UNA CASA AMB TRES HABITACIONS

La pregària pot comparar-se a una casa amb 3 estances o habitacions molt connectades entre si com ens deia Santa Teresa. Presentem tres estances que es poden donar en el procés de la meditació i la pregària: Seguiment, Alteritat, Comunió.

SEGUIMENT

Època de canvi, de conversió, de descoberta, punt d’arribada després d’una llarga caminada a les fosques.

ALTERITAT

Hem passat del ressò que provocava en el nostre interior la reflexió i la lectura, a que soni directa en el cor i tendeixi a ressonar cap enfora, a la vida. Ell és ja l’Altre, obert, dialogant, que porta iniciativa, que ens captiva i guia des de la profunditat de l’ésser.

COMUNIÓ

La pregària representa un moment d’aquesta comunió, que s’expandeix cap enfora, cap als pobres i vulnerables per la mateixa acció del Senyor. I també és un espai de vida eterna, ja que la mort no canviarà la comunió sinó que la portarà a l’expansió esclatant i lliure

Jesús Renau sj.

EL VENEDOR DE LLAVORS

Conten que un dia, una senyora va anar a la botiga a comprar el que necessitava per a casa. Així que va arribar a la botiga, se n'adonà que el venedor era Jesús. Com cal suposar, es va quedar molt sorpresa i li preguntà:

- Què fas tu, aquí?

Jesús li va dir que havia vingut a donar una volta per la terra a veure com vivien els venedors i havia trobat feina en aquella botiga.

- I què vens?

- Doncs mira, jo venc llavors del que tu vulguis- contestà Jesús.

- Aleshores posa'm un grapadet de llavors de somriure per a tots aquells que estan tristos; posa'm també una bosseta d'il.lusió pels qui estan cansats, un paquet de pau pels qui es barallen i mig quilo de respecte pels qui insulten.

Jesús se la va quedar mirant i li va dir:

- Ep, recorda que jo només venc les llavors; els fets els has de fer créixer tu!

I tu, què vols?

Déu:
I tu, què vols?
Jo:
Doncs jo sols vull
—ei, si pot ser—:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
—o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
un xic de cor
i poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
—tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
—i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d’art. I d’or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de Sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de rès
—i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.

Pere Quart

Jo, Déu, només vull un xic d'amor

i un vida per gaudir-lo

Pregària per fer la feina ben feta

Amic Jesús, quan estaves
amb el teu pare a la fusteria
t'esforçaves per ajudar-lo.
Nosaltres, de vegades,
volem acabar molt de pressa
i no ens fixem com fem la feina:
potser queda bruta,
potser ens equivoquem
i no volem arreglar-la...
Jesús, volem esforçar-nos
per fer la feina millor
i que els pares i mestres estiguin
tan contents com nosaltres.