- Però, petita, què estàs fent?
- Menjo zopetes.
- Tu soleta i amb la forquilla?
- Zí, oi que és xuli? Ja zóc molt gran!
- Que no veus que així no acabaràs mai!
- Éz veritat. Ze m’ezcapa tota pelz foratz!
- Per menjar carn i patates ja està bé la forquilla, però per la sopa necessites la cullera.
- És clar! Que llezt que etz germanet.
- Té la cullera bonica i disfruta del dinar.
A vegades ens sentim com la nena de la sopa; les coses se’ns escapen i no sabem com aprofitar més el que tenim. La solució podria ser canviar de manera de fer, d’actitud; estar més atents, posar-hi més ganes, esforçar-nos i no tenir mandra. ... No mengem sopa amb forquilla!
Visquem la vida amb intensitat i no deixem que les coses importants ens passin de llarg. Estiguem sempre atents i amb actitud d’estimar, de comprendre, i de col·laborar.
Jesús tu ets el nostre model, ajuda’ns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada