Positiu és no sentir-se diferent, als temors i els desitjos de la gent. Positiva és la llum dels ulls d’un nen, que no s’esborri amb el pas del temps. Positiu és el ritme, que batega al teu cor. Positiva és l’entrega, sense por…
Positius som milions de cors; No oblidis mai que el sol surt per tothom… No t’amaguis mai sota el dolor, positiu és viu tot molt millor. Positiu sempre donem amor. El teu, el meu, el seu, el nostre amor…
Positiu és tornar a començar. Positiva ho és la llibertat. Positiu és pintar-te de colors. Positiva també ho és la tristor. Positiu és entregar-se al immens infinit. Positiva és la història que hi ha en mi (hi ha en tu).
Positius som milions de cors; No oblidis mai que el sol surt per tothom. No t’amaguis mai sota el dolor, positiu és viu tot molt millor! Positiu sempre donem amor. El teu, el meu, el seu, el nostre amor…
Positiu com un dia clar… Positiu com un estel llunyà… Positiu és la vida, que ens toca esperar, Positiu és la força, que ens fa enlairar!!
(Aquesta cançó està composada i escrita per Víctor Naranjo,
i principalment és per el motiu del Dia Mundial de la Sida.)
¿Este año he sido bueno? De pequeño decía que sí con más aplomo que seguridad. Ahora, más bien, os cuento que lo he intentado, pero no siempre he sabido.
Sin embargo, también he aprendido que esto de que los niños buenos tienen regalos mejores y los niños malos carbón no es el modo en que funcionan las cosas.
Ahora sé que a veces a la gente buena le pasan cosas malas, y al contrario, hay gente muy retorcida a la que le sale todo bien.
Hay quien diría que entonces: «si no trae recompensa, ¿para qué intentar hacer el bien?» La respuesta también me la enseñáis vosotros. Por libertad. Por pasión. Para no hacer el juego a la lógica que ataca a los inocentes.
Antes empezaba mis cartas pidiendo. Y la lista era larga. Ahora he aprendido a empezar agradeciendo. Porque sí, porque tengo tanto que agradecer…
Así que gracias. Por la gente. Por el amor. Por los amigos. Por la educación. Por los libros. Por el trabajo. Por las palabras. Por la fe. Por los motivos para luchar.
¿Qué pedir? Con los años la lista se va haciendo más corta, aunque quizás más profunda.
Os pido que me ayudéis a apostar por una estrella que me lleve lejos, fuera de seguridades e inercias.
Os pido que me enseñéis a mirar como miráis vosotros. Sin quedar cegado por los brillos del castillo del Herodes de turno, para poder descubrir la grandeza de lo pequeño.
Os pido que me ayudéis a ser generoso. Yo no tengo oro, incienso ni mirra, pero tengo otras muchas cosas que compartir. Y hay tanta gente que necesita esa actitud de mí (y de tantos otros…)
Os pido sabiduría. Hoy, más que los magos, yo os veo como los sabios. Y sí, creo que andamos cortos de sabiduría. Sabiduría forjada en batallas cotidianas. En fracasos y aciertos. En tomar muy en serio la vida.
Lo que os pido para mí, os lo pido para todos. Cada uno seguramente lo necesitamos de una forma, y vosotros sabréis acertar.
Lo que os pido para mí, os lo pido para todos. Cada uno seguramente lo necesitamos de una forma, y vosotros sabréis acertar.
Gracias por seguir viniendo. Y por recordarme que no deje de mirar al mundo, al tiempo y al futuro con ojos de niño. Un abrazo.
@jmolaizola
Estimats Reis Mags:
Aquest any he estat bo? De petit deia que sí amb més aplom que seguretat. Ara, més bé, us explico que ho he intentat, però no sempre he sabut.
No obstant això, també he après que això de que els nens bons tenen regals millors i els nens dolents carbó no és la manera en què funcionen les coses.
Ara sé que de vegades a la gent bona li passen coses dolentes, i al contrari, hi ha gent molt retorçada a la qual li surt tot bé.
Hi ha qui diria que llavors: «si no porta recompensa, ¿per què intentar fer el bé?» La resposta també me l'ensenyeu vosaltres. Per llibertat. Per passió. Per no fer el joc a la lògica que ataca els innocents.
Abans començava les meves cartes demanant. I la llista era llarga. Ara he après a començar agraint. Perquè sí, perquè tinc tant d'agrair ...
Així que gràcies. Per la gent. Per l'amor. Pels amics. Per l'educació. Pels llibres. Per la feina. Per les paraules. Per la fe. Pels motius per lluitar.
Què demanar? Amb els anys la llista es va fent més curta, encara que potser més profunda.
Us demano que m'ajudeu a apostar per un estel que em porti lluny, fora de seguretats i inèrcies.
Us demano que em ensenyeu a mirar com mireu vosaltres. Sense quedar encegat per les brillantors del castell del Herodes de torn, per poder descobrir la grandesa del que és petit.
Us demano que m'ajudeu a ser generós. Jo no tinc or, encens ni mirra, però tinc moltes coses per compartir. I hi ha tanta gent que necessita aquesta actitud de mi (i de tants altres ...)
Us demano saviesa. Avui, més que els mags, jo us veig com els savis. I sí, crec que anem curts de saviesa. Saviesa forjada en batalles quotidianes. En fracassos i encerts. En prendre molt seriosament la vida.
El que us demano per a mi, us ho demano per a tots. Cada un segurament ho necessitem d'una forma, i vosaltres sabreu encertar.
El que us demano per a mi, us ho demano per a tots. Cada un segurament ho necessitem d'una forma, i vosaltres sabreu encertar.
Gràcies per seguir venint. I per recordar-me que no deixi de mirar el món, al temps i al futur amb ulls de nen. Una abraçada.
Que els teus despertars et despertin. I que al despertar-te, el dia que comença t’entusiasmi. I que mai es transformin en rutinaris els raigs del Sol que es filtren per la teva finestra a cada nova albada. I que tinguis la lucidesa de concentrar-te i de rescatar el més positiu de cada persona que es creui en el teu camí. I que no t'oblidis d'assaborir el menjar, detingudament, encara que "només" es tracti de pa i aigua. I que trobis algun moment durant el dia, encara que sigui curt i breu, per dirigir la teva mirada cap Amunt i agrair, pel miracle de la salut, aquest misteri i fantàstic equilibri intern. I que aconsegueixis expressar l'amor que sents pels teus éssers estimats. I que els teus braços, abracin. I que els teus petons, besin. I que els capvespres et sorprenguin, i que mai deixin de meravellar-te. I que arribis cansat i satisfet al capvespre per la tasca realitzada durant el dia. I que el teu somni sigui tranquil, reparador i sense sobresalts. I que no confonguis la teva feina amb la teva vida, ni tampoc el valor de les coses amb el seu preu. I que no et creguis més que ningú, perquè, només els ignorants desconeixen que no som més que pols i cendra. I que no t'oblidis, ni per un instant, que cada segon de vida és un regal, un obsequi, i que, si fóssim realment valents, ballaríem i cantaríem d'alegria en prendre consciència d'això. Com un petitíssim homenatge al misteri de la vida que ens acull, ens abraça i ens beneeix.
