Translate

dissabte, 30 de març del 2019

Pare, m’abandono a Vós

Pare, m’abandono a Vós;
feu de mi tot el que us plagui,
feu-ne el que en feu, us en dono gràcies.

Estic disposat a tot, tot ho accepto;
mentre que es faci en mi la vostra voluntat
i en totes les vostres criatures;
res més no desitjo, Déu meu.

Poso la meva ànima a les vostres mans,
us la dono, amb tot l’amor del meu cor,
perquè us estimo
i m’és una fretura d’amor donar-me a Vós,
lliurar-me a les vostres mans,
sense reserva, amb confiança infinita,
puix que sou el meu Pare.

CHARLES DE FOUCAULD (1858-1916)
EiV. 107 – La vida al nostre Natzaret

divendres, 29 de març del 2019

Obrer de Natzaret

Senyor Jesús, vós l’obrer de Natzaret,
renunciàreu a les esplendors de la vostra divinitat,
us féreu “un de tants” i, així,
participàreu a la caravana dels humiliats fins a les últimes conseqüències.

Feu de mi “un treballador qualsevol” per tal que pugui:
caminar al costat de l’acomiadat, donar la mà al contractat,
assistir l’aturat, ensenyar a qui no sap,
compartir amb el que no té salari, comprendre l’insolidari,
donar esperança al desesperat,
contagiar al company i la companya que no té fe,
revelar-me contra el que és injust i posar-me de la banda del més feble.

Doneu-me la disponibilitat del bon samarità.
Feu que pugui sentir-me feliç d’haver construït la justícia que vós voleu.
Amén.

JOSÉ GARCIA, Consiliari de la GOAC
EiV. 106 – La presència dels laic en el món.

dijous, 28 de març del 2019

Pregària per l’Església

Vós coneixeu, Senyor, els treballs i les conductes de l’Església.
Vós en coneixeu les proves, la fidelitat i les ambigüitats.

Senyor, a vós que sou a la porta i truqueu,
a vós que ens oferiu l’estel del matí per il·luminar-nos i
l’arbre de la vida per donar-nos aliment,
us preguem insistentment per la nostra Església:
que la seva fe sigui com un roure ben arrelat,
que ella camini al costat dels qui construeixen la justícia i la pau,
que proclami sempre la Bona Notícia del Regne.

I us preguem, també, per tots i cadascun de nosaltres:
que prenguem la part que ens toca en la vida de la comunitat,
que ens mantinguem en pau i ben units,
que creixi en nosaltres el vostre esperit de servei a totes les persones.
Amén.
ANÒNIMA. Dels moviments d’A.C.
EiV. 105 – Vivències d’Església

dimecres, 27 de març del 2019

Jo confesso

Jo, pecador, em confesso:
De somiar amb una Església
vestida tan sols d’Evangeli i sandàlies.
De creure en l’Església,
malgrat l’Església, algunes vegades.
De creure en el Regne, sempre,
caminant en Església.

Jo em confesso:
D’obrir cada matí
la finestra del meu Temps.
De parlar com un germà
a un altre germà.
De no perdre la son,
ni el cant, ni la rialla.
De conrear flors d’esperança,
de conrear la flor de l’Esperança
entre les nafres del Ressuscitat.

PERE CASALDÀLIGA i PLA
EiV. 105 -Vivències d’Església

dimarts, 26 de març del 2019

Mort i Resurrecció

Jo crec, sí, que un dia, el vostre dia,
oh Déu meu, vindré cap a vós,
amb els meus passos vacil·lants,
amb totes les meves llàgrimes a les mans i
amb aquest cor meravellós que ens heu donat,
aquest cor massa gran per a nosaltres,
ja que està fet per a Vós…

Un dia jo vindré i
vós llegireu en el meu rostre
tota la misèria, tots els combats, tots els fracassos
dels camins de la llibertat, i
vós veureu el meu pecat.
Però jo sé, oh Déu meu, que el pecat no és greu
quan hom és davant vostre.
És davant els homes que hom se sent humiliat,
però davant vostre és meravellós trobar-se tan pobre,
perquè s’és tan estimat!

Un dia, el vostre dia, oh Déu meu, ,jo vindré cap a vós;
i, en la formidable explosió de la meva resurrecció,
jo per últim sabré
que la tendresa sou vós,
que la meva llibertat, també, sou vós.

Jo vindré cap a vós, oh Déu meu, i
vós em donareu el vostre rostre.
Jo vindré cap a vós amb el meu somni més foll:
Portar-vos el món als meus braços.
Jo vindré cap a vós i cridaré a plena veu
tota la veritat de la vida sobre la terra.
Jo us diré amb veu forta que surt del fondo dels temps:
“Pare! He intentat ser un home, i sóc el vostre fill!”.

JACQUES LECLERQ (segle XX)
EiV. 103-104 – Encarar el final d’una etapa vital

dilluns, 25 de març del 2019

Nou salm després de l’església negada

Per què us obstineu, Déu nostre, a rebutjar-nos
i us indigneu amb el ramat que pastureu?
Recordeu-vos del poble que en altre temps us vau fer vostre,
que redimíreu per posseir-lo.
Pareu esment en l’esglesiola de Sant Romà on residíeu,
resseguiu pas a pas les ruïnes nostrades de Sau.
La ciència, el progrés, la tècnica i l’energia que ens calia
han devastat la parròquia que vós estimàveu.

S’estan perdent en el país els llocs de culte.
No veiem els joves i les noies a les nostres assemblees,
la ciència, el progrés i el benestar els n’han apartat,
no segueixen els passos dels vostres servents,
sense que nosaltres us haguem abandonat.

Ja no ens queda cap profeta,
els plans pastorals no tenen gens de consistència
i ningú de nosaltres no sap quant durarà.
Fins quan, Déu nostre, serem la riota dels descreguts?
Gosarà l’indiferent oblidar el vostre nom per sempre?

Però vós, oh Déu, des de sempre sou el Senyor,
Vós sou per tots els segles la llum del món
i el vostre nom és conegut fins als confins de la terra.
No oblideu els vostres pobres per sempre,
que no quedi defraudat el qui confia en vós.
Ja és hora que doneu el vostre Esperit consolador
als qui han posat la seva esperança en vós.

Que els oprimits pel Primer Món no se’n vagin defraudats,
que els desvalguts i els pobres lloïn el vostre nom.
Que els cants de lloança a la vostra majestat
omplin de nou les nostres esglésies i santuaris.
Que la nostra generació, en veure els vostres fills,
torni a dir com als primers temps: Mireu com s’estimen.

Que la vostra Església renunciï als privilegis i al poder,
i no cerqui ser servida sinó servir i fer-se pobra.
Que el testimoni que doni de la vostra Paraula
sigui viscut per ella, l’Església, mare nostra,
i cregut pels homes i dones, els nostres germans.
Que prengui el color de la pell de cadascun dels vostres fills
i que, tendrament encarnada en cada poble,
acompanyi amb senzillesa la humanitat
cap a la plenitud del vostre Regne. Amén.

PERE FARRIOL i VINYES
EiV. 102 – Creure: anar contra corrent

dissabte, 23 de març del 2019

Senyor, jo crec, jo vull creure en vós

Senyor, feu que la meva fe sigui pura,
sense reserves,
que penetri en el meu pensament,
en la meva manera de jutjar les coses
divines i humanes.

Senyor, feu que la meva fe sigui lliure;
és a dir, que compti amb el concurs personal
de la meva elecció,
que accepti les renúncies i els riscos
que ella comporta,
que manifesti l’essència última
de la meva personalitat:
crec en Vós, Senyor.

Senyor, feu que la meva fe sigui certa:
certa en la congruència exterior de les proves
i en el testimoni interior de l’Esperit Sant,
segura de la seva llum confirmant,
del seu final pacificador,
de la seva connaturalitat assossegadora.

Senyor, feu que la meva fe sigui forta,
que no temi la contrarietat dels problemes
que omplen l’experiència de la nostra vida crepuscular;
que no l’espanti l’adversitat dels qui la discuteixen,
la combaten, la rebutgen o la neguen;
que es fortifiqui en la prova íntima de la vostra veritat,
s’entreni en l’esforç de la crítica,
es consolidi en l’afirmació permanent,
capaç de superar les dificultats dialèctiques i espirituals
en què es consumeix la nostra existència temporal.

Senyor, feu que la meva fe sigui gojosa,
que pacifiqui i alegri el meu esperit
i el disposi a l’oració amb Déu
i a la conversa amb els homes, talment,
que transcendeixi en la conversa sagrada o profana
la sort original de la seva benaventurada possessió.

Senyor, feu que la meva fe sigui activa,
que presti a la caritat les raons de la seva expansió moral,
de manera que sigui autèntica amistat amb vós
i sigui vostra en les obres, en els patiments,
en l’espera de la revelació final;
que sigui una recerca contínua, un permanent testimoni
i una indefectible esperança.

Senyor, feu que la meva fe sigui humil,
que no pretengui fonamentar-se en l’experiència
del meu pensament, del meu sentiment,
que es rendeixi al testimoni de l’Esperit Sant
i no compti amb cap altra garantia millor
que la docilitat a l’autoritat del magisteri de la santa Església. Amén.
PAU VI. Audiència general. Dc. 30, oc.1968.
EiV. 101.-Relats de fe

divendres, 22 de març del 2019

Súplica per la pau

Doneu-nos, Senyor, la veritable pau:
aquella pau que ens fa estar reconciliats
amb vós, Pare, i amb nosaltres mateixos
i amb el nostre entorn.
Doneu-nos, Senyor, aquella pau
que neix d’un cor bo i d’un esperit recte.
Doneu-nos la pau que neix
de l’acceptació dels propis límits,
de la confiança mútua,
del respecte a les diferències,
de la voluntat de coincidència,
de la capacitat de sofriment i de perdó,
de la disponibilitat per al diàleg
i el treball amb els altres…
Doneu-nos, Senyor, la vostra Pau:
una pau que ens faci actius, tolerants,
creadors, lliures, justos, alegres
i persones d’esperança.
Us ho demanem per Crist Senyor nostre.
Amén.

R.D., MONESTIR DE SOLIUS
EiV. 100 – Feliços els qui treballen
per la justícia i per la pau.

dijous, 21 de març del 2019

Pregària pels rebutjats

Preguem des de la vida, des de la nostra pobra vida de cadascun de nosaltres, des de la pobra vida dels nostres germans pobres.
Sóc aquí, Senyor, petit i pobre,
penedit dels meus tancaments i enduriments,
dels meus pecats de desamor, d’incredulitat i de desesperança.

Com puc gosar parlar-vos?
He parlat arreu i massa, i ho he fet malament.
Em correspon fer silenci a la vostra presència;
i si ara prenc la paraula és perquè, malgrat jo mateix,
escolteu el meu clam pels rebutjats de la terra:

Pels qui cerquen i no troben, truquen i no els obren.
Pels qui veuen trepitjats llurs drets i llur dignitat.
Pels qui no poden creure en vós a causa dels creients.
Pels qui sofreixen l’escàndol dels qui portem el vostre nom.
Pels qui no tenen ningú que els parli de vós.

Pare dels pobres.
Mostreu-los el vostre rostre benvolent i que confiïn en vós.
Parleu-los al cor i que s’adonin que els sou Pare.
Doneu-vos a conèixer i que us estimin.

Vós, que sou l’Amor, feu des d’ara:
Que gaudeixin de la vida de fills vostres.
Que visquin la fraternitat cristiana que Jesús ens ha guanyat.
Que tinguin l’escalf del vostre Esperit Consolador.
Que sentin la tendresa de santa Maria,
piadosa i compromesa, pobra i solidària, fidel i generosa.
Amén.

PERE FARRIOL i VINYES
99.- diàleg interreligiós a peu pla

dimecres, 20 de març del 2019

Germà que véns de lluny

A 4,8-9 del Gènesi llegim: Caín va dir al seu germà Abel: -Sortim al camp. Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar. Llavors el Senyor va preguntar a Caín: -On és el teu germà Abel? Ell va respondre: -No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà?.Fins avui, quants encontres malmesos entre germans! 

Germà que véns de lluny,
però ets proïsme en tota persona que camina
i t’obres a l’intercanvi de cada home o dona.
Nosaltres et convidem a casa nostra, espaiosa.

Germà que parles un altre idioma,
però coneixes el llenguatge de l’amor
i el diàleg de qui es disposa a construir.
Nosaltres et convidem a la nostra comunitat.

Germà que tens la pell d’un altre color,
però exultes per tots els matisos humans
i aprengueres que cada encontre és un reencontre.
Nosaltres et convidem a la nostra taula, curulla.

Germà, el teu cor batega per una altra bandera i un altre himne,
però respectes totes les ètnies, races i cultures,
i descobrires que les diferències ens enriqueixen.
Nosaltres et convidem a la nostra pàtria, gran.

Germà, una altra sang corre per les teves venes,
però saps que totes les sangs són igual de vermelles
i t’adones que hi vibra el color de la vida.
Nosaltres et convidem a la nostra família, ampla.

Germà que véns de l’altre costat de la frontera,
però ets solidari amb els qui trenquen barreres
i lluiten per una societat sense exclusió.
Nosaltres et convidem a la ciutadania universal.

Germà que segueixes un altre credo i una altra fe,
però reconeixes distints camins de salvació
i un únic Déu, et convidem al Regne de tota la humanitat.
Nosaltres et convidem al Regne del Pare, del Cel.

P. ALFREDO J. GONÇALVES. Missioner Scalabrinià
EiV. 98.- Velles i noves pobreses.

dilluns, 18 de març del 2019

Si l’altre es convertís realment en el meu germà!

I si l’altre es convertís realment en el meu germà!
No és aquesta la qüestió que ens hem de plantejar
davant del debat que circula en els medis?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria posar en qüestió la fe que el fa viure?
podria burlar-me, d’una manera o altra, de les seves creences?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria parlar de llibertat sense viure el respecte?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria rebutjar-lo amb actes de violència
contra la seva persona o contra els seus béns?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria permetre’m parlar-ne negativament
a la seva esquena?
podria fins i tot permetre’m destruir la seva intimitat?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
jo el podria trobar de debò,
podríem parlar senzillament, fins i tot sense estar d’acord en tot.
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
el seu encontre em faria créixer;
i estic segur que ell també creixeria.
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
podríem mirar-nos fit a fit
i un autèntic somriure il·luminaria els nostres rostres.
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
quin món tan apassionant podríem construir!

Vincent Landel, s.c.j. és l’arquebisbe de Rabat. 
Marroquí d’ascendència francesa, és el president 
de la Conferència Episcopal de la Regió Nord d’Àfrica (CERNA). 
És un home senzill.
EiV. 96-97 – L’Església al Magrib



divendres, 15 de març del 2019

Primera sura de l’Alcorà


En el nom de Déu, Únic, Al·là,
el compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!

Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots,
Senyor de l'univers sencer, visible i invisible,
el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós,
l'Amo i Senyor del dia del judici final,
dia de la religió vertadera, dia del judici de la història.

A Tu sols servim.
A Tu sols preguem.
En Tu sols confiem.
Tu sols ens salvaràs.

Guia'ns, mostra'ns el camí segur,
el camí dels qui vols ajudar generosament,
no dels qui t'han aïrat en contra seu,
ni dels qui s'’equivoquen.

(Pregària que els nostres germans musulmans, creients com nosaltres en un únic i altíssim Déu, eleven amb insistència i cordialitat a Al·là) 
SURA PRIMERA de l’ALCORÀ
EiV. 96-97 – L'Església al Magrib

dijous, 14 de març del 2019

Sempre podré estimar

Que llarga és la meva jornada. Etern és l’amor.
Que petita és la meva cambra. Infinit és l’amor.
Que solitari és el meu cor. Però poblat per l’amor.

Ja no puc cantar més. Sempre podré estimar.
Ja no puc actuar més. Sempre podré estimar.
Ja no puc pensar més. Sempre podré estimar.
Ja no puc pregar més. Sempre podré estimar.
Ja no puc plorar més. Sempre podré oferir.

No em restarà res. Però restarà l’Amor.

UNA RELIGIOSA DE 87 ANYS, immobilitzada per la malaltia.
“Quelqu’n parmi nous”. EiV. 95 – El do del perdó

dimecres, 13 de març del 2019

Estima, si vols ser feliç


Dibuixa’m el sol

Tu hi veus! Jo no hi veig…
Tu hi sents! Jo no hi sento…
Aleshores, sisplau,
amb les teves mans dins les meves,
dibuixa’m el sol que sento tan càlid
i que jo no conec.
La flor tan olorosa
de la qual només conec el perfum.
Explica’m el món on vius tu,
on visc jo; i que no comprenc pas.
Ajuda’m a no restar sol
en el meu silenci i dins la nit.
Sisplau, -i només si et plau-
sigues el meu amic.
ROMUALD acompanyant de sordmuts cecs.
“Quelqu’n parmi nous”. PRADÓ.
EiV. 95 – El do del perdó

dimarts, 12 de març del 2019

Senyor, vós estimeu

Senyor, estimeu els homes, estimeu la vida.

La vida és lenta
tal com una planta o un nen que creix,
tal com ens anem envellint a poc a poc,
tal com les rutines marquen els nostres ritmes.
I no som sols, la vida ens arraïma en colles,
en xarxes humanes: fills, pares, germans, familiars amics,
companys de feina, de barri, de poble.

I Vós estimeu els pobres i els senzills que en general,
tenen llur pensament més quiet, menys variat,
tot més embolicat per una rutina.
I ens avesem a aquesta vida i a aquesta rutina.
I vós, Déu meu us hi feu.
Podeu estar al cor de llur vida, contingut en ella.

Segons el costum, la fe s’expressa
en la manera de viure les coses quotidianes,
en les alegries i les penes.
El seu amor a vós i als altres, el viuen en
l’acollida, el compartir-ho tot,
el donar, les alegries i les penes viscudes en comú.
I dins aquest ritme natural, lent …
els qui vós heu escollit i els qui us han escollit a vós,
tenyeixen llurs vides de Vós: pau, confiança, acollida,
preocupació pels altres, descoberta d’accions col•lectives,
senzilles i fetes tots junts.
Alguns us busquen en l’Evangeli,
alguns celebren la vostra passió, resurrecció i ofrena: l’Eucaristia.

Tot passa per l’amistat. L’amistat que és circulació de la seva sang
junt amb l’amor vostre a tots –sang divina—a la família,
als companys, als veïns.
Uns més alerta que altres.
alguns més lliures, més comunicatius, amb més facilitat de sintonia
i més transparència de sensibilitats i de sentiments.

És el Regne, el vostre Regne entre nosaltres, dins nostre,
més aviat quiet, que creix, sí, però sense notar-se,
preparant el que ha de venir –que ja es veurà, que ja ho veurem—
i de fet –vés a saber– potser tenyint amb els seus colors
tota la realitat, o gran part de la realitat,
i plantant dins les persones, dins moltes persones,
una crida a obrir-se a Vós…

JOAN RAMON i CINCA. Barcelona
EiV. 94 – Viure la utopia del Regne

dilluns, 11 de març del 2019

Germans nostres

Germans nostres, que esteu en el primer món.
Perquè el seu nom no sigui blasfemat,
perquè vingui a nosaltres el seu Regne,
i es faci la seva voluntat, no només al cel sinó també a la terra.

Respecteu el nostre pa de cada dia,
renunciant, vosaltres, a l’explotació diària.

No us entossudiu a cobrar-nos el deute que no hem contret,
i que us van pagant els nostres infants,
els nostres famolencs, els nostres morts.

No caigueu més a la temptació del guany, del racisme, de la guerra;
que nosaltres mirarem de no caure
a la temptació de l’odi o de la submissió.
Ans deslliureu-nos, els uns als altres, de qualsevol mal.

Que només així podrem resar plegats l’oració de família
que el germà Jesús ens va ensenyar:
Pare nostre, mare nostra, que esteu en el cel i en la terra.

Bisbe PERE CASALDÀLIGA i PLA
EiV. 93 – La lluita contra el ídols

dissabte, 9 de març del 2019

Oració a la Mare de Déu del Tercer Món

Germana pelegrina dels Pobres de Jahvè,
Profetessa dels pobres alliberats,
Mare del Tercer Món,
Mare de tots els homes d’aquest món únic
perquè sou la Mare del Déu-fet-Home:

Amb tots els qui creuen en Crist
i amb tots els qui d’alguna manera
cerquen el seu Regne,
us invoquem a vós, Mare,
per tal que li parleu per tots nosaltres.

Demaneu-li, a Ell que es féu Pobre,
per comunicar-nos les riqueses del seu Amor,
que la seva Església es despulli,
sense subterfugis,
de tota altra riquesa.

A Ell que morí en la Creu per salvar els homes,
demaneu-li que nosaltres, els seus deixebles,
sapiguem viure i morir
pel total alliberament dels nostres germans.

Demaneu-li que la fam i la set d’aquella Justícia
que despulla i redimeix ens abrandi.

A Ell que enderrocà el mur de la separació,
demaneu-li que tots els qui portem el segell del seu Nom
cerquem de fet,
per damunt de tot el que divideix,
aquella unitat que Ell mateix reclamà en testament,
i que només és possible en la llibertat dels fills de Déu.
Demaneu-li, a Ell que viu Ressuscitat al costat del Pare,
que ens comuniqui la força joiosa del seu Esperit
per tal que sapiguem vèncer l’egoisme, la rutina i la por.

Dona camperola i obrera,
nascuda en una colònia
i martiritzada pel legalisme i la hipocresia:
ensenyeu-nos a llegir sincerament l’Evangeli de Jesús
i a traduir-lo a la vida
amb totes les seves revolucionàries conseqüències,
en l’esperit radical de les Benaurances,
en el risc total d’aquell Amor que sap donar la vida pels que estima.

Per Jesucrist,
el vostre Fill,
El Fill de Déu, el nostre Germà.

PERE CASALDÀLIGA, Bibe de Sâo Félix 

divendres, 8 de març del 2019

A Maria, serventa pobra

O Maria! La més pobra de totes les serventes del Senyor!
Pregueu per mi
perquè el meu cor es desprengui dels béns de la terra i,
ben buit de totes les coses d’aquest món,
pugui enriquir-se de totes les virtuts.
Permeteu que m’agenolli als peus de la menjadora
per a adorar-hi l’infant Jesús.
Deixeu-me contemplar aquest infantó,
aquest Jesús dels petits i dels pobres,
aquest tresor d’aquells que no tenen tresors,
aquest pa deliciós dels miserables que fan fortor d’indiferència,
aquest pastor de les ovelles perdudes
que ve per a obrir-los la cleda de la misericòrdia.

Que pugui, a semblança dels pastors,
estar sempre a punt de venir a aquest estable beneït
per a reconèixer-hi i adorar-hi Aquell
que els àngels adoren i contemplen en el cel.

ANTOINE CHEVRIER. (VD 323)
EiV. 92 – L’esperança, camí vers la llibertat.

dijous, 7 de març del 2019

Les ferides del món

Pare. No puc apartar la mirada,
no vull apartar la mirada
de les ferides del nostre món.

N’hi ha tantes i les conec tan bé,
que puc arribar a acostumar-m’hi
i veure-les com una cosa natural.

Pare. No permeteu que m’acostumi:
A tants i tants que, en les guerres,
es maten els uns als altres.

A tantes persones amb la vida
rebaixada i destrossada.

A la fam i la pobresa que tenim aquí i
a la que pateixen Pobles sencers.

A homes i dones discriminats
pel color de la pell, l’origen, la llengua,
les seves idees o la seva fe.

Pare. Tot podria ser tan diferent!
Tant de bo que els que hi i tenen responsabilitat
canviïn el cor, la ment i l’actuació.

Tant de bo que, també, jo i cadascun de nosaltres
canviem i ens convertim a l’Evangeli.

Tant de bo que els cristians estimem la pobresa
i estiguem disposats a no viure tan bé.

Pare. Us demano:
Que es guareixin les ferides del nostre món.
Que s’obri pas el cel nou i la terra nova.
Que no frustrem el vostre designi de Salvació.

Amén.
ANÒNIM
EiV. 91 – L’experiència del mal en el món.

dimecres, 6 de març del 2019

A les vostres mans, Senyor, encomano el meu esperit

Aquesta nit, Déu meu,
dormiré a la vostra mà.
Al clot del vostre palmell
m’abandonaré
arraulit com un infant.

Abocaré en vós els meus neguits,
la meva fatiga i la meva solitud,
i, també, l’angoixa
i la misèria del món.

I vós, vós m’assossegareu,
em bressolareu.
La meva orella sentirà
els batecs del vostre cor
en les venes del vostre dit.

Jo dormiré en vós
i em desvetllaré renovellat.
Amb els ulls purificats,
veuré el que ja no veia prou:
L’amor vostre que belluga
dins del cor dels homes d’avui.
El vostre amor a punt de renéixer
a l’alba d’aquest Dia
per tornar a salvar-nos un altre cop.

Pare, aquesta nit,
dormiré a les vostres mans.
ANDRÉ REDOUIN, 1994
EiV. 88 – Comunió i dissentiment

dimarts, 5 de març del 2019

O Verb! O Crist!

O Verb! O Crist!
Que en sou de bell! Que en sou de gran!
¿Qui us arribarà a conèixer?
¿Qui us podrà comprendre?
Feu, o Crist,
que jo us conegui, que jo us estimi.
Ja que sou la llum feu-me’n arribar un raig
al fons del meu pobre esperit,
perquè us pugui veure,
perquè us pugui comprendre.
Poseu en mi molta fe en vós,
perquè totes les vostres paraules
siguin per mi una llum que m’il·lumini
i em faci venir a vós i seguir-vos
per tots els camins de justícia i de veritat.

O Crist! O Verb!
Vós que sou el meu Senyor i el meu únic Mestre.
Parleu, que us vull escoltar
i vull practicar la vostra paraula,
perquè sé que ve del cel.
Vull escoltar-la, vull meditar-la,
vull posar-la en pràctica,
perquè en la vostra paraula hi ha la vida,
la joia, la pau i la felicitat.
Parleu, Senyor,
que sou el meu Senyor i el meu Mestre.
No vull escoltar ningú més.

ANTOINE CHEVRIER
EiV. 87 – La pregària

dilluns, 4 de març del 2019

Dóna’m coratge

No et demano que m’evitis tots els perills,
sinó que m’ajudis a afrontar-los.

No que calmis totes les meves penes,
sinó que m’ajudis a superar-les.

I si em trobo sol en la lluita de la vida,
dóna’m la força que només tu em pots procurar.

Dóna’m, quan la por m’atueixi,
la pacient fortalesa per conquerir la llibertat.

Fes que no em vulgui aprofitar de la teva gràcia
per a sempre tenir èxits;
fes tan sols, que no em manqui l’encaixada de la teva mà
quan em senti defallir.
RABINDRANATH TAGORE (1861-1941)
EiV. 86 –La por

diumenge, 3 de març del 2019

Pregària per les religions

Senyor, feu:
Que les religions sàpiguen
conviure civilitzadament,
dialogar sense prejudicis i
col·laborar en causes nobles
com ara la pau, la justícia i la fraternitat.

Que estiguin més atentes
als indiscutibles drets de les persones
que als suposats drets de la veritat.

Que no atribueixin a Déu
tot allò que és responsabilitat dels homes.

Que siguin impulsores d’esperança raonable
i no administradores de la por.

Que estiguin al servei dels febles
i no facin el joc dels poderosos.

Que no siguin mai utilitzades
per legitimar la violència.

Que mantinguin robust el sentit ètic,
però sense culpabilitzar innecessàriament.

Que no tinguin por a la intel·ligència i
que no es blindin davant la crítica.

Que defensin la llibertat i el pluralisme
no solament allà on no són hegemòniques.

Senyor, feu
que no prenguem el vostre nom en va i
que no sigui blasfemat el vostre nom per culpa de cap religió.
Amén.

ANÒNIMA
EiV. 85 – Pacificadors i violència

divendres, 1 de març del 2019

Pregària d’un grup de la JOBAC

Jesús, a través de la JOBAC, ens has dit:
“Com el Pare m’ha enviat jo també us envio;
aneu i doneu fruit”.

Som aquí. Envia’ns novament als nostres ambients.
T’oferim aquesta estona de reflexió.
Pensem que tu també et reunies amb els apòstols,
i sentim que ets present entre nosaltres
animant la nostra reunió.

Senyor. Que sapiguem fer amb amor la nostra tasca de cada dia
i especialment la campanya d’enguany.
Que no ens busquem a nosaltres mateixos
sinó que posem la nostra vida i el nostre temps
al servei dels joves dels nostres barris,
al servei dels més desmoralitzats
per la manca de treball,
per la manca d’il.lusió i esperança.
Que per la nostra acció i amb l’esforç de tots,
fem una JOBAC capaç d’arribar a molts més joves.

Jesucrist, Senyor, per tot això, tu vas donar la vida.
Ajuda’ns a continuar la teva acció amb fe i alegria.

EiV. 84 – El treball, ANÒNIMA