- Pobre!
Em sembla que això els passa sovint als avis. A la tia de la meva mare també li
va passar i va estar uns quants mesos fent recuperació. Al final va aconseguir
tornar a caminar sense cap problema.
-
Oh que
bé, quina sort que va tenir! No sé si el meu avi ho aconseguirà. Està una mica
desanimat. Ja fa mesos que no es troba gaire bé, i ara només li ha faltat això.
-
Nosaltres
anàvem cada dia a l’hospital a veure-la i l’ajudàvem a posar-se dreta i a fer petites passes. A
vegades ens rebia malhumorada, però les infermeres en deien que quan nosaltres
arribàvem li canviava la cara i li tornaven les forces.
-
Vols dir
que potser el que necessita el meu avi és la nostra presència i el nostre
suport? Això està fet! Cada dia quan surto del cole vaig a berenar amb ell i
m’explica com ha passat el dia. Jo procuro fer-lo riure explicant-li coses del
cole.
Quan les persones tenim problemes de salut, la comprensió i proximitat
amorosa dels nostres ens fan sentir millor, amb més desig de superar les
dificultats i amb més forces per a fer-ho.
Jesús, tu sempre vas saber acompanyar i ajudar els malalts i
necessitats, i quan vas passar moments de molta dificultat sempre vas acceptar
tenir al teu costat les persones que t’estimaven. Ets un gran exemple per a
tots nosaltres. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada