Senyor, la meva ànima hi confia. Espera el Senyor la meva ànima, més que els sentinelles el matí. Que esperin el matí els sentinelles! Jo espero el meu el Senyor Vius com mort i la teva mare plora i jo, compadit, m'he acostat per tocar-te al cor... AIXECA'T! JOVE, AIXECA'T!!! JO T'HO MANO: JOVE, AIXECA'T! (2)





Pregària per les vocacions

Oh Senyor,
que vau guiar el vostre
poble pel desert,
vers la Terra promesa;

Vós vau cridar els deixebles
i vau caminar amb ells, 
anunciant l’Evangeli,
i els vau conduir a Jerusalem,
perquè, a través de la vostra passió 
i la vostra mort,
coneguessin la glòria de la vostra resurrecció.

Ara que acompanyeu la vostra Església,
pelegrina en el món,
us demanem que envieu sacerdots,
que caminin avui juntament amb aquells 
que convoqueu en la vostra Església;
que ens enforteixin i consolin
amb la unció de l’Esperit Sant; 
que ens animin i il·luminin
amb la predicació de la vostra Paraula;
que ens alimentin i sostinguin
amb la celebració de l’eucaristia i
l’entrega de la seva pròpia vida.
Amén


dijous, 13 d’octubre de 2022

GOIGS A LLAOR DE SANT EDUARD, REI I CONFESSOR D'ANGLATERRA (Fragment)

Puix vostre fi era atansar
el paradís eternal
Sant Eduard, preneu ja
l'oració d'aquest mortal.

La corona de la terra
que va donar-vos poder
vau cenyir dins l'Anglaterra
apartat de Lucifer,
sense deixar-vos temptar
per l'esplendor estatal.
...
Home sant i bondadós
tostemps cast, pur i pacient,
confessor miraculós
us preguem en tot moment
vulgueu de Déu recaptar
socors per l'instant final.

diumenge, 25 de setembre de 2022

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ PRESIDINT EL COR

Explica la llegenda que Nolasc havia passat la nit preocupat, sense gairebé poder aclucar l’ull, considerant com la captivitat estén les seves urpes sobre la innocència de la gent i torna impotents els nostres petits gestos. Massa grossa era la captivitat para posar-hi fre amb la ingenuïtat d’uns quants frares i almoines recollides per la bona voluntat dels pobles. Aquests pensaments tenia al cap quan finalment el va vèncer la son. A la matinada tot era un recés de pau i ningú al convent havia fet sonar la campana que convocava a l’oració de matines per a tots els frares redemptors. De cop i volta, com un sospir, Pere Nolasc es va despertar acariciat per un raig de sol que entrava per la finestra de la seva cambra del vell hospital i convent de Santa Eulàlia, hospital que Jaume I va regalar a l’Ordre com a símbol d’afecte i recolzament incondicional.
Nolasc va pensar que tots els frares ja estarien al cor, resant matines, mentre que ell s’havia quedat adormit. Es va aixecar de pressa, es va rentar la cara i va sortir disparat cap al cor amb el desig d’arribar, almenys, al final de la pregaria. Quina va ser la seva sorpresa quan, al entrar, va veure a la Mare de Déu amb el llibre de les hores, resant l’ofici diví rodejat d’àngels. Nolasc no oblidaria mai aquella visió, o es tractava d’un somni? Maria de la Mercè va ser des d’aquell instant “La Comendadora” de la comunitat i la seva imatge presideix, des de llavors, el cor i la pregària dels fills mercedaris. Ella és, al costat del seu Fill a la creu, el centre de la nostra vida, l’estímul de les nostres millors esperances, la veu dolça que ens diu “Feu el que Ell us digui”. La nostra família porta el seu nom i professa un amor immens a qui és la fundadora i protectora de la nostra historia. La nostra ordre sense ella, perd el seu nom, el seu consol i la seva millor esperança. Ella és i serà sempre “La Comendadora” de la nostra fraternitat.

dimecres, 17 d’agost de 2022

Pregària per la pluja

Déu Pare Nostre, Senyor del cel i de la terra.
Tu ets per a nosaltres; existència, energia i vida.
Tu has creat l'home a la teva imatge i semblança, perquè amb la seva feina faci fructificar les riqueses de la terra, col·laborant així a la teva creació.
Som conscients de la nostra misèria i debilitat. Res no podem sense Tu.
Tu, Pare Bo, que fas brillar el sol sobre tots i fas caure la pluja, tingues compassió del que pateixen durant la sequera aquests dies.
Escolta amb bondat les pregàries que la teva Església et dirigeix ​​amb confiança, com vas escoltar les súpliques del Profeta Elies, que intercedia a favor del seu Poble.
Fes que caigui del cel sobre la terra àrida, la pluja tan desitjada, perquè reneixin els fruits i se salvin els homes i els animals.
Que la pluja sigui per a nosaltres el signe de la teva gràcia i benedicció.
Així, confortats per la teva misericòrdia, et donem gràcies per tot el do de la terra i del cel, amb què el teu esperit satisfà la nostra set.
Per Jesucrist, El teu Fill, que ens ha revelat el teu amor, Font d'Aigua Viva que brolla fins a la vida eterna.
Amén

(Pau VI)

dissabte, 30 de juliol de 2022

Preguem amb Sant Ignasi

Assoleix l'excel·lència i comparteix-la.

L'examen de consciència i la pregària són el millor mitjà per a cuidar l'ànima.

Qui evita la temptació evita el pecat.

De què serveix guanyar el món si al final perds l'ànima?

Viu i treballa com si tot depengués de tu, però tingues per segur sempre que tot depèn de Déu. 

Senyor, sigues el meu guia, condueix-me.

L'amor s'ha de posar més en els fets que en les paraules.

(Sant Ignasi de Loiola)

dijous, 28 de juliol de 2022

La llum de l'amor

 


La natura ens mostra moltes coses. 
És molt metafòrica. 
Jesús des de la creu ens va fer molta llum, 
igual que la llum que surt rere d'aquesta soca morta... 
La llum després de la mort.
La llum de l'amor, 
que mai no té posta, 
i que sabem que sempre hi serà, 
com la llum del sol.

dijous, 14 de juliol de 2022

Fraternitat

L'estiu és un període de l'any on vivim les relacions de maneres ben diferents. Estem més relaxats pel període vacacional, volem estar propers als que ens estimem... Però en les relacions sempre busquem alguna cosa. Ens hem preguntat mai que pretenc quan em relaciono amb algú?

Des de la revolució francesa que tota la societat està bastant marcada pels seus tres grans valors: igualtat, llibertat i fraternitat.

Amb les relacions ens omplim la boca de la paraula llibertat (tots volem ser lliures i volem que els que estan al nostre voltant siguin lliures). Però quan ho pensem i diem, realment estem pensant tot el que implica la llibertat? (igualtat davant de la llei, igualtat d'oportunitats per a tots, dret a un sostre, dret a menjar...) Per a ser tots lliures caldria que tots fóssim realment iguals. I jo em pregunto, som iguals?

Potser només ens hem quedat amb la paraula llibertat oblidant la igualtat i la darrera, no per això la menys important, la fraternitat. Sense fraternitat no hi ha igualtat en l'amor ni sentit veritable de llibertat. Recorda una mica allò que diu sant Pau als Corintis: "Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran." Igualtat, llibertat i fraternitat, però la fraternitat és el més gran. 

No comença a ser hora, i aquest estiu podria ser una bona ocasió per començar, que els cristians ens entestéssim amb ser fraterns?

dimarts, 12 de juliol de 2022

Pregària a la Mare de Déu

Oh Maria, Tu resplendeixes sempre en el nostre camí com a signe de salvació i esperança. Nosaltres ens encomanem a Tu, salut dels malalts, que davant la Creu vas ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la teva fe.

Tu, Salvació del Poble Romà, saps què necessitem i estem segurs que proveiràs perquè, com a Canà de Galilea, pugui tornar l'alegria i la festa després d'aquest moment de prova.

Ajuda'ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer allò que ens dirà Jesús, que ha pres sobre si els nostres sofriments. I ha pres sobre si els nostres dolors per emportar-nos, a través de la Creu, el goig de la Resurrecció. Amén.

Sota la teva protecció, busquem refugi, Santa Mare de Déu. No menyspreïs les súpliques dels que estem a la prova i deslliura'ns de tot perill, oh Verge gloriosa i beneïda!

Papa Francesc

dijous, 7 de juliol de 2022

Escollim parlar de la vida

El que diem importa. Les paraules són la força més poderosa de la que disposem. Podem optar per utilitzar aquest poder de manera constructiva, construint amb els i als altres o destruint-los duna manera destructiva. Només calen unes poques paraules per fer mal a algú. I aquestes ferides es poden curar, però deixen cicatrius que moltes vegades mai desapareixen. Les nostres paraules tenen un poder enorme amb la capacitat d'ajudar o fer mal, de curar o ferir, d'aixecar o destruir, d'edificar o destruir, d'ofendre o de fer amistat, d'afirmar o d'alienar, de consolar o de criticar.
Les paraules pronunciades als nostres cercles més propers tenen un impacte profund i sorprenent per a la salut i el benestar futurs. És molt fàcil posar veu als nostres sentiments i pensaments; tanmateix, cal control, força i integritat absoluta per expressar-nos d'una manera positiva independentment de la situació en què ens trobem i vivim. Aturem-nos i respirem abans de parlar, sobretot quan estem estressats.
Hem de construir els nostres cercles amb un estímul positiu edificant que prové d'una fe que dona vida i no del trauma, l'ansietat o la por.
Les teves paraulest tenen poder creador, tal com Déu va demostrar quan va crear els cels i la terra amb les seves paraules. Ara, tenim l'autoritat per fer el mateix aquí a la terra.
Contempla el fet que les teves paraules tenen un poder increïble. Tens el poder d'influir i canviar la vida de tothom amb qui comparteixes el teu món... la teva família, els teus amics, els teus veïns i el desconegut que passa. És la nostra elecció utilitzar paraules que inspirin i construeixin o destrueixin i enderroquin. Recordem, un cop dit, les nostres paraules no es poden retractar. Com diu un antic proverbi indi, les paraules són lletres escrites en el vent.

Tria parlar de vida!
Oh Senyor, 
ajuda'm a ser conscient 
de cada paraula 
que surt de la meva boca. 
Ensenyeu-me 
a dir veritats 
que donen vida 
al cor dels altres.

dimarts, 28 de juny de 2022

Mira sempre el costat bo de la vida

De vegades algunes coses a la vida són dolentes,
realment poden fer-te enutjar.
Altres coses només et fan jurar i maleir.
Quan la teva vida tremola,
no et queixis, estima, estima, estima,
i això t’ajudarà a que les coses vagin millor.

Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre el costat bo de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

Si la vida sembla com una poma podrida,
si hi ha alguna cosa que has oblidat,
si no recordes riure i somriure, i ballar i cantar
quan et sents com si fossis en un abocador,
no siguis ximple,
no et queixis, estima, estima, estima,
i això t’ajudarà a que les coses vagin millor.

I sempre mira el costat bo de la vida.
Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

Vinga!
Mira sempre el costat brillant de la vida.

Perquè la vida és força absurda,
i la mort no és la darrera paraula,
dona a l'audiència un somriure,
i digues a tothom que l’estimes.

I sempre mira el costat bo de la vida.
Sempre mira el costat correcte de la vida.
Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

Vull preguntar-te, què has de perdre?
Saps, vens del no-res?
Tornaràs al no-res?
Que has perdut Res?
Que has guanyat? 
L’amor i la vida.

Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

(inspirada escoltant  i reescrivint Always look on the bright side of life dels Monty Python)

diumenge, 26 de juny de 2022

Som llum, i som interruptor

Som una Església que no vol ser llum, 

perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, 

i amb aquesta llum interior l'Església fa llum.

Hem de ser Església que sigui interruptor,

que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.

I mentre no s'encenguin, 

compartim amb ells la nostra llum,

i il·luminem el món.

(a partir d'un article de Maria del Mar Galceran al Punt Avui del 26 de juny)

I mentre nUna Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.

divendres, 24 de juny de 2022

Abraça'm, Senyor!

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.


Així canta la cançó.
I Déu meu, saps com sento aquesta força, imaginant-me que m'abraces.
Perquè jo he après que quan abraces una persona ens fa confiar més en ella i ens unim afectivament més.
Perquè jo he après que després de rebre una abraçada em sento més relaxat.
Perquè quan m'abracen allibero endorfines que fan disminuir el dolor.
Perquè he après que després d'abraçar algú empatitzo més amb ell.
Perquè he après que després d'abraçar una persona els estats de tristor, ansietat, depressió, disminueixen i apareix una sensació de felicitat.
Perquè he après que a l'abraçar allibero serotonina que em posa de bon humor.
Perquè he après que allibero oxitocina, fet que aporta tranquil·litat i plaer i fa disminuir la tensió arterial, l'ansietat, l'estrès…
Perquè he après que una bona abraçada em dona sensació de seguretat i estimula la meva autoestima.


I saps amb la teva abraçada,
em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l'oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull
abraça't a mi.

dissabte, 11 de juny de 2022

Absència

Mestre, on és Déu?
– Aquí mateix.
– On és el paradís?
– Aquí mateix.
– I l'infern?
– Aquí mateix. Tot és Aquí mateix. El present, el passat, el futur, són aquí mateix. Aquí hi és la vida i aquí hi és la mort. És aquí on els contraris es confonen.
– I jo, on soc?
– Tu ets l'únic que no hi és, aquí.

(per Alejandro Jodorowsky, traducció pròpia)
Tanca els ulls. Fes dringar una una campana 3 cops.
Fes silenci. 
Amb els ulls tancats demana confiança en l’altre.

La campana fa estona que ha sonat i tots l’hem sentit, però tots l’hem sentit diferent.
Fes sonar la campana i aixeca el braç quan deixis d’escoltar la campana. Això demana atenció en una sola cosa i oblidar-nos de tot. Buidar-nos.

Cercar i trobar el silenci. Per això cal saber buidar-se del soroll que tenim dins per a gaudir del silenci.
Dubtem, sí, però si ens buidem, realment escoltarem el silenci.
Potser no serà un veritable silenci, però si més no, serà la introducció al silenci.

Ja arribarà el moment en què escoltarem el silenci, i ens parlarà, i ens dirà el que... Possiblement només ens dirà que estimem, però el que ens dirà és una experiència que cadascú ha de viure...

Cerquem l'absència del soroll per trobar-nos en un silenci oient.

dijous, 2 de juny de 2022

Les nostres pors

LA POR
La por ens traiciona i no permet que es controli.

L'ENVEJA

L'enveja no ens fa ser feliços amb tot el que tenim, i fa que ens fixem en els altres, abans que en nosaltres.

LA MENTIDA
La mentida fa que desconfiem de les persones, i no ens creiem res del que ens diuen.

L'EGOISME

L'egoisme emtijora les amistats i fa que les persones treiem el pitjor del nostre interior.

LA RÀBIA
La ràbia fa que ens fustrem, que diguem coses en els pitjors moments i dolentes, i que ens equivoquem constantment.

LA TRISTESA
La tristesa fa que no gaudim cada segon al màxim, i tot allò de bo que ens ha pogut passar, s'oblidi en aquells moments.

LA VENJANÇA
La venjança fa que cometem els errors que han comés els altres, i que tota la raó que puguem tenir es perdi.

LA RANCÚNIA
La rancúnia ens juga males passades i fa que pensem que per ser humans no hauríem de pensar.

Realment, les nostres pors són més forts que nosaltres? La resposta a l'interior del teu cor. Perquè des del cor, des de l'amor, podrem vèncer les nostres pors.
(N.R.)


dijous, 26 de maig de 2022

El conte del veritable amic (conte Ruandés)

Un home va decidir lliurar una vaca al seu fill gran perquè la regalés al millor dels seus amics. El noi estava molt agraït, però havia de pensar quin amic seria l'afortunat i estava indecís entre dos. Al final, després de pensar-ho molt, va prendre una decisió. El pare li va preguntar: 
– Digues-me… Què t'uneix a cadascun d'aquests dos amics? 
– Doncs un és l'amic que més vull. L'he volgut sempre, i fins i tot ha aparegut en molts dels meus somnis. I l'altre… bé, l'altre amic m'estima molt més del que jo m'estimo. 
– I a quin dels dos lliuraràs la vaca? 
– A l'amic que més vull, és clar… 
– Fill, només et demano que facis una prova per estar segur. Com veuràs, està plovent molt. Agafa un ganivet i llença'l amb sang d'algun animal. Després, camina amb el ganivet de sang sota la pluja fins a la casa de cadascun d'aquests amics. Quan obrin la porta, digues-los que acabes de matar un home i que necessites ajuda. 

El jove va fer cas del que va dir el pare i va decidir fer la prova. Primer va anar a casa de l'amic que més volia, però quan aquest el va veure en obrir la porta, amb el ganivet ensangonat i va sentir que havia matat un home, li va dir horroritzat: 
– I t'atreveixes a demanar-me que t'amagui? Vols que em culpin a mi del teu pecat? Fora! No tinc res a veure amb tu! 

Una mica entristit, el jove va anar llavors a casa de l'altre amic. En obrir la porta, li va dir: 
– Necessito la teva ajuda, acaba de passar una cosa terrible… he matat un home! 
El seu amic el va mirar amb compassió, va prendre una escopeta i li va dir: 
– Anem-nos d'aquí, ens amagarem plegats. No puc deixar que passis per això sol. 

El noi se'l va mirar amb admiració, li va explicar el que havia fet per mandat del seu pare i el va convidar a casa seva. En arribar, el pare va treure no una, sinó dues vaques, i les va lliurar a l'amic caritatiu. I al seu fill li va dir: 
– Ja veus que un amic no és aquell a qui més vols. El veritable amic és el que més t'estima.

(conte africà, oríginal de Ruanda)

dilluns, 23 de maig de 2022

Pobresa

#ÚltimaHora
Cada 30 hores hi ha un nou milmilloranori al món; cada 33 hores, un milió de persones es veu abocat a la pobresa extrema. (Dades des del comencement de la pandèmia de l'informe d'Oxfam-Intermón).

Això vol dir que cada segon que passa, més de vuit persones es veuen abocades a la pobresa.
Per que ens fem a la idea, només farien falta uns 10 dies perquè tot Catalunya es veiès abocada a la pobresa, mentre 8 persones en un altre part del món serien noves milmillonàries.
Davant d'aquesta gran injustícia, podem fer alguna cosa?

No tenir res.
No portar res.

No poder res.
No exigir res.

I a més a més,
no matar res.

No callar res.

L'Evangeli, tan sols, com una navalla esmolada,
i el plor i el somriure en la mirada.

I la mà estesa i encaixada.

I la vida, a cavall, donada.

I aquest sol i aquests rius i aquesta terra comprada,
per a testimonis de la Revolució ja esclatada.

I “mais nada”!
Pere Casaldàliga

dilluns, 2 de maig de 2022

Selah

Selah és una paraula utilitzada diverses vegades en la Bíblia hebrea, sovint als Salms. Es una paraula difícil de traduir, es probable que sigui un signe signe litúrgic-musical o una instrucció en la lectura del text, una cosa aixó com "atura't i escolta".
Selah! Fes una pausa i reflexiona. Pren-te uns instants per reflexionar i contemplar.
Quan el dia s'ennegreix, quan entres en moments de foscor, quan només sents que soroll al teu voltant, quan tot el que toques té un tacte aspre... quin és el teu mecanisme per sortir-te'n? Selah! Atura't i escolta. Para't i cerca la seva llum. Escolta-la. Déu té coses a dir-te.

Jesús, tu ets la meva llum.
Quan tinc por, cerco la teva llum, 
i tu em convides a portar tota la meva por als teus peus.
Gràcies perquè ens les foscors de la meva vida 
la teva llum sempre m'acaba il·luminant.
T'estimo com la Llum que brilla a la foscor.
T'estimo perquè ets la meva fortalesa i 
ets el lloc segur on sempre hi trobo la llum,
i sé que sempre puc córrer contínuament cap a tu.
Fins i tot ara, en aquest temps terribles, 
la teva presència ens envolta.
T'estimo per la confiança i el coratge 
que s'eleva dins meu mentre t'escolto fidelment. 
Senyor Déu, 
només Tu ets digne de tota la meva pregària.

El Senyor m'il·lumina i em salva:
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?
...
Espera en el Senyor;
sigues valent, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.
(Salm 27:1, 27:14)

dilluns, 18 d’abril de 2022

Més fort del món ...

 En una ocasió li van demanar a una barra de ferro si era la més forta del món, i va dir:

- No, el més fort és el foc, perquè em fon.

Aleshores van preguntar al foc si era el més fort del món, però va dir:

- No, és l'aigua! perquè a mi m'apaga.

Aleshores van anar a l'aigua i li van preguntar si ella era la més forta del món, i va dir

- No, és el sol, perquè quan em toca m'evapora.

I se'n van anar al sol a preguntar-li si ell era ell més fort del món, i va dir:

- No, el més fort és el núvol, perquè quan es posa davant meu apaga la meva escalfor.

I se'n van anar al núvol a preguntar-li si ell era el més fort del món, i va dir:

- No, la més forta és la muntanya - va respondre - perquè quan m'he enfrontat a ella em pot partir en dos.

Van anar a buscar a la muntanya i li van preguntar si ella era la més forta del món, i va dir:

- No, el més fort del món és l'home, perquè ell pot escalar-me, arribar al meu cim i conquistar-me, i si volgués, amb les seves eines i màquines, em podria convertir en res.

Van anar aleshores amb l'home per preguntar-li si era el més fort del món, i va dir:

- No, la més forta és la mort, perquè ella té la potestat de treure'm la meva vida i la vida de qualsevol persona.

Anaren amb la mort, i la van veure majestuosament asseguda en el seu tron, i amb molt de respecte li van preguntar si ella era la més forta del món. La mort es va sorprendre, i entristida va dir:

- Durant molt de temps vaig ser la més forta del món, però fa poc més de 2000 anys, va arribar un home al qui li vaig llevar la vida, però al tercer dia va ressuscitar. I va ser així com em va vèncer. Aquest, sí, aquest, és l'home més fort del món. El seu nom és Jesús.

dilluns, 11 d’abril de 2022

Jesús, Jesús de Natzaret

Que si va néixer avui, que si va néixer ahir, que si va néixer aquí, que si va néixer allà. Que si va morir als 33, que si va morir als 36. Que quants claus, que quants pans i peixos. Que si eren reis, que si eren mags. Que si tenia germans, que si no en tenia. Que on és, que quan torna.

A mi m'ha agafat la mà quan més ho necessitava. M'ha ensenyat a somriure i agrair per les coses petites. M'ha ensenyat a plorar amb forces i deixar-me anar. M'ha ensenyat a despertar-me saludant el sol i a ficar-me al llit amb el cap tranquil. A caminar molt lent i molt descalç.

M'ha ensenyat a abraçar tothom i a abraçar-me a mi. M'ha ensenyat moltes coses. M'ha ensenyat a estimar-me amb ganes. A estimar el que tinc al costat i, de tant en tant, a allargar-li la mà. M'ha ensenyat que sempre m'està parlant en allò quotidià, en allò senzill, a manera de missatges i que per escoltar-lo, he de tenir obert el cor.

M'ha ensenyat que un gràcies o un perdó ho poden canviar tot. M'ha ensenyat que la força més gran és l'amor i que el contrari de l'amor és la por. M'ha ensenyat quant m'estima a través de mil detalls.

M'ha ensenyat que els miracles sí que existeixen. M'ha ensenyat que si jo no perdono, soc jo el que es queda presoner, i per perdonar primer he de perdonar-me.

M'ha ensenyat que no sempre es rep bé per bé però que actuï bé malgrat tot.

M'ha ensenyat a confiar en mi i a aixecar la veu davant de la injustícia. M'ha ensenyat a buscar-lo a dins meu i no sempre a fora.

Em deixa que m'allunyi, sense enutjar-se. Em convida a sortir a conèixer la vida. A equivocar-me i aprendre. I em continua cuidant i esperant.

Fins i tot m'ha deixat aprendre d'altres mestres, sense posar-se gelós. Perquè és de necis no escoltar tothom qui parli d'amor.

M'ha ensenyat que només vinc per un temps, i només ocupo un lloc petit. I em demana que sigui feliç i visqui en pau, que m'esforci cada dia a ser millor i a compartir la meva llum coneixent la meva ombra, que gaudeixi, que rigui, que valori, i que ell sempre, SEMPRE estarà en mi. Que encara que dubti i tingui por confiï, ja que aquesta és la fe, confiar en Ell malgrat jo.

Aquest home, aquest amic, aquest germà, es diu Jesús, Jesús de Natzaret.

(a partir d'un text rebut pel whatsaap)

dijous, 31 de març de 2022

Déu no deixis mai de sorprendre’ns!

Déu, ja fa molts anys que et conec,
Saps com soc des de tants anys,
fins i tot abans de què jo et conegués!
I encara que et conec,
mai no deixes de sorprendre’m!

He buscat de passar amb tu moltes estones,
t’he parlat,
t’he cantat cançons,
t’he llegit,
t’he escoltat ...
però també hi ha hagut moments que he mandrejat,
que he estat egoista i només he pensat en mi,
i t’he deixat de banda.

Però tu sempre m’esperes,
tu coneixes tots els meus secrets,
tots els meus defectes,
tot allò que enyoro,
tot allò que vull.
I quan menys t’ho esperes,
encara que faci dies que no penso en tu,
que no parlo amb tu,
que no t’escolto,
em tornes a sorprendre.

Gràcies per les noves sorpreses de cada dia!

Déu no deixis mai de sorprendre’ns!

diumenge, 20 de març de 2022

No deixis mai de parlar-nos

Déu nostre,
d’un temps ençà no hi ha un matí que no ens llevem perduts i plens de dubtes, tenint encara un raig d’esperança de trobar la llum, perquè després de tant de temps de foscor necessitem llum. Potser fins i tot hem caigut en la foscor, però des de la foscor hem après a estendre les ales per volar cap a la llum.
I en mig de la foscor, de cop, hem redescobert que tu hi ets, i hem recordat que ja no ens cal res més que tu, ja ho tenim tot amb tu, tu hi ets. Tu ets al nostre costat.
I el pes que portem tots sols, quan a voltes creiem que ja no podem més, amb tu s’alleugereix, i si un matí el dia se’ns presenta feixuc, se’ns fa lleuger quan notem la teva presència. I és aleshores quan ens adonem que quan passin els dies i els anys, als nostres ulls i al nostre cor sempre hi seràs.
I nosaltres sempre escoltarem el teu dolç parlar, el teu murmuri d’amor. Déu, no deixis mai de parlar-nos, encara que sembli que de vegades no t’escoltem.

diumenge, 13 de març de 2022

Senyor, que sigui llum

Senyor, que al meu voltant hi hagi pau i que jo sigui font de pau,

que quan uns companys es barallin, jo sàpiga separar-los i tornar-los a ajuntar,

que quan un company ofengui a un altre, jo sàpiga fer veure l'error i faci florir el perdó,

que quan dos companys no es parlin, jo sàpiga mediar amb el diàleg i es tornin a unir,

que quan hi hagi una gran foscor, jo sàpiga ser llum d'esperança,

que quan ens equivoquem, sapiguem reconèixer el nostre error i aprenguem a aixecar-nos i seguir caminant junts,

que quan el nostre cap ens digui que no hi ha res a fer, que el nostre cor ens digui que sempre hi ha esperança,

i sobretot, que en la foscor, la llum del nostre cor sigui far i llum per a tots.

Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau!
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.

dijous, 3 de març de 2022

Viatge a l´Eternitat

Viatge a l´Eternitat 
✈️🌞✨ 
Benvinguts a bord d'Air Quaresma
Vol Pasqua 2022
amb destinació al perdó 
i a la reconciliació amb Déu
El temps de vol serà de 40 dies
Durant la travessia, 
està prohibit criticar
mentir
odiar
parlar malament de l'altre. 
A l'equipatge personal 
no poden anar els 7 elements, 
combustibles d'alt risc: 
la supèrbia, 
l'avarícia, 
l'ira, 
la luxúria, 
la gola, 
l'enveja, 
la mandra... 
Assegureu-vos d'allunyar-vos 
de tota situació estranya 
que pugui desestabilitzar-lo, 
per així evitar qualsevol 
zona de turbulències. 
Qui pilota l'avió és 
Jesús de Natzaret
Els seus ajudants de vol 
es diuen Maria i Josep
Els servidors, els dos Francesc 
i les hostesses es diuen 
Pregària, Dejuni i Almoina
Cordeu-vos els cinturons 
i romangueu tranquils, 
cadascú al seu lloc. 
El missatger a bord 
és l'evangelista Lluc
Anirem sobre ales d'àliga. 
No hi ha cap dubte 
que el viatge serà sens dubte al·lucinant,
i ple d'amor

 ✈️💦☀🙏💫 Bona Quaresma 2022

diumenge, 27 de febrer de 2022

Dimecres de cendra

 Una proposta de celebració de la paraula pel dimecres de cendra en format genially. Són dues diapositives, una primera per situar-se amb música (que dura un minut) i una segona en la que cal anar seguint les creus.

Dimecres de cendra

dimecres, 23 de febrer de 2022

Quaresma, el camí cap a la Pasqua

En lloc del dejuni de carn durant la Quaresma, el Papa Francesc en proposa 15 senzill actes de caritat:

1. Saludar sempre i en tot lloc.

2. Sigues agraït, dona les gràcies (encara que no "hagis" de fer-ho).

3. Recorda als altres quant els estimes.

4. Saluda amb alegria a aquellles persones que veus cada dia, i a les altres també.

5. Escolta les històries dels altres sense prejudicis, amb amor.

6. Atura't per a ajudar. Estigues atent a qui et necessita.

7. Aixeca-li la moral a algú. De vegades només cal un somriure.

8. Celebra les qualitats o els èxtis dels altres.

9. Selecciona el que no fas servir i regala-ho a qui ho necessiti.

10. Dona un cop de mà quan es necessiti perquè l'altre pugui descansar.

11. Corregeix amb amor, no callis per por.

12. Tingues bons detalls amb els que estan prop teu.

13. Neteja el que embrutis a casa.

14. Ajuda als altres a superar obstacles.

15. Truca per telèfon als pares o als avis, si tens la sort de tenir-los.



• Fes dejuni de paraules que fereixen i transmet paraules plenes de bondat.

• Fes dejuni de descontents i omple't de gratitud.

• Fes dejuni d'enutjaments i omple't de paciència.

• Fes dejuni de pesimisme i omple't d'esperança i optimisme.

• Fes dejuni de preocupacions i omple' de la confiança de Déu.

• Fes dejuni de queixar-te i omple't de les coses senzilles de la vida.

• Fes dejuni de presions i omple't de pregàries.

• Fes dejuni de penes i amargures i omple't el cor d'alegria.

• Fes dejuni d'egoisme i omle't de compassió pels altres.

• Fes dejuni de falta de perdó i omple't d'actes de reconciliació.

• Fes dejuni de paraules i omple't de silenci i d'escolta dels altres i d'escolta de Déu.

Si tots intentem aquest dejuni, la quotidianitat s'omplirà de:

*PAU,*
*CONFIANÇA,*
*ALEGRIA,*
*VIDA*


I aleshores estarem plenament preparats per celebrar la Pasqua!

(a partir d'un text atribuït al Papa Francesc)

dijous, 17 de febrer de 2022

Stella Maris

Salve, Estrella de Mar, 
oh Maris Estrella, 
“sant far de l'amor del navegant,
a la coberta de la nau errant 
els mariners t'eleven la seva oració, 
i tu mare, els guies i beneeixes 
en el teu altar lluent que és el mar,
mentre Déu, el pilot sobirà, 
diu a les aigües la seva immortal cançó”

No deixis mai d'il·luminar,
a tots els homes del mar,
i acompanya'ls, a ells i les seves naus,
fins a bons ports,
ara i sempre
i fins a l'eternitat.

dimecres, 2 de febrer de 2022

Santa Joana

 Avui 2 de febrer, aniversari del traspàs de Santa Joana de Lestonnac 

vivim, celebrem i transmetem el seu llegat.



(Vídeo elaborat pel Nucli Apostòlic de Barcelona de la Companyia de Maria)

diumenge, 30 de gener de 2022

divendres, 21 de gener de 2022

MIRA



Mira, 
obre portes, pren dreceres 
que donin llum i omplin de vida 
a tots els reptes que et vindran. 

Mira, t
u estima sense mida, 
que això són quatre dies 
i ho hem de fer, tots, molt millor. 

Mira, 
no trepitgis amb paraules 
ni els silencis ni les pauses 
que el camí t’oferirà. 

Mira, 
trenca normes establertes 
que no aporten res i cremen 
il·lusions i veritats. 

I sempre que et sentis vèncer 
fora pors, pren aire i pensa 
cal fer festa i celebrar! 

POSA-LI COR A LA TEVA MIRADA, 
OMPLE DE LLUM LA VIDA I TOT EL MÓN, 
SIGUES CURIÓS, DESCOBREIX NOVES METES, 
CRIDA BEN FORT QUE NINGÚ HA D’ESTAR SOL! 

Mira, 
obre els ulls per adonar-te 
que, tot sol, no hi ha esperança, 
que ens cal anar plegats. 

Mira, 
és aquí, amb tu camina, 
Ell ve i t’empeny, és Ell qui et guia, 
està sempre al teu costat. 

I sempre que et sentis vèncer 
fora pors, pren aire i pensa 
al fer festa i celebrar! 

POSA-LI COR A LA TEVA MIRADA, 
OMPLE DE LLUM LA VIDA I TOT EL MÓN, 
SIGUES CURIÓS, DESCOBREIX NOVES METES, 
CRIDA BEN FORT QUE NINGÚ HA D’ESTAR SOL! 

Saps molt bé que ets necessari, 
saps molt bé que cal sumar, 
i, amb mirada encuriosida, 
fer-li front a aquesta vida 
per al món fer despertar! 

POSA-LI COR A LA TEVA MIRADA, 
OMPLE DE LLUM LA VIDA I TOT EL MÓN, S
IGUES CURIÓS, DESCOBREIX NOVES METES, 
CRIDA BEN FORT QUE NINGÚ HA D’ESTAR SOL!

L’himne per les 15enes Jornades de Pastoral Educativa de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya

diumenge, 16 de gener de 2022

La vida després de la pandèmia

Si actuem com un sol poble, 
fins i tot davant les altres epidèmies que ens assetgen, 
podem assolir un impacte real. 
La globalització de la indiferència 
seguirà amenaçant i temptant el nostre caminar… 
Tant de bo ens trobi 
amb els anticossos necessaris de 
la justícia, 
la caritat i 
la solidaritat. 
No tinguem por de viure 
l'alternativa de la civilització de l'amor […]. 
En aquest temps de tribulació i dol, 
és el meu desig que, allà on siguis, 
puguis fer l'experiència de Jesús, 
que surt a la teva trobada, 
et saluda i et diu: «Alegra't» (Mt 28,9). 
I que sigui aquesta salutació 
la que ens mobilitzi 
a convocar i amplificar 
la bona nova del Regne de Déu.

Papa Francesc

dissabte, 1 de gener de 2022

Pregària de cap d'any

 Senyor, deixa'm avui fer pregària amb uns desitjos...

Desitjaria que aquest any les mascaretes tornin a ser una crema pel cabell...

Desitjaria que quan algú parlés d'onades es referís a les boniques onades del mar...

Desitjaria que quan algú em digués que el test li ha sortit positiu dos la bona nova d'una nova vida...

Desitjaria que tots els positius fossin totes les persones del món plenes d'optimisme...

Desitjaria que les úniques bombolles fossin les bombolles de les copes plenes de cava al dringar i desitjar-nos felicitat i salut...

Desitjaria que aquest any que comença els nostres ulls miressin endavant per saber cap a on anem...

Desitjaria que aquest any que comença els nostres ulls miressin enrere per recordar d'on venim...

Desitjaria que aquest any que comença els nostres ulls miressin a sota, per no trepitjar a ningú i veiéssim les nostres arrels...

Desitjaria que aquest any que comença els nostres ulls miressin a la dreta i a l'esquerra per saber qui tenim al costat en tots els moments, els bons i els no tant bons...

Desitjaria que aquest any que comença els nostres ulls miressin al cel, per saber i recordar que sempre hi ha Algú que ens mira i vetlla per nosaltres...

Desitjaria que aquest any que comença els nostres ulls miressin endins, per no deixar d'estimar-nos...

I sobretot desitjaria que no oblidéssim mai tres paraules: fe, esperança i amor, i sobretot l'amor, perquè l'amor és el més gran.