TORN DE NIT...

Acabo de tenir una conversa amb la Teresa.

Es infermera d'un gran hospital. Fa torns de dia i torns de nit, i sempre va amb la son descompensada. Aquests dies encara més.
Em diu que al principi li costava, però que ara ja s'hi va acostumant.
Va estar un temps a urgències, però des del març a la UCI vetllant els malalts de Covid-19.
Amb una gran naturalitat m'explica tantes coses...
Els rostres dels familiars, l'aparent tranquil·litat dels fills, les ganes de comunicar-se, la solidaritat de desconeguts que envien cartes, la tendresa i coratge de molts metges i infermeres.
El que més m'impressiona de la Teresa és la fermesa i la senzillesa que transparenta.
Em diu que, quan està de nit a la sala fent guàrdia i esperant si algú necessita quelcom, llegeix els textos de la "missa de cada dia". Li dic que això és una Eucaristia sobre el món, que l'altar és el llit i que el Crist és el malalt. M'adono que s'emociona. M'agraeix el comentari. Seguim parlant d'altres coses. De 1a família, del que farà quan s'acabi tot plegat.
Mira el rellotge. Es tard, em convida a acabar la conversa. ens despedim. Avui té torn de nit. S'acomiada. Em diu que ha de celebrar una altra Eucaristia a l'hospital. La connexió s'ha perdut. Apago l'ordinador.
Senyor, ara entenc més allò de "estava malalt i em vas visitar".

(adaptació d'un text de Pere Borràs sj.)

Gràcies Senyor

Gràcies Senyor

per donar-nos aquest temps de silenci i pau

per a poder escoltar la teva veu.

Com un tarda tranquil·la,

com un suau capvespre,

tot fent una passejada pel bosc,

com tu en el desert,

en mig de tot aquest silenci,

Déu ens parla al cor.

Ensenya'ns Maria, mare dolça i bona,

com l'hem d'escoltar,

al Senyor quan ens parla

en una nit estelada,

en una albada nova,

a casa confinats,

en una terra que semblava dormida,

i que avui es desperta plena de bondat 

i solidaritat.

I sobretot ensenya'ns a escoltar-lo

quan ens parla mitjançant els homes i les dones,

en el malalt i la malalta 

que pateixen el dolor de la malaltia

i de la solitud,

en el treball solidari 

que fa el món sanitari,

en el somriure dels infants

tot i estar confinats,

en el wassap de complicitat,

en l'alegria de l'skype,

i en la pau de la pregària.

El fruit del silenci és la pregària. El fruit de la pregària és la fe. El fruit de la fe és l'amor. El fruit de l'amor és el servei. I el fruit del servei és la pau. Mare Teresa de Calcuta

El globus ...

Hi havia una vegada ...

Un dia del mes de març, ja fa molt de temps, un mestre d'escola va portar globus a la seva aula i va regalar un a cada alumne.

A cadascun va demanar que posés el seu nom en el globus que els havia regalat, els deixessin a terra i sortissin de la classe.

Un cop fora, els va dir: "Teniu 5 minuts perquè cadascú trobi el globus que porta el seu nom".

Els alumnes van entrar corrent a buscar cada un el seu globus. S'atropellaven uns als altres. Els globus voleiaven amb tant moviment dels nens.

S'havien acabat els 5 minuts i cap havia pogut trobar el seu.

El mestre els va dir alshores: "Agafeu qualsevol globus i doneu-lo a l'amo del nom que porta escrit".

En tot just un parell de minuts tots els alumnes ja tenien el seu a la mà.

Finalment, va dir el mestre: "Noies, nois, els globus són com la felicitat. Ningú la va trobar buscant la seva només. En canvi, si cadascú es preocupa per la de l'altre, troba ràpid la que li pertany".

I ara, nosaltres també tenim un globus amb el nostre nom escrit i ara més que mai, ens necessitem uns als altres.

No és per tu, ni per mi. No és pels teus, ni és pels meus. És perquè ara la salut de tots, està a les nostres mans.

Té cura. Cuida't. i cuida als altres. Quedem-nos a casa!!!

Les crisis són sempre una oportunitat

Les crisis són sempre una oportunitat. Ningú no desitja patir una experiència crítica, veure com les seves rutines i hàbits quotidians s’alteren significativament, però les crisis, ben digerides, són una oportunitat i no solament a títol individual, sinó també col·lectiu.

La crisi pandèmica que patim ens exigeix estar confinats, closos en l’espai íntim de la llar. Aquesta reclusió és una novetat en la nostra vida quotidiana. Tendim a marxar de casa d’hora i, sovint, arribem tard, després d’un dia de múltiples activitats. L’imperatiu de restar a casa ens desafia, ens sacseja, fins i tot, ens indigna, perquè volem exercir la nostra llibertat de moviments, però també és una gran oportunitat, una ocasió que pot ser molt fecunda per a tots.

És, en primer lloc, un acte de solidaritat. No solament estem confinats per protegir-nos a nosaltres mateixos, sinó per protegir els altres conciutadans i, especialment, els grups més vulnerables de la societat, els qui estan més exposats a patir la malaltia. Hem d’estar a casa, però això no és fàcil. S’obren, però, un munt de possibilitats. La vida activa deixa pas a la vida contemplativa; la vida exterior, generalment acuitada i sense pausa, cedeix pas a la vida interior.

La crisi pandèmica, una oportunitat. Tot això ens causa neguit. Què farem ara? Com passarem les hores tots plegats? El qui està sol, haurà de pouar en la seva creativitat per mirar d’ocupar el temps. Els qui vivim acompanyats de fills, haurem de conrear mútuament la paciència i la tolerància per evitar les friccions pròpies de la vida en comú.

La crisi que patim és una ocasió per créixer, per fer net, per mirar-nos per dins, per retrobar el que és essencial, per engegar converses que mai no hem tingut amb els nostres fills, per llegir llibres cumulats a la prestatgeria, per acostar-nos a l’Evangeli i meditar-lo a fons, paràbola a paràbola, per assaborir aquella música que ens transporta al setè cel, per donar-nos mútuament ànims, per practicar la vida comunitària i prendre distància del consumisme compulsiu que col·lectivament ens caracteritza.

També és una ocasió per agrair als professionals de salut tot el que fan per curar i cuidar els qui pateixen; per veure el que ens uneix a tots, més enllà de la cansada picabaralla política. No som fortunats. Ningú no vol les crisis, tampoc el patiment, el desconcert, ni la desfeta econòmica que suposarà per a moltes economies domèstiques.

Ningú no ho vol, però ens ha tocat viure-la. La crisi és una ocasió per ser més humils, més atents, més solidaris, més respectuosos amb les autoritats públiques i més agraïts als científics que cerquen la fórmula per evitar la seva extensió.

També és un temps per retrobar la pregària, per confrontar-se a Déu, per demanar-li que ens doni la força per afrontar-la amb dignitat, amb temprança i amb esperança; perquè vessi els seus dons en tots els ciutadans, especialment en aquells que pateixen la malaltia en la pròpia carn. Haurem d’aprendre a consolar-nos, a dir-nos les paraules de conhort i d’estima, a establir vincles més sòlids i sincers. 

Aquest temps de separació física també és una ocasió per adonar-nos del valor que té la relació social, el tracte amb els altres, el llenguatge no verbal. Ens costa desprendre’ns d’aquest llenguatge, però, en fer-ho, ens adonem del valor que té i com el necessitem per expressar l’afecte que sentim per les persones més properes. 

Paciència i esperança.

(Francesc Torralba)

Cada cosa té el seu moment

Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per a cada cosa.

Hi ha un temps d'infantar

i un temps de morir,

un temps de plantar

i un temps de collir.

Un temps de matar

i un temps de guarir,

un temps d'enrunar

i un temps de construir.

Un temps de plorar

i un temps de riure,

un temps de plànyer-se

i un temps de dansar.

Un temps de tirar pedres

i un temps d'aplegar-ne,

un temps d'abraçar

i un temps d'estar-se'n.

Un temps de cercar

i un temps de perdre,

un temps de guardar

i un temps de llençar.

Un temps d'esquinçar

i un temps de cosir,

un temps de callar

i un temps de parlar.

Hi ha un temps d'estimar

i un temps d'odiar,

hi ha un temps de guerra

i un temps de pau.

(Coh 3,1-9)

Esperança

Déu nostre, sabem que

"el que compta és l'esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten." (1)

Et tinc més aprop del que em penso i
"Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa."(1)

I és estimant que ens en sortirem.

Perquè estimar no fa mal a ningú.

"Qui tingui una esperança que la pengi al balcó del carrer"(1)i la comparteixi amb tot el món.

(1) Miquel Martí i Pol

Paciència

Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que han arribat les pluges de tardor i de primavera. Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop (Jm 5,7-8 )

Senyor, fes que aprenguem mitjançant la pregària, a viure la paciència d’esperar uns millors temps, i a seguir els camins de Déu, que tan sovint no són els nostres camins perquè no els veiem ni entenem.

Mare de Déu i mare nostra, us demanem que sapiguem tenir la paciència necessària per viure el temps d'espera amb serenitat, pau i alegria santificant el nostre cor.

Gràcies Mare per la vostra ajuda, pel vostre escalf i per la vostra misericòrdia.

Pregària universal

Carta del Covid-19

He reflexionat molt en aquests dies intentant trobar-li un sentit, perquè algun sentit haurà de tenir aquesta absurda situació que ens hem vist obligats a viure. 

He imaginat que el virus pogués parlar. I he imaginat que diria a través d'una carta si pogués fer-ho. I aquestes són les paraules que he aconseguit plasmar en un foli. 

Hola, soc el COVID-19. 

Molts de vosaltres em coneixereu simplement com Coronavirus. I sí, soc jo. Perdoneu el poc preavís, però no he pogut avisar de quan arribaria o en quina forma o força em presentaria davant vostre. 

Per què soc aquí? Bé, diguem que estic aquí perquè:

Estava cansat de veure com us agrediu en comptes d'ajudar-vos. 

Estava cansat de veure-us contínuament destruir amb les vostres mans. 

Estava cansat de com tracteu el planeta. estava cansat de com us parleu l'un a l'altre.

Estava cansat dels abusos, de la vostra violència, de les guerres ... dels vostres conflictes interpersonals i dels vostres prejudicis. 

Estava cansat de la vostra enveja social, de la vostra hipocresia i del vostre egoisme.

Estava cansat del poc temps que dediqueu a vosaltres mateixos i a les vostre famílies.

Estava cansat de la poca atenció que reserveu als vostres fills. 

Estava cansat de la vostra superficialitat. 

Estava cansat de la importància que sovint doneu a les coses supèrflues a costa d'aquelles realment essencials. 

Estava cansat de la vostra contínua i obsessiva cerca del vestit més bonic o de l'últim model d'smartphone i del cotxe és maco, només per semblar realitzats. 

Estava cansat de les vostres traïcions, estava cansat de la vostra desinformació. estava cansat del poc temps que dediqueu a comunicar-vos entre vosaltres. 

Estava cansadíssim de les vostres lamentacions quan no feu absolutament res per millorar les vostres vides. 

Estava cansat de veure-us discutir i barallar-vos per motius banals. 

Estava cansat de les contínues lluites dels qui us governen i de les decisions que sovint pren aquell que us hauria de representar. 

Estava cansat de veure gent que s'insulta i es mata per un partit de futbol. 

Ho sé, seré dur amb vosaltres, potser massa, però no tinc consideració per ningú, soc un virus. La meva acció us costarà vides, però vull que entengueu d'una vegada per totes que heu de canviar el rumb pel vostre bé. 

El missatge que us vull enviar és simple. He volgut evidenciar tots els límits de la societat en que viviu perquè pugeu eliminar-los. He volgut parar-ho tot perquè entengueu que l'única cosa important a la que heu de dedicar totes les vostres energies d'ara endavant és simplement una: LA VIDA, la vostra i la dels vostres fills. I allò que sigui realment necessari per protegir-la, mimar-la i compartir-la. Us he volgut el més reclosos i aïllats possible. Lluny dels vostres pares, dels vostres avis, dels vostres fills i nets. Perquè entengueu quant n'és d'important una abraçada, el contacte humà, el diàleg, una encaixada de mans, una nit entre amics, una passejada pel centre, un sopar en algun local o córrer pel parc a l'aire lliure. Des d'aquests gestos ha de reprendre’s tot. 

Sou tots iguals, no feu distincions entre vosaltres. Jo he demostrat que les distàncies no existeixen. He recorregut quilòmetres en molt poc temps sense que us n'hagueu adonat. Jo estic aquí de passada, però aquest sentit de proximitat i col·laboració que he creat entre vosaltres en poquíssim temps haurà de durar per sempre. 

Viviu les vostres vides el més senzillament possible, 

camineu, 

respireu profundament, 

feu el bé, perquè el bé us tornarà sempre amb interessos. 

Gaudiu de la natura, 

feu allò que us agradi i satisfaci 

i creeu les condicions per no haver de dependre de res. 

Quan ho celebrem jo hauré marxat. 

Però recordeu no intentar ser millors persones només en la meva presència. 

Adeu. 

L'autor és una bona persona que ni tans sols es va plantejar signar per no celebrar-se a si mateix, 

Pregària pels malalts

Pare Nostre,
que no coneixes els impossibles,,
avui, amb el cor ple de fe,
et vull fer una pregària
per tots els malalts del covid-19,
que volen ben aviat la seva curació.

Et demano que estiguis al costat
de tots aquells que pateixen la malaltia,
talment com ho està tot el personal sanitari:
metges, infermeres, auxiliars, celadors...

Que siguis tu, qui trencant les cadenes del patiment
que lliguen les mans dels nostres germans malalts,
els alliberis i que puguin tornar sans i estalvis a les seves llars.

T'ho demanem Senyor!
Amén

CREDO DEL MALALT

CREC que Déu Pare,
que ha creat totes les coses del cel i de la terra,
i que no ha creat el dolor ni el patiment,
però sí els permet amb designis d'amor i de misericòrdia.

CREC que Jesucrist el seu únic Fill,
el nostre Senyor que ha vingut a la terra per salvar-nos.
Mitjançant la seva mort en creu
i la seva resurrecció
ha transformat i santificat el patiment,
dotant-lo d'un valor salvífic i redemptor.

CREC que el patiment és per a l'ànima
el gran cooperador de la redempció i la misericòrdia.

CREC que l'Esperit Sant de Déu,
és Senyor i infon la Vida,
és Amor i que, en les seves mans,
el dolor, el patiment i la malaltia
no són més que un mitjà del què es val
el seu amor per transformar-nos i salvar-nos.

CREC que el patiment ofert per amor és tant,
i encara més fecund, que les nostres paraules i obres;
i més poderoses han estat per a nosaltres
i més eficaces als ulls del seu Pare,
les poques hores de la Passió de Crist,
que tots els anys de la seva predicació i el seu apostolat a la terra.

CREC que a través de la malaltia i les limitacions de la vida,
completem en la nostra carn el que li falta a la creu de Crist i,
d'aquesta manera, col·laborem de manera incomparable
amb la seva obra redemptora en benefici de la humanitat.

CREC en l'Església que és una, santa, catòlica i apostòlica.

CREC que en l'eternitat trobarem
a aquells que han suportat i abraçat la Creu,
i que els seus patiments i els nostres,
aniran a perdre's en l'infinit Amor diví
i en les alegries de la definitiva reunió.

Confesso que hi ha un sol baptisme per al perdó dels pecats.

ESPERO la resurrecció de la carn i la vida del món nou.

Amén.

Preocupació

Preocupació. Ens aquests dies de confinament, on cadascú viu la seva pròpia experiència, on cadascú té les seves pròpies preocupacions, set frases (el set a la Bíblia té un sentit de perfecció i de plenitud) de la Bíblia per a reflexionar, meditar, fer pregària i esar amb contacte íntin amb Déu. Trien una, o dues o totes, llegeix-la, una o vàries vegades, deixa que en el teu cor es faci el silenci i només ressonin les paraules ... i deixa que Déu et parli.

• Una pena al cor deprimeix, una bona paraula porta alegria. (Pr 12,25)
• Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? (Mt 6,27)
• No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. (Fl 4,6-7)
• Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d'amor i de seny. (2 Tm 1,7)
• Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels que l'estimen, dels que ell ha decidit cridar. (Rm 8,28)
• I manté fer el seu cor. El guardes en pau perquè confia en tu, Senyor. Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna. (Is 26,3-4)
• Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps. (Mt 6,33-34)

Confinats a casa, tingueu un cor gran

Per necessitat els nostres espais poden haver estat confinats a les parets de la casa, però tingueu un cor més gran, on l'altre sempre pugui trobar disponibilitat i benvinguda.

Aquesta nit perguem units, confiant en la intercessió de Sant Josep, custodi de la Sagrada Família, custodi de totes les nostres famílies.

El fuster de Natzaret també coneixia la precarietat i l'amargor, la preocupació pel demà; però sabia caminar en la foscor de certs moments, deixant-se guiar sempre sense reserves per la voluntat de Déu.

Protegeix, Sant Guardià, el nostre món.

Il·lumina als responsables del bé comú, perquè sàpiguen, com tu, com cuidar de les persones que se'ls ha confiat.

Regala la intel·ligència de la ciència a aquells que busquen mitjans adequats per a la salut i el benestar físic dels seus germans i germanes.

Dóna suport als que donen la vida pels necessitats: voluntaris, infermeres, metges, que estan en primera línia en el tractament dels malalts, fins i tot a costa de la seva pròpia seguretat.

Beneeix, Sant Josep, a l'Església: començant pels seus ministres, fes-la signe i instrument de la teva llum i bondat.

Acompanya, Sant Josep, a les famílies: amb el teu silenci orant, construeix l'harmonia entre pares i fills, especialment els més petits.

Preservar a la gent gran de la soledat: que ningú es quedi a la desesperació de l'abandonament i el desànim.

Confortar als més fràgils, anima els que flaquegen, intercedir pels pobres.

Amb la Verge Mare, prega al Senyor que alliberi el món de tota forma de pandèmia.

Amén.

Papa Francesc

Pregària a sant Josep

Gloriós Sant Josep, 
protector, model 
i guia de les famílies cristianes.
Et prego protegeixis a la meva.
I també protegeixis a totes les altres famílies 
i a totta la humanitat.
Fes que regnar a la terra l'esperit de fe, esperança i amor, 
la fidelitat als manaments de Déu i de l'Església, 
la pau i la unió dels fills, 
el despreniment dels béns temporals 
i l'amor a tot el món.
Ajuda'ns a descobrir en les dificultats
les solucions per albirar el món nou.
Prega a Déu que beneeixi la nostra casa i la nostra terra. 
Atorga la pau a la humanitat. 
Concedeix a tots els membres de la nostra família 
i de totes les famílies de la terra, 
la gràcia de viure i de morir en l'amor de Jesús i de Maria.
Amén. 

Escoltar ...

Els programes de televisió, de ràdio, converses per wassap, la iinformació ens bonbardeja constament i potser arar me´s que són a casa confinats. Però enmig d'aquest soroll, podem seure a casa tranquil·lament, i gaudir d'una vetllada serena oblidant -te totalment de la presa i apagant tots els aparells (tele, ràdio, mòbil...). Aleshores descobrirem que el silenci té sentit.

I un dels senyals que enmig del sileci podrem escoltar és la veu de Déu. No és electrònica. No es pot mesurar amb instruments ni rebre en dispositius.Potser fins aquest moment no l'hagis notat, però la veu de Déu hi és.

El llibre de Job és una estranya història de la Bíblia en que un home s'enfada ambm Déu quan la seva vida comença a desmuntar-se. J0b acusa a Déu de no parlar, però Elihu, un amic seu li recorda que Déu parla de moltes maneres, però no hi posem atenció.

Déu sempre està parlant, però no sempre estem escoltant. 

Parla directa o indirectament.

Parla a través dels somnis i de la gent.

Parla a través del dolor i de l'alegria.

Parla a través de la vida i de la mort.

Sempre està parlant, i avui t'està parlant.

Realment, és fàcil escoltar-lo. tot el que has de fer és activar l'únic receptor capaç de captar el seu senyal. el teu esperit.

Déu, faràs clara la teva veu 

damunt del soroll de la meva vida?

Déu, seré capaç d'escoltar-te enmig de tant soroll?

Ajuda'm a erconèixer a les persones i els fets

que estàs utilitzant per cridar la meva atenció.

Obre el meu cor i la meva ment

per sentir i escoltar la teva veu.

Que el Déu de l'esperança ompli la vostra fe

A vegades succeixen coses que no pots controlar ni predir.

L'ansietat succeix quan passes temps estressant-te per les coses que passen.

Si estàs ansiós per una data o un fet, atabalat per un excés d'informació, per preocupacions exagerades i il·lògiques, pensa que no estàs sol.

encara que no t'ho puguis ni imaginar, Déu té una gran esperança emmagatzemada per als que, enmig d'aquest caos que estem vivint, s'aturin un breu moment per escoltar la seva veu de consol i serenitat.

A la Carta als Romans, Pau prega així: 

"Que el Déu de l'esperança ompli la vostra fe d'alegria i de pau perquè vesseu d'esperança gràcies a la força de l'Esperit Sant." (Rm 15.13)

Si la llegeixes amb pau i serenor, pots sentir la veu de Déu que et parla. Pau va saber triar bé les paraules quan anomena a Déu com el Déu de l'esperança.

L'esperança forma part de la naturalesa de Déu. I també demana d'omplir la nostra fe d'alegria i de pau. Fe, és la gran arma que feia servir Jseús i que ens fa descobrir constantment. I no una fe superficial, només de paraules, sinó aquella fe que et permet treure de les mans qualsevol cosa a la que t'aferris. La fe no és una solució màgica., la fe no eliminarà instantàniament totes les nostres amenaces. Però ens ajudarà a tenir confiança en Ell, Ell que ens omple de tanta alegria i pau, que fa que desbordem esperança. 

Que aquests dies no ens manqui la fe, la fe en Déu i en la humanitat,

que no ens manqui l'esperança, l'esperança d'un món nou i millor.

i que no ens manqui l'amor, perquè l'amor tot ho sap, tot ho fa i tot ho pot.

 

Pregària pel món sanitari

Senyor,
dona a les infermeres, als infermers,
als metges i metgesses,
als i les auxiliars de clínica,
fortalesa i saviesa
quan els malalts necessitin atenció.
Il·lumina'ls perquè trobin paraules tranquilitzadores.
Dona'ls-hi alegries i somriures
que ajudaran a aixecar les ànimes cansades dels malalts.
Fes que les seves mans siguin suaus, plenes de compasió
per ajudar al que no es troba bé.
Beneix a totes les persones del món sanitari a cada minut,
perquè puguin sentir constantment la força de l'Esperit
que les empeny i fa anar endavant.
Que notin a cada segon el teu immens amor
perquè el puguin transmetre a tothom.

Pregària a Sant Roc

Sant Roc,
tu que vas patir la peste,
pots entendre la nostra pregària,
aplaca el coronavirus,
que no segueixi propagant-se
i que els científics puguin trobar la vacuna.

També et preguem
per tots els que han contret aquest virus,
assiteix-los per a que recuperin la salut
i per totes les ànimes d'aquells
que han traspassat per aquesta causa
i otorga condol als seus familiars.

I finalment, protegeix-nos,
en especials als nostres sers estimats
i a cada dona o home que t'invoqui,
i també a aquells que no creuen
i que no tenen fe.
Amén

Meditem i preguem amb Sant Ignasi

Sant Ignasi va escriure el seu llibre d'exercicis espirituals a partir de tres preguntes fonamentals per a la nostra vida: Qui? Per a què? i Com?

La primera pregunta se situa en el nivell de SER, en la nostra identitat progunda:

Qui és Déu? Sant Ignasi va descobrir com a criatura, com a ésser creat i estimat per pur Amor, un Amor que lliurement vol creat, i que crea un ésser que lliurement pot respondre a aquest amor. Ésser i sentir-se criatura estimada, configurada per un amor tendre i sòlid alhora que sostè, que embolcalla, que aixeca i que impulsa.

La segona pregunta: Per a què? No estem aquí per casualitat ni epr atzar. Estem aquí per a alguna cosa, un PER A QUÈ que hem de descobrir personalment i que, alhora, té un segell comú per a tots, un estil que el caracteritza: es fa estimant i servint.

La tercera pregunta: Com? Com SER més? Com realitzar aquest somni, el PER A QUÈ de la nostra vida? La resposata sempre serà estimant. Per això necessita més concreció:

1. Confies en el que ets? En qui ets?
2. Confies de veritat en qui et va crear i que confia més en tu que tu mateix/a?
3. Quines són les relacions personal sinceres, no basades en la sospita, ni en la imatge que has conegut?
4. Quina és la paraula que t'inspira confiança davant del rumor, les fake news o els discursos buits?
5. Qui són els teus testimonis confiables, sòlids, davant de les meres façanes o els perillos falsos?

Preguem a casa ...

Quan toquem...

Quan toquem alguna cosa, deixem les nostres empremtes dactilars.

Quan toquem la vida de la gent, deixem la nostra identitat.

La vida és bona quan estàs feliç;

però la vida és molt millor quan els altres són feliços gràcies a tu.

Ser fidel a tocar els cors dels altres és una inspiració. 

Res és més important i digne que la pràctica de ser un canal de benedicció de Déu. 

Res en la naturalesa viu per a si mateix. 

Els rius no beuen de la seva pròpia aigua; 

els arbres no mengen la seva pròpia fruita. 

El sol no brilla per a si mateix; 

i les flors no estenen la seva fragància per a si mateixes.

Jesús no es sacrifica per a si mateix,

sinó per a nosaltres.

Viure per als altres és una regla de la natura. 

Tots hem nascut per ajudar-nos mútuament.

No importa com de difícil és la situació en què es troben, 

segueixin fent el bé als altres. 

Papa Francesc

En aquests dies de no tocar-nos fisícament, toquem-nos espiritualment. 

Un somriure, un gest de complicitat, un wassap ple d'amor, una conversa telemàtica...

 i perquè no, una estona de pregària!

ESCOLTA MARIA (kairoi)

Escolta, Maria, somriu ben feliç
des d’aquestes estàtues amb fill o sense Ell.
El jove caduc, l’infant sense pares,
el vell solitari, sabran que tu hi ets.

Escolta, Maria, el crit i la veu
de persones que viuen la persecució,
persones fraternes, persones audaces,
llavors del teu poble collita de Déu.

I TU, MARIA, ENS GUIARÀS.
EL POBLE ACOMPANYARÀS,
LA JUSTÍCIA TRIOMFARÀ.

I TU, MARIA, MARE SERÀS.
LA LLUITA COMPARTIRÀS,
TINDREM UN MÓN MÉS JUST,
SERÀ POSSIBLE EL CEL AQUÍ.

Escolta, Maria, presenta-li a Déu
la ignorància extrema i tot el dolor,
els plors i la gana d’amor i de pa,
la por i l’angoixa, la manca de pau.

Escolta, Maria, amiga seràs
d’aquells joves que cerquen calor i amistat,
que creguin possible crear utopies,
que vegin possible seguir Jesús.

Escolta, Maria, ens visitaràs
portaràs paraules nascudes del cor.
Les nostres opcions seran les de Jesús.
Tindrà nova vida el rostre de Déu.