Segueix-me, li va dir un dia Jesús a Felip (Jn1,43). I el va seguir, va marxar amb ell. Generalment, quan hi ha confiança i amor, anem amb altres. Però, tenim consciència que també ells van amb nosaltres?
El semàfor està en vermell i la neta se sent neguitosa mentre espera el verd. A l'altra banda hi ha el parc. La seva maneta està agafada per la mà de l'avi. Quina mà tan grossa, pensa ella, la del meu avi. Que contenta ... és que va amb l'avi! I que content i ufanós també va l'avi amb la seva neta de la mà!
Amb qui anem nosaltres?
Quina mà ens acull?
Som persones acollidores, hi ha gent que sap que anem junts?
Hi ha tanta necessitat de ser acollits de veritat per saber que la nostra vida també es viscuda per altres!!
Ens sentim acollits per Jesús?
Sóm conscients que sempre anem de la mà de Jesús, gran, acollidora, plena d'amor i esperança, i que quan ens estreny la nostra no para de recordar-nos: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. (M7 22,37-39)?
La mà de Jesús és com el conductor d'un autobús, l'autobús miraculosament ens porta on volem, sense caure en el compte que algú l'ha conduït fins allà. La mà de Jesús sempre ens agafa encara que no ens adonem ni hi pensem.
A la carta als Filipencs Pau dona un consell: “Estigueu contents en el Senyor sempre; ho repeteixo, estigueu contents.” (Fl 4,4)
Venint d'algú que està empressonat és un consell que sona estrany. Però és un consell que ens resona avui fortament. Les nostres actituds interiors no han de reflectir les nostres circumstàncies externes!
És tan fàcil desanimar-se arran de circumstàncies desagradables (i més en els moments que estem vivint) o tenir la temptació de prendre esdeveniments insignificants massa seriosament (no ens ha passat darrerament més d'una vegada?). Sempre hi haurà situacions a la vida que faran que siguem infeliços o improductius o fins i tot febles a nivell emocional. Però mai no hi hauria d’haver cap esdeveniment a la notra vida que ens tregui la nostra alegria! La nostra alegria, ningú no ens la pendrà ... que diu la cançó.No hi hauria d’haver mai cap episodi o ocurrència que ens robi el nostre goig.
Això és possible quan la nostra alegria és “en el Senyor". El nostre goig és el resultat d'un punt de vista vertical, ja que contemplem directament el rostre de Déu mateix! Si tenim una perspectiva horitzontal en la nostra vida, tan lluny com arriba la vista només veurem la nostra existència com un terreny desert i sec. Però si triem contemplar la cara del Pare, quedarem captius del seu amor ... la seva pau ... i la seva bondat!
Si decidim avui viure una vida vertical en comptes d’una existència horitzontal, no tindrem temps per queixar-nos perquè estarem plens de goig per la seva presència.
Les paraules depressió, tristessa, desencant, desencís, desmotivació ... s'esborraran dels nostres diccionaris i seguirem la nostra Vida al costat del Pare amb Goig i Alegria.
Gandhi va dir que el que s'obté amb violència només es pot mantenir amb violència. Senyor ajuda’ns a obtenir-ho tot amb pau i amor.
També va dir que ull per ull, el món acabarà cec. Senyor, ensenya’ns a perdonar set vegades set.
Luther King deia que l’obscuritat no pot expulsar a l’obscuritat, només la llum pot fer això. L’odi no pot expulsar l’odi, només l’amor pot fer això. Senyor, ajuda’ns a ser petites llums que il·luminen la foscor amb petits raigs d'amor, igual que tu il·lumines els nostres cors.
Nelson Mandela va dir en un discurs que enderrocar i destruir és molt fàcil. Els herois són aquells que construeixen i que treballen per la pau. Senyor, nosaltres no volen ser herois, però sí que volem aportar els nostres petits granets de sorra a la Pau, perquè sabem que per aconseguir la pau es necessita valor, molt més que per fer la guerra, com ens va dir el Papa Francesc. I sabem que uns petits grans de sorra no són res, però molts petits grans de sorra fan una platja, i tots volem formar part d'aquesta platja on arriben les teves onades d'amor i esperança.
I sabem que la pau no és només l’absència de la guerra, ja que mentre hi hagi pobresa, racisme, discriminació i exclusió difícilment podrem assolir un món en pau. És per això que volem ser portadors de pau, de caritat, de solidaritat, de diàleg, de fe, d’esperança, i d'amor, sobretot d’amor, perquè l'amor és el més gran.
Eren tocades les nou i, com cada nit, en Roger va entrar dins el llit de la mare i se li acorrucà al costat. Es delia per gaudir uns instants més d'aquella escalfor coneguda i incomparable.
Se la va mirar de reüll i li preguntà:
- Mare, de quin color són els petons?
- Els petons? Doncs... els petons poden ser moltes formes i colors i, de fet, canvien de color segons el que ens volen dir. De vegades, fill, els petons són petits, xerraires, divertits i molt, molt bromistes. Aquests són d'un vermell resplendent com... com les cireres! I ens diuen "t'estimo per la teva alegria, frescor i vitalitat".
- Ah, com les cireres que ens posem a les orelles i fem veure que són arracades!- va fer en Roger.
- Tu ho has dit!
- També hi ha moments, fill, en què els petons són sucosos i estan plens de vitamines de color taronja. És quan ens premen amb força i diuen "bon dia, és hora de llevar-se!"
- Aquests ja els conec! -va interrompre en Roger- són els que em fas quan dius "ara et menjaré a petons", oi, mare?
- Sí, els mateixos!
- I de color groc, mare? N'hi ha de petons de color groc?
- I tant! Els dies que els petons són calents i intensos el seu color brilla com el sol. És quan ens expliquen com els agrada la nostra escalfor i companyia.
- Ah, si! I ens regalen agraçades i carícies... aquests m'agraden molt mare! - va fer el Roger.
- Mare, i els que fan pessigolles a l'orella, al coll i a les galtes? Aquests de quin color són?
- Aquests són els que es mouen al ritme de la música i són de color verd lluminós com els camps i boscos quan bufa el vent. Els petons verds expliquen als que els estimen que els agrada la vida i veure com creixen i respiren.
La mare en veure que a en Roger se li tancaven els ulls, va baixar el to de veu i va continuar.
- De vegades, en canvi, els petons són llars, tranquils i d'un blau suau i esponjós com el cel. És quan ens expliquen que el seu amor és profund, sense límits, un amor tan gran que miris on miris sembla no acabar mai!
- I també arriben fins a la lluna? - va preguntar en Roger.
- També, li va respondre la mare.
- I saps? Sovint els petons són d'un color lila fosc i misteriós. Aquests dies els petons ens consolen perquè estem tristos, confusos o potser no sabem què fer i on anar i ens diuen "no pateixis, sempre seré al teu costat".
En Roger en un esforç per no tancar els ulls va exclamar:
- Mare, els petons són dels colors de l'arc de Sant Martí!
- Sí, fill.
La mare se'l va mirar, va fer un gran somriure i li va fer un petó al front. En Roger, en un últim alè de veu li va preguntar:
- I aquest, mare, de quin color era aquest petó?
- Aquest, fill meu, era un petó de "bona nit" blanc com la neu, i et volia explicar com m'agrada el silenci, la pau i la quietud que sento al teu costat. I saps com va néixer el color blanc? D'un petó que es van fer tots els colors de l'arc de Sant Martí!
Què ens ensenya Jesús? Jesús ens senya moltes coses, i una d'elles és la pregàira. Els Evangelis ens diuen:
Que preguem per tothom, estimats i no estimats:
“Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.” Mt 5,44
Que demanen per les persones compromeses a fer un món millor:
“La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.” Mt 9,37-38
Que preguem per no caure en la temptació:
“Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.” Mt 26,41
Que preguem perquè Déu concedeixi el seu Esperit:
“Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen.” Lc 11,13
Que preguem perquè un món just és possible:
“Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?.” Lc 18,8
Pregar és una actitud de recerca perquè Déu sempre ens escolta:
“I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren.” Lc 11,9-10
I ens ensenya una pregària, el Parenostre:
“Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera'ns del mal.” Mt 6,9-13
PREGA SI VOLS SER FELIÇ PREGA I TOT CANVIARÀ PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR
De matinada, quan et despertes prega i fes acció de gràcies és un moment d'alegria pel nou dia que comença.
PREGA SI VOLS SER FELIÇ PREGA I TOT CANVIARÀ PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR
Just a mig matí, quan fas la pausa per fer un cafè, atura't un moment i medita, com afrontar la resta de la jornada, els primers conflictes del mati...
PREGA SI VOLS SER FELIÇ PREGA I TOT CANVIARÀ PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR
Després de dinar, quan el cap et pesa, comença la tarda, el sol comença a caure, prens consciència del pas del temps, de la brevetat de la vida, prega per la vida ...
PREGA SI VOLS SER FELIÇ PREGA I TOT CANVIARÀ PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR
Arriba la nit, és el crepuscle, la fi de la llum, la inquietud per la foscor que arriba i el dubte que pugui tornar a sortir el Sol. La jornada s'acaba, arriba el moment de fer balanç del dia.
PREGA SI VOLS SER FELIÇ PREGA I TOT CANVIARÀ PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR
T'has parat mai a pensar en els pastors del pessebre? En els pastors de Betlem?
Els pastors quan va néixer Jesús eren uns homes que es passaven la nit fosca i freda a ajupits al voltant d’una foguera que emetia petites espurnes de llum i una mica d'escalfor per tal de poder vetllar el seu ramat durant la nit. Els pastors eren persones molt humils i sovint analfabets, amb ronya al cervell i bava d’ovelles entre els dits dels peus. Els pastors no van tenien cap esperança d’avançar... mai cap esperança de posseir la seva pròpia terra ... mai cap esperança de seguir endavant a la vida. El seu món mai no canviava ... només nit rere nit d'ovelles bufant i el fred de la nit al voltant d'una foguera primitiva. El seu món estava centrat en unes ovelles inquietes, rondinaires, desobedients i amb polls.
pensant tot això és fàcil creure i pensar que la seva vida era dolenta ?!
Però una nit, mentre tremolaven i intentaven mantenir-se desperts, el cel va esclatar al seu petit món fosc. El cant de joia dels àngels va irrompre a la foscor de la nit a la terra i van proclamar el goig del cel en mig de la freda i fosca nit. Un estol d’àngels va començar a cantar gloriosament una poderosa simfonia que encara ressona avui.
"Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble!"
Jesús va venir al nostre món amb goig i avui continua sent un dels seus grans regals. La seva presència a la teva vida fa que la foscor desaparegui i dóna llum a l’esperança.
La primera paraula utilitzada per descriure el naixement de Jesús va ser la paraula "goig"!
Goig hauria de ser la paraula que ens descriu a tots els cristians. El goig és la marca de naixement d’un cristià i ha de sobreixir de tots els porus emocionals i espirituals del nostre cos.
El propòsit de la teva vida hauria de ser portar la presència de Crist al nostre món fred, desesperat i fosc. Maria va ser la primera portadora de l'infant Jesús perquè nosaltres també poguéssim ser portadors de l'ADN diví. L’ADN del cel s’escriu “G-O-I-G” i el món fosc i fred en què vivim el necessita amb urgència!
Si plantes llavors de cogombre, colliràs cogombres verds brillants. Les llavors de cogombre mai produeixen ceba ... ni api ... ni blat de moro. Si plantes grans de blat, amb l'ajuda del molinet i del forner acabaràs obtenint uns bons pans. El blat mai acabarà produint vi...
Sempre colliràs allò que hagis sembrat. Les llavors només reprodueixen el que el seu codi genètic determina.
Això també és cert en el regne animal, ja que els gats només generen gatets i no donen a llum mai elefants, balenes ni porcs. Els animals, els éssers humans i els insectes només reprodueixen el que el seu codi genètic determina.
Tot i això, al Regne de Déu, hi ha una excepció a aquest codi irrefutable de la genètica. Al jardí de Déu, quan sembres llàgrimes, sempre colliràs alegria! Si has plorat abans de dormir, tant com per no poder comptar-les i has experimentat la pena per la depressió, la decepció i la tristesa ... no et rendeixis! L’alegria ve de camí! Les teves llàgrimes estan fecundant les llavors de l’alegria que Déu ha plantat al jardí de la nostra vida.
Els que han sembrat les llàgrimes de la tragèdia, el dolor i la decepció tenen la màxima capacitat per a l'alegria!
L’alegria no és impossible quan s'ha experimentat un traumatisme emocional profund i dolorós, sinó que és una certesa al Regne de Déu. Déu no t'ha oblidat, està encantat de col·laborar amb tu en una explosió d'alegria. El pitjor moment de la teva vida té la capacitat de produir els millors resultats.
Només cal cercar-la en el teu interior i en els altres. Perquè allà és on hi ha Déu. En el cor de tots els homes i dones. On hi ha alegria i amor, allí hi ha Déu
Aquest any no vul demanar-vos res per a mi, sinó vull demanar-vos coses per mi i pels altres:
Vull demanar-vos que ens obriu els ulls, especialemt als qui els tenen tancats i no s'atreveixen a mirar-se, perquè s'estimin tal com són.
Vull demanar-vos un xic d'amor propi per a que puguem lluitar totes les batalles que ens estan tocant lluitar amb la pandèmia, especialment pel sanitaris, i també una mica d'humilitat per saber que hi haurà batalles que seran impossibles de guanyar i per les quals no val la pena lluitar i cal acceptar-ho.
Vull demanar-vos que tots aprenguem a acceptar que hi ha realitats que no podem modificar, però n'hi ha d'altres que, si sortim de la queixa i del rondinar, i entrem en l'acció, potser podrem canviar-les.
Vull demanar-vos que deixem d'utilitzar els no puc i siguem capaços de canviar-ho pels ajuda'm.
Vull demanar-vos que deixem d'utilitzar els no vull i siguem capaços de canviar-ho pels ja vaig.
Vull demanar-vos unes noves orelles per tots, unes orelles que escoltin la Veritat, i que la sàpiguem transmetre amb plena consciència.
Vull demanar-vos que siguem capaços de dir als qui ens estimen el que temem, perquè és l'única manera que tenim de vèncer la por.
Vull demanar-vos que els homes siguem capaços de tolerar "les taques negres", perquè tots en tenim, i si les tolerem, disminuïrem les possibilitats de judici i entre tots podrem anar fent desaparèixer les taques.
Vull demanar-vos que aprenguem a no condemnar i condemnar-nos pels errors comesos, no som totpoderosos, tots ens podem equivocar, i els error són petites caigudes en el camí, i la vida és aprendre a aixecar-se.
Vull demanar-vos que tots els homes tard o d'hora aconseguim ser feliços, perquè malgrat la grandiositat de la realitat que ens ha tocar viure, hi sapiguem trobar l'amor i l'esperança en un món millor.
Tant de bo que m'esperis al vespre, amb una espelma encesa i amb ganes de pregar. Tant de bo que et recullis aquest vespre, i vegis que he estat amb tu tot el dia. Tant de bo que hagis estimat com jo t'estimo a tu, i hagis vist que la vida és cada dia més dolça i menys podrida. Tant de bo que m'escoltessis més, i notessis més la meva presència, coneixeries més la vida, perquè porto anys escrivint-te cançons, cançons que no sempre escoltes amb el cor.
Prega, que la vida ho demana. La veritat escoltaré el que hem diguis, el que vull és que caminis amb mi, que preguis amb mi.
Tant de bo que ens haguéssim trobat abans, tant de bo que ens trobéssim cada dia, tant de bo que ens trobéssim sempre, i que no fos tan complicat, que la vida no ens donés tantes voltes. Tant de bo algún dia entenguis que jo el que sento per tu és... AMOR
