Una possibilitat per enfocar la pregària és que la manca de salut sovint ens porta a perdre l’esperança. Per tant podem conduir la pregària en dem
La vida ens pot portar
dificultats de tots tipus. Hem de tenir esperança, saber veure la sortida a les
situacions que se’ns presentin. Quan creuem un túnel, per llarg que sigui sabem
que té sortida, no perdem l’esperança de travessar-lo. Aquesta esperança ens fa
caminar cap a la solució.
Jesús, avui volem pregar pel
nens que estan malalts, que pateixen i els costa d’acceptar la seva situació.
Preguem perquè no perdin l’esperança de curar-.se, perquè siguin capaços
de seguir gaudint de la música i les paraules boniques, de la família i dels
amics.
Preguem perquè tots nosaltres
siguem capaços de valorar les coses que tenim. Aquesta és la millor manera de
no perdre l’esperança.
Una altra possibilitat és enfocar-ho vers a què la salut no
s’aconsegueix només amb diners, sinó que cal la col·laboració de tots, i que
salut no vol dir estar només “bons”, sinó que és important ajudar, col·laborar,
servir, estimar.
HI HA COSES QUE NO ES COMPREN
Amb diners podem
comprar plaer, però no amor.
Amb diners podem
comprar espectacle, però no alegria.
Amb diners podem
comprar un esclau, però no un amic.
Amb diners podem
comprar una dona, però no una esposa.
Amb diners podem
comprar una casa, però no una llar.
Amb diners podem
comprar aliments, però no gana.
Amb diners podem
comprar medecines, però no salut.
Amb diners podem
comprar diplomes, però no cultura.
Amb diners podem comprar
tranquil·litzants, però no pau.
Amb diners podem
comprar favors, però no perdó.
Amb diners podem
comprar la terra, però no el cel.
Amb diners podem
comprar títols, però no honradesa.
Amb diners podem
comprar benestar, però no felicitat.
Amb diners podem
comprar coses i passar-ho bé (a estones),
però només estimant
les persones podem ser feliços (sempre),
encara que, de
vegades, no ens ho passem bé.
Traduït del francès i ampliat
per Josep Codina
PREN LA TEVA LLITERA I CAMINA
Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús,
en veure'l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu: -
Vols curar-te? El malalt li respongué: - Senyor, no tinc ningú que em tiri a la
piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi
baixa abans que jo. Jesús li diu: - Aixeca't, pren la teva llitera i camina. A
l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava. Aquell
dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit: - Avui és
dissabte i no t'és permès de portar la llitera. Ell els respongué: - El qui
m'ha posat bo m'ha dit: "Pren la teva llitera i camina." (Jn 5, 5-11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada