Déu nostre, creador de les emocions i de la bellesa, de la porta del cel on neixen somnis i estrelles, pare de tots els éssers vius de la terra: plantes, animals, persones, bacteris i virus ...
Ara que comença la quaresma, ajuda’m durant aquests quaranta dies a ...
QUE ELS MEUS ULLS vegin sempre el cel blau, la cara dels qui estimo, les bones obres dels que conec i dels que no conec, i des dels ulls del cor ... els paisatges i llocs benvolguts que em donen serenor, els rostres que em miren amablement i amb bondat, i el teu rostre amable i sincer que em dona tanta pau ...
QUE LA MEVA ÀNIMA senti el poder dels solidaris, dels comprensius, dels empàtics, dels caritatius, i sobretot dels que estimen tot i tothom per sobre de tot ...
QUE EL MEU COR rebi els pensaments, les idees i l’amor dels altres, que sempre poden ensenyar-me alguna cosa més per anar avançant cada dia, i especialment de tu, Senyor ...
QUE ELS MEUS PENSAMENTS s’enriqueixin d’amistat, de coratge per no tenir pors, de belles paraules pronunciades per llavis plens d’amor i de bondat que sols cerquen la meva pau, la meva serenor, la meva estimació...
QUE ELS MEUS SILENCIS estiguin tan plens que no calguin les paraules i amb una sola mirada puguin dir-ho tot, siguem senyors dels nostres silencis i no esclaus de les nostres paraules, diu molt més un silenci que mil paraules...
QUE LES MEVES ACCIONS sempre acabin ajudant a algú, i si no ho fan, que jo sàpiga rectificar, demanar perdó i tornar a començar...
VULL VIURE per ser feliç, i que al meu voltant i hagi felicitat i que més enllà també n’hi hagi. Vull que tothom se senti plenament satisfet tant de cos, com d’esperit.
VULL SENTIR que puc, humilment, deixar una estela rere meu, una empremta a la sorra, un somriure en uns llavis, un bell i bonic rastre d’amor, confiança i felicitat...
I QUE, quan jo ja no hi sigui, serveixi el que he viscut i compartit per a una petita conversa sobre mi i una càlida abraçada dins del cor d’un altre, perquè jo sempre us portaré al cor.
AMÉN!
