La nostra pregària personal és també senzilla. Pensem que per a pregar hi ha necessitat de gaires paraules? No. Succeeix que algunes paraules, de vegades maldestres, basten per a donar-ho tot a Déu, tant les nostres pors com les nostres esperances. En abandonar-nos a l’Esperit Sant, trobarem el camí que va de la inquietud a la confiança. I li diem: «Esperit Sant, dóna’ns de tornar-nos cap a tu en cada moment. Encara que sovint oblidem que tu habites en nosaltres, que tu pregues en nosaltres, que tu ens estimes en nosaltres. La teva presència en nosaltres és confiança i continu perdó.» Sí, l’Esperit Sant il·lumina en nosaltres una lloança. Encara que sigui un pàl·lid reflex, desperta en els nostres cos el desig de Déu. I el simple desig de Déu es ja pregària. La pregària no ens allunya de les preocupacions del món. Al contrari, res no és més responsable que pregar: com més hom viu una pregària senzilla i humil, més és conduït a estimar i a expressar-ho amb la vida.
Fragment de la Carta de Taizé 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada