Més fort del món ...

 En una ocasió li van demanar a una barra de ferro si era la més forta del món, i va dir:

- No, el més fort és el foc, perquè em fon.

Aleshores van preguntar al foc si era el més fort del món, però va dir:

- No, és l'aigua! perquè a mi m'apaga.

Aleshores van anar a l'aigua i li van preguntar si ella era la més forta del món, i va dir

- No, és el sol, perquè quan em toca m'evapora.

I se'n van anar al sol a preguntar-li si ell era ell més fort del món, i va dir:

- No, el més fort és el núvol, perquè quan es posa davant meu apaga la meva escalfor.

I se'n van anar al núvol a preguntar-li si ell era el més fort del món, i va dir:

- No, la més forta és la muntanya - va respondre - perquè quan m'he enfrontat a ella em pot partir en dos.

Van anar a buscar a la muntanya i li van preguntar si ella era la més forta del món, i va dir:

- No, el més fort del món és l'home, perquè ell pot escalar-me, arribar al meu cim i conquistar-me, i si volgués, amb les seves eines i màquines, em podria convertir en res.

Van anar aleshores amb l'home per preguntar-li si era el més fort del món, i va dir:

- No, la més forta és la mort, perquè ella té la potestat de treure'm la meva vida i la vida de qualsevol persona.

Anaren amb la mort, i la van veure majestuosament asseguda en el seu tron, i amb molt de respecte li van preguntar si ella era la més forta del món. La mort es va sorprendre, i entristida va dir:

- Durant molt de temps vaig ser la més forta del món, però fa poc més de 2000 anys, va arribar un home al qui li vaig llevar la vida, però al tercer dia va ressuscitar. I va ser així com em va vèncer. Aquest, sí, aquest, és l'home més fort del món. El seu nom és Jesús.

Jesús, Jesús de Natzaret

Que si va néixer avui, que si va néixer ahir, que si va néixer aquí, que si va néixer allà. Que si va morir als 33, que si va morir als 36. Que quants claus, que quants pans i peixos. Que si eren reis, que si eren mags. Que si tenia germans, que si no en tenia. Que on és, que quan torna.

A mi m'ha agafat la mà quan més ho necessitava. M'ha ensenyat a somriure i agrair per les coses petites. M'ha ensenyat a plorar amb forces i deixar-me anar. M'ha ensenyat a despertar-me saludant el sol i a ficar-me al llit amb el cap tranquil. A caminar molt lent i molt descalç.

M'ha ensenyat a abraçar tothom i a abraçar-me a mi. M'ha ensenyat moltes coses. M'ha ensenyat a estimar-me amb ganes. A estimar el que tinc al costat i, de tant en tant, a allargar-li la mà. M'ha ensenyat que sempre m'està parlant en allò quotidià, en allò senzill, a manera de missatges i que per escoltar-lo, he de tenir obert el cor.

M'ha ensenyat que un gràcies o un perdó ho poden canviar tot. M'ha ensenyat que la força més gran és l'amor i que el contrari de l'amor és la por. M'ha ensenyat quant m'estima a través de mil detalls.

M'ha ensenyat que els miracles sí que existeixen. M'ha ensenyat que si jo no perdono, soc jo el que es queda presoner, i per perdonar primer he de perdonar-me.

M'ha ensenyat que no sempre es rep bé per bé però que actuï bé malgrat tot.

M'ha ensenyat a confiar en mi i a aixecar la veu davant de la injustícia. M'ha ensenyat a buscar-lo a dins meu i no sempre a fora.

Em deixa que m'allunyi, sense enutjar-se. Em convida a sortir a conèixer la vida. A equivocar-me i aprendre. I em continua cuidant i esperant.

Fins i tot m'ha deixat aprendre d'altres mestres, sense posar-se gelós. Perquè és de necis no escoltar tothom qui parli d'amor.

M'ha ensenyat que només vinc per un temps, i només ocupo un lloc petit. I em demana que sigui feliç i visqui en pau, que m'esforci cada dia a ser millor i a compartir la meva llum coneixent la meva ombra, que gaudeixi, que rigui, que valori, i que ell sempre, SEMPRE estarà en mi. Que encara que dubti i tingui por confiï, ja que aquesta és la fe, confiar en Ell malgrat jo.

Aquest home, aquest amic, aquest germà, es diu Jesús, Jesús de Natzaret.

(a partir d'un text rebut pel whatsaap)