Translate

dijous, 26 de maig del 2022

El conte del veritable amic (conte Ruandés)

Un home va decidir lliurar una vaca al seu fill gran perquè la regalés al millor dels seus amics. El noi estava molt agraït, però havia de pensar quin amic seria l'afortunat i estava indecís entre dos. Al final, després de pensar-ho molt, va prendre una decisió. El pare li va preguntar: 
– Digues-me… Què t'uneix a cadascun d'aquests dos amics? 
– Doncs un és l'amic que més vull. L'he volgut sempre, i fins i tot ha aparegut en molts dels meus somnis. I l'altre… bé, l'altre amic m'estima molt més del que jo m'estimo. 
– I a quin dels dos lliuraràs la vaca? 
– A l'amic que més vull, és clar… 
– Fill, només et demano que facis una prova per estar segur. Com veuràs, està plovent molt. Agafa un ganivet i llença'l amb sang d'algun animal. Després, camina amb el ganivet de sang sota la pluja fins a la casa de cadascun d'aquests amics. Quan obrin la porta, digues-los que acabes de matar un home i que necessites ajuda. 

El jove va fer cas del que va dir el pare i va decidir fer la prova. Primer va anar a casa de l'amic que més volia, però quan aquest el va veure en obrir la porta, amb el ganivet ensangonat i va sentir que havia matat un home, li va dir horroritzat: 
– I t'atreveixes a demanar-me que t'amagui? Vols que em culpin a mi del teu pecat? Fora! No tinc res a veure amb tu! 

Una mica entristit, el jove va anar llavors a casa de l'altre amic. En obrir la porta, li va dir: 
– Necessito la teva ajuda, acaba de passar una cosa terrible… he matat un home! 
El seu amic el va mirar amb compassió, va prendre una escopeta i li va dir: 
– Anem-nos d'aquí, ens amagarem plegats. No puc deixar que passis per això sol. 

El noi se'l va mirar amb admiració, li va explicar el que havia fet per mandat del seu pare i el va convidar a casa seva. En arribar, el pare va treure no una, sinó dues vaques, i les va lliurar a l'amic caritatiu. I al seu fill li va dir: 
– Ja veus que un amic no és aquell a qui més vols. El veritable amic és el que més t'estima.

(conte africà, oríginal de Ruanda)

dilluns, 23 de maig del 2022

Pobresa

#ÚltimaHora
Cada 30 hores hi ha un nou milmilloranori al món; cada 33 hores, un milió de persones es veu abocat a la pobresa extrema. (Dades des del comencement de la pandèmia de l'informe d'Oxfam-Intermón).

Això vol dir que cada segon que passa, més de vuit persones es veuen abocades a la pobresa.
Per que ens fem a la idea, només farien falta uns 10 dies perquè tot Catalunya es veiès abocada a la pobresa, mentre 8 persones en un altre part del món serien noves milmillonàries.
Davant d'aquesta gran injustícia, podem fer alguna cosa?

No tenir res.
No portar res.

No poder res.
No exigir res.

I a més a més,
no matar res.

No callar res.

L'Evangeli, tan sols, com una navalla esmolada,
i el plor i el somriure en la mirada.

I la mà estesa i encaixada.

I la vida, a cavall, donada.

I aquest sol i aquests rius i aquesta terra comprada,
per a testimonis de la Revolució ja esclatada.

I “mais nada”!
Pere Casaldàliga

dilluns, 2 de maig del 2022

Selah

Selah és una paraula utilitzada diverses vegades en la Bíblia hebrea, sovint als Salms. Es una paraula difícil de traduir, es probable que sigui un signe signe litúrgic-musical o una instrucció en la lectura del text, una cosa aixó com "atura't i escolta".
Selah! Fes una pausa i reflexiona. Pren-te uns instants per reflexionar i contemplar.
Quan el dia s'ennegreix, quan entres en moments de foscor, quan només sents que soroll al teu voltant, quan tot el que toques té un tacte aspre... quin és el teu mecanisme per sortir-te'n? Selah! Atura't i escolta. Para't i cerca la seva llum. Escolta-la. Déu té coses a dir-te.

Jesús, tu ets la meva llum.
Quan tinc por, cerco la teva llum, 
i tu em convides a portar tota la meva por als teus peus.
Gràcies perquè ens les foscors de la meva vida 
la teva llum sempre m'acaba il·luminant.
T'estimo com la Llum que brilla a la foscor.
T'estimo perquè ets la meva fortalesa i 
ets el lloc segur on sempre hi trobo la llum,
i sé que sempre puc córrer contínuament cap a tu.
Fins i tot ara, en aquest temps terribles, 
la teva presència ens envolta.
T'estimo per la confiança i el coratge 
que s'eleva dins meu mentre t'escolto fidelment. 
Senyor Déu, 
només Tu ets digne de tota la meva pregària.

El Senyor m'il·lumina i em salva:
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?
...
Espera en el Senyor;
sigues valent, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.
(Salm 27:1, 27:14)