Translate

dimecres, 30 de desembre del 2020

Pregària amb el telescopi

El telescopi és un gran invent.

Ens permet observar l'infinit durant les nits estrellades,
i enfocar algun estel, algun somnni, alguna il·lusió...

Ens permet mirar fora,
copsar el que està passant,
donar gràcies per tot allò bo que veiem,
i també per allò dolent,
ja que ens permetrà, a la llarga millorar i
ens farà créixer.

Però si agafem el telescopi i el girem,
i hi mirem al revés,
ens permet observar el més intim de nosaltres mateixos.

Ens permet mirar el nostre cor,
copsar el que està sentint,
donar gràcies per tot allò que estimem,
i per tot l'amor que rebem.

Però tant si mirem per un costat,
com si mirem per un altre costat,
podrem copsar quelcom d'important...
la teva presència,
el teu amor.

Gràcies Déu, per telescopi.


dilluns, 28 de desembre del 2020

Estimat Déu!

Estimat Déu!
Avui vull començar demanant-te perdó. 
Perdó per les mil vegades que t'he odiat després de demanar-te alguna cosa que no m'has donat, 
pèrdó perque t'he jutjat per alguna cosa que ha passat al món i al meu món i t'he n'he donat les culpes,
perdó perquè moltes vegades he intentat fer-te a la meva mida, un Déu a la meva mida. 
Perdó perquè he deixat de parlar amb tu, de fer pregària i t'he volgut veure diferent de com ets.
perdó perquè quan, miran-te a la creu només he sabut veure les marques de les mans i dels peus i no he sabut veure el teu cor.
Perdó pels centenars de vegades que no he sabut veure't en els altres perque em feia mandra obrir els ulls del cor.
Perdó per les vegades que no t'he escoltat i he desviat la mirada per no veure't.
Perdó perquè quan veig un pobre, desvio la mirada pensant que ja he fet un donatiu a la parròquia.
Perdó Déu nostre!

Però també, sobretot, el que vul fer és donar-te les gràcies.
Gràcies per estar sempre amb mi. 
Gràcies per la sort que tinc de poder tenir salut i poder gaudir de la muntanya, del mar. del cel, ..., i de tota la creació.
Gràcies per deixar-me gaudir de la família.
Gràcies per les abraçades que mitjançant els altres em fas.
Gràcies per la música que tantes vegades em fa estar més aprop teu.
Gràcies per treure'm la pena de la pandèmia de sobre i posar-me un somriure als llavis.
Gràcies per que malgrat tot som vius i podem gaudir d'estimar i de ser estimats pels altres i per Tu.
Déu, t'estimo, cada dia més.

(inspirat en un text de @betmolina publicat a Instagram)

dissabte, 26 de desembre del 2020

A tota la humanitat ...

Et desitjo un llapis que dibuixi rialles
i una goma que esborri les llàgrimes.

Et desitjo una llibreta per escriure els bons records,
i arrencar les fulles per fer avions plens d'amor
i fer-los volar pr tot el món.

Que durant la teva vida...

si plores almenys que sigui de riure,
i sinó, quan ploris espero que tinguis una espatlla on recolzar-te;

si tens gana que sigui de viure,
i sinó, quan tinguis gana espero que algú et doni de menjar;

i si algun cop has de perdre, espero que sigui la por,
perquè la por és la que no et permet avançar,
i sobretot espero que mai, mai, perdis les ganes de viure;

i si ets feliç, que sigui per sempre.

Obre els sentits al món, els ulls, les orelles, el cor i cerca la seva presència.
Ell hi és, però no sempre el sentim.
Si notes la seva presència, 
si notes el seu amor,
seràs feliç, 
i veuràs que al teu voltant,
també hi haurà amor i felicitat!


divendres, 25 de desembre del 2020

EL PESSEBRE ESTÀ BUIT

La pandèmia afecta al Nadal: limitacions de trobades i de viatges, toc de queda, sense Missa del gall a les 12, sense cavalcada de Reis, molts comerços i restaurants tancats, sense abraçades.

Humoristes dibuixen a Josep i Maria amb màscares, anuncien que els pastors estaran en fila, a metre i mig de distància i amb gel, que els Reis Mags necessitaran PCR i permís per viatjar a un altre país.

Però el més nou d'aquest any és que el pessebre estarà buit i els àngels de Betlem ens diran el mateix que els àngels van dir a les dones que anaven al sepulcre de Jesús amb aromes: No és aquí.

Jesús, fart de la hipocresia i contradicció del Nadal, convertida en festa de consum, il·luminacions, aparença, superficialitat, el Pare Noel i solstici d'hivern, el més oposat al seu naixement, ha sortit de la menjadora. Nadal s'ha desbordat. On és Jesús?

Jesús no està en les fàbriques d'armaments, ni en els narcotraficants, ni a Wall Street, ni a Davos, ni en les multinacionals que destrueixen l'Amazònia i al Congo, ni en els dirigents que tanquen les seves portes i els seus ports als emigrants, ni en els bancs que urgeixen els desnonaments de gent vulnerable, ni en els que, com voltors, s'aprofiten de la pandèmia per als seus interessos econòmics o polítics, ni en els que amaguen els seus diners en paradisos fiscals, ni en els que silencien i agredeixen a dones, ni en els policies que asfixien negres, ni en els terroristes que maten, ni en els que marginen els homosexuals i a l'LGTB, ni en els dirigents que juguen a golf mentre els seus súbdits moren de coronavirus.

On és Jesús?, ho preguntem als àngels de Betlem i ens diran el mateix que els àngels van dir a les dones que en el matí de Pasqua anaven al sepulcre: a Galilea. Galilea era un lloc senzill, pobre, desconegut i menyspreat, on hi havia Maria i Jesús, on Jesús va viure la major part de la seva vida i va començar a predicar l'evangeli.

On és Galilea avui? On està Jesús a aquest Nadal? En els hospitals, en els metges, infermeres i sanitaris que tenen cura dels malalts amb risc de la pròpia vida, en els qui busquen vacunes, està en els malalts i els que moren sols, en els que acompanyen el dol, a les residències de gent anciana, en les famílies que viuen tancades durant mesos en pisos extremadament petits, en les famílies desnonades, en els empresonats en els CIEs i a les presons.

Però Jesús està també en els llunyans migrants que travessen la Mediterrània, en aquell nen que mor ofegat al mar mentre la seva mare crida angoixada demanant que algú el salvi. Jesús està a Lampedusa, Lesbos i Canàries, en els palestins sense estat, en els rohinyas refugiats a Bangla Desh, en els armenis que ploren els seus morts, en joves que lluiten per la llibertat i democràcia a Hong Kong o Bielorússia, en els que defensen els drets de les dones i l'ecologia.

Jesús està en les mestres i mestres que es desviuen perquè els nens i joves puguin estudiar, en el voluntariat que reparteix menjar, en els que treballen en comerços, transports i neteja perquè no es col·lapsi la societat, en els sense feina, sostre ni futur, en els sacerdots, laics i religioses que a través de la ràdio, TV, You-Tube o Zoom, animen la fe, anuncien la Paraula, resen, consolen, infonen esperança.

Potser aquest any no puguem cantar junts el Fum, Fum, Fum, ni Nit de pau, ni Singing Bells, ni Campana sobre campana ... però sí podrem recordar i viure que "On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu".

Somiem junts en construir un món diferent, un futur millor, de fraternitat i sororitat, cura de la nostra casa comuna i llavors, Jesús tornarà de nou a la menjadora.

Víctor Codina sj

dijous, 24 de desembre del 2020

La visita

Des de dins,
des d'on ens neix
aquella bondat
innocent i valenta
que s'ho enduria tot
si no fos que el món
és com és
i no entén gaire
ni de bondat, ni de tendresa...

O potser sí!

Des de dins,
des d'on neix
aquell amor
que et fa imparable
- i que et permet
deixar enrera
la ràbia I la revenja-
i no t'atures a pensar
si ho entendran o no.

L'amor,
aquesta tendresa infinita
que et fa viure,
no et vol sol ni solitari,
ni trist, ni ple
de la rancúnia
per les injustícies rebudes.

No tinguis por:
el dolor troba sempre
un punt i final.

Confia! Sí, confia
en aquest Alè que et parla.
Que la confiança construeix camins
on només hi havia desesperació.

L'infinit és un Amor que ens visita.
(Francesc Grané)

dijous, 17 de desembre del 2020

Il.lumina el Nadal!

Aquest Nadal tant diferent, mirem el pessebre i escoltem que ens diu...
  • Josep, que ens parla de confiança, ell confia plenament en el Senyor i en Maria;
  • Maria, que ens parla poc, només una paraula: , sempre disposada a servir, de servir als altres i a Déu;
  • els savis vinguts d'orient, que ens parlen de la bondat, i que ens ens ensenyen que tots els homes i dones som capaços de fer coses bones si les fem units i en comunió;
  • els pastors, quina gran lliçó de solidaritat, tot i no tenir gran cosa i tenir ramats sota la seva responsabilitat, no s'estan d'anar a donar el poc que tenen al que encara té menys, però que ens ho acabarà donant tot;
  • els àngels, els grans experts en publicitat i màrqueting, fan el gran anunci del naixement, un veritable càntic a l'esperança;
  • i l'infant Jesús, que ens parla d'amor, de com pots néixer pobre però ric en amor.
I mirant el pessebre, i pensant en tot el que ens diu i ensenya... fem aquesta pregària...

En aquest any tan dur, vull donar-te gràcies senyor,

gràcies perquè malgrat tot he estat capaç moltes vegades de ser com un arbre,
un arbre que sap acollir als ocells en les seves branques;

gràcies perquè malgrat tot he estat capaç moltes vegades de ser com una estrella,
una estrella que guia i acompanya als que cerquen;

gràcies perquè malgrat tot he estat capaç moltes vegades de ser savi,
un savi que ha aprés a descobrir el valor de les coses petites;

gràcies perquè malgrat tot he estat capaç moltes vegades de ser pastor,
pastor que ha sabut viure atent als senyals i cuidar millor el seu ramat;

i sobretot gràcies perquè malgrat tot he estat capaç moltes vegades de ser àngel,
un àngel que anuncia el somni de Déu, el somni d'amor, fe i esperança en el món nou.

dijous, 10 de desembre del 2020

MARE DEL SILENCI

Mare del silenci i de la humilitat,
tu que vius perduda i trobada
en el mar sense fons de misteri del Senyor.

Tu ets disponibilitat i receptivitat.
Ets fecunditat i plenitud.
Ets atenció i sol·licitud envers els germans.
Vas vestida de fortalesa.
En tu refulgeixen la maduresa humana i l'elegància espiritual.
Ets senyora de tu mateixa abans d'ésser senyora nostra.

No hi ha dispersió en tu.
En un acte simple i total alhora, la teva ànima, tota immutable,
resta oberta i identificada amb el Senyor.
Està immergida en Déu i Déu en tu.
El Misteri Total t'embolcalla i t'amara,
et posseeix, habita i integra tot el teu ésser.
Sembla talment que tot ha quedat aquietat en tu,
que tot s'ha identificat amb tu:
el temps, l'espai, la paraula, la música, el silenci, l'escolta,
la dona, Déu mateix.

Tanmateix, el teu silenci no és absència, sinó presència.
Estàs abismada en el Senyor i, alhora,
tan atenta als germans, com a Canà.
Mai la comunicació no és tan pregona
com quan hom no diu res,
ni mai el silencia tan eloqüent com quan res no comunica.
Fes-nos comprendre el silenci
no és desinterès pels germans,
ans font d'irradiació i d'energia;
no és replegament, sinó efució;
i que per escampar riqueses
abans s'ha de maldar per aplegar-les.

El món s'ofega en el mar de la dispersió,
i no és possible d'estimar els germans amb un cor dispers.
Fes-nos comprendre que l'apostolat, sense silenci, és alienació;
i que silenci, sense apostolat, és comoditat.

Reclou-nos en el mantell del teu silenci,
i comunica'ns la fermesa de la teva Fe,
l'alçària de la teva Esperança i la pregonesa del teu Amor.
Oh, Mare admirable del silenci.
Anònim

divendres, 27 de novembre del 2020

PCR


Instruccions d’ús:
Llanterna: Per quan la foscor del cor no et deixi veure la llum del Nadal, amb poqueta llum en faràs molta.
Bolígraf: La vida no és monotonia. Cada dia pot ser d’un color diferent, cada cosa que fas té un petit matís. Sigues arc de Sant Martí.
Marcador: Pels dies dolents, para, reflexiona i marca els bons moments del dia. Veuràs que n’hi ha molts més del que et pensaves.
Clauer: Un clauer sense claus, perquè les portes del teu cor sempre han d’estar obertes. No les taquis. Estimar no fa mal a ningú. I una sabata, perquè recordis que mai, mai, paris de caminar.
Bon Nadal!



dilluns, 23 de novembre del 2020

Advent: vivim-lo amb Passió! - 4

Ventilar

Quan un ventila una habitació, el “mal ambient” marxa i entra aire renovat.

Ja s’acosta el Nadal. Obrim els nostres cors a la vinguda de Jesús, que marxi l’aire enrarit del nostre cor i que s’ompli de l’aire renovat del Nadal

Advent: vivim-lo amb Passió! - 3

Distància social

Separats no vol dir lluny. Distància en l’espai no vol dir distància en el cor. El deixebles d'Emaús no reconeixien Jesús perquè creien que era molt lluny, fins que el miren amb els ulls del cor i s’adonen que tot i la gran distància, Jesús era molt aprop.

Som capaços de reconèixer aquells que tot i no estan aprop, ens estimen. Els hi demostrem? Aquesta setmana perquè no pensem en aquells que estimem i que fa temps que no tenim aprop i ens hi apropem amb una trucada telefònica, amb una pregària, …

Advent: vivim-lo amb Passió! - 2

Rentar mans

Tots coneixem allò que va fer Pilat: "Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i els va dir: -Jo sóc innocent de la sang d'aquest home. Això és cosa vostra." (Mt 27,24)

D’aquí la frase feta de rentar-se les mans, com treure’s de sobre un problema en el que no volem intervenir. 

Però rentar-se les mans també serveix per tenir-les netes. Per fer fora allò que no volem tenir. De fet és una metàfora del que podem fer durant aquesta setmana. Rentar les mans de l’ànima. 

Aquesta setmana podríem pensar en allò que no fem prou bé i que podríem millorar, i intentat-ho. Pensar en l’altre, en aquelles vegades que l’he “traït” i demanar-li perdó. Intentar, amb les mans ben entès, fer una bona acció. Jesús, moltes de les coses que feia les feia imposant les mans. unes mans netes de rancúnia, odi, violència, enveja…. Déu ens neteja les mans i ens les deixa plenes d’amor. Usem-lo!

Advent: vivim-lo amb Passió! - 1

Mascareta

La mascareta ens protegeix però amaga la nostra boca, els nostres llavis, el nostre somriure, les nostres paraules.

En el llibre de Josué llegim: “Tingues sempre als llavis aquest llibre de la Llei: repassa-la de nit i de dia, per complir tot el que hi ha escrit. Així duràs a bon terme tot el que emprenguis; tot et sortirà bé.” (Jos 1,8)

I Pau ens recorda a la carta dels romans quina és aquesta llei: "Estimar no fa mal a ningú, estimar és la plenitud de la llei.” (Rm 13,10)

Durant aquesta setmana procurem que encara que no ens puguin veure les nostres llavis, que les nostres paraules sempre siguin plenes d’amor i estimació intentant evitar les paraules grolleres, fora de lloc, i usar aquelles que fan el dia a dia més agradable.

diumenge, 15 de novembre del 2020

SILENCI

Ara us preguem, Senyor Déu, pel silenci
pel silenci grisenc de les hores feixugues
i pel silenci verd dels camps de primavera.

Perquè estimar la quietud és com
estimar el fonament de la vostra doctrina,
de Vós mateix que sou silenci que fecunda
la nostra inquietud.

Preguem perquè no ens manqui cap jorn la vostra veu
tramesa en la més pura absència de paraules.

Hem après d’estimar-vos, Senyor Déu, en el punt
més intens de la nostra fecunditat primera.

Hem après d’estimar-vos amb els ulls i amb les mans,
com estimem les coses que heu creat per nosaltres,
els objectes molt íntims
i la veu dels absents
tan lligats a la nostra desfeta quotidiana.

Senyor Déu, conserveu-nos el do d’aquest silenci
que ens abassega i llença cap a l’espai innúmer,
i fecundeu la nostra quietud amb el doll
sempre pur, sempre nou de les vostres paraules.

 Miquel Martí i Pol

dimecres, 11 de novembre del 2020

Buida la teva ment

 Buida la teva ment. Deixa de tenir forma. Com l'aigua.

Si poses aigua en una tetera, l'aigua es transforma en una tetera.

Si poses aigua en una ampoilla, l'aigua es transforma en una ampolla.

Si poses aigua en un got, l'aigua es transforma en un got.

L'aigua pot fluir o xocar.

Sigues com l'aigua amic meu.

Be water, my friend.

(Bruce Lee)

Jesús,

aquest paràgraf parla sobre sobre que a la vida no tot ens surt com ens pensem o volem. I perquè no ens surti el que volem no ens hem d'enfadar. 

Hem d'adaptar-nos a les situacions que vivim.

Hem de ser flexibles.

Hem de lluitar pel que vole però adaptant-nos a la situació i entorn que vivim.

Amén

(A.B.)


dijous, 5 de novembre del 2020

Pregària cristiana ecumènica

Déu nostre, Trinitat d'amor,
des de la força comunitària de la teva intimitat divina
vessa en nosaltres el riu de l'amor fratern.
Doneu-nos aquest amor que es reflectia en els gestos de Jesús,
en la seva família de Natzaret i en la primera comunitat cristiana.

Concedeix als cristians que visquem l'Evangeli
i puguem reconèixer el Crist en cada ésser humà,
per veure-ho crucificat en les angoixes dels abandonats
i oblidats d'aquest món
i ressuscitat en cada germà que s'aixeca.

Vine, Esperit Sant, mostreu-ns la teva bellesa
reflectida en tots els pobles de la terra,
per descobrir que tots són importants,
que tots són necessaris, que són cares diferents
de la mateixa humanitat que estimes. Amén.


Papa Frances, encíclica Fratelli Tutti

Pregària al Creador

Senyor
i Pare de la humanitat,
que vas crear a tots els éssers humans amb la mateixa dignitat,
infon en els nostres cors un esperit fraternal.
Inspira'ns un somni de retrobament, de diàleg, de justícia i de pau.
Impulsa'ns a crear societats més sanes
i un món més digne,
sense fam, sense pobresa, sense violència, sense guerres.

Que el nostre cor s'obri
a tots els pobles i nacions de la terra,
per reconèixer el bé i la bellesa
que vas sembrar en cada un,
per estrènyer llaços d'unitat, de projectes comuns,
d'esperances compartides. Amén.

Papa Frances, encíclica Fratelli Tutti

dissabte, 24 d’octubre del 2020

Dues pomes

 Una nena tenia dues pomes. La sev mare al veure-la li va dir:

- Filla, que em donaràs una poma?

La nena ràpidament va agafar una poma i li va donar una queixalada, després va agafar l'altre poma i també li va donar una queixalada.

La mare es va quedar parada, i amb el cor mig trencat se li va escapar fins i tot una llàgrima, quan de cop i volta la seva filla, tot allargant-li la mà amb una de les pomes li diu:

- Té mare, aquesta és per tu perquè és més dolça.

No importa quanta experiència tinguis, ni quan coneixem, ni quan hagis viscut, no facis prejudicis. Ofereix-li a l'altre l'oportunitat d'explicar-se. el que veus, sents, escoltes, pot no ser la realitat.

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Pregària per una primera comunió

Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva. Digueu només una paraula i serà salva la meva ànima. 
Ja t'he rebut. Una sola paraula teva. Un sí. Un sí i ja he quedat satisfet. Penso en el meravellós que és que estiguem aquí tots dos, en un raconet del meu cor. Sí, tots dos. I tu estàs permetent que jo interioritzi dintre meu, amb la teva companyia. Que se n'està de bé així! Quantes coses vull demanar-te! Però tinc mandra. Tinc mandra de pensar en mi. S'està tan bé! Vull disfrutar d'aquest moment. És clar que m'agradaria pregar-te per moltes coses ... Però s'està tan bé sense pensar ...., disfrutant de la teva presència. En aquests moments ets meu, i jo sóc teu. Per què no podem fruir de més estones com aquesta? Que ho veus, que en sóc d'egoista? 
Una sola paraula teva. Un sí. Un sí i jo ja estic satisfet. És tan fàcil! Tu dónes un sí gratuït. Que el dono jo? Per a tu és tan fàcil i per a mi tan difícil! Tu fas molt per mi i per tots nosaltres .... I què fem per tu? I seria tan fàcil? 
A petita escala, un somriure, un bon dia. Un simple "hola, com estàs?" i tot fóra diferent. Amb escales petites podríem arribar a grans alçàries ... Però, com? Ajuda'ns, bon Déu. Necessitem el teu ajut. Som una cosa tan insignificant al teu costat! I, malgrat això, podem fer tantes coses per la humanitat! 
Estem plens de bona voluntat, però ens resulta difícil dur a terme els nostres bons propòsits. De vegades no sabem com realitzar-los; no tenim ocasions de fer tot allò que volem. Ens en sentim impotents per fer-ho. Ajuda'ns, Senyor. Et necessitem. Volem estar amb Tu. 
No tinc paraules, bon Jesús, per dir-te tot el que vull. Deixa'm que ho pensi. Vull estar a soles amb Tu. Vull estimar-te, i vull acomplir amb el teu missatge: estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat.

dissabte, 17 d’octubre del 2020

TESTAMENT DE JESÚS

JESÚS de NATZARET , fill de MARIA i JOSEP , nascut a BETLEM terra de JUDÁ, retornat a NATZARET desprès que els seus pares compliren amb el deute d’empadronar-se; passa la seva infància a casa jugant, guardant obediència, ajudant, al ser un xic més gran, al seu pare que tenia el negoci de fuster. 
A l'arribar als trenta anys decidí que havia de marxar de casa, per complir el què DÉU li feia sentir en el seu cor. Però, sent ja major d’edat, va voler deixar unes paraules, que són el seu TESTAMENT. 
Pensant amb coses que tenia……., i també a qui podrien agradar el què quedaria quan deixés aquest món……, es posar a escriure: 

LA TÚNICA…! Segons Ell mateix havia experimentat no tenia cap costura…, ho pots imaginar? Doncs he pensat que sigui per un nen , com ara un de vosaltres , perquè si vols fer camí, “el meu camí”, has d’anar sempre ben vestit, amb dignitat i elegància, o en el cas de trobar-te algú que vagi despullat o amb uns draps bruts…., siguis capaç d’oferir-li-la. 
LES SANDALIES…! Sense elles no hauria recorregut tants llocs, per camins plens de pedres i sots, em ,han anat molt bé, són fabuloses...! Penso que per caminar fa falta un calçat, còmode i fort.
LA GERRA I LA PALANGANA…! Molt important en aquests temps. Ben segur que recordes que abans del últim SOPAR, vaig rentar els peus els meus deixebles, com es solia fer. Renta tu també els peus als altres. 
LA TOVALLOLA…! No necessita gaires explicacions, no els podia deixar amb els peus mullats. 
EL PLAT I LA COPA…! On posarem el PA I EL VI ….? 
EL PA...! Aliment de vida , per compartir i repartir. 
EL VI…! Força per continuar endavant i donar de beure els assedegats . 
LA PREGÀRIA…! Cada dia prego i parlo amb el meu PARE….., SI ELL vol sentir-vós com ho fa amb MI… D’aquí…….! : PARE NOSTRE , QUE ESTEU EN EL CEL…….. 
AMOR…, SERVEI…,ESTIMACIÓ….! El malalt he curat…, el cec l’hi he retornat la vista…, el qui donaven per mort, l’he despertat…, el pecador marxava perdonat i alliberat…, he parlat amb els qui em seguien………….TOTHOM ÉS IMPORTANT PER MI….! 
ESTIMEU-VOS ELS UNS ELS ALTRES…., TAL COM JO HE ESTIMAT I T’ESTIMO A TU….! 
I Amb aquestes darreres paraules , firmo el meu TESTAMENT , dins el PRIMER ANY DE L’ERA NOVA , a NATZARET….. 
JESÚS 

Sé que algú després de haver-lo llegit , i va afegir, aquesta curta , però molt expressiva frase , d’una cosa que JESÚS , no va posa el seu Testament.....

Quan JESÚS , estava ja en el CALVARI CRUCIFICAT....., les seves últimes paraules: mirant a la seva MARE que es trobava el peu de la CREU LI DIGUÉ:
- “MARE , aquí tens el teu “fill” , l’Apòstol JOAN. - I dirigint-se al deixeble que tant estimava: 
- JOAN , aquí tens la teva MARE....! 

I amb aquestes paraules, convertí a MARIA , EN MARE DE TOTS ELS HOMES.....! 
Tot aquest TESTAMENT, que ÉS DE VIDA, D’AMOR, DE SERVEI, D’ENTREGA, DE DONACIÓ ....., ESTÀ ESCRIT EN ELS EVANGELIS. LLEGEIX-LOS I VIU-LOS!

dijous, 8 d’octubre del 2020

ESTAR AL COSTAT ...

Estar al costat ... del germà que no té forces, què avança trist i carregat, del que ha caigut a la vora del riu, del què no pot guarir les seves ferides, del què no sap cap a on camina.

Estar al costat ...  encara que no ho sapiguem. Estar al costat ... de la situació que ens aclapara, de l'emergència que sorgeix cada dia, de l'inesperat que ens desborda, del que tots deixen passar de llarg, del que s'amaga perquè no es vegi.

Estar al costat ... d'aquest món que és el nostre, d'aquesta realitat que és la nostra, d'aquest moment que és el nostre, d'aquesta Església que és la nostra, d'aquest projecte que ens fa germans.

Estar al costat ... del que està desfigurat, del que no té veu ni pes, del que clama abatut, del que és rebutjat per tots, del que es sent perdut.

Estar al costat ...  del que Tu saps i coneixes, del que Tu estimes tendrament, del que Tu busques a qualsevol hora, del que Tu ens proposes, del que Tu estàs sempre.

Estar al costat ...  humilment, com ens vas ensenyar, sense donar-nos privilegis, amb el cor tendre i atent, com l'últim dels teus amics, però sentint-nos els teus elegits.

Estar al costat ... com a germans solidaris, com anònims creients, com a fills estimats, com a aprenents de deixeble, com a companys de camí.

Estar sempre al teu costat, sense importar si és a la dreta, a l'esquerra, darrere o centrats; fer el que Tu ens diguis, i si cal beure el calze, beure'l, per defensar la dignitat de totes les persones.

Fer oïdes sordes a les sirenes que ens canten i lloen, i a les mares totes que ens defensen i ens porten encara a les entranyes; sortir de les nostres petites coves i exposar-nos a la teva paraula clara i plana.

Estar al teu costat, encara que no ho sapiguem.
Florentino Ulibarri

diumenge, 27 de setembre del 2020

Saps qui soc?



Hola! Saps qui soc?
Soc algú amb qui convius a diari.
Soc algú que desitja el millor per a tu.
Algú molt especial en la teva vida.
Però per desgràcia meva, tu t'oblidis de mi.
No em dones la importància que mereixo.
Si jo t'he donat aquests meravellosos paisatges,
Per què, tu me'n retornes aquests altres?
Per què? Si t'he donat companyia...
No la valores ni la respectes.
Per què? Si jo et dono la vida...
Tu me l'arrabassses.
I jo et pregunto...
M'estimes?
Per favor, fes alguna cosa per a mi!
Fes alguna cosa per a tu mateix!
Si tu no fas, qui ho farà?
Si no ho fas ara, quan?
Gràcies, gràcies, gràcies.
Atentament: "la mare natura"

divendres, 25 de setembre del 2020

Las hojas no caen, se sueltan....

Siempre me ha parecido espectacular la caída de una hoja.

Ahora, sin embargo, me doy cuenta que ninguna hoja “se cae” sino que llegado el escenario del otoño inicia la danza maravillosa del soltarse.

Cada hoja que se suelta es una invitación a nuestra predisposición al desprendimiento.

Las hojas no caen, se desprenden en un gesto supremo de generosidad y profundo de sabiduría: la hoja que no se aferra a la rama y se lanza al vacío del aire sabe del latido profundo de una vida que está siempre en movimiento y en actitud de renovación.

La hoja que se suelta comprende y acepta que el espacio vacío dejado por ella es la matriz generosa que albergará el brote de una nueva hoja.

La coreografía de las hojas soltándose y abandonándose a la sinfonía del viento traza un indecible canto de libertad y supone una interpelación constante y contundente para todos y cada uno de los árboles humanos que somos nosotros.

Cada hoja al aire que me está susurrando al oído del alma ¡suéltate!, ¡entrégate!, ¡abandónate! y ¡confía!.

Cada hoja que se desata queda unida invisible y sutilmente a la brisa de su propia entrega y libertad.

Con este gesto la hoja realiza su más impresionante movimiento de creatividad ya que con él está gestando el irrumpir de una próxima primavera.

Reconozco y confieso públicamente, ante este público de hojas moviéndose al compás del aire de la mañana, que soy un árbol al que le cuesta soltar muchas de sus hojas.

Tengo miedo ante la incertidumbre del nuevo brote.

Me siento tan cómodo y seguro con estas hojas predecibles, con estos hábitos perennes, 
con estas conductas fijadas, con estos pensamientos arraigados, con este entorno ya conocido…

Quiero, en este tiempo, sumarme a esa sabiduría, generosidad y belleza de las hojas que “se dejan caer”.

Quiero lanzarme a este abismo otoñal que me sumerge en un auténtico espacio de fe, 
confianza, esplendidez y donación.

Sé que cuando soy yo quien se suelta, desde su propia consciencia y libertad, el desprenderse de la rama es mucho menos doloroso y más hermoso.

Sólo las hojas que se resisten, que niegan lo obvio, tendrán que ser arrancadas por un viento mucho más agresivo e impetuoso y caerán al suelo por el peso de su propio dolor.

- - - - - - - -

Texto original de José María Toro, extraído del libro "La Sabiduría de Vivir"

dijous, 3 de setembre del 2020

Entrevista a Déu

 Amb el meu títol de periodista acabat d'obtenir, vaig decidir fer un gran reportatge. Res em semblava més oportú de començar la meva carrera periodística amb una gran entrevista, una entrevista a Déu, així podria demostrar la meva fantasia, el meu enginy i estil d’entrevistador. 

Per a això vaig comptar amb la col·laboració de dos companys més. 

Déu:
- Passa - em va dir Déu.- Així què vols entrevistar-me? 

Periodista 1:
- Bé -li vaig contestar- si tens temps i et ve de gust. Vinc amb dos ajudants. 

Déu va somriure i em va dir de forma picaresca: 
- El meu temps es diu eternitat i arriba per a tot i per a tothom, què vols saber? Podies haver-me passat abans les preguntes, no fos cas que no sàpiga què contestar ... 

Periodista 1: 
- Cap de nova ni difícil per a tu ... què és el que més et sorprèn dels homes i dones que vas crear? 

I Déu em va contestar: 
- Que s'avorreixen de ser nens, apurats per créixer, i després sospiren per tornar a ser nens. 
- Que primer perden la salut per tenir diners i de seguida perden els diners per recuperar la salut. 
- Que per pensar ansiosament en el futur, descuiden el seu fer actual i així ni viuen el present ni el futur. 
- Que viuen com si no anessin a morir-se i es moren com si no haguessin viscut, ( "i pensar que jo ... "). 

Amb els ulls plens de llàgrimes i la veu entretallada, Déu va deixar de parlar. Les seves mans prenen fortament les meves i seguim en silenci. Després d'una llarga estona i per tallar la tensió que s'havia creat li vam dir: 

Periodista 2: 
- Em deixes fer-te una altra pregunta ? -No em va respondre amb paraules sinó amb la seva tendra mirada.- Com Pare que ets, què és el que li demanaries als teus fills per aquest moment ? 

Déu: 
- Que aprenguin que no poden fer que algú els estimi. El que si poden és deixar-se estimar. 
- Que aprenguin que el més meravellós no és el que tenen en les seves vides, sinó a qui tenen en les seves vides. 
- Que aprenguin que no és bo comparar-se amb els altres, ja que sempre hi haurà algú millor o pitjor que ells. 
- Que aprenguin que "ric" no és el que més té, sinó el que menys necessita. 
- Que aprenguin que han de controlar les seves actituds o les seves actituds els controlessin a ells. 
- Que aprenguin que n'hi ha prou amb uns pocs segons per produir ferides profundes en les persones que estimem, i que poden trigar molts anys a ser sanades. 
- Que aprenguin que a perdonar s'aprenen practicant, perdonant. 

Periodista 3: 
- No et sembla que molts aprenentatges ...? 

Déu: 
- No creguis, encara em queden uns quants més. Mira, vull: 
- Que aprenguin que hi ha gent que els estimen molt, però que simplement no saben com demostrar-ho. 
- Que aprenguin que els diners ho compren tot menys la felicitat. 
- Que aprenguin que de vegades quan estan molestos tenen dret a estar-ho, però això no els dóna dret a molestar els que els envolten. 
- Que aprenguin que els grans somnis no requereixen de grans ales, sinó d'un bon tren d'aterratge per a assolir-los. 
- Que aprenguin que amics de veritat són escassos, que ha trobat un, ha trobat un veritable tresor. 
- Que aprenguin que no sempre és suficient ser perdonat pels altres, algunes vegades han de perdonar-se a si mateixos. 
- Que aprenguin que són amos del que callen i esclaus del que diuen. 
- Que aprenguin que la veritable felicitat no és aconseguir les seves metes sinó a ser feliç amb el que tenen. 
- Que aprenguin que la veritable felicitat no és qüestió de sort, sinó producte de les seves decisions. Ells decideixen ser feliços amb el que són i tenen, o morir d’enveja i gelosia pel que els falta i no tenen. 
- Que aprenguin que dues persones puguin veure una mateixa cosa i veure alguna cosa totalment diferent. 

Periodista 1: 
- Iepala!, em sembla que en aquest curs no ho podrem aprendre tot! Caldrà deixar alguna cosa per més endavant, no creus? 

Déu: 
- És clar que sí. Però necessitava explicar-vos-d'un cop. No tots els dies m’entrevisten. Els periodistes em teniu prou oblidat. Només us ocupeu de les xafarderies de l'Església. No es pot aprendre tot alhora. La vida és llarga. Jo només us faig unes propostes per anar aprenent a poc a poc ... 

Periodista 2: 
- Encara et queden més "aprenentatges" per proposar-nos ...? 

Déu: 
- Sí, però acabo de seguida. A més teniu tota la vida per davant. Durant aquest curs podeu cultivar unes poques actituds de les moltes que us proposo, crec que serà suficient. Però seria bo no oblidar la resta. Així que cadascú pot triar què vol aprendre aquest curs. Són les últimes, de debò: 
- Que aprenguin que sense importar les conseqüències aquells que són honestos amb si mateixos arriben lluny en la vida. 
- Que aprenguin que tot i que pensin que no tenen res més que donar, quan un amic plora amb ells troben la fortalesa per vèncer els seus dolors. 
- Que aprenguin que retenir per força a les persones que estimen les allunya més ràpidament d'ells, i el deixar-les anar les deixa per sempre al seu costat. 
- Que aprenguin que tot i que la paraula "amor" pugui tenir significats diferents, perd valor quan és usada en excés. 
- Que aprenguin que estimar i voler no són sinònims sinó antònims, el voler ho exigeix ​​tot, l'estimar ho entrega tot. 
- Que aprenguin que mai faran res tan gran perquè Déu els estimi més, ni res tan dolent perquè els estimi menys. Simplement els estimo malgrat les seves actituds. 
- Que aprenguin que la distància més lluny que poden estar de MI és la distància d’una senzilla pregària. 

I així, poc a poc, en aquella trobada amistosa i profunda, amb la seva mà sobre la meva espatlla, continuem caminant en silenci. Els meus amics anaven un a costat de l'altre, en silenci també, però satisfets d'haver pogut entrevistar Déu.

dimecres, 2 de setembre del 2020

Per això m'aixeco...

Oh Déu, tu ets el meu Déu i ...

Per tu matino cada dia.
Per tu vinc a l'escola cada dia, a la feina cada matí.
Per tu, que animes la meva vida i la despertes.
Per tu, que obres el meu cor a la llum
i em crides a estar atent i vigilant.
Per tu, que em vols tot sencer i en harmonia.

Tinc set de tu, de la teva amistat i lleialtat.
Tinc set de tu, de la teva pau i perdó.
Tinc set de tu, de la teva sinceritat i alegria.
Tinc set de tu, de la teva fortalesa i bondat.

La meva vida té necessitat de tu,
com terra eixuta, sense aigua.
Tot el meu ésser s'obre a la teva gràcia,
esperant la rosada del matí.

Tota la meva vida tendeix a tu,
esperant la teva Vida sense terme.

El meu cor, en el meu interior, s'alegra
veient la teva força i la teva glòria en mi.

Tu em dónes una raó per existir.
La teva vida dóna sentit a la meva existència.
Tu, amb la teva fidelitat i lleialtat,
m'ajudes a confiar cada dia més.
La teva amistat val més que tots els triomfs.

A la nit, a l'anar a dormir, em recordo de tu.
Sé que tu estàs vigilant, cuidant-me,
en la foscor de la nit
i quan em desperto, enmig del silenci,
el meu cor descobreix que tu vius en ell.

Per això m'aixeco donant-te gràcies,
i així començar cada dia en la teva presència. 

dimarts, 1 de setembre del 2020

Tanca els Ulls

Plou entre tu i els altres
Sé bé què sents posat dins la mateixa guerra
Tothom busca un trosset de terra
I casa nostra és un tros de temps
Sé bé què sents

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
Tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
Tanca els ulls si no veus el camí.

Les estrelles són fars a l'horitzó
Jo sempre les he vist en els teus ulls
Duus a dins inquieta i viva
La crida dels esculls
D'una terra llunyana
Somnis enllà.

Quan la nit, nues i plenes de cançons,
Vinguin a buscar-te des del mar
Les sirenes del viatge
No ho dubtis i emprèn el vol
Aquí tens el meu desig: camina!
Camina lluny
Camina com qui vol saber-ho tot
Camina fins a trencar-te
Camina.

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
Tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
Tanca els ulls si no veus el camí.

Que quan siguis lluny una cançó et torni a casa
Que quan s'enamorin de tu no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te
Que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç
Que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis
Que tinguis l'alegria dels dies clars
Que als matins et despertin sense precipicis
Que estimis molt algú sense que el necessitis
I no deixis que les ferides s'endureixin
Al cor que no reposin al pou de l'ànima.

Recorda, si plou dins teu
Que caminar cura les ferides
Que viure, viure no és estar vius
Viure és l'actitud d'omplir la vida
La vida, allò que passa quan tu rius.

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
Tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
Tanca els ulls si no veus el camí.
Txarango




dissabte, 29 d’agost del 2020

EL CONCERT DE L’EVANGELI

Com deia Sant Agustí: “Qui prega cantant prega dues vegades”.

Déu serà el nostre compositor i escriurà la partitura de la nostra vida.

Jesús, el fill de Déu, serà el director d’orquesta i ens dirigirà a través de les partitures dels músics evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

Jesús portarà a les mans la batuta, iguam que fan aquells que ens ajudaran en el camí (mossens, relgioses i religiosos, catequistes, mestres espirituals ...)

I amb la música de l'evangeli rebrem:

Paraules: tot un munt de valors i dons que trobarem dins l’Evangeli

Gestos: com actuarem segons el que Jesús ens diu i fa.

Cançons: cants de pregària i d’agraïment relacionades amb les paraules rebudes i les accions a emprendre.

Tots nosaltres serem els instruments i, interpretant la partitura de l'Evangeli, posarem música a la nostre vida i a la vida d'aquells que tenim a prop i no tant aprop.

I no bolidem de marcar el compàs: preguem tots junts, units.

Quan l’Evangeli es fa música: preguem dues vegades!

I així, cantant per la vida i a la vida, podrem fer realitat el projecte de Déu dins del nostre cor i en el cor de tota la humanitat!

divendres, 14 d’agost del 2020

Yo moriré de pie

Yo moriré de pie, 
como los árboles.
Me matarán de pie.
El sol, como testigo mayor,
pondrá su lacre
sobre mi cuerpo doblemente ungido,
y los ríos y el mar
se harán camino de todos mis deseos,
mientras la selva amada
sacudirá sus cúpulas de júbilo.
Yo diré a mis palabras:
No mentía gritándoos.
Dios dirá a mis amigos:
Certifico que vivió con vosotros
esperando este día.
De golpe, con la muerte,
se hará verdad mi vida.
¡Por fin habré amado!

Pere Casaldàliga

dilluns, 10 d’agost del 2020

PREGUNTA DARRERA

Al final del camí em preguntaran:
Has viscut? Has estimat?
I jo, sense dir res,
obriré el cor, atapeït de noms...

No es tracta de la mort...
sinó de la vida!

No es tracta de "Com va morir?", ...
sinó de "Com va viure?"

No es tracta de "Quant va guanyar?"...
sinó de "Quant va donar?"

Són aquestes les unitats
per mesurar el valor
de tots els éssers humans,
i no pas el seu naixement.

No es tracta de "Tenen diners?",
sinó de
- Tenen un bon cor?
- Com va representar el paper que Déu li va confiar?
- Va tenir sempre una paraula amable, un somriure?
- Va saber eixugar les llàgrimes?


No compta
quin va ser el seu temple,
el que compta és
si va ajudar els necessitats.

No compten
els elogis que en morir li fes la premsa,
el que compta
són els qui van plorar la seva mort!

PERE CASALDÀLIGA

diumenge, 2 d’agost del 2020

Pregària de Sant Ignasi

Preneu, Senyor, 
i rebeu tota la meva llibertat, 
la memòria, 
l’enteniment 
i tota la voluntat. 
Tot el que sóc i posseeixo, 
Vós m’ho heu donat, 
a Vós, Senyor, ho torno, 
tot és vostre, 
disposeu-ne segons la vostra voluntat. 
Doneu-me el vostre amor i gràcia, 
perquè això em basta.
Sant Ignasi de Loiola

dijous, 30 de juliol del 2020

UNA CASA AMB TRES HABITACIONS

La pregària pot comparar-se a una casa amb 3 estances o habitacions molt connectades entre si com ens deia Santa Teresa. Presentem tres estances que es poden donar en el procés de la meditació i la pregària: Seguiment, Alteritat, Comunió.

SEGUIMENT
Època de canvi, de conversió, de descoberta, punt d’arribada després d’una llarga caminada a les fosques.

ALTERITAT
Hem passat del ressò que provocava en el nostre interior la reflexió i la lectura, a que soni directa en el cor i tendeixi a ressonar cap enfora, a la vida. Ell és ja l’Altre, obert, dialogant, que porta iniciativa, que ens captiva i guia des de la profunditat de l’ésser.

COMUNIÓ
La pregària representa un moment d’aquesta comunió, que s’expandeix cap enfora, cap als pobres i vulnerables per la mateixa acció del Senyor. I també és un espai de vida eterna, ja que la mort no canviarà la comunió sinó que la portarà a l’expansió esclatant i lliure

Jesús Renau sj.

dilluns, 27 de juliol del 2020

EL VENEDOR DE LLAVORS

Conten que un dia, una senyora va anar a la botiga a comprar el que necessitava per a casa. Així que va arribar a la botiga, se n'adonà que el venedor era Jesús. Com cal suposar, es va quedar molt sorpresa i li preguntà:
- Què fas tu, aquí?
Jesús li va dir que havia vingut a donar una volta per la terra a veure com vivien els venedors i havia trobat feina en aquella botiga.
- I què vens?
- Doncs mira, jo venc llavors del que tu vulguis- contestà Jesús.
- Aleshores posa'm un grapadet de llavors de somriure per a tots aquells que estan tristos; posa'm també una bosseta d'il.lusió pels qui estan cansats, un paquet de pau pels qui es barallen i mig quilo de respecte pels qui insulten.
Jesús se la va quedar mirant i li va dir:
- Ep, recorda que jo només venc les llavors; els fets els has de fer créixer tu!

dilluns, 6 de juliol del 2020

I tu, què vols?

Déu:
I tu, què vols?
Jo:
Doncs jo sols vull
—ei, si pot ser—:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
—o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
un xic de cor
i poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
—tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
—i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d’art. I d’or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de Sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de rès
—i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.
Pere Quart

Jo, Déu, només vull un xic d'amor
i un vida per gaudir-lo

dijous, 2 de juliol del 2020

Pregària per fer la feina ben feta

Amic Jesús, quan estaves
amb el teu pare a la fusteria
t'esforçaves per ajudar-lo.
Nosaltres, de vegades,
volem acabar molt de pressa
i no ens fixem com fem la feina:
potser queda bruta,
potser ens equivoquem
i no volem arreglar-la...
Jesús, volem esforçar-nos
per fer la feina millor
i que els pares i mestres estiguin
tan contents com nosaltres.

dimarts, 30 de juny del 2020

EL TELEVISOR ESPATLLAT

La setmana passada em va passar una cosa ben estranya. Quan vaig anar a engegar la tele per veure els dibuixos em vaig trobar que el televisor no s'encenia. Vaig cridar la mare. Ella ho va provar un parell més de vegades i després va avisar el tècnic. El tècnic li va dir que sí, que al cap d'una estoneta s'hi passaria. Van passar més de 3 hores i la mare el va tornar a trucar. Ell li va dir que li sabia molt de greu, però que tenia molta feina al taller i que vindria l'endemà. Així van passar tres dies. Quan al final va venir, resulta que li faltava una eina; al cap d'una bona estona va tornar, però no portava la peça espatllada i va haver de marxar de nou... Finalment, va agafar la tele i se la va endur al taller; quan avui ens l'ha tornada ha dit que li sabia molt greu, però que ja se sap...
He pensat que de vegades jo també sóc com el tècnic de la tele: dic als pares que faré una cosa i després no la faig fins que m'han hagut d'avisar més de 4 vegades. O també a l'escola: vaig a classe i no porto el material que cal per treballar o no paro de moure'm i aixecar-me... Tot són excuses per no fer la feina. O no?

diumenge, 28 de juny del 2020

Pregària a Sant Pere i Sant Pau

T'agraïm, Jesús Bon Pastor, per haver elegit els sants apòstols Pere i Pau com els màxims pastors de l'església com a instruments de la salvació per a molts del teu poble. I vosaltres, sants apòstols, que vau merèixer tan gran gràcia intercediu per nosaltres al costat de Jesús i Maria, per donar-nos forces i lluitar contra el que ens impedeix seguir amb valentia la vostra vocació.

T'agraïm, Jesús Bon Pastor, per haver infós en els cors dels sants apòstols Pere i Pau la més pura flama d'amor a Déu i als germans. I vosaltres, sants apòstols, que vau viure plenament entregats, intercediu per nosaltres al costat de Jesús i Maria, perquè puguem consagrar a Déu amb alegria totes les nostres forces.

T'agraïm, Jesús Bon Pastor, perquè vas triar als sants apòstols Pere i Pau per predicar i testimoniar la teva pobresa. I vosaltres, els nostres protectors, que vau viure realment la paraula evangèlica, en la pregària i en el servei, feu que obtinguem de Jesús i Maria la gràcia de viure una veritable vida de pobresa, i així puguem conquerir les riqueses eternes.

T'agraïm, Jesús Bon Pastor, perquè governes, pastures i guies teu ramat per mitjà d'aquells que et representen. I vosaltres, sants apòstols Pere i Pau, que en l'exercici de l'autoritat vau saber servir, ensenyeu-nos l'esperit d'obediència, el veritable diàleg i col·laboració en el servei fratern.

T'agraïm, Jesús Bon Pastor per haver donat als sants apòstols Pere i Pau la gràcia del martiri i la glòria eterna al cel. I vosaltres, els nostres protectors, per les vostres pregàries, lluites i conquestes, obtinguem la gràcia de viure plenament la nostra consagració en el servei, testimoni a través de les nostra actitud i l'amor que ens salva.

dimecres, 24 de juny del 2020

D'ON VE LA SALUT?

La salut no ve únicament dels gens o dels bons hàbits.
  1. La majoria de les vegades es genera des de la pau mental, la pau al cor i en l'esperit.
  2. Ve amb el riure, el bon humor i fins i tot en els pitjors moments, de l'acceptació genuïna d'un mateix i dels altres, i de les situacions que vivim i no podem canviar.
  3. Ve amb la música que ens alegra en certs moments o que ens dóna pau en els altres i accelera les nostres neurones.
  4. Ve amb l'AMOR i la cura de nosaltres mateixos i l'estimació als altres tot i saber que ens fan mal.
  5. Ve dels aliments saludables i imprescindibles, que ens proveeixen d'energia i els quals no estan pròpiament en un plat balancejat.
  6. A les calories d'una abraçada forta que sents encara en la distància.
  7. En les proteïnes d'un t'estimo.
  8. En els omegues d'un "sóc aquí" compta amb mi. No estàs sol.
  9. De la dopamina que genera immediatament un "et veus increïble", "ets un amor", "m'agrada veure't".
  10. En l'anti-cancerigen per excel·lència que proporcionen l'honestedat indiscutible i la fidel companyia dels amics, amigues i família.
  11. En tot l'anterior, sempre acompanyat pels altres antioxidants que no vénen exactament en una copa de vi vermell, un cafè o un refresc, si no de la conversa amb aquesta persona especial que t'escolta i et fa sentir que aquest és el moment correcte per a tots dos.
  12. És la pastilla per dormir que són les benediccions i els bons desitjos, que donem i rebem diàriament i a cada moment.
  13. En les pregàries, que elevem pels altres que coneixem o no i per nosaltres mateixos.
  14. En la sinceritat amb la qual realitzem els nostres bons actes i de bé, sense saber a qui.
  15. A la nostra fe, en l'acceptació, que tot el que ens passa, encara sense entendre-ho, Déu ens rescata de la caiguda i ens dóna saviesa per a l'esperança.
  16. En Déu, que encara que no el veiem, sabem que és al nostre costat i ens estima, perquè estimar no fa mal a ningú i hauria de ser l'única medicina.

dimarts, 23 de juny del 2020

Gràcies pels llapis

Sóc un pobre llapis mossegat i petit.
Quan vaig sortir de la botiga
era ben llarg i nou.
Jo tenia moltes ganes d'aprendre,
d'escriure, de dibuixar...
Però el nen que em va comprar
em va començar a mossegar,
em deixava pels racons
i no em recollia...
Quan estava a la classe em feia servir
per guixar la taula, fer mala lletra,
escriure paraulotes...
Jo vull ser un llapis feliç
i que el meu amo em respecti
i que em deixi fer la meva feina.

diumenge, 21 de juny del 2020

Sant Lluís

Sobre els jardins que el sol de juny morfulla,
floreix el vostre lliri, Sant Lluís:
és una ala d'arcàngel cada fulla,
i, cada flor, un estel del Paradís.

Floreix cada any, amb fulles renovades,
i, cada any, és fragant de nova olor;
no l'esfloren ni vents, ni maltempsades,
ni la pàtina en solla la blancor.

Com esbart de colomes voladores,
ronden el lliri els cors dels jovençans.
Obriu les blanques flors, acollidores,
flors d'oasi, en el món, refrigerants.

Arran de les grans festes centenàries,
el vostre lliri enfonsi més la rel
en les feixes del segle solitàries,
i el seu perfum fressi el camí del Cel.

Lliri florit entre barders d'espines,
guariu els cors que sagnen, perforats;
sembreu les vostres gràcies divines
damunt els esperits esmirriats.

I, en arribar l'hora suprema nostra
del traspàs a l'Etern, oh, Sant Lluís,
amb el màgic secret del lliri vostre,
obriu-nos el cancell del Paradís.

CAMIL GEIS

dissabte, 20 de juny del 2020

El cor de Maria

Avui l, Església celebra la memòria del Cor Immaculat de Maria. 
Un cor sense taca, ple de Déu, obert totalment a escoltar-lo, a obeir-lo, a estimar-lo a ell i al proïsme. 
El cor, en el llenguatge de la Bíblia, es refereix al nucli més profund de la persona, d'on brollen tots els pensaments, paraules i obres. 
Què brolla del Cor de Maria? 
Fe, obediència, tendresa, disponibilitat, esperit de servei, fortalesa, humilitat, senzillesa, agraïment, confiança, amor, solidaritat, i tot un reguitzell inacabable de virtuts.
Senyor, il·lumina el nostre cor i acompanya'ns en el nostre camí vers la recerca d'aquesta font que sempre brolla que és el cor de Maria.

dijous, 18 de juny del 2020

Una germana

Una germana et serveix com la teva pròpia ombra,
faci el que faci, d'alguna manera, tu ho acabes fent.
Una germana és qui està en els teus millors i pitjors moments,
i encara així, t'estima.
Una germana és com una companya de pis,
és la teva millor amiga, la teva confessora...
Una germana és qui veu quan rius de veritat,
encara que estiguis a les fosques.
Una germana és aquella que, tinguis la raó o no,
et defensa i et recolza.
Una germana és una de les persones que primer se't ve al cap,
quan penses en totes aquelles a qui estimes.
Una germana és la que, al llarg de la vida, 
ha fet més per tu.
Una germana és una persona que, et sentis sola o no,
sempre saps que està allí...
Una germana és una persona indispensable per a la teva vida,
i més, si és com tu...
Perquè com totes les germanes del món,
tenim els nostres més i els nostres menys...
però, cadascun d'aquests moments, són únics,
simplement, perquè et tinc al costat.
Gràcies germana!


A.S.

dimecres, 17 de juny del 2020

Dime cómo ser pan

Dime cómo ser pan,
cómo ser alimento que sacia por dentro,
que trae la paz.
Dime cómo ser pan

Dime cómo ser pan,
dime cómo acercarme a quien no tiene alimento
a quien cree que es cuento el reír, el amar.

Dime cómo
ser pan,
dime cómo dejarme comer poco a poco
entregándolo todo y llenándome más.
Dime cómo ser pan

Dime cómo ser pan,
cómo ser para otros en cada momento,
alimento y maná.
Dime cómo ser pan.

Dime cómo ser pan,
cómo ser para otros en cada momento,
alimento y maná.

Tú que eres el pan de la vida.
Tú que eres la luz y la paz.
Tú que empapas la tierra cuando llueves el cielo.
Dime cómo ser pan,
Tú que haces de mí tu reflejo.
Tú que abrazas mi debilidad.
Tú que sacias mi hambre cuando vuelvo de lejos.
Dime cómo ser pan.
Tú que haces de mí tu reflejo.
Tú que abrazas mi debilidad.
Tú que sacias mi hambre cuando vuelvo de lejos.
Dime cómo ser pan.
Dime cómo ser pan que cura la injusticia.
Dime cómo ser pan
que crea la libertad.



(canta Salomé Arricibita)



dimarts, 16 de juny del 2020

Gràcies per l’Escola

Amic Jesús,
et volem donar les gràcies
per poder venir a l'escola.
Aquí fem nous amics,
aprenem moltes coses...
Però de vegades
guixem les taules,
no cuidem els llibres,
espatllem material de la classe,
embrutem el pati...
Ajuda'ns a cuidar l'Escola
i, entre tots, estimar-la més.

dilluns, 15 de juny del 2020

Pregària per la natura

Gràcies pel color de les fulles seques,
gràcies pel cel blau i pel mar i la neu.
Gràcies per la pluja i el vent.
Gràcies per totes les coses maques
que veig al meu voltant.
Gràcies, Jesús,
perquè junts mirem el món
i perquè puc ser amic Teu.

diumenge, 14 de juny del 2020

Pregària per saber donar gràcies

Jesús, ensenya'ns
a saber donar les gràcies
quan els qui ens envolten
fan alguna cosa per a nosaltres.
Que sapiguem donar les gràcies quan...
... un company ens recull el llapis,
... quan els pares ens fan un petó...

dissabte, 13 de juny del 2020

L’ORQUESTRA

Tots sabem el que és una orquestra. En una orquestra hi ha diferents músics que toquen instruments diferents; tots interpreten la mateixa partitura segons el pentagrama que els correspon.
A més, és fàcil adonar-se si hi ha un instrument desafinat, o si el director és bo o no, o si el ritme és adient. Quan alguna d'aquestes coses no va a l'hora, la música sona estrident i es nota.
Una classe és com una orquestra. Cadascú de nosaltres és un músic i tot hem de tocar la mateixa música per tal que el curs funcioni. Quant un alumne desafina es nota de seguida; les coses no van com cal. Perquè una classe funcioni, necessitem posar atenció i assumir bé la nostra responsabilitat.

divendres, 12 de juny del 2020

LA PLASTILINA

Aquest matí m'he aixecat amb ganes de fer moltes coses.
Quan he mirat per la finestra he vist que plovia. 
Llavors he pensat que podia fer dues coses: o enfadar-me perquè avui no fa sol o pensar que l'aigua anirà molt bé per les plantes i els arbres. 
La mare em diu que avui no podrà venir a buscar-me a l'escola al migdia i que m'hauré de quedar a dinar. També puc pensar dues coses: al migdia no podré venir a casa a jugar amb les joguines o pensar que podré estar tot el migdia jugant amb els amics que es queden a dinar a l'escola. 
Cada dia és com una pastilla de plastilina: depèn de com, puc fer una bola per llançar-la al cap d'un altre o modelar una joguina per jugar els dos junts. De mi depèn que avui m'ho pugui passar bé o pensi que tot és un rotllo.

dijous, 11 de juny del 2020

EL FULL EN BLANC

Agafeu un full en blanc i pinteu-hi un puntet negre al mig. Ensenyeu-lo a un altre i pregunteu-li què hi veu. Segur que et diu que hi ha un puntet negre.
És veritat, oi que sí? Però també és veritat que hi ha tot un full en blanc al voltant del puntet i que no l'has dit.
Moltes vegades, quan parlem o pensem en un altre nen o nena, només ens fixem en aquell puntet negre, en el que no ens agrada d'ell o d'ella. Diem que és baix, que no sap dibuixar, que no sap jugar, que no calla....
Però no diem que sap cantar molt bé, que sap fer la tombarella, que suma molt bé, que mira d'ajudar als altres...
Com és que moltes vegades comencem criticant, insultant.... i no pas dient el que té de bo l'altre? Oi que si parlessin de nosaltres el que ens agradaria més seria que diguessin el que sabem fer bé i no només el que ens costa o no ens surt?

dimecres, 10 de juny del 2020

LA SENYORA MANDRA

Cada dia la senyora mandra m'acompanya a tot arreu on vaig. 
A l'hora de llevar-me fa que em quedi al llit una estoneta més. 
Quan és l'hora de començar la feina em quedo estirat al llit. La mare em diu: “Ajuda'm a parar la taula”, però jo em faig el sord i m'entretinc amb qualsevol cosa. 
A la senyora mandra li encanta la comoditat.
Quantes vegades no faig allò que hauria de fer?
Quantes vegades poso excuses per no fer el que cal?
Per què sempre faig el que em dóna la gana?
Per què la mandra?
Perquè, sense adonar-me'n, al mandra m‟ha fet tancar la porta a la meva amiga: l'alegria.

dimarts, 9 de juny del 2020

Pregària per la natura

Gràcies pel color de les fulles seques,
gràcies pel cel blau i pel mar i la neu.
Gràcies per la pluja i el vent.
Gràcies per totes les coses maques que veig al meu voltant.
Gràcies, Jesús, perquè junts mirem el món
i perquè puc ser amic Teu.

dilluns, 8 de juny del 2020

Quan nosaltres ...

Quan nosaltres ens queixem
que el menjar està fred o té mal aspecte,
altres persones no tenen res per portar a la boca.

Quan nosaltres busquem
portar robes de marca,
altres aprofiten la roba de segona mà.

Quan nosaltres no tenim temps
per fer accions de voluntariat,
altres han de fer hores extres per portar el pa a taula.

Quan nosaltres gastem
més del que necessitem,
altres han de treballar moltes hores per obtenir el sou mínim.

Quan nosaltres ens queixem
dels mancaments de l'escola,
a molts llocs del tercer món no hi ha escoles.

Quan nosaltres ens lamentem, amb raó,
perquè els metges de la Seguretat Social tarden en atendre'ns,
a molts llocs del tercer món no hi ha metges ni medecines.

Quan nosaltres canviem de cotxe
per tenir-ne un de més modern i ràpid,
encara hi ha països que no tenen carreteres.

Quan a les nostres escoles, demanen amb raó,
professors de suport,
hi ha països que no tenen ni mestres.

Quan nosaltres encenem molts llums per Nadal,
en altres llocs han de celebrar el Nadal d'amagat.

Quan a nosaltres en agrada viure cada dia
amb més comoditat,
hi ha persones que agafen les pateres
amb l'esperança de poder viure dignament.

Quan el nostre Estat fabrica armes
per millorar l'economia,
en altres països les utilitzen per matar-se.

diumenge, 7 de juny del 2020

FONS VIVUS

- Saps una cosa? Jo ja pensava que aquesta pujada era molt dura, però no podia ni imaginar que avui faria tanta calor. I, mira, quan hem sortit encara era negra nit. La primera hora anàvem pel bosc i tot semblava fàcil i agradable, però després de tres hores diria que em costarà molt arribar.
- Parem uns moments, si vols, o mirem el mapa. Veus? Ara som aquí. La primera tartera deu ser a una mitja hora, més o menys... Però, mira aquesta petita figura. Oi que és una font? Tu que tens bona vista, què diu a sota de la figura?
- Deixa-m’ho veure. Diu “font viva”. M’agrada aquest nom. Segurament en deu rajar aigua fresca, gelada; que bé, som-hi.
La “font viva” està molt amagada, entre dues roques a l’ombra del darrer arbre abans de la tartera. No en surt molta aigua, però és una delícia. Ens mullem les mans, els cabells i després d’esperar una mica:
- Primer tu.
- No, primer tu...
- Però no veus que és igual...
- Vinga, beu i calla...
A l’ombra de l’últim arbre hem descansat una estona. No gaire, el suficient per endormiscar-nos, i després, a poc a poc, recuperades les forces, amunt la tartera, mirant de no caure, i veient el cim més a prop.
Ja a dalt, fets els comentaris de rigor i mirant de posar nom als pics que veiem, et dic:
- Hem tingut molta sort de trobar la font viva.
- I tant! Saps què? Recordava una expressió llatina que diu “fons vivus”, que vol dir precisament font viva.
- Ah, sí? Vaja, i què té de particular?
- Doncs mira, el dia que em van confirmar la coral cantava en llatí una mena d’himne a l’Esperit Sant del qual no vaig entendre res excepte aquesta expressió, “fons vivus”. Em va quedar gravada a la ment. M’encanta que Déu sigui per a nosaltres una font viva i de vida, com la que hem trobat tot pujant cap al cim. Prefereixo dir-li a Déu font viva que dir-li totpoderós.
Jesús Renau, sj