Un bloc on hi trobaràs pregàries, reflexions, texts bíblics, ... per ajudar-te a pregar.
Translate
dissabte, 28 de febrer del 2026
La festa de la Llum (celebrem la Pasqua)
dissabte, 14 de febrer del 2026
Cuida la flama, il·lumina el món
dimarts, 10 de febrer del 2026
La tartera buida i el somriure de l'Eulàlia
Fa molts i molts anys, a les places de la Barcelona romana, ja se celebrava l'arribada del Carnaval. L'Eulàlia, una noia de tretze anys que sempre duia l'alegria a la cara, estava especialment il·lusionada. Era Dijous Gras, el "Super Dijous", i havia preparat una truita de botifarra d'ou gegant per compartir amb els nens que no tenien res.
Mentre caminava cap a la plaça amb la seva tartera, tot eren rialles i disfresses. Però, de cop, amb l'enrenou d'un grup de saltimbanquis, l'Eulàlia va ensopegar. Xof! La tartera va volar pels aires i la truita va quedar escampada per terra, inservible.
L'Eulàlia es va quedar parada. Al voltant, tothom reia i ballava, però a ella li van venir ganes de plorar. Havia perdut el seu regal per als altres i es sentia sola enmig de la festa.
Es va asseure en un racó de la muralla i, tancant els ulls, va fer el que feia sempre que el cor li pesava: parlar amb el seu millor amic, Jesús.
— "Jesús —va xiuxiuejar—, volia portar alegria i ara només tinc les mans buides. Com puc celebrar la festa si no tinc res per donar?"
En aquell moment, va sentir una escalfor al pit, com si una veu suau li digués: "Eulàlia, la millor disfressa de Carnaval no és la de seda, sinó la d'un cor que sap estimar. No cal menjar per encomanar la meva llum. Si et cuides el cor, il·luminaràs el món."
L'Eulàlia va obrir els ulls i va somriure. Es va aixecar, es va espolsar el vestit i va començar a cantar i a convidar tothom a fer una rotllana. No tenia menjar, però tenia la seva fe que la feia sentir forta i la seva amistat amb Jesús que la feia sentir estimada.
Aquell Dijous Gras, els nens de Barcelona no van recordar la truita, sinó com l'Eulàlia els va ensenyar que, fins i tot quan les coses surten malament, si tens Jesús al costat, la festa de l'amor no s'acaba mai.
diumenge, 1 de febrer del 2026
Celebració de la Cendra: "Netejar el cor per brillar amb força"
- Acció: Repartir un petit paper en forma de cor negre (o un paper on ells dibuixin una taca).
- Reflexió: Demanar que pensin en aquells moments on no s'han cuidat (peresa, malparlar d'un mateix) o no han estat llum per als altres (egoismes, baralles). Són les nostres "ombres".
- El Gest: Un per un, posen el cor negre dins una capsa (pot estar decorada amb la frase: "Dels errors n'aprenem").
- Tancament de la capsa: El mestre/a tanca la capsa.
- Paraules d'acompanyament: "No llencem aquests errors com si no haguessin passat; els guardem en una capsa, la capsa del perdó de Déu. Ell els agafa i ens ajuda a transformar-los en aprenentatge. Perdonar-se a un mateix és el primer pas per cuidar-se."
- Cuidar el nostre cor, buscant moments de silenci i pau.
- Cuidar els companys, sent l'interruptor que encén el respecte.
- Il·luminar el món, amb petits gestos d'ajuda i alegria.
