Aquest matí a l’escola ens hem posat molt contents. A les 9 del matí hem vist que tornava a ser amb nosaltres la Josephine, la nostra companya que fa 15 dies va marxar cap a Filipines.
El dia 15 de maig va arribar a l’escola acompanyada de la seva mare. Estaven molt tristes perquè el seu avi havia mort. Van parlar amb la mestra i li van dir que havien de marxar urgentment al seu país per tal d’estar amb la família i poder acomiadar-se del seu avi Reynaldo.
A les 5 de la tarda, abans de marxar cap a casa, li vam prometre que cada dia pregaríem per ella i la seva família, perquè la pena de quedar-se sense l’avi la pogués compartir amb nosaltres encara que a molts milers de quilòmetres de distància.
Ens va dir que tornaria el dia 31 de maig a la nit i que el dia 1 de juny ja tornaria a l’escola.
Hem estat tots aquests dies molt a prop seu ja que hem complert la paraula que li vam donar i hem fet una pregària cada dia.
Avui, quan ha arribat, tots l’hem abraçada i ens hem posat molts contents. Ens ha explicat poquetes coses perquè encara s’estava adaptant al canvi de país de clima i d’ambient. El que més m’ha impressionat ha estat que ens ha dit que quan la seva mare plorava per haver perdut el seu pare ella li deia:
- Mare no ploris que si l’avi des del cel ho veu també es posarà trist.
I també ens ha dit que, perquè es posés contenta i no li costés tant deixar la seva família i tornar a Barcelona, li ha promès que a casa l’ajudarà sempre a parar la taula i en totes les feines de casa que pugui.
Jesús, et dono gràcies per haver pogut ajudar a la nostra amiga a sentir-se acompanyada en la pena de quedar-se sense avi.
Et demano que sàpiga valorar la sort de tenir el meu encara tan a prop i poder aprendre i fer-me gran amb la seva ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada