Perdó, Senyor,
per la natura que trepitgem,
pels rius que embrutem,
per la bomba atòmica,
els diners que malgastem.
Perdó, Senyor,
per donar-li més importància als videojocs,
per finar-nos en la marca dels texans,
per l'enveja que tenim dels companys.
També us volem dir, Senyor,
que no sempre ho fem malament.
Sabem que tu, Senyor,
ets feliç quan estimem als amics,
quan no tirem papers al terra,
quan no ens barallem amb els germans,
quan sabem compartir el que tenim.
Ajuda’ns, Pare, a esforçar-nos
i a millorar cada dia una mica més.
D'un llibret de pregària del CIJAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada