VERITAT

A l’evangeli de Joan llegim que la veritat ens farà lliures (Jn 8,32). Però què és la veritat? La veritat no és res més que dir les coses pel seu nom. I ens cal aprendre a dir la veritat. Quantes vegades no diem mitges veritats i ens quedem tan tranquils? Cal que aprenguem a expressar amb paraules allò que passa, allò que veiem, allò que vivim, sense por a les seves conseqüències, que és sovint el que provoca la manca de veritat. Si anem fent camí i veiem un roure, diguem que hem vist un roure, i no un arbre. Dir la veritat no sempre és fàcil. ¿Quantes vegades se'ns escapen petites mentides, dissimulem, “fem l'orni”? A Déu no el podem enganyar. Ell ens veu, ens contempla, ens estima i ens segueix en el dia a dia. El vuitè manament ens diu que no podem dir mentides, per petites que siguin, tot i que puguin semblar-nos insignificants. Tampoc hi cap la “mentida pietosa”. «Digueu sí, quan és sí; no, quan és no» (Mt 5,37), ens diu Jesús en un altre moment. No podem fer un camí amb mentides. L’hem de fer amb la veritat pel davant.

Veniu, oh Déu

Veniu, oh Déu, i distingirem el bé del mal.

Veniu, oh Déu, i deixarem el mal per només estimar el bé.

Veniu, oh Déu, i no caurem en la temptació.

Veniu, oh Déu, i gràcies a vós sabrem qui som.

Veniu, oh Déu, i feu-nos caminar amb vós.

Veniu, i feu camí amb nosaltres.

Veniu, i morirem a l'home vell per viure d'una manera nova.

Veniu, i ens sentirem forts.

Veniu, i ensenyeu-nos la veritat.

Veniu, truqueu a la nostra porta i deixeu-la oberta perquè tothom entri.

Veniu, porteu del cel el pa de vida i l'aigua que raja fins a l'eternitat.

Veniu, i esborreu el nostre pecat.

Veniu a visitar-nos, Senyor Déu nostre!

(Sant Agustí d'Hipona)

EL COSTAT DE JESÚS, TRASPASSAT

El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu (Jn 19,35)