Pregària de cap d'any

Ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l'home el sentit del passat i del futur, però sense que l'home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l'obra que Déu ha fet. (Coh 3,11)

Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. (Coh 3,1)

Hi ha un temps d'estimar ... i un temps de pau. (Coh 3,8)

Que el 2024 cada un del 86.400 segons que té cada dia siguin segons de pau i d'estimar.

Paràbola d’avui ...

Certa vegada, en un petit poble, hi havia un grup de nois joves que es trobaven al peu d'una muntanya anomenada Tibidabo. Al cim d'aquesta muntanya, hi havia un temple especial dedicat al Sagrat Cor de Jesús, un lloc de pau i amor.

Un dia, aquests joves van decidir pujar cap al cim de la muntanya per trobar-se amb aquest temple i experimentar la seva pau. Pel camí, van carregar amb ells les seves preocupacions i temors, com si fossin pesades motxilles que els feien caminar amb dificultat.

Quan van arribar al temple, van notar un vent seré que amb una veu suau deia: "Veniu a mi, tots els qui esteu treballats i carregats, i jo us faré descansar" (Mt 11:28). Van deixar les seves motxilles a l'entrada i van sentir com la pesadesa dels seus cors es feia lleugera.

Dins del temple, van veure la imatge del Sagrat Cor de Jesús, un cor radiant d'amor i comprensió. Va ser com si el mateix Jesús els cridés a seguir-los i a deixar enrere les seves preocupacions. La imatge del Sagrat Cor els va recordar les paraules de Jesús: "Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament." (Mt 22:37).

Amb humilitat, van demanar perdó per tot allò que pesava en els seus cors, recordant la promesa de salvació: "Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família." (Ac 16:31). Van sentir com si la càrrega invisible dels seus cors s'alliberés, deixant-los nets i plens de la pau i la llum de Déu.

A partir d'aquell moment, van prendre el compromís de seguir els passos de Jesús. En el petit temple dels seus cors, van acollir l'amor del Sagrat Cor de Jesús per fer-lo present entre els seus cada dia, recordant les paraules: "Que el Senyor confirmi cada dia l'amor que ens té” així nosaltres el confirmarem als nostres germans. (Salms 42:9).

Amb aquesta experiència, aquests nois joves van comprendre que el Sagrat Cor de Jesús era un refugi on podien deixar anar les seves càrregues, rebre perdó i trobar l'amor que il·lumina el camí de les seves vides.

Com en una paràbola ...

Estimar

Déu ens estimava abans de posar els fonaments de l'Univers.
Aprofitem aquests dies d'alegria per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres .
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. (Jn 3:16)
I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. (Jn 14:13)
Déu nostre, Pare nostre, en cada ocasió, en cada moment, ajuda'ns a confiar en Tu amb el tot el cor i amb tot l'esperit.
Mostra'ns quina és la teva voluntat i ajuda'ns a viure-la.
Fins i tot, quan les situacions i les circumstàncies que vivim no tinguin sentit, volem fer els que ens has cridat a fer: Estimar.
Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei. (Rm 13:10)

El pessebre

 

BON NADAL!

 BON NADAL

A les portes del Nadal

A les portes del Nadal, què et preocupa avui?

Intenta oblidar si has comprat els galets, si et falta algun detall pel dinar, si el tió està ben tip... i escolta el fons del teu cor, i imagina't que pots lliurar de totes les preocupacions, les externes i les internes, a Jesús i, ell a canvi, perme't-li que et doni el do de la seva pau.

Perquè ens ha nascut un infant,
ens ha estat donat un fill
que porta a l'espatlla
la insígnia de sobirà.
Aquest és el seu nom:
«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,
«Pare per sempre»,
«Príncep de pau». (Is 9:5)

Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. (Jn 14:27)

Portem totes les nostres preocupacions al Senyor i demanem-li que ens doni PAU.
Déu, gràcies perquè podem tornar a celebrar el naixament de Jesús, el teu fill.
T'estem agraïts que gràcies a Ell, podem trobar la Pau.
Vivim en un món ple de malestar, però sabem que no ens dones el que el món ens dona.
Gràcies pel meravellós regal de Jesús.
T'estem eternament agraïts per tot el que Ell ha fet i fa per nosaltres.
Demà, quan celebrem el naixament de Jesús, la joia del Nadal, recordem que Ell és la nostra esperança, la nostra alegria, el notre amor i la nostra Pau.

Calendari d'Advent i els ODS

 

Acosta't a Déu i Ell s'acostarà a tu

Tot el que et passa, tot el que t'està passant, tot el que et passarà, importa a Déu.

Aprofita tots els moments que trobis durant el dia per matenir una conversa honesta amb aquest algú que es preocupa profundament per tu.

Parla-li. Escolta'l. O simplement guarda silenci amb ell al costat.

Déu nostre, quan penso en tu, el meu cor s'omple d'admiració i em meravello. Ets molt gran, molt més que jo i, tanmateix, anheles conèixer-me.

Amb el teu alè crearàs la humanitat i ja des d'aleshores et preocupes profundament per la meva vida, per la nostra de vida, per la vida de tots.

Aixó que, amb tot el que soc, amb tot el que som, et lloarem, perquè ets el nostre creador i salvador, i no hi ha ningú com tu. Només tu ets digne de la nostra lloança i admiració.

Que la pau del Crist regni en els vostres cors, ja que per obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. (Col 3:15)

Amén.

PREGÀRIA DEL TEMPS DE LA CREACIÓ 2023

Creador de tot,

De la vostra comunió d'amor va brollar la vida com un riu cabalós i va sorgir tot el cosmos.

En aquesta Terra d'amor desbordant, el Verb es va fer carn i va sorgir amb les aigües vivificants proclamant la pau i la justícia per a tota la creació.

Vau cridar als éssers humans a llaurar i cuidar el vostre jardí.

Ens vau posar en relació recíproca amb cada criatura, però no escoltem els crits de la Terra ni dels més vulnerables. Trenquem amb la fluida comunió d'amor i pequem contra Vós en no salvaguardar les condicions per a la vida.

Lamentem la pèrdua de tantes espècies i dels seus hàbitats, ens afligeix la pèrdua de cultures humanes, juntament amb les vides i els mitjans de subsistència que han estat desplaçats o han desaparegut, i ens dol veure l'economia de mort, guerra i violència que ens hem infligit a nosaltres mateixos i a la Terra.

Obriu les nostres orelles a la vostra Paraula creadora, reconciliadora i sustentadora que ens crida a través del llibre de les Escriptures i del llibre de la creació. Beneïu-nos una vegada més amb les vostres aigües vivificants perquè l'Esperit Creador permeti que la justícia i la pau flueixin als nostres cors i es desbordin en tota la creació.

Obriu els nostres cors per rebre l'aigua viva de la justícia i la pau de Déu, i per compartir-la amb els nostres germans i germanes que pateixen, amb totes les criatures que ens envolten i amb tota la creació.

Beneïu-nos perquè caminem junts amb totes les persones de bona voluntat, de manera que les múltiples corrents de les aigües vives de la justícia i la pau de Déu es converteixin en un riu cabalós que recorri tota la Terra.

En nom d'Aquell que va venir a proclamar la bona nova a tota la creació, Jesucrist.

Amén.

Gràcies ... perdona’ns

Gràcies Déu perquè la creació (els seus colors, formes i bellesa), ens parla de tu, ens inspira i ens apropa a la teva presència, a la teva glòria, al teu amor, creativitat i hospitalitat.

Però perdona’ns, perquè ens hem creat murs de formigó, ens n’hem allunyat a base d’asfalt, vidre i metall. Perdent així un accés tan simple i formidable a intuir el teu poder.

Els silencis

Gràcies Déu perquè els silencis ens parlen de tu, quan sols, sentim més clars els nostres pensaments, la nostra consciència, i enmig d’ella, la teva veu, que ens parla veritat i ens dona testimoni de tu.

Però perdona’ns, perquè els silencis ens han incomodat i els hem omplert amb tota mena de sons, de ritmes, de músiques, de sorolls, de veus. Perdent així un accés tan simple i formidable a intuir la teva proximitat.

El descans

Gràcies Déu perquè el descans ens parla de tu, quan ens regenerem i donem temps per agrair i gaudir d’allò que ens has donat, quan passem més temps amb amics i família, simplement estant, conversant, regalant-nos.

Però perdona’ns, perquè ens hem privat del descans i hem saturat les agendes d’activitats productives, d’experiències per explicar, de feina que ens ajudi a augmentar el patrimoni o gastar-lo. Perdent així un accés tan simple i formidable a la teva pau.

La teva paraula

Gràcies Déu perquè la teva paraula ens parla de tu, ens convida a implicar-nos intel·lectualment i espiritualment en els teus propòsits, a disposar de la teva guia, la teva ajuda, la teva esperança i la teva transformació.

Però perdona’ns, perquè no trobem temps per llegir-la, per estudiar-la, per comprendre-la i fer-la nostra, perquè no la valorem pel que és. Perdent així un accés tan simple i formidable a deixar-te fer la teva obra en nosaltres.

La pregària

Gràcies Déu perquè en la pregària ens parles de tu, ens obres la porta de bat a bat a deixar-nos abraçar per tu, de viure’ns com a fills teus i de viure’t com a Pare nostre.

Però perdona’ns, perquè no som del tot presents quan preguem, ens distraiem o ho convertim en rutina. Perdent així un accés tan simple i formidable al teu amor.

El servei

Gràcies Déu perquè el servei ens parla de tu, del que tu has fet i fas per nosaltres, de la teva gràcia per nosaltres i els altres, del teu propòsit per a la nostra vida.

Però perdona’ns, perquè ens hem oblidat de servir, per servir-nos. Perdent així un accés tan simple i formidable a conèixer el teu propòsit per a nosaltres.

Ajuda’ns

Ajuda’ns avui i cada dia a deixar-nos inspirar per la teva creació,

a permetre silencis,

a donar-nos temps per aturar-nos, descansar i agrair,

a llegir la teva paraula,

a orar de forma compromesa i present

a servir...

...i tenir així accés d’una forma tan simple i formidable al teu poder, a la teva proximitat, a la teva pau, a ser transformats per tu, al teu amor, a conèixer el teu propòsit per a la nostra vida.

En el nom de Jesucrist, amén.

(Jana Guerola)

Novena a sant Roc

• Pel senyal de la Santa Creu...
• Acte de contrició...
• Oració per als nou dies:

Oh Déu, només Vós sou sant i ningú no és bo que no ho rebi de la vostra bondat. Feu que, imitant a Sant Roc en el despreniment dels bens materials i en la penitència, i estimant a Jesucrist en la persona dels malalts i els pobres, puguem viure de tal manera, que aconseguim la felicitat de la glòria eterna del cel. Digneu-vos, Senyor, per la intercessió del vostre servent Roc, aconseguir-me el favor que ara us demano... (Demani's).

• Pel mateix Jesucrist Senyor nostre. Amén.
• Pare nostre...
• Avemaria...
• Glòria...

Crea i actua

El Déu que va crear l'Univers, el Déu que va crear el món, el Déu que ens va regalar la vida i tota la creació, té ganes d'estar amb tu.

Vine tal com ets, i apropa't al teu, al nostre creador.

La teva presència davant d'ell sempre és important.

"Al principi només existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l'existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella." Jn 1,1-3

"La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és coneixer realitats que no veiem." He 11,1

Què esperes avui de la creacció?

Quines seran la teves accions? I les teves reaccions?

Porta tot el dia a Déu el que tinguis al cap i deixa'l que t'ompli amb la seva esperança i pau.

Déu, perquè has vençut el mal, sé que pots protegir-me del mal. Ara mateix necessito que em recordis que amb Tu tenim el control. Si us plau, mostra'm que ets amb mi. Mostra'm la teva protecció. Mostra'm el teu amor.

Glòria a tu Senyor, perquè tota glòria a Déu és capaç de fer mlt més que tot el que mai podríem imaginar o demanar!

Pregària per Santa Magdala

Oh Santa Maria de Magdala,
tu que vas ser testimoni de la resurrecció del nostre Senyor Jesucrist,
et preguem que intercedeixis per nosaltres davant Déu Totpoderós.

Ajuda'ns a seguir el camí de la fe i l'amor,
i guia'ns cap a la salvació eterna.

Que el teu exemple de penitència i devoció 

ens inspiri a buscar sempre la veritat i la justícia.
Amén.

Vacances!

Senyor Jesús, Tu vas dir als teus deixebles
“veniu amb mi a un lloc apartat i descanseu una mica”,
et demanem per les nostres vacances.

L'afany de cada dia multiplica la nostra vida
de feines, urgències, angoixes, presses i impaciències.
Necessitem el repòs i l'assossec.
Necessitem la pau i el diàleg.
Necessitem la trobada i la tendresa.
Necessitem l'oxigenació del cos i de l'ànima.
Necessitem descansar. Necessitem les vacances.

Beneïu, Senyor, les nostres vacances.
Fes que siguin temps fecunds per a la vida de família,
per a la trobada amb nosaltres mateixos i amb els altres,
per a la brisa suau de l'amistat i del diàleg,
per a l'exercici físic que sempre rejoveneix,
per a la lectura que sempre enriqueix,
per a les visites culturals que sempre obren horitzons,
per a la festa autèntica que omple el cor de l'home.

Fes que les nostres vacances d'estiu siguin temps sant
per a la nostra cerca constant de Tu,
per al retrobament amb les nostres arrels cristianes,
per als espais de pregària i reflexió,
per compartir la fe i el testimoniatge,
per a la pràctica de la teva Llei i la de la teva Església,
per a l'escolta de la teva Paraula,
per participar a la taula de la teva eucaristia.

Vens sempre a nosaltres.
Tu sempre et fas el trobadís.
Els teus camins busquen sempre els nostres.
Fes que a les vacances d'estiu,
sapiguem remar mar endins i et trobem a Tu,
el Pescador, el Pastor, el Salvador, el Germà, l'Amic,
i trobem els nostres germans.
Junts farem la gran travessia de les nostres vides.

En nom teu, Senyor,
també en vacances,
vull estar disposat a remar mar endins.
Ajuda'm. Et necessito, també durant les vacances.
Amén.

Bon dia!

Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, li va dir tot cridant:

... QUI SOC JO PERQUÈ EM VISITI LA MARE DEL MEU SENYOR? (Lc 1,43)

l nosaltres, amb qui compartim les nostres preocupacions i il·lusions?
Avui, Senyor, volem cantar-vos
per ser viatgers del tren de la vida,
per haver deixat de ser illes,
per la vostra presència viva en aquesta aventura.
per tot el que som i compartim,
per tots els petits i grans camins de comunicació, diàleg i trobada:
per la paraula i el gest amb la mà oberta,
pel somriure, l'ullet, el petó i les llàgrimes,
pels ulls que saben dir el que porten dins,
pels peus que ens acosten als que estan sols,
pel cos que expressa els nostres sentiments,
pels cors que bateguen a l'uníson,
per qui amb el seu amor ens comunica vida,
us donem gràcies amb força i tendresa.

Florentino Ulibarri (adaptació de Mons. Josep Ant. Satu)

Pregària per la força de l'Esperit

"Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l'Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu" (Fets dels Apòstols 4,31)

La nostra presència és important ... I Déu que ho va crear tot té ganes de passar temps amb nosaltres. Té ganes d'omplir del seu amor el nostre cor i el nostre esperit.

Cal fe per deixar-se omplir per l'Esperit. Perquè la fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. És sentir l'Esperit.

Que no es faci la nostra voluntat sinó la vostra Jesús, ara i sempre. Alinea el nostre cor amb el teu perquè poguem ser conscients de tot allò que fas al nostre voltant i tinguem la força i el coratge per participar d'aquest món nou i d'aquesta terra nova que tots volem.

I acabem demanant-te que la força de l'Esperit ens ajudi a moure les muntanyes de la luxúria, la mandra, la ira, l'enveja, l’orgull, la cobdícia, l'avarícia, la reancúnia, la violència i tot allò que està en contra del teu amor etern.

Amén

Sabem, Santa Joana

Sabem, Santa Joana,
que allò que et va fer especial era l'educació,
perquè consideraves que era la millor eina
per a ser persona i
tenir un lloc a la societat.

Sabem també que vas defendre
el desenvolupament i la veritable
autonomia de la dona
sense posar cap fre a les seves capacitats.

Sabem també que el teu objectiu últim
era ajudar, mitjançant la formació, a la felicitat
i el ple desenvolupament de les famílies.

Sabem que no vas deixar apagar mai
la flama que la fe en el teu cor,
que vas allargar la mà al jovent desorientat
i amb manca de sentit.

També sabem que ets molt amiga de Jesús,
i que vas fer tot el possible perquè
el teu cor s'assemblés al seu.

Avui et volem donar les gràcies i et diem:
Ensenya'ns a allargar la mà a les necessitats d'avui.
Ensenya'ns a mantenir el foc que aviva la flama de la fe en el nostre cor.
i fer que assolim la plenitud a la que estem cridats
segons la mesura de l'Evangeli de Jesús.
Amén

La mare

Per a l’amor: una mare...
Pel dolor: una mare...
Per a crear i tenir cura de la vida: una mare...
Per a la tendresa i la millor falda: una mare...
Per a eixugar les llàgrimes: una mare...
Per a guarir les ferides: una mare...
Per a acompanyar un malalt: una mare...
Per a pacificar l’esperit: una mare...
Per a saber perdonar: una mare...
Per a saber esperar contra tota esperança: una mare...
Per a entregar de mica en mica bocins de vida: una mare...
Per a protegir de debò la vida: una mare...
Per a estimar incondicionalment: els ulls, el cor i les mans d’una mare.
El Dia de la Mare s'hauria de celebrar cada dia.

(Josep Mª Alentà)

Sou llavor (Himne de la Pasqua Jove 2023)

 

He après ...

He après que l'altre, l'altra, són de debó. Uns altres en majúscules.
No es pot donar res per descomptat ni ningú per conegut.
Cadascú és veritablement singular. Té la seva història, les seves ferides, les seves grandeses, la seva força... una mica de misteri, del Misteri.
(...)
L'altre és sempre terreny sagrat.
He après que és veritat això que la relació fa l'afecte. Que només el compartir, en l'estar, en el que és quotidià... hi ha possibilitats de trobada profunda.
(...)
He après dels somnis! De la gran quantitat i varietat de coses que es poden somiar. De l'esperança sense límits.
He après com n'és de gran el món i de com som de diferents en aquest sentit, de quanta riquesa, quanta singularitat, quanta creativitat.
He après les mil maneres que hi ha de celebrar la vida malgrat tot.
He après la importància de reconèixer els orígens, posar-los en valor i reconciliar-s'hi.
He après molt, molt, de l'amor i del respecte.
He après de les diferents maneres d'entendre Déu, el Misteri, la força que s'obstina a sostenir la vida o les múltiples maneres d'anomenar-lo.
He après a entendre el comú, la família extensa.
(...)
He après que el món està travessat per la injustícia i per una tremenda desigualtat. Que jo estic a la part privilegiada i, per tant, en la part responsable del sofriment d'uns altres.
(...)
He après i continuo aprenent a viure la incertesa.
He après que hi ha gent que d'ençà que neix està lluitant fins i tot pel més bàsic, i que així i tot no ho aconsegueix, que la meritocràcia és mentida.
(...)
No totes les vides valen el mateix. No tots els cossos valen el mateix.
(...)
I també he après que convivint amb tot això existeix l'amor, molt d'amor, infinit. Que malgrat tot existeix l'espereança, el gaudi i la festa.
He après la interdependència, la necessitat dels altres, del seu afecte, del seu reconeixement. He après que el dolor, la solitud, l'amor, l'alegria... són universals i tenen mil maneres d'expressar-se.

(Mestres de resilencia. Entrevista a Carmen Cabrillo. Anuari CJ #1LA FERIDA)

Divendres Sant

En aquesta tarda, Crist del Calvari, vaig venir a pregar-te per la meva carn malalta; però, en veure't, els meus ulls van i vénen del teu cos al meu cos amb vergonya.

Com queixar-me dels meus peus cansats, quan veig els teus destrossats?

Com mostrar-te les meves mans buides, quan les teves estan plenes de ferides?

Com explicar-te a tu la meva soledat, quan a la creu alçat i sol estàs?

Com explicar-te que no tinc amor, quan tens esquinçat el cor?

Ara ja no me'n recordo de res, van fugir de mi tots els meus mals.

L'ímpetu del prec que portava se m'ofega a la boca que només demana.

I només demano no demanar-te res, ser aquí, al costat de la teva imatge morta, anar aprenent que el dolor és només la clau santa de la teva santa porta.

Amén.

(Traducció d'una pregària de Víctor G)

En esta tarde, Cristo del Calvario,

vine a rogarte por mi carne enferma;

pero, al verte, mis ojos van y vienen

de tu cuerpo a mi cuerpo con vergüenza.

¿Cómo quejarme de mis pies cansados,

cuando veo los tuyos destrozados?

¿Cómo mostrarte mis manos vacías,

cuando las tuyas están llenas de heridas?

¿Cómo explicarte a ti mi soledad,

cuando en la cruz alzado y solo estás?

¿Cómo explicarte que no tengo amor,

cuando tienes rasgado el corazón?

Ahora ya no me acuerdo de nada,

huyeron de mí todas mis dolencias.

El ímpetu del ruego que traía

se me ahoga en la boca pedigüeña.

Y sólo pido no pedirte nada,

estar aquí, junto a tu imagen muerta,

ir aprendiendo que el dolor es sólo

la llave santa de tu santa puerta.

Amén,

Diumenge de Rams

Van agafar palmes i sortiren a rebre'l cridant: -Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel! (Jn 12:13)

Beneït el Rei que ve en nom del Senyor.
Quan a sofert Jesús per nosaltres?
Has pensat en donar-li paraules de lloança i honor?

Senyor, dona'ns la salvació!
Senyor, dona'ns la victòria! (Salm 118:25)

Com necessitem avui a Déu per a què ens ajudi a superar-nos?
Jesús, és perquè vas ressuscitar el tercer dia que podem experimentar la teva presència sempre, tot i que de vegades no sapiguem escoltar-la.
Gràcies per mostrar-nos com és l'amor incondicional i etern.
Gràcies per ser-hi els 86.400 segons de cada dia al nostre costat.
Gràcies Jesús, i glòria i lloança per sempre.

Gràcies per estimar-me

Déu ja ens estimava abans de posar els fonaments de l'univers.

Sapiguem aprofitar aquests dies de setmana Santa per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres.

Al·leluia,

lloeu el Senyor des del cel,

lloeu-lo, tots els seus àngels,

lloeu-lo, tots els estols.

Lloeu-lo, sol i lluna,

lloeu-lo, estrelles lluminoses;

llueu-lo, cel del cel i les aigües de sobre el cel.

Que lloïm el nom del Senyor:

a una ordre d'ell, tots forem creats.

(Salms 148, 1-5)

Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres. 

(1Pe 5,7)

Déu, estic commogut que Tu consideris amb gran cura la nostra vida. Encara que només som aquí a la terra per un temps, et preocupes profundament per aquests moments. Quan hi penso, em commou immensament. Qui soc jo, perquè el Déu de l'Univers, que s'encarna en Jesús i que mori a la creu per l'amor que ens té a tots nosaltres, es preocupi per mi? Gràcies per estimar-me, gràcies per estimar-nos. Mostra'm senyor l'amor que tens a tots els meus germans perquè jo també els pugui estimar.

I recorda'ns Senyor que res no ens pot separar del teu amor.

Gràcies

Gràcies, Senyor, per la vida.
Gràcies per cada minut de la meva existència.
Gràcies pel meu present, pel meu passat,
per la possibilitat d’un futur en la Vostra voluntat.
Gràcies per com sóc, pel que he estat.
Gràcies per tot allò que m’ha condicionat,
per tot allò que ha anat forjant la meva manera de ser,
per tot allò que m’ha limitat,
per tot allò que m’ha fet veure que no sóc jo
el centre de l’Univers, sinó que ho sou Vós.
Gràcies per la capacitat d’adonar-me
d’allò que succeeix dins meu,
de la limitació de la meva ment,
de la limitació del meu físic.
Gràcies per fer-me entendre millor qui sóc jo,
qui sou Vós, a què em crideu.
Gràcies per tots els vostres dons:
els que he rebut, els que ara rebo i els que rebré.
Gràcies per veure-hi, per sentir-hi, per pensar.
Gràcies per ser capaç d’estimar i ser estimat.
Gràcies per la salut, sigui molta o poca.
Gràcies per tots els malestars, els cansaments.
Gràcies per la meva fragilitat.
Gràcies perquè Vós sou la meva força.
Gràcies per la vocació rebuda.
Gràcies per tot allò que la vida m’ha anat oferint
a través de tantes persones i situacions diverses.
Gràcies perquè el vostre Amor l’heu expressat
a través de tot el que m’ha tocat viure.
Gràcies per ser Vós el qui, de moltes maneres,
sempre em guieu i vetlleu per mi.
Gràcies perquè em perdoneu.
Gràcies perquè us compadiu de mi.
Gràcies per aquest món en el qual visc.
Gràcies pel cel i per la terra.
i per tots els éssers vius que l’omplen.
Gràcies per tots els qui m’acompanyen i acompanyo:
família, amics, companys,
les persones més properes i les més llunyanes,
els coneguts i els desconeguts,
els qui m’entenen i els qui no.
Gràcies perquè tot pot tenir un sentit a la vida.
Gràcies perquè, més enllà del que senti
o del que pensi, sempre em feu costat.
Gràcies perquè puc obrir-vos el cor
i perquè sempre esteu ben a prop meu.
Gràcies per tota la Llum que em doneu.
Gràcies per la vostra Presència constant.
Gràcies per tot.

Cinto Busquet

Gràcies a tots aquells que confieu en aquest espai,

ahir vam arribar a les 450.000 visites.

Perdona'ns la guerra, Senyor

Jesús, fill de Déu fet home,
tingues misericordia de nosaltres pecadors.

Senyor Jesús,

nascut sota les bombes de Kíiv,
tingues pietat de nosaltres!

Senyor Jesús,

mort en els braços de la teva mare en un búnquer a Khàrkiv,
tingues pietat de nosaltres!

Senyor Jesús, 

enviat amb vint anys al front,
tingues pietat de nosaltres!

Senyor Jesús, 

que veus encara les mans armades a l'ombra de la teva creu,
tingues pietat de nosaltres!

Perdona'ns Senyor,
si, no contents amb els claus amb els que traspassem la teva mà,
seguim bevent la sang dels morts corferits per les armes.

Perdona'ns Senyor,

si aquestes mans que has creat per a cuidar,
s'han transformat en instruments de mort.

Perdona'ns Senyor,
si seguim matant al nostre germà,
si seguim com Caín treient pedres del nostre camp per matar a Abel.

Perdona'ns Senyor,
si seguim justificant amb el nostre cansament la crueltat,
si amb el nostre dolor legitimem la brutalitat de les nostres accions.

Perdona'ns la guerra, Senyor,

Jesús, fill de Déu fet home,
t'implorem!
Atura la mà de Cain.
Il·lumina la nostra consciència,
que no es faci la nostra voluntat,
no ens abandonis en el nostre fer.
Atura'ns Senyor, atura'ns!
I quan hagis aturat la mà de Caín,
cuida també d'ell.
És el nostre germà.

Oh Senyor,
posa fre a la violència!
Atura'ns, Senyor!

(a partir d'un vídeo de aletia.org)

Quan em llevo ...

Quan em llevo cada matí em pregunto ...:

Que faré avui amb la meva vida?

I és la mateixa habitació que em dona la resposta.

El sostre em diu: Avui pots arribar molt amunt.

La finestra em diu: Observa, mira, i gaudeix quant de bonic és l'univers, el món i tot el que t'envolta.

El rellotge em diu. valora cadascun dels 86.400 segons que tens per endavant en el dia d'avui.

El mirall em diu: abans de res auto-examinat abans de fer res.

El calendari em diu: actualitza't, viu el present.

La porta em diu: obre la teva ment i el teu cor per lluitar i assolir les teves fites.

El pis em diu: agenolla't i agreix.

I tots alhora em diuen: estima i viu!

Quaresma, un camí cap a la Pasqua

 Proposta de pregària diària per tots els dies de Quaresma relacionades amb els ODS 2030.

Quaresma, un camí cap a la Pasqua

Cuaresma, un camíno hacia la Pasqua

Sis històries

Són tan petites que només et prendrà un minut llegir-les.

1.- Un dia, els homes del poble van decidir pregar per demanar que plogués. El dia de la pregària, tota la gent es va reunir, però només un nen va arribar amb paraigua. Això és FE.

2.- Quan avintes un nadó a l'aire i riu es perquè sap que l'atraparàs de nou. Això és CONFIANÇA.

3.- Cada nit ens anem a dormir, sense la seguretat que estarem vius l'endemà al matí i, tanmateix, posem l'alarma per aixecar-nos. Això és ESPERANÇA.

4.- Fem grans plans per demà tot i que no coneixem el futur en absolut. Això és SEGURETAT.

5.- Veiem el patiment al món i, malgrat això, ens casem i tenim fills. Això és AMOR.

6.- Hi havia un ancià amb la següent llegenda escrita a la samarreta: "No tinc 70 anys, Tinc 16 amb 54 anys d'experiència". Això és ACTITUD.

Viu la teva vida així, amb Fe, Confiança, Esperança, Seguretat, Amor i Actitud!!!

Gràcies

Déu,
estic molt agraït perquè mai no m'abandones.
Fins i tot quan no em sento a prop teu,
mai estàs lluny de mi.
Sempre al meu costat.
Em persegueixes activament i mai em falles.
Gràcies!
És en la teva presència on trobo el goig,
i per això avui decideixo intentar ser a prop Teu tot el dia.

T'estimo

Déu meu...
t'estimo i no tinc por
del que vindrà desprès.
T'estimo i no hi ha lloc
per drames i de més.
T'estimo sense dir-t'ho
i dient-ho també
t'estimo
i no hi ha res a fer.

Fill meu ...
T'estimo quan somrius
i quan plores també.
T'estimo perquè escoltes
i parles quan convé.
T'estimo si m'abraces
i si estàs lluny sé que no passa res.
Perquè m'enyores.
I jo també.
Perquè m'adores.
I saps que ho sé.

Déu meu...

Sé que jo no ho he posat gens fàcil.
I encara hi ha moments que em sento fràgil
però tu no ho fas difícil.
I em frenes quan vaig com un míssil.
Sé que em cales.
Em deixes sense bales.
T'estimo quan em dibuixes les ales,
i fas que voli més a prop del cel.
I sembla que mai han estat trencades.
Fas que no vulgui ser ningú més.
I no em recordes a ningú en res.

Fill meu...

T'estimo quan et trobes.
I quan estàs perdut.
T'estimo perquè tornes
del lloc d'on has vingut.
T'estimo perquè encara
que et sembli que el meu passat no és aigua clara
ho difumines, ho tornes fum.

Deu meu gràcies perquè..
M'il·lumines, perquè tu ets llum,
i jo no ho poso fàcil de vegades.
I no soc la mateixa d'amagades.
Però tu no ho fas difícil.
Fas que no vulgui ser ningú més.

(re-Escoltant la cançó De Belén Aguilera T'estimo, transformant-la en diàleg amb Déu)

OBRIM EL COR!​

La celebració del dia dels Reis d'Orient (Epifania), és una festa important pels cristians de tot el món (i especialment pels cristians ortodoxos). En el nostre petit racó de món de vegades passa només com una gran festa amb una gran cavalcada, i pels regals que rebem petits i grans. Sembla, com tantes vegades veiem, que igual que el Nadal i d'altres festes, el dia de Reis s'acaba convertint en una festa enlluernadora i sobretot consumista.

La paraula Epifania significa «manifestació»; és a dir, és quan Jesús es dona a conèixer, es revel·la. En el dia de Reis, celebrem que Jesús es manifesta també als pagans, a la gent que no creu en Déu.

Els Reis Mags d'Orient (que NO vol dir que feien màgia, SINÓ que eren savis) van saber reconèixer Jesús i van adorar-lo. Ells, que eren savis, van saber descobrir el Fill de Déu en un nen fràgil, petit i pobre.

Quin exemple que ens van donar. Van venir de lluny per coneixer-lo, i un cop conegut marxaren amb el cor compromés!​

Deixem que Déu i el seu amor es manifesti en nosaltres i els nostres! Deixem que aquesta Epifania del Senyor es converteixi en alegria veritable, en saber que ens coneix i ens estima com ni ens imaginem! Deixem que el nostre cor quedi ple del seu amor amb el compromís de transmetre aquesta llum a tot el món. Que Ell sigui la nostra força per afrontar els reptes de cada dia i que la seva llum ens guiï i guiï tota la humanitat cap a la plenitud de l'amor.