La tolerància
respecta totes les idees.
La intransigència es
tanca sense admetre els plantejaments dels altres; més encara, tenint per
enemic tot aquell que no pensa igual.
La tolerància és
oberta a tots i a tot;
La intransigència es
replega en el seu petit món, que confon amb l’univers.
La tolerància es mou
en una atmosfera de llibertat.
La intransigència li
té por.
La tolerància és
sanament relativitzadora davant totes les realitats humanes.
La tolerància fa el
que pot en cada moment. És humil i reconeix la seva dependència.
La intransigència es
tanca orgullosament en la seva autosuficiència, i aquesta condueix al
fanatisme.
La tolerància sap
perdre.
La intransigència fa
una tragèdia de la derrota.
La tolerància admet
la crítica.
La intransigència no
la suporta.
La tolerància
accepta la pròpia limitació i inseguretat.
La intransigència no
té consciència dels seus propis límits.
La tolerància és
oberta al canvi. Cerca la veritat amb els altres.
La intransigència
pensa posseir la veritat sense els altres.
La tolerància té com
a instrument el diàleg obert a tothom.
La intransigència es
tanca dintre el monòleg o dintre el diàleg interessat dels qui pensen igual.
La tolerància
possibilita la convivència democràtica.
La tolerància vol la
pau fonamentada sobre la justícia, la veritat i la llibertat.
La intransigència
fomenta la guerra, perquè creu que els seus arguments són tan vàlids i
contundents que es poden imposar per la forma de la violència verbal o de les
armes.
La tolerància té com
a “evangeli secular” la
Declaració Universal dels Drets de l’Home.
La tolerància es mou
elegantment en un entorn secular i pluralista.
La tolerància és
respectuosa i acollidora.
La intransigència és
agressiva.
La tolerància adopta
una sana postura crítica davant el passat i és oberta a totes les realitats
presents i futures.
La intransigència es
tanca davant les realitats actuals i davant les línies de futur que no
coincideixen amb els “seus” punts de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada