-
És hora
de llevar-se. Bon dia a tothom –diu la mare des de la porta de l’habitació.
-
Uf,
encara no siusplau. Tinc molta son –contesta la Patrícia. I es gira
cap a la paret tot tapant-se el cap amb el coixí.
-
Ei,
espavila’t que ja saps que després hem de córrer –li contesto jo tot sortint
del llit.
-
Noies,
ànims que avui fa mal dia i ja sabeu que quan plou tot va més a poc a poc i
anar a l’escola és més complicat.
-
Quin
rotllo, no m’agrada gens quan plou -fa la Patrícia des de sota els llençols.
-
Doncs a
mi m’agrada quan plou. Tots estem esverats i ens fem un tip de riure quan ens
esquitxem a l’entrada del cole. A més ens quedem a classe a l’hora del pati i
juguem a jocs de taula. A mi m’encanta jugar a l’uno.
-
Tu
sempre et lleves contenta i en canvi jo no. Com t’ho fas? –m’engega la meva
germana tot traient els cap del dins del llit i amb cara de pomes agres.
-
Doncs no
ho sé, em surt així. Cada dia, quan em desperto, penso que tinc moltes hores
per davant i que podré fer quantitat de coses que m’agraden. Ja sé que em
tocarà fer-ne algunes que no em vindran de gust, però.. no sé.. què vols que et
digui? ... procuro trobar alguna cosa divertida o emocionant en cada activitat
i m’ho passo sempre bé.
-
Quina
sort que tens! A mi hi ha moltes coses que m’avorreixen i em resulten un
rotllo. Potser hauré d’imitar-te a tu i a veure si em costa menys llevar-me al
matí.
-
Doncs
sí, germaneta. A mi em funciona. Des que la
tia Marta m’ho va explicar, quan tenia la teva edat, ho vaig intentar i sempre
m’ha funcionat. Segur que a tu et passarà igual. Prova-ho i ja ho veuràs.
A vegades unes paraules sàvies ens poden ajudar a ser més feliços i a
sentir més il·lusió pel que fem.
Visquem la vida amb il·lusió; cada dia és un regal de Déu. Aprofitem-lo
i donem-ne gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada