No hem de prendre aquest valor com el fet de tolerar el fred, la gana, o el mal d’un altre persona. L’hem de prendre com l’actitud de respecte a les conviccions de l’altre Però no hem de caure en un excés de tolerància que es transformi en un permisivitisme desmesurat on les conviccions de l’altre acabin passant per sobre de les nostres. Caldria també preguntar-nos si s’ha de tolerar tot. La veritat i l’amor són les dues categories que fomenten l’autèntica tolerància. I del fet que Déu és Amor i que en Ell la veritat i l’amor s’identifiquen, el Papa Benet XVI en conclou que Déu és, doncs, la garantia més gran de la tolerància. Podem caminar sense tolerar? No ens agradarà a l’arribar a les diferents etapes del camí que siguin tolerants amb nosaltres?
... ESTRANGER?
El teu Crist és jueu,
el teu cotxe és japonès,
la teva pizza és italiana,
la teva democràcia és grega,
el teu cafè és brasiler,
les teves vacances són marroquines,
les teves xifres són àrabs,
les teves lletres són llatines...
I goses dir que el teu veí és estranger?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada