Pregària per la Segona Pasqua (Pentecosta)

Déu nostre, Pare bo,

Avui celebrem la Segona Pasqua, 

el dia en què el teu Esperit Sant 

va baixar sobre els apòstols. 

Et donem gràcies per aquest gran regal!

Ajuda'ns, Senyor, 

a sentir el teu Esperit 

en els nostres cors. 

Que ens doni força, amor i saviesa.

Que el teu Esperit 

ens ajudi a ser bones persones, 

a estimar els altres 

com Jesús ens va estimar, 

i a compartir la bona notícia 

del teu amor amb tots.

Gràcies, Déu, 

per la teva presència 

en les nostres vides.

Amén.

Anem de colònies (Vull ser com Sant Francesc)

Vull ser com Sant Francesc,
i fer de les colònies un lloc millor.

Que on hi hagi tristesa,
hi posi una abraçada molt forta.

Que on hi hagi soledat,
hi posi el meu millor amic.

Que on hi hagi paraules lletges,
hi posi paraules boniques.

Que on hi hagi baralles,
hi posi la pau i l'ajuda.

Que on hi hagi dubtes,
hi posi la confiança.

Que on hi hagi por,
hi posi la llum i la calma.

Que on hi hagi silenci,
hi posi l'alegria compartida.

Perquè quan donem amor,
rebem amor.

Quan ajudem als altres,
ens sentim millor.

I quan compartim,
la joia es multiplica!

És convivint junts,
que aprenem i creixem!

Pregària d'Acció de Gràcies pel nostre nou amic el Papa

Déu Pare del cel,

Avui estem molt contents! Et donem les gràcies perquè tenim un Papa nou. El Papa Lleo XIV!

És com un gran amic per a tots nosaltres, un pastor que ens cuidarà.

Sabem que tu l'ajudaràs moltíssim en tot el que faci. Dona-li molta força al braç, molta saviesa al cap (que vol dir ser molt llest per a les coses bones) i molt amor al seu cor.

Que ens ajudi a tots a ser més bons, a voler-nos més i a fer un món ple de pau. Pau de veritat.

Gràcies, Déu, per aquest regal tan bonic!

Amén.

Vull ser com San Francesc (adaptació per infants de la pregària Senyor, fes-me intrument de la vostra Pau)

Vull ser com San Francesc,

i fer del món un lloc millor.

Quan algú estigui trist,

li faré una abraçada molt forta.

Si algú se sent sol,

seré el millor amic.

Si algú diu alguna cosa lletja,

jo diré una cosa bonica.

Si dos es barallen,

els ajudaré a fer les paus.

Vull que tots visquem junts

en pau i harmonia.

Jesús, ajuda'm a 

saber eixugar les llagrimes d'un company,

a escoltar el plor dels meus amics,

a no tenir por de dir t'estimo,

perquè així és com el meu cor

s'omplirà de somriures, d'amor i de pau.

La Quaresma i la seva amiga la Pasqua (conte curt)

Hi havia una vegada una senyoreta molt especial anomenada Quaresma que no volia altra cosa que els seus amics passessin amb ella quaranta dies, els mateixos dies que el nostre amic Jesús va passar al desert pregant. Per què? Doncs perquè es poguessin preparar bé abans de l'arribada de la seva cosina la Pasqua

La Quaresma deia als sacerdots que es posessin una estola i una casulla morada ja que era el color que havia triat perquè tots reflexionessin sobre el que feien bé a la seva vida i sobre el que havien de millorar.

La Quaresma, que era molt intel·ligent i enginyosa, els va fer saber a tots que els quaranta dies començarien a comptar a partir del final del Carnestoltes, i que els posaria una petita creu de cendra al front mentre els deia "de la pols ets i la pols tornaràs".

Un cop tenien la creu al seu front, havien de pensar com ser millors, com ajudar els altres; vaja, que la Quaresma volia que els seus amics i amigues fossin millors persones, millors cristians. Que ningú no s'espanti! Sempre podien comptar amb l'ajuda de Déu, només calia resar o parlar amb ell perquè donés les respostes necessàries.

Dijous Sant, amb l'arribada de la Pasqua, quaranta dies després del Dimecres de Cendra, la Quaresma es retirava a descansar fins al següent any, com sempre, havia fet una gran feina!

EL VENEDOR DE LLAVORS

Conten que un dia, una senyora va anar a la botiga a comprar el que necessitava per a casa. Així que va arribar a la botiga, se n'adonà que el venedor era Jesús. Com cal suposar, es va quedar molt sorpresa i li preguntà:

- Què fas tu, aquí?

Jesús li va dir que havia vingut a donar una volta per la terra a veure com vivien els venedors i havia trobat feina en aquella botiga.

- I què vens?

- Doncs mira, jo venc llavors del que tu vulguis- contestà Jesús.

- Aleshores posa'm un grapadet de llavors de somriure per a tots aquells que estan tristos; posa'm també una bosseta d'il.lusió pels qui estan cansats, un paquet de pau pels qui es barallen i mig quilo de respecte pels qui insulten.

Jesús se la va quedar mirant i li va dir:

- Ep, recorda que jo només venc les llavors; els fets els has de fer créixer tu!

Pregària per fer la feina ben feta

Amic Jesús, quan estaves
amb el teu pare a la fusteria
t'esforçaves per ajudar-lo.
Nosaltres, de vegades,
volem acabar molt de pressa
i no ens fixem com fem la feina:
potser queda bruta,
potser ens equivoquem
i no volem arreglar-la...
Jesús, volem esforçar-nos
per fer la feina millor
i que els pares i mestres estiguin
tan contents com nosaltres.

EL TELEVISOR ESPATLLAT

La setmana passada em va passar una cosa ben estranya. Quan vaig anar a engegar la tele per veure els dibuixos em vaig trobar que el televisor no s'encenia. Vaig cridar la mare. Ella ho va provar un parell més de vegades i després va avisar el tècnic. El tècnic li va dir que sí, que al cap d'una estoneta s'hi passaria. Van passar més de 3 hores i la mare el va tornar a trucar. Ell li va dir que li sabia molt de greu, però que tenia molta feina al taller i que vindria l'endemà. Així van passar tres dies. Quan al final va venir, resulta que li faltava una eina; al cap d'una bona estona va tornar, però no portava la peça espatllada i va haver de marxar de nou... Finalment, va agafar la tele i se la va endur al taller; quan avui ens l'ha tornada ha dit que li sabia molt greu, però que ja se sap...

He pensat que de vegades jo també sóc com el tècnic de la tele: dic als pares que faré una cosa i després no la faig fins que m'han hagut d'avisar més de 4 vegades. O també a l'escola: vaig a classe i no porto el material que cal per treballar o no paro de moure'm i aixecar-me... Tot són excuses per no fer la feina. O no?

Gràcies pels llapis

Sóc un pobre llapis mossegat i petit.

Quan vaig sortir de la botiga

era ben llarg i nou.

Jo tenia moltes ganes d'aprendre,

d'escriure, de dibuixar...

Però el nen que em va comprar

em va començar a mossegar,

em deixava pels racons

i no em recollia...

Quan estava a la classe em feia servir

per guixar la taula, fer mala lletra,

escriure paraulotes...

Jo vull ser un llapis feliç

i que el meu amo em respecti

i que em deixi fer la meva feina.

Gràcies per l’Escola

Amic Jesús,
et volem donar les gràcies
per poder venir a l'escola.
Aquí fem nous amics,
aprenem moltes coses...
Però de vegades
guixem les taules,
no cuidem els llibres,
espatllem material de la classe,
embrutem el pati...
Ajuda'ns a cuidar l'Escola
i, entre tots, estimar-la més.

Pregària per la natura

Gràcies pel color de les fulles seques,
gràcies pel cel blau i pel mar i la neu.
Gràcies per la pluja i el vent.
Gràcies per totes les coses maques
que veig al meu voltant.
Gràcies, Jesús,
perquè junts mirem el món
i perquè puc ser amic Teu.

Pregària per saber donar gràcies

Jesús, ensenya'ns
a saber donar les gràcies
quan els qui ens envolten
fan alguna cosa per a nosaltres.
Que sapiguem donar les gràcies quan...
... un company ens recull el llapis,
... quan els pares ens fan un petó...

L’ORQUESTRA

Tots sabem el que és una orquestra. En una orquestra hi ha diferents músics que toquen instruments diferents; tots interpreten la mateixa partitura segons el pentagrama que els correspon.

A més, és fàcil adonar-se si hi ha un instrument desafinat, o si el director és bo o no, o si el ritme és adient. Quan alguna d'aquestes coses no va a l'hora, la música sona estrident i es nota.

Una classe és com una orquestra. Cadascú de nosaltres és un músic i tot hem de tocar la mateixa música per tal que el curs funcioni. Quant un alumne desafina es nota de seguida; les coses no van com cal. Perquè una classe funcioni, necessitem posar atenció i assumir bé la nostra responsabilitat.

LA PLASTILINA

Aquest matí m'he aixecat amb ganes de fer moltes coses.

Quan he mirat per la finestra he vist que plovia. 

Llavors he pensat que podia fer dues coses: o enfadar-me perquè avui no fa sol o pensar que l'aigua anirà molt bé per les plantes i els arbres. 

La mare em diu que avui no podrà venir a buscar-me a l'escola al migdia i que m'hauré de quedar a dinar. També puc pensar dues coses: al migdia no podré venir a casa a jugar amb les joguines o pensar que podré estar tot el migdia jugant amb els amics que es queden a dinar a l'escola. 

Cada dia és com una pastilla de plastilina: depèn de com, puc fer una bola per llançar-la al cap d'un altre o modelar una joguina per jugar els dos junts. De mi depèn que avui m'ho pugui passar bé o pensi que tot és un rotllo.

EL FULL EN BLANC

Agafeu un full en blanc i pinteu-hi un puntet negre al mig. Ensenyeu-lo a un altre i pregunteu-li què hi veu. Segur que et diu que hi ha un puntet negre.
És veritat, oi que sí? Però també és veritat que hi ha tot un full en blanc al voltant del puntet i que no l'has dit.
Moltes vegades, quan parlem o pensem en un altre nen o nena, només ens fixem en aquell puntet negre, en el que no ens agrada d'ell o d'ella. Diem que és baix, que no sap dibuixar, que no sap jugar, que no calla....
Però no diem que sap cantar molt bé, que sap fer la tombarella, que suma molt bé, que mira d'ajudar als altres...
Com és que moltes vegades comencem criticant, insultant.... i no pas dient el que té de bo l'altre? Oi que si parlessin de nosaltres el que ens agradaria més seria que diguessin el que sabem fer bé i no només el que ens costa o no ens surt?

LA SENYORA MANDRA

Cada dia la senyora mandra m'acompanya a tot arreu on vaig. 

A l'hora de llevar-me fa que em quedi al llit una estoneta més. 

Quan és l'hora de començar la feina em quedo estirat al llit. La mare em diu: “Ajuda'm a parar la taula”, però jo em faig el sord i m'entretinc amb qualsevol cosa. 

A la senyora mandra li encanta la comoditat.
Quantes vegades no faig allò que hauria de fer?
Quantes vegades poso excuses per no fer el que cal?
Per què sempre faig el que em dóna la gana?
Per què la mandra?
Perquè, sense adonar-me'n, al mandra m‟ha fet tancar la porta a la meva amiga: l'alegria.

Pregària per la natura

Gràcies pel color de les fulles seques,
gràcies pel cel blau i pel mar i la neu.
Gràcies per la pluja i el vent.
Gràcies per totes les coses maques que veig al meu voltant.
Gràcies, Jesús, perquè junts mirem el món
i perquè puc ser amic Teu.

Estima, si vols ser feliç

Pregària pel matí

Senyor,
en començar aquest matí et volem donar gràcies pels pares, amics, monitors i professors,
que ens ensenyen a conviure, a comportar-nos i a estimar.

Perdó,
perquè, a vegades,
ens portem malament amb ells.

Dóna’ns forces
perquè, a vegades, no donem importància als seus esforços.

Tu, el meu únic Senyor

Allunya de mi, Senyor
tot el que és contrari a tu
per a que jo t'adori a tu,
el meu únic Senyor,
i et serveixi sols a tu.

Sant Albert Magne