No sé per què, durant el dia em costa trobar moments per dedicar-me al
llibre que m’estic llegint tot i que m’encanta. És una història d’una colla de
nens que viatgen per un mar desconegut i passen mil aventures... Però, ara no
es tracta d’explicar l’argument del llibre1 El que jo vull dir és que no entenc
per què quan sóc al llit amb la llum que m’entra per la finestra i el de la
tauleta de nit es crea una mena de món especial en el que estem la història del
llibre i jo.
M’hi trobo tan bé que quasi cada nit el pare o la mare han de venir i
recordar-me que l’endemà m’he de llevar d’hora per anar a l’escola i que és
millor que tanqui el llum i em posi a dormir.
Quan tanco el llum arriba la segona part d’aquest món tan especial que
apareix cada vespre quan vaig a dormir. És el moment de parlar amb Jesús i
explicar-li com ha anat el dia. Li explico allò que ha anat malament i que em
comprometo a millorar. Li demano que m’ajudi a tenir paciència quan les coses
no em surten com jo voldria o a ser forta quan estic trista o enfadada. També
li dono gràcies per tot allò de bo que m’ha passat i que m’ha fet sentir alegre
i feliç. I quasi sempre m’adormo sense ni adonar-me’n i plena de pau.
Jesús,
que bé que sempre et trobo al meu costat! Gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada