Us heu fixat en el silenci que hi ha en un camp de futbol quan el jugador local ha de xutar una falta perillosa o un penal? Us heu fixat en el silenci que es produeix quan es tanca les llums i s’obre el teló? Us heu fixat que quan aneu a fer una cosa important, difícil, el primer que feu és estar en silenci?
Avui encetem un camí, la Quaresma. 40 dies per
preparar-nos per la gran festa de la Pasqua.
Avuila Quaresma.
SILENCIS
Comença a ser tard. Tots els sorolls normals es van
apagant. Fins i tot la televisió dels veïns, normalment tan sorollosa, acaba el
seu quasi insuportable volum. Deixes la revista i vas lentament cap al teu cau.
Hi ha el desordre de sempre, especialment sobre la taula. T'asseus a la petita
butaca i et preguntes, sense saber massa la raó: “I avui, he tingut algun
moment de silenci?”
Primer silenci: al matí en el metro. Has trobat
seient, cosa rara. I si bé has hagut d'escoltar alguns comentaris un xic
estridents i la cançó de la pena entre l'Hospital de Sant Pau i la Sagrada Família ,
per uns moments i per dins, ha arribat un breu silenci.
Segon silenci: en acabar la tercera classe. Tothom ha
sortit esbravat. T'has quedat al banc, cansat i amb poques ganes de res, i una
certa pau ha envaït el teu cor, mig adormida per cert. Res, potser no arriba al
minut.
Tercer silenci: el moment del tallat. Quan a la
cafeteria senties la màquina escurabutxaques a tota bufa, i la música
colpejant, i els crits de la gent, mirant el cafè amorosit de blanc, has tancat
els ulls, i has dit interiorment: “Ja ho veus, Senyor, ja soc aquí, com va dir
un dia el Tarradellas”. I vingué per uns moments també el silenci.
I fins ara, de nit, ara que sembla que els sorolls
han mort, que sents el tic i tac del despertador, indicant que demà serà un
altre dia i que ja és més a prop que abans. Ara sí, ara és la millor hora.
Llàstima que tinc tanta son. “Bona nit, Déu meu, voldria demà trobar i viure
uns quants silencis més que avui”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada