La gent és única

La gent és única.
Cadascú de nosaltres tenim una personalitat diferent,
un cor diferent,
una història diferent,
una família diferent,
una vida diferent.

I això és el que ens fa únics;
no les joies que portem,
no els abrics que comprem,
ni les sabates que calcem,
només el que portem al cor.

Viure pot ser meravellós, 
però per alguns és horrible.
No tots valorem el que tenim.
Podem triar els nostres amics i amigues,
podem triar a qui estimar,
però no ho valorem.
No sabem gaudir dels petits i fantàstics moments
que ens regala la vida.

Fins i tot de vegades ens preguntem que hi ha després de la mort,
en comptes de preguntar-nos si realment estem vivint abans de la mort,
perquè viure sense gaudir i aprofitar tots i casdacuns dels moments 
que ens regala la vida,
no és viure.

Jesús, gràcies per ser el petit regal de cada dia,
gràcies per ensenyar-me a valorar els petits moments de cada dia,
gràcies per estimar-me i deixar-te estimar.

(A partir del text El llac de A.B.)

Pasqua de resurrecció

Pasqua són tots aquest moments en els que canten els ulls i el cor.
   Quan els somnis dels més pobres és fan possibles.
   Quan es generen espais de vida allò tancat i estret.
   Quan de la llavor petita brota, imparable, un troc fort.
   Quan compartim, contagiem i multipliquem el do rebut.

És la mà oberta que cura i restaura la dignitat.
És la paraula que desencadena trobades.
És la pregària que obre horitzons.
És l'alegria de la vida i de les coses senzilles.
És la flama que s'encén en la foscor.

Aquesta és la resurrecció que JA treu el cap i es queda entre nosaltres.
Aquesta és la resurrecció que és vida i és amor.

Bo i meditant sobre el pessebre

O Jesús! Que heu dut el vostre amor a la pobresa
fins a voler néixer en una establia.
Que no heu tingut per bressol altra cosa
que una miserable menjadora i una mica de palla per jaç.
Atorgueu-me la gràcia d’estimar la pobresa
i de menysprear tots els béns de la terra
per tal de no aferrar-me a res més que als béns perdurables del cel.
Feu que comprengui bé aquesta paraula de l’Evangeli:
Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel! (Mt 5,3)

O Maria! La més pobra de totes les serventes del Senyor!
Pregueu per mi
perquè el meu cor es desprengui dels béns de la terra i,
ben buit de totes les coses d’aquest món,
pugui enriquir-se de totes les virtuts.
Permeteu que m’agenolli als peus de la menjadora
per a adorar-hi l’infant Jesús.
Deixeu-me contemplar aquest infantó,
aquest Jesús dels petits i dels pobres,
aquest tresor d’aquells que no tenen tresors,
aquest pa deliciós dels miserables que fan fortor d’indiferència,
aquest pastor de les ovelles perdudes
que ve per a obrir-los la cleda de la misericòrdia.

I vós, beneurat sant Josep,
que amb amor prepareu el bressol de l’Infant Jesús
en aquest pobre estable,
ajudeu-me a preparar el meu cor
que està destinat a ser la llar de l’Infant diví
i que jo, amb el meu fervor i el meu amor,
pugui suplir la meva nuesa i la meva pobresa.

Que pugui, a semblança dels pastors,
estar sempre a punt de venir a aquest estable beneït
per a reconèixer-hi i adorar-hi Aquell
que els àngels adoren i contemplen en el cel.

Que pugui, també, a exemple dels reis mags,
romandre fidel a la gràcia de Déu,
superar amb coratge les dificultats
que s’oposen a la meva unió amb Ell
i aportar a l’Infant diví, com ells,
els presents del meu esperit de fe,
del meu cor d’amor i del meu cos per l’obediència.

I vós, sant Infant Jesús,
com estimo veure-us i contemplar-vos en aquest lloc!
Que ben fet que ho heu fet de néixer en aquest estable!
Així l’accés a vós és fàcil,
tothom té dret de venir-vos-hi a visitar
i vós ho heu volgut així per tal de rebre tothom.

Si vós heu nascut així, pobre, és per a ensenyar-me
que el primer pas en la vida perfecta és la pobresa.
Jo l’abraço amb joia i amor, aquesta formosa pobresa.
Serà la primera de les meves virtuts.
Ja que és per ella que vós veniu a mi,
és també per ella que jo vull arribar a vós. (VD. 323)

Déu meu, doneu-nos el vostre Esperit!
Per tal que sempre actuem
en unió amb l’Esperit de Jesucrist,
el nostre Mestre i la nostra llum. (V.D. 227)

Déu meu, doneu-nos, a tots
la veritable renúncia a nosaltres mateixos.
A fi que, deseixits de nosaltres,
puguem estimar-vos i servir el proïsme
i no ser mai deturats en els camins
de la justícia, l’abnegació i la caritat. (VD.272)

A. Chevrier

Parleu, Senyor

Parleu, Senyor, que el vostre servent escolta.
Senyor, a qui aniríem?
només vós teniu paraules de vida eterna.
Vós sou la meva llum, el meu camí,
la meva vida, la meva saviesa i el meu amor.

Us seguiré, Senyor, onsevulla que aneu.
Estic disposat a morir per vós;
per vós donaré la meva vida,
aniré a la presó a la mort.

Vós sou el meu rei, el meu cap i el meu mestre.
Senyor, si necessiteu un pobre, aquí em teniu!
Si us cal un foll, heu-me ací!
Aquí em teniu, Jesús, per fer la vostra voluntat:
sóc vostre.

A. Chevrier VD. 122

Pregària pels aturats

Us demano, Senyor, per aquest home
que ha quedat sense treball.
I encara té edat de treballar.
I encara, Senyor, voldria treballar,
donar utilitat a la seva vida,
guanyar el pa amb la suor del seu front.

Us demano, Senyor, per ell, que sobtadament ha vist
com tot s’enfonsava sota els seus peus.
Que trobi un nou treball.
Que aviat pugui guanyar folgadament per a si
i per a la seva família, amb honradesa.
Us demano, Senyor, que no es consideri ja un inútil.
Que no es desmunti interiorment.
Que no faci partícip del seu fracàs a la seva família.
Us demano que la vagància forçada no l’aboqui a gastar en alcohol,
ni en jocs, ni en màquines escurabutxaques el poc que té.
Que trobi una manera digna i útil de matar el seu temps desocupat.
Que faci pinya amb els altres aturats, Senyor,
per a reclamar llurs drets i unir esforços,
lluitar plegats per un lloc de treball.

Us demano que us recordeu de tots aquests homes ja descoratjats,
romputs, a qui la depressió i la desesperació se’ls va menjant.

Senyor, descobriu als homes la possibilitat
de compartir i de repartir els seus treballs.
Ensenyeu-los a ser germans en tot
i, també, en el repartiment del treball.

Que tots, Senyor, els que han perdut el seu treball,
després de molts anys d’esforç i probablement de goig en el treball,
puguin tornar a la feina i a sentir-se persones.

Que tots sapiguem col•laborar a millorar aquest món
que vós ens regalàreu a fi que el milloréssim i ens en servíssim
per a bé i felicitat de tothom.
Que aquest “dominar la terra” al que vós ens convidàreu
pugui ser compartit per tothom.


Germà ADRIÀ TRESCENTS (HAL)

120.- Viure l’atur, acompanyar persones en atur

O Crist Jesús!

O Crist Jesús!
Vós que heu mostrat una compassió tan gran
envers les multituds desemparades.
Vós que us heu abocat sobre els leprosos,
els cecs, els malalts, els esguerrats,
els famolencs, els abandonats i els empresonats.
Vós que us n’heu ocupat i els heu parlat amb amor,
que els heu dut l’esperança i els heu promès la bondat del vostre Pare:

O Crist Jesús! Veniu i socorreu-nos.
Ajudeu-nos a escampar la vostra misericòrdia.

Mare TERESA DE CALCUTA

EiV. 117-118 – Diversitat de carismes entre els pobres

Pregària a Jesús obrer

Senyor Jesús, t’oferim tot el dia, el nostre treball,
les nostres lluites, les nostres alegries i les nostres penes.

Concedeix-nos, a nosaltres i a tots els germans i germanes de treball,
pensar com tu, treballar com tu i viure com tu.
Fes-nos la gràcia d’estimar-te de cor i servir-te amb totes les forces.

Que el teu Regne sigui un fet a les fàbriques, als tallers,
a les mines, als camps, a la mar, a les escoles,
als despatxos, als hospitals i a casa nostra.

Que els militants que sofreixen desànim
romanguin en el teu amor.
I que els obrers morts al camp de l’honor del treball i de la lluita
reposin en pau. Amén.

JOSEPH CARDIJN. Fundador de la JOC

Totes dues a: EiV.115.- La dignitat dels fills de Déu

Sigueu el nostre socors

Déu totpoderós, us preguem humilment
que sigueu el nostre ajut i la nostra protecció.

Salveu els qui viuen oprimits, tingueu compassió dels senzills,
doneu la vostra mà als qui han caigut,
manifesteu-vos als qui us cerquen,
guariu els malalts, retorneu al vostre Poble tots els esgarriats,
alimenteu els qui tenen fam, allibereu els presoners,
redreceu els febles, conforteu els pusil•lànimes.

Que totes les nacions coneguin: que vós sou l’únic Déu,
que Jesucrist és el vostre Fill
i que nosaltres som el vostre Poble i les ovelles del vostre ramat.

Perdoneu-nos els pecats i les injustícies,
les nostres faltes i negligències.
No tingueu en compte els pecats dels vostres servents i serventes.
Amén

SANT CLIMENT ROMÀ (s. I)

Em sobra tot

Em sobra tot, Senyor,
si no és per enlairar-me.

Em sobra tot, germà,
si no és per estimar-te.

Em sobra tot, cor meu,
si no és per buidar-me.

Em sobra tot, oh món creat!
si no és per contemplar-te

Em sobra tot …
i tant que el cor s’hi agafa!

Em sobra tot …
per ser pobre.

Oh Crist! feu-me’n de cor,
que tan sols vós
és el que em falta.

PRADOSIÀ ANÒNIM

114.- Enseya’ns a pregar

O Pobresa

Si vós, o Jesús, heu nascut així de pobre és per ensenyar-me que el primer pas en la vida de perfecció és la pobresa. Jo abraço, doncs, amb joia i amor aquesta bella virtut de la pobresa, i vull fer-ne la meva virtut preuada i estimada; serà la primera de les meves virtuts; ja que és per ella que veniu a mi, és també per ella que vull anar a vós (P3, p. 146). 

O pobresa, que n’ets de bella!

Jesucrist, el meu Mestre, t’ha trobat tan bella,

que, en davallar del cel, t’ha pres per esposa,

ha fet de tu la companya de la seva vida

i ha volgut morir amb tu a la creu. 

Doneu-me, o Mestre, aquesta bella pobresa.

Que jo la cerqui amb sol.licitud,

que jo la prengui amb joia,

que jo l’abraci amb amor,

per fer-ne la companya de tota la meva vida,

i morir amb ella sobre un tros de fusta,

com vós, el meu Mestre! 

ANTOINE CHEVRIER. “Escrits espirituals”. PAM.

112-113.- La identitat pradosiana

La pobresa del Mestre

Jesucrist pobre estava segellat en el seu cor, era sempre present davant d’ell. Canta aquesta realitat en aquesta lletania que, com un poema, posa en llavis de Jesús; és el fruit de la contemplació de la pobresa de Jesucrist. 

Això que us demano, jo mateix ho he practicat i també els meus apòstols:

Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. 

Seguiu-me.
Jo he volgut ser pobre, he escollit pares pobres, he nascut com un pobre.
La pobresa ha estat el meu signe distintiu.
Jo m’he posat al rengle dels pobres, he viscut com un pobre,
he treballat com un pobre, he sofert com un pobre.
Jo no he posseït res, he estat mancat d’abric com un pobre,
m’he comportat com un pobre, m’he humiliat com un pobre,
he tingut fam com un pobre, he tingut set com un pobre,
he estat nu com un pobre, he estat abandonat com un pobre,
he mort com un pobre.
I tot això perquè ho he volgut,
per obediència al meu Pare i per amor a vosaltres

ANTOINE CHEVRIER (Manuscrits XII, p. 239).

112-113.- La identitat pradosiana

Pregària des la presó

Qui sóc,jo? Qui sóc, jo? Sovint ells em diuen,
que surto de la meva cel·la tranquil, serè i ferm,
talment un senyor del seu castell.
Qui sóc,jo? Sovint ells em diuen, que parlo amb els meus guardians
lliurement, clarament i amistosament, com si hagués de manar-los.
Qui sóc,jo? Ells em diuen també,
que suporto els dies de la dissort impassible,
somrient i amb orgull, com aquell que està habituat a la victòria.

Sóc realment allò que els altres diuen de mi?
O bé tan sols allò que jo sé de mi mateix?
Intranquil, enyoradís, malalt com un ocell en una gàbia
lluitant per l’hàlit vital, com si algú m’escanyés,
famolenc de colors, de flors i de cants d’ocells,
assedegat de bones paraules i de proximitat humana,
tremolós de ràbia davant l’arbitrarietat i l’ofensa més lleu,
agitat per l’espera de les coses,
impotent i temorós pels amics infinitament llunyans,
cansat i buit per a pregar, pensar i crear, esgotat,
disposat a acomiadar-se de tot?

Qui sóc,jo? Aquest o aquell?
Sóc, doncs, avui aquest home i demà aquell altre?
Sóc tots dos alhora? Sóc un hipòcrita davant dels homes,
i davant meu un feble menyspreable i digne de compassió?
O bé, allò que encara resta en mi s’assembla a un exèrcit derrotat,
que es retira en desordre davant la victòria que creia segura?
Qui sóc, jo? Les preguntes solitàries em fan mofa.
Sigui el qui sigui, tu em coneixes: jo sóc teu, oh Déu!

DIETRICH BONHOEFFER. Camp d’extermini de Flossenbürg. Juliol de 1944. 

EiV. 111 – Era a la presó i em visitàreu.

Dietrich Bonhoeffer (1906-1945) fou un pastor luterà i teòleg alemany que va oposar-se al nazisme i al model d’Església oficial que propugnava el Tercer Reich. Va col·laborar amb diferents moviments de resistència i contra l’antisemitisme, ajudà molts jueus a fugir. Arrestat i acusat de col·laborar en un complot per assassinar Hitler, va ser enviat al camp d’extermini de Flossenbürg on va ser executat pocs dies abans del final de la Segona Guerra Mundial.

Cadenes de llibertat

Cadenes trencades,
esperit rebel,
Crist al revés,
vida d’arrel.

Nit de presó,
espelma apagada,
crit d’abandó,
esperança tardana.

Testimoni vivent,
estigma perenne,
comunitat creient,
arribada del Regne.

Estímul d’ahir,
petó per sempre,
abraçada d’avui,
Evangeli tendre.

Un home, Pau,
lliure pels altres,
amb la teva Creu,
estimar sense traves.

PEPE BAENA. Les Franqueses del Vallès

EiV. 111 – Era a la presó i em visitàreu.

Pregària de súplica

Senyor. Ensenyeu-nos a estimar.
Feu que no en tinguem prou d’estimar
només els qui ens estimen.

Senyor. Ensenyeu-nos a pensar només en els altres
i a estimar, sobretot, els qui no són estimats.
Que sofrim amb el sofriment dels altres.
Feu-nos la gràcia de recordar, cada dia,
els milions d’homes, fills vostres i germans nostres,
que moren de fam i no mereixen morir de fam,
que moren de fred i no mereixen morir de fred.

Senyor. Tingueu pietat dels pobres, dels malalts,
dels treballadors sense treball,
dels pares vells, abandonats pels seus propis fills,
dels fills petits, abandonats pels seus propis pares.
I perdoneu-nos, Senyor,
del pecat d’haver-vos ignorat i abandonat.

Senyor. No permeteu que només nosaltres siguem feliços.
Concediu-nos, si us plau,
l’angoixa a causa de la misèria universal
i allibereu-nos de la misèria del nostre egoisme.
Amén.

ANÒNIMA. “Preguem al Déu dels pobres”

EiV. 110 – Feliços els pobres

Ple i cobert d’alegria

Senyor! Ja que heu posat en el meu cor tanta alegria,
plagui-us estendre-me-la en tot el cos:
a la meva cara, als meus ulls, a les meves mans.

Noble Senyor! Quan recordo la vida eterna i la contemplo,
em trobo ple i cobert d’alegria.
Tan ple n’estic, que la mar no és més plena d’aigua.

Ah, Senyor! És tan gran l’alegria que vós heu posat en mi,
que la meva força se sent més forta i més gran que la de les muntanyes.
Ni el ferro ni l’acer no són més fortes que jo.

Ah, Senyor! El meu gaudi d’alegria i de força,
com menys me l’atribueixo a mi, més l’atribueixo a vós:
car poc valdria si me l’atribuïa a mi.
Per això, plagui-us, Senyor, que tot el bé l’entengui de vós,
que sou el meu Creador i el meu Déu.

RAMON LLULL, Llibre de Contemplació, II.

EiV. 109.- La veritable alegria

Ramon LLull, laic, s’autoanomena foll (“boig”) per l’amor del Crist i, també es presenta a si mateix com l’amic de l’Amat, Jesucrist. Nat a Mallorca (1232-1316), recorrregué tot el món conegut i parlà i escrigué de tot en llatí, català, àrab i francès per tal de donar a conèixer Crist el seu Senyor.

Seguir Jesús amb fidelitat

Jesús, Senyor, mestre i amic,
nascut en una menjadora a Betlem,
mort a la creu a Jerusalem,
vivent a l’Eucaristia que celebrem.

Vull seguir-vos cada dia una mica de més a prop,
però perdo fàcilment l’orientació,
se m’enfosqueix la perspectiva del camí
i em canso del meu esforç.

Manteniu-me viva la il·lusió pel projecte,
feu que tingui la ment desperta,
recordeu-me el compromís contret,
renoveu-me les forces que necessito
i afermeu-me en la fidelitat a la Paraula.

Doneu-me seny i serenitat, goig i alegria,
visió global i encert a cada moment,
per tal que els ensopecs, la solitud i el cansament
no em facin deixar la meva creu
i desdir-me del vostre seguiment.
Amén.

PERE FARRIOL i VINYES

EiV. 108 – Seguiu-me en la meva creu

Davant la creu

Davant la creu em crides en la teva agonia.
Davant la creu em crides.
I heus ací que m’entrebanco amb les paraules.
Perquè si dius: “davant”
¿no em demanes altrament, Senyor,
que miri la creu cara a cara i que l’abraci?
Si et miro, Senyor, i tu em mires,
és una fornal d’amor el que en tu veig,
i el que veig en mi, Senyor, no és res.
Res, no res, Senyor, sinó silenci.
Un silenci buit.
Si tu l’emplenes es farà la llum en les tenebres.
I si en la creu t’abraço i tu m’abraces,
el silenci, Senyor, és més paraula.
Davant la creu, Senyor, sóc aquí.
Davant la creu, Senyor, ja que tu ho vols.

MERCEDES MARCOS SÁNCHEZ. 

EiV. 108 – Seguiu-me en la meva creu

Col·laboro amb tu

En contemplar el teu sepulcre buit, m’adono que:
Només Tu pots donar la fe. 

Però jo puc donar el meu testimoni.
Només Tu pots donar l’esperança.
Però jo puc tornar la confiança als meus germans.
Només Tu pots donar l’amor. 

Però jo puc ensenyar els altres a estimar.
Només Tu pots donar la pau. 

Però jo puc salvar la unió.
Només Tu pots donar la força. 

Però jo puc aixecar el desanimat.
Només Tu ets el camí. 

Però jo puc indicar-lo als altres.
Només Tu ets la vida. 

Però jo puc tornar als altres el desig de viure.
Només Tu pots fer l’impossible. 

Però jo puc fer el possible.
Només Tu ets suficient. 

Però prefereixes comptar amb mi.
Per això, aquesta Pasqua em surt del cor: 

Gràcies! Al·leluia!

ANÒNIM del recull: “Dóna’ns la teva llum”. D’ACO-Montserrat

EiV. 107 – La vida al nostre Natzaret.