Any de neu any de Déu, diu el refrany. La tia Magda m’ha explicat que això és el que es deia al seu poble quan era petita. Jo li pregunto el perquè d’aquesta dita i em respon que la neu d’ara serà aigua a la primavera. És veritat no havia pensat que la neu acumulada en els cim de les muntanyes es fondrà i baixarà rius avall regant tot el que trobin pel camí i omplint pantans, pous i fonts.
A la tele he vist un campionat
d’esquí a la Molina. He
Però també he pensat que la neu es pot convertir en un enemic perillós
si no es tenen les condicions necessàries per a abrigar-se i protegir-se del
fred. Quantes persones prop nostre estan en aquests moments patint a causa del
fred i la neu?
Que sàvia és la natura que preveu l’aigua que es necessitarà i ens la
regala en forma de neu!
Que amable és la natura que ens proporciona un element tan pur, fred i
divertit com la neu per a practicar l’esport i la vida saludable!
Que bo seria que tots ens
recordéssim de les persones necessitades i féssim alguna cosa per a evitar-los
el sofriment!
Jesús, ens aquests dies d’espera de l’arribada del Nadal volem ser més
sensibles que mai amb el sofriment dels nostres germans. Obre’ns els ulls i
ajuda’ns a veure on i com podem ajudar a qui no té tanta sort com nosaltres, a
qui les coses no els van tan bé i a causa d’això pateixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada