Bon dia!

Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, li va dir tot cridant:

... QUI SOC JO PERQUÈ EM VISITI LA MARE DEL MEU SENYOR? (Lc 1,43)

l nosaltres, amb qui compartim les nostres preocupacions i il·lusions?
Avui, Senyor, volem cantar-vos
per ser viatgers del tren de la vida,
per haver deixat de ser illes,
per la vostra presència viva en aquesta aventura.
per tot el que som i compartim,
per tots els petits i grans camins de comunicació, diàleg i trobada:
per la paraula i el gest amb la mà oberta,
pel somriure, l'ullet, el petó i les llàgrimes,
pels ulls que saben dir el que porten dins,
pels peus que ens acosten als que estan sols,
pel cos que expressa els nostres sentiments,
pels cors que bateguen a l'uníson,
per qui amb el seu amor ens comunica vida,
us donem gràcies amb força i tendresa.

Florentino Ulibarri (adaptació de Mons. Josep Ant. Satu)

Pregària per la força de l'Esperit

"Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l'Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu" (Fets dels Apòstols 4,31)

La nostra presència és important ... I Déu que ho va crear tot té ganes de passar temps amb nosaltres. Té ganes d'omplir del seu amor el nostre cor i el nostre esperit.

Cal fe per deixar-se omplir per l'Esperit. Perquè la fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. És sentir l'Esperit.

Que no es faci la nostra voluntat sinó la vostra Jesús, ara i sempre. Alinea el nostre cor amb el teu perquè poguem ser conscients de tot allò que fas al nostre voltant i tinguem la força i el coratge per participar d'aquest món nou i d'aquesta terra nova que tots volem.

I acabem demanant-te que la força de l'Esperit ens ajudi a moure les muntanyes de la luxúria, la mandra, la ira, l'enveja, l’orgull, la cobdícia, l'avarícia, la reancúnia, la violència i tot allò que està en contra del teu amor etern.

Amén

Sabem, Santa Joana

Sabem, Santa Joana,
que allò que et va fer especial era l'educació,
perquè consideraves que era la millor eina
per a ser persona i
tenir un lloc a la societat.

Sabem també que vas defendre
el desenvolupament i la veritable
autonomia de la dona
sense posar cap fre a les seves capacitats.

Sabem també que el teu objectiu últim
era ajudar, mitjançant la formació, a la felicitat
i el ple desenvolupament de les famílies.

Sabem que no vas deixar apagar mai
la flama que la fe en el teu cor,
que vas allargar la mà al jovent desorientat
i amb manca de sentit.

També sabem que ets molt amiga de Jesús,
i que vas fer tot el possible perquè
el teu cor s'assemblés al seu.

Avui et volem donar les gràcies i et diem:
Ensenya'ns a allargar la mà a les necessitats d'avui.
Ensenya'ns a mantenir el foc que aviva la flama de la fe en el nostre cor.
i fer que assolim la plenitud a la que estem cridats
segons la mesura de l'Evangeli de Jesús.
Amén

La mare

Per a l’amor: una mare...
Pel dolor: una mare...
Per a crear i tenir cura de la vida: una mare...
Per a la tendresa i la millor falda: una mare...
Per a eixugar les llàgrimes: una mare...
Per a guarir les ferides: una mare...
Per a acompanyar un malalt: una mare...
Per a pacificar l’esperit: una mare...
Per a saber perdonar: una mare...
Per a saber esperar contra tota esperança: una mare...
Per a entregar de mica en mica bocins de vida: una mare...
Per a protegir de debò la vida: una mare...
Per a estimar incondicionalment: els ulls, el cor i les mans d’una mare.
El Dia de la Mare s'hauria de celebrar cada dia.

(Josep Mª Alentà)

Sou llavor (Himne de la Pasqua Jove 2023)

 

He après ...

He après que l'altre, l'altra, són de debó. Uns altres en majúscules.
No es pot donar res per descomptat ni ningú per conegut.
Cadascú és veritablement singular. Té la seva història, les seves ferides, les seves grandeses, la seva força... una mica de misteri, del Misteri.
(...)
L'altre és sempre terreny sagrat.
He après que és veritat això que la relació fa l'afecte. Que només el compartir, en l'estar, en el que és quotidià... hi ha possibilitats de trobada profunda.
(...)
He après dels somnis! De la gran quantitat i varietat de coses que es poden somiar. De l'esperança sense límits.
He après com n'és de gran el món i de com som de diferents en aquest sentit, de quanta riquesa, quanta singularitat, quanta creativitat.
He après les mil maneres que hi ha de celebrar la vida malgrat tot.
He après la importància de reconèixer els orígens, posar-los en valor i reconciliar-s'hi.
He après molt, molt, de l'amor i del respecte.
He après de les diferents maneres d'entendre Déu, el Misteri, la força que s'obstina a sostenir la vida o les múltiples maneres d'anomenar-lo.
He après a entendre el comú, la família extensa.
(...)
He après que el món està travessat per la injustícia i per una tremenda desigualtat. Que jo estic a la part privilegiada i, per tant, en la part responsable del sofriment d'uns altres.
(...)
He après i continuo aprenent a viure la incertesa.
He après que hi ha gent que d'ençà que neix està lluitant fins i tot pel més bàsic, i que així i tot no ho aconsegueix, que la meritocràcia és mentida.
(...)
No totes les vides valen el mateix. No tots els cossos valen el mateix.
(...)
I també he après que convivint amb tot això existeix l'amor, molt d'amor, infinit. Que malgrat tot existeix l'espereança, el gaudi i la festa.
He après la interdependència, la necessitat dels altres, del seu afecte, del seu reconeixement. He après que el dolor, la solitud, l'amor, l'alegria... són universals i tenen mil maneres d'expressar-se.

(Mestres de resilencia. Entrevista a Carmen Cabrillo. Anuari CJ #1LA FERIDA)

Divendres Sant

En aquesta tarda, Crist del Calvari, vaig venir a pregar-te per la meva carn malalta; però, en veure't, els meus ulls van i vénen del teu cos al meu cos amb vergonya.

Com queixar-me dels meus peus cansats, quan veig els teus destrossats?

Com mostrar-te les meves mans buides, quan les teves estan plenes de ferides?

Com explicar-te a tu la meva soledat, quan a la creu alçat i sol estàs?

Com explicar-te que no tinc amor, quan tens esquinçat el cor?

Ara ja no me'n recordo de res, van fugir de mi tots els meus mals.

L'ímpetu del prec que portava se m'ofega a la boca que només demana.

I només demano no demanar-te res, ser aquí, al costat de la teva imatge morta, anar aprenent que el dolor és només la clau santa de la teva santa porta.

Amén.

(Traducció d'una pregària de Víctor G)

En esta tarde, Cristo del Calvario,

vine a rogarte por mi carne enferma;

pero, al verte, mis ojos van y vienen

de tu cuerpo a mi cuerpo con vergüenza.

¿Cómo quejarme de mis pies cansados,

cuando veo los tuyos destrozados?

¿Cómo mostrarte mis manos vacías,

cuando las tuyas están llenas de heridas?

¿Cómo explicarte a ti mi soledad,

cuando en la cruz alzado y solo estás?

¿Cómo explicarte que no tengo amor,

cuando tienes rasgado el corazón?

Ahora ya no me acuerdo de nada,

huyeron de mí todas mis dolencias.

El ímpetu del ruego que traía

se me ahoga en la boca pedigüeña.

Y sólo pido no pedirte nada,

estar aquí, junto a tu imagen muerta,

ir aprendiendo que el dolor es sólo

la llave santa de tu santa puerta.

Amén,

Diumenge de Rams

Van agafar palmes i sortiren a rebre'l cridant: -Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel! (Jn 12:13)

Beneït el Rei que ve en nom del Senyor.
Quan a sofert Jesús per nosaltres?
Has pensat en donar-li paraules de lloança i honor?

Senyor, dona'ns la salvació!
Senyor, dona'ns la victòria! (Salm 118:25)

Com necessitem avui a Déu per a què ens ajudi a superar-nos?
Jesús, és perquè vas ressuscitar el tercer dia que podem experimentar la teva presència sempre, tot i que de vegades no sapiguem escoltar-la.
Gràcies per mostrar-nos com és l'amor incondicional i etern.
Gràcies per ser-hi els 86.400 segons de cada dia al nostre costat.
Gràcies Jesús, i glòria i lloança per sempre.

Gràcies per estimar-me

Déu ja ens estimava abans de posar els fonaments de l'univers.

Sapiguem aprofitar aquests dies de setmana Santa per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres.

Al·leluia,

lloeu el Senyor des del cel,

lloeu-lo, tots els seus àngels,

lloeu-lo, tots els estols.

Lloeu-lo, sol i lluna,

lloeu-lo, estrelles lluminoses;

llueu-lo, cel del cel i les aigües de sobre el cel.

Que lloïm el nom del Senyor:

a una ordre d'ell, tots forem creats.

(Salms 148, 1-5)

Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres. 

(1Pe 5,7)

Déu, estic commogut que Tu consideris amb gran cura la nostra vida. Encara que només som aquí a la terra per un temps, et preocupes profundament per aquests moments. Quan hi penso, em commou immensament. Qui soc jo, perquè el Déu de l'Univers, que s'encarna en Jesús i que mori a la creu per l'amor que ens té a tots nosaltres, es preocupi per mi? Gràcies per estimar-me, gràcies per estimar-nos. Mostra'm senyor l'amor que tens a tots els meus germans perquè jo també els pugui estimar.

I recorda'ns Senyor que res no ens pot separar del teu amor.

Gràcies

Gràcies, Senyor, per la vida.
Gràcies per cada minut de la meva existència.
Gràcies pel meu present, pel meu passat,
per la possibilitat d’un futur en la Vostra voluntat.
Gràcies per com sóc, pel que he estat.
Gràcies per tot allò que m’ha condicionat,
per tot allò que ha anat forjant la meva manera de ser,
per tot allò que m’ha limitat,
per tot allò que m’ha fet veure que no sóc jo
el centre de l’Univers, sinó que ho sou Vós.
Gràcies per la capacitat d’adonar-me
d’allò que succeeix dins meu,
de la limitació de la meva ment,
de la limitació del meu físic.
Gràcies per fer-me entendre millor qui sóc jo,
qui sou Vós, a què em crideu.
Gràcies per tots els vostres dons:
els que he rebut, els que ara rebo i els que rebré.
Gràcies per veure-hi, per sentir-hi, per pensar.
Gràcies per ser capaç d’estimar i ser estimat.
Gràcies per la salut, sigui molta o poca.
Gràcies per tots els malestars, els cansaments.
Gràcies per la meva fragilitat.
Gràcies perquè Vós sou la meva força.
Gràcies per la vocació rebuda.
Gràcies per tot allò que la vida m’ha anat oferint
a través de tantes persones i situacions diverses.
Gràcies perquè el vostre Amor l’heu expressat
a través de tot el que m’ha tocat viure.
Gràcies per ser Vós el qui, de moltes maneres,
sempre em guieu i vetlleu per mi.
Gràcies perquè em perdoneu.
Gràcies perquè us compadiu de mi.
Gràcies per aquest món en el qual visc.
Gràcies pel cel i per la terra.
i per tots els éssers vius que l’omplen.
Gràcies per tots els qui m’acompanyen i acompanyo:
família, amics, companys,
les persones més properes i les més llunyanes,
els coneguts i els desconeguts,
els qui m’entenen i els qui no.
Gràcies perquè tot pot tenir un sentit a la vida.
Gràcies perquè, més enllà del que senti
o del que pensi, sempre em feu costat.
Gràcies perquè puc obrir-vos el cor
i perquè sempre esteu ben a prop meu.
Gràcies per tota la Llum que em doneu.
Gràcies per la vostra Presència constant.
Gràcies per tot.

Cinto Busquet

Gràcies a tots aquells que confieu en aquest espai,

ahir vam arribar a les 450.000 visites.

Perdona'ns la guerra, Senyor

Jesús, fill de Déu fet home,
tingues misericordia de nosaltres pecadors.

Senyor Jesús,

nascut sota les bombes de Kíiv,
tingues pietat de nosaltres!

Senyor Jesús,

mort en els braços de la teva mare en un búnquer a Khàrkiv,
tingues pietat de nosaltres!

Senyor Jesús, 

enviat amb vint anys al front,
tingues pietat de nosaltres!

Senyor Jesús, 

que veus encara les mans armades a l'ombra de la teva creu,
tingues pietat de nosaltres!

Perdona'ns Senyor,
si, no contents amb els claus amb els que traspassem la teva mà,
seguim bevent la sang dels morts corferits per les armes.

Perdona'ns Senyor,

si aquestes mans que has creat per a cuidar,
s'han transformat en instruments de mort.

Perdona'ns Senyor,
si seguim matant al nostre germà,
si seguim com Caín treient pedres del nostre camp per matar a Abel.

Perdona'ns Senyor,
si seguim justificant amb el nostre cansament la crueltat,
si amb el nostre dolor legitimem la brutalitat de les nostres accions.

Perdona'ns la guerra, Senyor,

Jesús, fill de Déu fet home,
t'implorem!
Atura la mà de Cain.
Il·lumina la nostra consciència,
que no es faci la nostra voluntat,
no ens abandonis en el nostre fer.
Atura'ns Senyor, atura'ns!
I quan hagis aturat la mà de Caín,
cuida també d'ell.
És el nostre germà.

Oh Senyor,
posa fre a la violència!
Atura'ns, Senyor!

(a partir d'un vídeo de aletia.org)

Quan em llevo ...

Quan em llevo cada matí em pregunto ...:

Que faré avui amb la meva vida?

I és la mateixa habitació que em dona la resposta.

El sostre em diu: Avui pots arribar molt amunt.

La finestra em diu: Observa, mira, i gaudeix quant de bonic és l'univers, el món i tot el que t'envolta.

El rellotge em diu. valora cadascun dels 86.400 segons que tens per endavant en el dia d'avui.

El mirall em diu: abans de res auto-examinat abans de fer res.

El calendari em diu: actualitza't, viu el present.

La porta em diu: obre la teva ment i el teu cor per lluitar i assolir les teves fites.

El pis em diu: agenolla't i agreix.

I tots alhora em diuen: estima i viu!

Quaresma, un camí cap a la Pasqua

 Proposta de pregària diària per tots els dies de Quaresma relacionades amb els ODS 2030.

Quaresma, un camí cap a la Pasqua

Cuaresma, un camíno hacia la Pasqua

Sis històries

Són tan petites que només et prendrà un minut llegir-les.

1.- Un dia, els homes del poble van decidir pregar per demanar que plogués. El dia de la pregària, tota la gent es va reunir, però només un nen va arribar amb paraigua. Això és FE.

2.- Quan avintes un nadó a l'aire i riu es perquè sap que l'atraparàs de nou. Això és CONFIANÇA.

3.- Cada nit ens anem a dormir, sense la seguretat que estarem vius l'endemà al matí i, tanmateix, posem l'alarma per aixecar-nos. Això és ESPERANÇA.

4.- Fem grans plans per demà tot i que no coneixem el futur en absolut. Això és SEGURETAT.

5.- Veiem el patiment al món i, malgrat això, ens casem i tenim fills. Això és AMOR.

6.- Hi havia un ancià amb la següent llegenda escrita a la samarreta: "No tinc 70 anys, Tinc 16 amb 54 anys d'experiència". Això és ACTITUD.

Viu la teva vida així, amb Fe, Confiança, Esperança, Seguretat, Amor i Actitud!!!

Gràcies

Déu,
estic molt agraït perquè mai no m'abandones.
Fins i tot quan no em sento a prop teu,
mai estàs lluny de mi.
Sempre al meu costat.
Em persegueixes activament i mai em falles.
Gràcies!
És en la teva presència on trobo el goig,
i per això avui decideixo intentar ser a prop Teu tot el dia.

T'estimo

Déu meu...
t'estimo i no tinc por
del que vindrà desprès.
T'estimo i no hi ha lloc
per drames i de més.
T'estimo sense dir-t'ho
i dient-ho també
t'estimo
i no hi ha res a fer.

Fill meu ...
T'estimo quan somrius
i quan plores també.
T'estimo perquè escoltes
i parles quan convé.
T'estimo si m'abraces
i si estàs lluny sé que no passa res.
Perquè m'enyores.
I jo també.
Perquè m'adores.
I saps que ho sé.

Déu meu...

Sé que jo no ho he posat gens fàcil.
I encara hi ha moments que em sento fràgil
però tu no ho fas difícil.
I em frenes quan vaig com un míssil.
Sé que em cales.
Em deixes sense bales.
T'estimo quan em dibuixes les ales,
i fas que voli més a prop del cel.
I sembla que mai han estat trencades.
Fas que no vulgui ser ningú més.
I no em recordes a ningú en res.

Fill meu...

T'estimo quan et trobes.
I quan estàs perdut.
T'estimo perquè tornes
del lloc d'on has vingut.
T'estimo perquè encara
que et sembli que el meu passat no és aigua clara
ho difumines, ho tornes fum.

Deu meu gràcies perquè..
M'il·lumines, perquè tu ets llum,
i jo no ho poso fàcil de vegades.
I no soc la mateixa d'amagades.
Però tu no ho fas difícil.
Fas que no vulgui ser ningú més.

(re-Escoltant la cançó De Belén Aguilera T'estimo, transformant-la en diàleg amb Déu)

OBRIM EL COR!​

La celebració del dia dels Reis d'Orient (Epifania), és una festa important pels cristians de tot el món (i especialment pels cristians ortodoxos). En el nostre petit racó de món de vegades passa només com una gran festa amb una gran cavalcada, i pels regals que rebem petits i grans. Sembla, com tantes vegades veiem, que igual que el Nadal i d'altres festes, el dia de Reis s'acaba convertint en una festa enlluernadora i sobretot consumista.

La paraula Epifania significa «manifestació»; és a dir, és quan Jesús es dona a conèixer, es revel·la. En el dia de Reis, celebrem que Jesús es manifesta també als pagans, a la gent que no creu en Déu.

Els Reis Mags d'Orient (que NO vol dir que feien màgia, SINÓ que eren savis) van saber reconèixer Jesús i van adorar-lo. Ells, que eren savis, van saber descobrir el Fill de Déu en un nen fràgil, petit i pobre.

Quin exemple que ens van donar. Van venir de lluny per coneixer-lo, i un cop conegut marxaren amb el cor compromés!​

Deixem que Déu i el seu amor es manifesti en nosaltres i els nostres! Deixem que aquesta Epifania del Senyor es converteixi en alegria veritable, en saber que ens coneix i ens estima com ni ens imaginem! Deixem que el nostre cor quedi ple del seu amor amb el compromís de transmetre aquesta llum a tot el món. Que Ell sigui la nostra força per afrontar els reptes de cada dia i que la seva llum ens guiï i guiï tota la humanitat cap a la plenitud de l'amor.