Translate

dijous, 27 d’abril del 2017

Els pobles del Tercer Món ofereixen llum

El Tercer Món ofereix llum.
Per al que ha de ser la utopia en el món d'avui; 
"La civilització de la pobresa", 
compartir tots austerament els recursos de la terra 
perquè arribin a tots. 
I en aquest "compartir" 
aconseguirem el que no ofereix el primer món: fraternitat 
i, amb ella, el sentit de la vida. 
Els pobles crucificats ofereixen valors 
que no s'ofereixen en altres parts: 
"els valors evangèlics de solidaritat, servei, 
senzillesa i disponibilitat per acollir el do de Déu". 
Els pobres tenen un potencial humanitzador 
perquè ofereixen comunitat contra l'individualisme, 
servicialitat contra l'egoisme, 
senzillesa contra l'opulència, 
obertura a la transcendència. 
És veritat que no tots els pobres ofereixen això, 
però també és veritat que ells ho ofereixen. 
Els pobles crucificats ofereixen esperança, 
insensata o absurda, però aquí està: 
"una esperança contra tota esperança"; 
una esperança activa 
que s'ha mostrat en treballs i lluites d'alliberament. 
Els pobles crucificats ofereixen un gran amor. 
Els innombrables màrtirs mostren 
que l'amor és possible, 
perquè és real. 
I en un món estructuralment egoista, 
basat en l'egoisme i que fa gala d'això, 
aquest amor és una gran oferta d'humanització. 
Els pobles crucificats estan oberts 
al perdó dels seus opressors. 
No volen triomfar sobre ells, 
sinó compartir amb ells. 
Als que s'acosten a ajudar-los, 
els obren els braços, 
els accepten 
i, així, encara sense saber-ho ells, 
els perdonen. 
I, d'aquesta manera, introdueixen en el món occidental 
aquesta realitat tan humanitzadora 
i tan absent que és la gratuïtat, 
en arribar a ser no només pel que un aconsegueix, 
sinó pel que a un se li concedeix 
inesperada, immerescuda i gratuïtament.

El Gran i el Petit

Quan miro l'esfera còsmica, 
la turbulència de les aigües, l
'imponent d'una tempesta, 
em sento petit i feble 
i només encerto a dir vacil·lant: 
Que gran és Déu! 
Però després quedo en silenci i em pregunto: 
Què és el gran i què és el petit? 
És que la grandesa de Déu 
està donada per la immensitat de les muntanyes 
o la fondària dels mars? 
Per què han de ser 
les grandioses catedrals de pedra 
la millor expressió de la seva lloança 
i no la petita boca dels nens de pit? 
Que gran és Déu en el petit! 
I l'ésser humà? 
Quina és la seva grandesa? 
Domina a les bèsties salvatges 
i s'alimenta d'elles, 
rega els deserts 
i recull els seus fruits, 
solca els espais 
i posa el seu peu a la lluna. 
Què petit és! 
No, no hi és allà seva grandesa. 
Jo pregunto per l'ésser humà, 
ell mateix, 
sense desert, 
sense lluna, 
sense bèsties ... 
Quina és la seva grandesa? 
Té espai interior 
capaç de ser omplert. 
Sense interioritat 
la seva grandesa és petita; 
no és res. 
Que gran és! 
Perquè és petit. 
Com més humil, més digne. 
Com més pobre, més ric, 
com més res, més plenitud. 
Nosaltres, amics teus 
cridem d'alegria, 
oh Déu! 
Amb un cor net i sincer 
et volem lloar. 
Per a tu, Senyor nostre, 
aquest càntic d'acció de gràcies. 
Juntes les nostres veus 
et diem que ets gran i meravellós, 
junts confessem la vostra bondat; 
el millor del nostre cor és per a tu.

dimecres, 26 d’abril del 2017

Les dones de la història

Que Eva ens doni l'esperança 
per escollir la vida i conservar-la 
després de perdre el paradís. 
Que la dona de Noè 
ens concedeixi l'art de saber guiar 
les criatures de la terra. 
Que rebem de Sara la fe 
per seguir el seu somni pel desert 
i per creure que l'impossible és possible. 
Que Rebeca ens ajudi a vèncer 
l'opressió del costum. 
Que Lia ens doni aguanti 
i perseverança en la solitud. 
Que Raquel ens ensenyi compassió 
i amor cap als nostres germans i germanes 
per tal d'alleujar el seu dolor. 
Que aprenguem de Dina 
a córrer els riscos de trencar l'aïllament 
i buscar amistat amb altra gent. 
Que Rajab ens ensenyi 
a obrir les portes de casa nostra 
i el nostre cor als estrangers, als diferents 
i d'entendre la bona notícia que porten. 
Que Miriam ens ajudi a trobar 
sempre paraules de goig, 
lloança i benedicció. 
Que Débora ens ajudi 
a veure el Senyor marxant 
sempre davant de nosaltres 
i a prendre la paraula amb valentia. 
Que amb Anna tinguem l'audàcia 
de demanar al Senyor l'impossible. 
Que al costat de Rut 
sapiguem conservar el millor 
que ens han deixat els nostres majors. 
Que Judit ens animi a participar 
en els camins d'alliberament dels nostres pobles. 
Que Isabel, la mare de Joan, 
ens ensenyi com fer fèrtil 
el que sembla estèril. 
Que Maria, la mare de Jesús, 
ens mostri el fruit beneït del seu ventre. 
Que la dona cananea 
ens regali el seu atreviment, 
la seva audàcia 
i la seva llibertat. 
Que com la samaritana 
tornem a casa anunciant 
que Jesús ens ha tornat 
el sentit de la vida 
i la nostra dignitat. 
Que amb Maria Magdalena 
no tinguem por a estimar 
ni a demanar perdó.

La Misericòrdia del Senyor dura sempre

Beneïm Déu, 
que és el nostre Pare, 
revestit de benevolència. 
Ens crea i ens recrea a cada instant, 
ens envolta en la seva mirada afectuosa. 
L'ésser humà és com flor del camp, 
però Déu l'omple de gràcia i de tendresa; 
està de pas per la terra, 
però Déu l'omple de gràcia i de tendresa.
Per això no temem el pas dels anys, 
ni ens preocupa el cansament, 
la vellesa, ni el deteriorament, 
perquè Ell renova la nostra joventut 
i ens dóna ales d'àguila. 
No temem tampoc la mort, 
perquè Ell ens rescatarà de la fossa, 
ens lliurarà del no-res, 
no caurem en el buit, 
caurem a les seves mans. 
Ni tan sols ens angoixen els nostres errors i pecats, 
perquè Ell perdona les nostres culpes 
i cura totes les nostres dolències. 
En veritat que som de fang, 
però el Pare coneix la nostra massa 
i s'apiada dels fills. 
Per això beneïm el Senyor 
i li donem gràcies, 
perquè és compassiu i benigne. 
Passen els anys, segles i mil·lennis, 
però la seva misericòrdia 
no passa ni s'esgota, 
es renova i desborda amb el temps.

dimarts, 25 d’abril del 2017

ELS NINGÚ

Somien les puces amb comprar-se un gos 
i somien els ningú amb sortir de pobres 
que algun màgic dia plogui de sobte la bona sort, 
que plogui a bots i barrals la bona sort; 
però la bona sort no plou ahir, 
ni avui, ni demà, ni mai, 
ni en plugim cau del cel la bona sort, 
per molt que els ningú la criden 
i encara que els piqui la mà esquerra, 
o s'aixequin amb el peu dret 
o comencin l'any canviant l'escombra. 
Els ningú: 
els fills de ningú, 
els amos de res. 
Els ningú, 
els ninguns, 
els menyspreats, 
corrent la llebre, 
morint la vida: 
Que no són, 
encara que siguin. 
Que no parlen idiomes, 
sinó dialectes. 
Que no professen religions, 
sinó supersticions. 
Que no tenen art, 
sinó artesania. 
Que no practiquen cultura, 
sinó folklore. 
Que no són éssers humans, 
sinó recursos humans. 
Que no tenen cara, 
sinó braços. 
Que no tenen nom, 
sinó número. 
Que no figuren en la història universal, 
sinó en la crònica vermella de la premsa local. 
Els ningú, 
que valen menys 
que la bala que els mata.

Els forjadors de mites

La pau només floreix 
en els teus senders, 
Déu de la llibertat; 
i al refugi profund 
de la teva gràcia 
trobo el meu repòs. 
Els forjadors de grans imperis 
pretenen enderrocar 
la nostra fe per terra 
i desterrar la nostra esperança. 
No suporten la pau dels senzills, 
dels que romanen dia i nit 
a la teva escolta, 
assedegats del teu amor. 
Les seves ments 
i les seves llengües, 
són hàbils forjadors de mites i sistemes, 
de valors i imperis, 
però hauran d'emmudir per sempre, 
quan per fi es manifesti 
la mentida del seu orgull 
que va pretendre negar 
la teva salvació. 
Per això, els humils de la terra, 
mireu sempre al Senyor 
i no entreu en el joc de l'astúcia i de violència 
amb què els poderosos d'aquest món 
volen enfonsar d'una vegada per sempre 
la fe que obre camins a l'abraçada nua d'ambició.
Fugiu de les riqueses 
que corrompen el cor de l'ésser humà, 
fins apartar-lo de la seva bella meta 
de llibertat i amor! 
I retingueu, 
com la bona terra reté la llavor 
fins a la seva créixer el fruit, 
la Paraula de Vida amb que Tu, 
a cada un, ens crides pel nostre nom 
i a tots ens convides 
a un sopar de goig 
en la teva presència, 
eternitat del do.

dilluns, 24 d’abril del 2017

Invocació a l'Esperit

T'implorem, oh primavera de foc; 
veu de la Paraula feta món; 
gènesi de tota vida i de tot amor, 
que des del principi vas sobrevolar el caos 
fins que vas formar la creació, 
recreant-nos en el centre d'ella. 
Oh declamadora de totes les melodies sagrades, 
crea una melodia en nosaltres 
i a través de nosaltres, 
fins que els nostres cors bateguin 
a ritmes compassats cap a altres cors, 
anunciant l'alegria 
construïda des de la compassió. 
Oh donadora de dons, 
concedeix-nos el do de ser nosaltres mateixos,
i el do d'una generositat
que maduri el nostre cor 
i sàpiga donar raons de la nostra transformació 
i de les nostres creences.
Et preguem, oh Esperit,
que sostens i sanes els cossos 
i esperits destrossats. 
Queda't entre nosaltres 
i fes-te visible dins i fora de les nostres comunitats. 
T'implorem, oh flama eterna, 
llum en la nit que ens serena 
quan estem espantats com nens; 
estrella dansaire als ulls amorosos. 
Oh essència de tota inspiració, 
xiuxiueja nous sentits i idees 
en la nostra descoratjada espècie, 
donant-nos una visió de la teva nova creació. 
Discerneix els teus camins entre nosaltres. 
Oh regal del Creador, 
posa entre nosaltres el teu poder i la teva promesa; 
queda't entre nosaltres com a donació dels uns als altres, 
alhora que et vam anunciar. 
Et preguem, oh Esperit, 
que sempre t'elevem cançons de lloança 
inspirades per tu. 
Vesa't de nou entre nosaltres.

diumenge, 23 d’abril del 2017

Invocació a l'Esperit

Tu ets pare dels pobres: 
socorra la nostra misèria.
Tu ets pròdig en dons:
omple les nostres vides.
Tu ets llum dels cors:
espanta les nostres tenebres.
Ets consol admirable:
dissipa la nostra tristesa.
Tu habites en la nostra vida:
ets benvingut a la nostra llar.
Oasis del caminant:
ompla'ns de la teva dolçor.
Aquesta vida ens fatiga:
tu ets el nostre descans.
La por ens paralitza:
tu ets la nostra valentia.
El món pateix i plora:
tu ets la nostra esperança.
Quan el nostre cor estigui assedegat:
ets tu la nostra font.
Quan el nostre camí sigui fosc:
il·lumina el nostre caminara.
Quan el nostre futur sigui incert: 
ets tu port segur.
Les nostres ferides estan obertes:
tu les pots curar.
La mort no triomfarà:
tu ets la vida.
Ja no estem sols:
tu estàs enmig nostre.
Dóna'ns glòria i coratge:
tu ets poderós.
Dóna'ns un goig que no s'apagui:
tu ets font de bé.
Dirigeix el nostre destí:
tu ets el nostre Déu.

dissabte, 22 d’abril del 2017

Home i dona d'avui

Home i dona d'avui,
on has posat els teus ulls? 
On tens la teva esperança? 
On tens la meta de la teva caminar? 
Tens fam de tot i res et sadolla. 
Tens, tens, tens ... 
i el teu tenir no et dóna felicitat. 
Et prometen i segueixes decebut. 
Home i dona d'avui, 
obre els ulls al que no esperes! 
Mira, per les muntanyes 
arriba un home fràgil, 
sense aparença especial, 
barrejat amb els pobres marginats. 
Aquest home fràgil, Jesús, 
ha començat el Regne de Justícia entre nosaltres. 
Home i dona d'avui, 
escolta la teva set i la teva fam sempre insaciables
i obre el teu cor a allò nou. 
Tot el nou està dins d'ell. 
No ho busquis a tenir, 
ni ho busquis en paraules que saps que mai es compleixen.
Home i dona d'avui, 
escolta en la solitud i deixa't trobar
per Aquell que et busca en el silenci, 
en la promesa que anuncia: 
"Déu vol l'home i dona d'avui "

He vingut a calar foc

"He vingut a calar foc": 
a encendre consciències apagades,
a aclarir consciències esmussades,
a aixecar els ànims decaiguts,
a infondre energia als abatuts.
A això he vingut,
a això us envio:
a encoratjar,
a estimular,
a espavilar als postrats,
a reconfortar els esforçats,
a avivar les metxes fumejants,
a calar foc,
diu el Senyor.
"He vingut a calar foc":
el meu és el foc que crema sense consumir-se,
el foc que il·lumina tota persona,
el foc que incendia cors,
el foc que il·lumina en la foscor,
el foc que brilla en les tenebres.
A això he vingut, 
a això us envio: 
a cremar i incendiar, 
a brillar i il·luminar, 
a calar foc, 
diu el Senyor. 
"He vingut a calar foc": 
La meva paraula és foc abrasador, 
flamarada incontenible, 
és calor de vida palpitant, 
vi i sang calenta, 
és torxa a la part alta i foc interior.
A això he vingut,
a això us envio: 
a donar calor al món,
a cauteritzar ferides, 
a revifar brases, 
a calar foc, 
diu el Senyor

divendres, 21 d’abril del 2017

Fes-nos, Senyor, una comunitat alegre

Senyor Jesús,
doneu-nos una comunitat oberta, confiada i pacífica, 
envaïda pel goig del teu Esperit Sant. 

Una comunitat entusiasta, 
que sàpiga cantar la vida, 
vibrar davant la bellesa, 
estremir-se davant el misteri 
i anunciar el Regne de teu amor. 
Que portem la festa al cor 
encara que sentim 
la presència del dolor
en el nostre camí, 
perquè sabem, Crist ressuscitat, 
que tu has vençut el dolor i la mort. 
Que no ens acovardeixin les tensions 
ni ens ofeguin els conflictes 
que puguin sorgir entre nosaltres, 
perquè comptem 
-en la nostra feblesa-
amb la força creadora del teu Esperit. 
Regala, Senyor, 
a aquesta família teva, 
una gran dosi de bon humor 
perquè sàpiga desdramatitzar les situacions difícils
i somriure obertament a la vida. 
Fes-nos experts en desfer nusos 
i en trencar cadenes,
en obrir solcs
i en llançar llavors, 
a curar ferides 
i en mantenir viva l'esperança.
I concedeix-nos de ser, humilment, 
en un món abatut per la tristesa,
testimonis de la veritable alegria.

Ha posat la seva mirada en nosaltres

El Senyor ha posat la seva mirada sobre nosaltres;
ha posat la seva confiança i la seva esperança; 
el Senyor Déu ha parlat i compta amb nosaltres. 

Jesús compta amb nosaltres 
per retornar la llum on hi ha foscor; 
compta amb nosaltres 
per construir entre tots la civilització de l'amor 
allà on hi ha egoisme, tristesa i angoixa. 
Compta amb nosaltres 
per lluitar per la pau, 
enmig d'un món on moltes vegades 
la solució es troba recorrent a l'ús de la força 

Jesús compta amb nosaltres 
perquè la seva paraula i alliberament 
arribi a l'últim racó de la terra; 
compta amb nosaltres 
per sembrar la llavor del seu Evangeli; 
llavor que produeix fruits de fraternitat, 
alliberament i amor. 

Jesús ha posat la seva mirada en nosaltres 
i ens diu que siguem sal de la terra. 
Sal per donar sentit a la vida; 
per fer veure que val la pena ser viscuda 
des del projecte de Jesús. 
Sal, perquè de la mateixa manera 
que sense ella el menjar no és agradable, 
sense Jesús, 
sense la seva presència viva entre nosaltres, 
la nostra vida es torna insípida. 

Nosaltres volem ser sal de la terra 
i llum del món 
perquè la Bona Notícia 
no ha perdut la seva vigència; 
perquè mai com avui 
el seu paper és important, 
perquè sempre tindrà alguna cosa a dir. 

Nosaltres volem ser sal 
que doni sentit i felicitat al món 

Compta amb nosaltres, Senyor, 
volem ser llum que il·lumini i mostri 
el veritable rostre de Déu, 
el Déu Amor, 
compta amb nosaltres, Senyor!

dijous, 20 d’abril del 2017

Gràcies perquè ens necessites

En el teu silenci acollidor 
ens ofereixes ser la teva paraula 
traduïda en milers de llengües, 
adaptada a tota situació. 
Vols expressar-te, Senyor, 
en els nostres llavis, 
en el murmuri al malalt terminal, 
en el crit que sacseja la injustícia, 
en la pregunta afectuosa a la dona del barri que té el fill malalt, 
en la síl·laba que alfabetitza a un nen. 
En el teu respecte a la nostra història, 
ens ofereixes ser les teves mans 
per produir l'arròs, 
rentar la roba familiar, 
salvar la vida amb una operació, 
arribar a la carícia dels dits 
que alleuja la febre sobre el front 
o encén l'amor a la galta.
En la teva aparent paràlisi, 
ens envies a recórrer camins. 
Som els teus peus 
i t'acostem a les vides més marginades, 
trepitjades suaus per no despertar els nens 
que dormen en la seva innocència, 
trepitjades fortes per baixar a la mina 
o portar amb pressa una carta perfumada. 
Ens demanes ser les teves oïdes, 
perquè la teva escolta tingui rostre, 
atenció i sentiment. 
Perquè no es dilueixin en l'aire 
les queixes contra la teva absència, 
les confessions del passat que remordeix, 
el dubte que paralitza la vida 
i l'amor que comparteix la seva alegria. 
Gràcies, Senyor, perquè ens necessites. 
Com anunciaries la teva proposta 
sense algú que t'escolti en el silenci? 
Com miraries amb tendresa 
sense un cor que senti la teva mirada? 
Com cridaries en defensa de la Vida, 
sense algú que entengui la teva indignació 
davant de tanta mort 
i estigui disposada a prestar-te la seva veu?
Gràcies, Senyor, perquè ens necessites.

dimecres, 19 d’abril del 2017

Glorifica el Senyor

Glorifica i canta lloances al teu Déu, 
Europa amb les seves ciutats, 
Àfrica amb els seus llacs, 
Àsia amb el seu Himalaya, 
Amèrica amb els seus grans rius i cascades. 
Que ha fet saltar portes i forrellats, 
ha fet caure murs i muralles, 
vol destruir l'enemistat. 
Beneeix a tots amb la pau,
més enllà de fronteres. 
Als de prop i als de lluny. 
Et sacia amb la flor del blat. 
Els millors pans a la seva taula, 
partits i oferts;
veniu, famolencs del món, 
és un pa que dóna la vida.
Envia ordres a la terra, 
és la bona-notícia, 
l'Evangeli de Déu. 
I la seva paraula corre de pressa, 
corre en les ales del Vent, 
amb la força de l'Esperit. 
Anuncieu l'Evangeli a tothom, 
porteu el missatge de la pau i de l'amor.
Amb cap nació va obrar així 
no els ha fet conèixer les seves decisions. 
Tota la llum de Déu es concentra en una muntanya,
el més alt de la terra, 
i va ser il·luminant progressivament a tots els pobles,
a tots els cors:
i la muntanya és CRIST

Aquest és avui el nostre Magnificat

Aquest és avui el nostre Magnificat: 
Maria: perquè vas acollir la paraula de Déu 
i et vas fer fidelitat i obertura a Ell 
i als germans per sempre. 
Perquè et vas afanyar a cantar 
la teva petitesa, 
la grandesa de Déu 
i oferir teu servei sol·lícit i amable. 
"BENEÏDA TU ..."
Perquè vas saber guardar la Paraula 
i transmetre-la en tota la seva senzillesa i profunditat. 
Perquè et vas fer ulls i orelles i mans 
perquè el dia de Canaan  fos més feliç per als homes. 
"BENEÏDA TU ..."

dimarts, 18 d’abril del 2017

Escolteu-nos, Senyor

Escolta, Senyor. 
Escolteu-nos. 
La nostra pregària és el crit 
dels pobres desemparats, 
dels refugiats sense refugi, 
dels que han caigut en les trampes de la violència, 
en l'espiral de les venjances, 
en les fosses angoixants de la mort. 

La nostra pregària està teixida 
amb el clam de les llàgrimes 
dels qui viuen desemparats, 
amb la sang vessada, 
amb la por i la tristesa dels nens, 
amb el dolor i l'angoixa de les mares, 
amb la impotència de tots. 

Et cridem en el dia del perill, 
quan la mort cavalca temorosa, insaciable 
i no hi ha res que freni la seva marxa victoriosa. 
Arribi fins a tu el nostre clam, 
perquè Tu, Senyor, ets bo i clement, 
ric en misericòrdia amb els que t'invoquen. 

Vetlles pels teus fills indefensos, 
et commous per la seva mort, 
plores amb nosaltres per cada ésser humà que pateix. 

Demanem el miracle de la solidaritat, 
que sapiguem veure'ns tots com a germans i germanes, 
que sapiguem comprendre'ns i estimar-nos. 
Demanem que canviï la ment dels violents. 
Demanem que ens canviïs el cor, 
que sigui compassiu i benigne, com el teu. 
I demanem perdó, 
perquè som d'alguna manera responsables de tant patiment 
per la nostra deixadesa i indiferència, 
per tots els nostres egoismes. 

Us ho demanem a tu, Senyor, 
ric en misericòrdia amb aquells que et invoquen.

És el temps

No és l'hora de la por i la soledat. 
No és el temps de la dispersió. 
No és moment de fer camins en solitari, 
no és l'instant de la pregunta sense sortida. 

És l'hora de la comunió. 
És el temps de la veritat. 
És l'hora dels qui tenen orelles per a escoltar. 
És l'hora dels qui tenen cor de carn i no de pedra. 

És ara quan hem de donar-nos la mà. 
És ara quan els profetes han de cridar. 
És ara quan la por no té res a fer. 
És ara quan la nostra força és el diàleg. 

És el temps dels qui creuen i esperen. 
És el temps per a les que es volen fer noves. 
És el temps per als que volen fer el nou.
És el temps de PASQUA!

dimecres, 12 d’abril del 2017

ÉS BO DONAR-TE GRÀCIES

És bo donar-te gràcies, Senyor Déu nostre;
és bo cantar salms al teu nom únic i meravellós; 
és bo proclamar el teu amor al matí, molt d'hora, 
i reconèixer la teva lleialtat i fidelitat a la nit. 

Nosaltres reunits et cantem amb el cor ple de goig, 
perquè les nostres vides estan plenes de la teva tendresa pas a pas; 
nosaltres et cantem perquè ets bo i compassiu cada dia 
amb aquell que et busca amb un cor sincer i transparent. 

Tu ens alegres l'existència 
i ens plenes de la teva força, 
en saber que ens cobreixes amb el teu mantell 
i ens vols com a fills. 

Les teves obres són l'alegria del nostre cor 
i ens plenes d'entusiasme, d'energia i fortalesa. 
Davant les obres de les teves mans 
cridem amb el cor en festa: 
Què grans són les teves gestes; 
quantes meravelles has realitzat al llarg del teu viatge, 
amb els qui vas treure de l'opressió i vas posar en camí! 
No deixis, Senyor, 
que els agents del mal destrueixin 
la terra sortida de les teves mans. 
Derroca del poder 
als que s'aprofiten dels petits 
i aixeca, Senyor, a qui viu aixafat, destruït, oprimit. 
Fes que floreixin els homes i dones justos, 
que creixin com palmeres i que donin fruit; 
que les seves vides s'omplin de flors
 com ametller a la primavera 
i que siguin fecunds 
com el camps de blat. 

Senyor de la vida, 
Senyor de l'ésser humà, 
Senyor del que viu: 
doneu-nos respecte profund
a tot el que has creat 
i capacitat d'acollir les llavors de vida 
i deixar-les créixer. 
El teu amor des del matí; 
la teva lleialtat encara per les nits, 
ens ensenyen a viure joioses i feliços en aquesta vida, 
anunciant a tothom que tu et preocupes per nosaltres, 
que ens vols i ets lleial i fidel al teu aliança.

ALESHORES...

Aquest és el meu desig: 
que a totes les armes se'ls caigui la "r", 
lletra de retard i de rancor. 
No és qüestió d'armar-se, 
sinó d'estimar-se. 
Aleshores, 
quan les armes perdin el seu fibló de mort, 
quan els fusells disparin flors i caramels, 
quan els tancs es converteixin en tractors, 
i quan no hi hagi més bombes que les del cor... 

Aleshores
quan les guerres no siguin contra l'home, 
sinó contra la fam, 
quan no es matin els enemics, 
sinó a l'enemistat, 
quan no es fabriqui més la mort, 
sinó la vida, 
quan l'única violència sigui de l'amor... 

Aleshores
les portes del paradís tornaran a obrir-se , 
el Regne de Déu serà realitat entre nosaltres, 
les Benaurances començaran a tenir sentit 
i alguna petició del Parenostre ja no serà necessària.

dimarts, 11 d’abril del 2017

EL SENYOR ÉS A PROP

El Senyor és tan a prop com l'aire, 
proximitat joiosa i protectora. 
Recolzats, 
és a dir, a la nostra esquena. 
Defensats, 
algú que potser ni vegem. 
Algú que deixa una mà a l'espatlla 
que ens apaivaga, 
que ens subjecta a vegades. 

EL SENYOR ÉS A PROP. 
Cada vegada que 
ulls diàfans i transparents d'alegria 
ens miren, 
cada vegada que 
una bondat, 
una tendresa vencen ... 
Cada vegada que 
la gent ens nota calats de compassió ... 
Cada vegada que 
sentim la paraula "gràcies" 
perquè algú ha agafat el costum 
de tenir la mà oberta. 

EL SENYOR ÉS A PROP. 
Cada vegada que preguem al Pare 
i agraïm commoguts seu recer ... 
Cada vegada que estimem i mesurem a tots, 
a cada un, amb la mateixa vara humà ... 
Cada vegada que sentim murmuris de l'Esperit 
insinuant una mena: 
"No vull que m'ajudis, 
vull que ocupis el meu lloc", 
EL SENYOR HI ÉS