Em paro davant la meva finestra a contemplar darrera els seus vidres l'univers Veig rostres. Escolto veus que arriben fins el cel. Sento el batec dels cors: Salam! Pau, oh nit que amb la teva obscuritat, manifestes la llum del cel. Salam! Pau, anys que reveleu allò que el temps amagà, segles que rectifiqueu allò que les edats han viciat. Salam! Pau, oh Esperit que guies la Vida! I tu, cor meu, Salam! Pau.
Jalil Jibran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada