Pregària amb el telescopi

El telescopi és un gran invent.

Ens permet observar l'infinit durant les nits estrellades,
i enfocar algun estel, algun somnni, alguna il·lusió...

Ens permet mirar fora,
copsar el que està passant,
donar gràcies per tot allò bo que veiem,
i també per allò dolent,
ja que ens permetrà, a la llarga millorar i
ens farà créixer.

Però si agafem el telescopi i el girem,
i hi mirem al revés,
ens permet observar el més intim de nosaltres mateixos.

Ens permet mirar el nostre cor,
copsar el que està sentint,
donar gràcies per tot allò que estimem,
i per tot l'amor que rebem.

Però tant si mirem per un costat,
com si mirem per un altre costat,
podrem copsar quelcom d'important...
la teva presència,
el teu amor.

Gràcies Déu, per telescopi.

Estimat Déu!

Estimat Déu!

Avui vull començar demanant-te perdó. 

Perdó per les mil vegades que t'he odiat després de demanar-te alguna cosa que no m'has donat, 

pèrdó perque t'he jutjat per alguna cosa que ha passat al món i al meu món i t'he n'he donat les culpes,

perdó perquè moltes vegades he intentat fer-te a la meva mida, un Déu a la meva mida. 

Perdó perquè he deixat de parlar amb tu, de fer pregària i t'he volgut veure diferent de com ets.

perdó perquè quan, miran-te a la creu només he sabut veure les marques de les mans i dels peus i no he sabut veure el teu cor.

Perdó pels centenars de vegades que no he sabut veure't en els altres perque em feia mandra obrir els ulls del cor.

Perdó per les vegades que no t'he escoltat i he desviat la mirada per no veure't.

Perdó perquè quan veig un pobre, desvio la mirada pensant que ja he fet un donatiu a la parròquia.

Perdó Déu nostre!

Però també, sobretot, el que vul fer és donar-te les gràcies.

Gràcies per estar sempre amb mi. 

Gràcies per la sort que tinc de poder tenir salut i poder gaudir de la muntanya, del mar. del cel, ..., i de tota la creació.

Gràcies per deixar-me gaudir de la família.

Gràcies per les abraçades que mitjançant els altres em fas.

Gràcies per la música que tantes vegades em fa estar més aprop teu.

Gràcies per treure'm la pena de la pandèmia de sobre i posar-me un somriure als llavis.

Gràcies per que malgrat tot som vius i podem gaudir d'estimar i de ser estimats pels altres i per Tu.

Déu, t'estimo, cada dia més.

(inspirat en un text de @betmolina publicat a Instagram)

A tota la humanitat ...

Et desitjo un llapis que dibuixi rialles
i una goma que esborri les llàgrimes.

Et desitjo una llibreta per escriure els bons records,
i arrencar les fulles per fer avions plens d'amor
i fer-los volar pr tot el món.

Que durant la teva vida...

si plores almenys que sigui de riure,
i sinó, quan ploris espero que tinguis una espatlla on recolzar-te;

si tens gana que sigui de viure,
i sinó, quan tinguis gana espero que algú et doni de menjar;

i si algun cop has de perdre, espero que sigui la por,
perquè la por és la que no et permet avançar,
i sobretot espero que mai, mai, perdis les ganes de viure;

i si ets feliç, que sigui per sempre.

Obre els sentits al món, els ulls, les orelles, el cor i cerca la seva presència.

Ell hi és, però no sempre el sentim.
Si notes la seva presència, 

si notes el seu amor,

seràs feliç, 

i veuràs que al teu voltant,

també hi haurà amor i felicitat!

EL PESSEBRE ESTÀ BUIT

La pandèmia afecta al Nadal: limitacions de trobades i de viatges, toc de queda, sense Missa del gall a les 12, sense cavalcada de Reis, molts comerços i restaurants tancats, sense abraçades.

Humoristes dibuixen a Josep i Maria amb màscares, anuncien que els pastors estaran en fila, a metre i mig de distància i amb gel, que els Reis Mags necessitaran PCR i permís per viatjar a un altre país.

Però el més nou d'aquest any és que el pessebre estarà buit i els àngels de Betlem ens diran el mateix que els àngels van dir a les dones que anaven al sepulcre de Jesús amb aromes: No és aquí.

Jesús, fart de la hipocresia i contradicció del Nadal, convertida en festa de consum, il·luminacions, aparença, superficialitat, el Pare Noel i solstici d'hivern, el més oposat al seu naixement, ha sortit de la menjadora. Nadal s'ha desbordat. On és Jesús?

Jesús no està en les fàbriques d'armaments, ni en els narcotraficants, ni a Wall Street, ni a Davos, ni en les multinacionals que destrueixen l'Amazònia i al Congo, ni en els dirigents que tanquen les seves portes i els seus ports als emigrants, ni en els bancs que urgeixen els desnonaments de gent vulnerable, ni en els que, com voltors, s'aprofiten de la pandèmia per als seus interessos econòmics o polítics, ni en els que amaguen els seus diners en paradisos fiscals, ni en els que silencien i agredeixen a dones, ni en els policies que asfixien negres, ni en els terroristes que maten, ni en els que marginen els homosexuals i a l'LGTB, ni en els dirigents que juguen a golf mentre els seus súbdits moren de coronavirus.

On és Jesús?, ho preguntem als àngels de Betlem i ens diran el mateix que els àngels van dir a les dones que en el matí de Pasqua anaven al sepulcre: a Galilea. Galilea era un lloc senzill, pobre, desconegut i menyspreat, on hi havia Maria i Jesús, on Jesús va viure la major part de la seva vida i va començar a predicar l'evangeli.

On és Galilea avui? On està Jesús a aquest Nadal? En els hospitals, en els metges, infermeres i sanitaris que tenen cura dels malalts amb risc de la pròpia vida, en els qui busquen vacunes, està en els malalts i els que moren sols, en els que acompanyen el dol, a les residències de gent anciana, en les famílies que viuen tancades durant mesos en pisos extremadament petits, en les famílies desnonades, en els empresonats en els CIEs i a les presons.

Però Jesús està també en els llunyans migrants que travessen la Mediterrània, en aquell nen que mor ofegat al mar mentre la seva mare crida angoixada demanant que algú el salvi. Jesús està a Lampedusa, Lesbos i Canàries, en els palestins sense estat, en els rohinyas refugiats a Bangla Desh, en els armenis que ploren els seus morts, en joves que lluiten per la llibertat i democràcia a Hong Kong o Bielorússia, en els que defensen els drets de les dones i l'ecologia.

Jesús està en les mestres i mestres que es desviuen perquè els nens i joves puguin estudiar, en el voluntariat que reparteix menjar, en els que treballen en comerços, transports i neteja perquè no es col·lapsi la societat, en els sense feina, sostre ni futur, en els sacerdots, laics i religioses que a través de la ràdio, TV, You-Tube o Zoom, animen la fe, anuncien la Paraula, resen, consolen, infonen esperança.

Potser aquest any no puguem cantar junts el Fum, Fum, Fum, ni Nit de pau, ni Singing Bells, ni Campana sobre campana ... però sí podrem recordar i viure que "On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu".

Somiem junts en construir un món diferent, un futur millor, de fraternitat i sororitat, cura de la nostra casa comuna i llavors, Jesús tornarà de nou a la menjadora.

Víctor Codina sj

La visita

Des de dins,
des d'on ens neix
aquella bondat
innocent i valenta
que s'ho enduria tot
si no fos que el món
és com és
i no entén gaire
ni de bondat, ni de tendresa...

O potser sí!

Des de dins,
des d'on neix
aquell amor
que et fa imparable
- i que et permet
deixar enrera
la ràbia I la revenja-
i no t'atures a pensar
si ho entendran o no.

L'amor,
aquesta tendresa infinita
que et fa viure,
no et vol sol ni solitari,
ni trist, ni ple
de la rancúnia
per les injustícies rebudes.

No tinguis por:
el dolor troba sempre
un punt i final.

Confia! Sí, confia
en aquest Alè que et parla.

Que la confiança construeix camins
on només hi havia desesperació.

L'infinit és un Amor que ens visita.

(Francesc Grané)

Il.lumina el Nadal!

Aquest Nadal tant diferent, mirem el pessebre i escoltem que ens diu...

• Josep, que ens parla de confiança, ell confia plenament en el Senyor i en Maria;
• Maria, que ens parla poc, només una paraula: SÍ, sempre disposada a servir, de servir als altres i a Déu;
• els savis vinguts d'orient, que ens parlen de la bondat, i que ens ens ensenyen que tots els homes i dones som capaços de fer coses bones si les fem units i en comunió;
• els pastors, quina gran lliçó de solidaritat, tot i no tenir gran cosa i tenir ramats sota la seva responsabilitat, no s'estan d'anar a donar el poc que tenen al que encara té menys, però que ens ho acabarà donant tot;
• els àngels, els grans experts en publicitat i màrqueting, fan el gran anunci del naixement, un veritable càntic a l'esperança;
• i l'infant Jesús, que ens parla d'amor, de com pots néixer pobre però ric en amor.

I mirant el pessebre, i pensant en tot el que ens diu i ensenya... fem aquesta pregària...

En aquest any tan dur, vull donar-te gràcies senyor,

gràcies perquè malgrat tot he estat capaç moltes vegades de ser com un arbre,
un arbre que sap acollir als ocells en les seves branques;

gràcies perquè malgrat tot he estat capaç moltes vegades de ser com una estrella,
una estrella que guia i acompanya als que cerquen;

gràcies perquè malgrat tot he estat capaç moltes vegades de ser savi,
un savi que ha aprés a descobrir el valor de les coses petites;

gràcies perquè malgrat tot he estat capaç moltes vegades de ser pastor,
pastor que ha sabut viure atent als senyals i cuidar millor el seu ramat;

i sobretot gràcies perquè malgrat tot he estat capaç moltes vegades de ser àngel,
un àngel que anuncia el somni de Déu, el somni d'amor, fe i esperança en el món nou.

MARE DEL SILENCI

Mare del silenci i de la humilitat,
tu que vius perduda i trobada
en el mar sense fons de misteri del Senyor.

Tu ets disponibilitat i receptivitat.
Ets fecunditat i plenitud.
Ets atenció i sol·licitud envers els germans.
Vas vestida de fortalesa.
En tu refulgeixen la maduresa humana i l'elegància espiritual.
Ets senyora de tu mateixa abans d'ésser senyora nostra.

No hi ha dispersió en tu.
En un acte simple i total alhora, la teva ànima, tota immutable,
resta oberta i identificada amb el Senyor.
Està immergida en Déu i Déu en tu.
El Misteri Total t'embolcalla i t'amara,
et posseeix, habita i integra tot el teu ésser.
Sembla talment que tot ha quedat aquietat en tu,
que tot s'ha identificat amb tu:
el temps, l'espai, la paraula, la música, el silenci, l'escolta,
la dona, Déu mateix.

Tanmateix, el teu silenci no és absència, sinó presència.
Estàs abismada en el Senyor i, alhora,
tan atenta als germans, com a Canà.
Mai la comunicació no és tan pregona
com quan hom no diu res,
ni mai el silencia tan eloqüent com quan res no comunica.
Fes-nos comprendre el silenci
no és desinterès pels germans,
ans font d'irradiació i d'energia;
no és replegament, sinó efució;
i que per escampar riqueses
abans s'ha de maldar per aplegar-les.

El món s'ofega en el mar de la dispersió,
i no és possible d'estimar els germans amb un cor dispers.
Fes-nos comprendre que l'apostolat, sense silenci, és alienació;
i que silenci, sense apostolat, és comoditat.

Reclou-nos en el mantell del teu silenci,
i comunica'ns la fermesa de la teva Fe,
l'alçària de la teva Esperança i la pregonesa del teu Amor.
Oh, Mare admirable del silenci.

Anònim