El teu Regne, Senyor ens desconcerta
perquè en els nostres són molt altres els valors.
En el teu, Senyor, la pau acampa a les places amples dels pobles
i la justícia protegeix la dignitat i els drets dels pobres.
No hi ha al teu les mans pidolaires,
ni els nuvis forçats a retardar les noces,
perquè el pa saborós alegra les taules compartides
i al terra floreixen els pisos protegits.
Les fronteres respecten als pobles,
però ignoren del tot els odis fratricides
i ningú es permet imposar la seva llei sobre els altres.
El tron dels jutges l'ocupen els esclaus
i està al capdavant de tot el que es mostra inferior,
perquè el comandament és servei i la llei és empara.
En el teu les armes no són enginys poderosos,
ni càrregues explosives, ni encegadors fums.
Les del teu, Senyor, són mans d'acollida,
carícies en els nens, malalts visitats,
treball per a tothom, cant i ball a les hores festives,
suport i companyia en els dies de dol.
En el teu, Senyor, no hi ha explotats
i els comptes corrents no indiquen que un és més.
Consignes mentideres no ensordeixen els carrers
ni els televisors maquillen les veritats ni les narren a mitges.
Com entendre el teu regne
i com edificar quan els nostres són tot el contrari?
Ens diem cristianes i vam acudir al temple
però poc sabem de veure't al drogoaddicte,
d'acollir-te en el pobre,
d'escoltar-en el feble,
de lliurar-te al pres,
d'abraçar-en l'altre.
Poc o res sabem el difícil treball que Tu ens encerregues
de construir la pau de cada dia sobre la base ferma de l'amor precís,
de la justícia clara,
de la veritat sencera, lliures en aquest afany de tota violència.
Torna, Senyor, cap a nosaltres
que els teus fills som
i reitera davant el poble el pregó d'aquest Regne
que va cridar "feliços" als pobres,
als quals set pateixen i justícia major,
als d'entranyes vives i paraula sincera,
als que de tu es fien i en el teu amor esperen.
Torna't al món, senyor de l'evangeli,
Messies i profeta i missioner del regne,
i digues-nos una altra vegada,
encara que no et entenguem,
que la teva causa és bella,
perquè allibera l'ésser humà de les velles cadenes del poder i la força,
dels diners orgullós i de l'arma que mata;
per fer, mans juntes, llibertat i justícia
i entonar, tots junts, mil cançons de pau.