Cal fer camí junts

Moltes vegades diem que la vida és un camí. I sí és un camí, cal fer-lo i no quedar-se assegut a la vida. Estem de viatge! Estem en un continu caminar, i l'Evangeli ens parla i ens diu que hem de caminar en saviesa, en amor, en la llum i en l'Esperit.

Però no hem de caminar sols, Déu ens ho recorda sovint, no estem destinats a caminar sols a la vida. Estem destinats a caminar en comunitat.

Alguns potser diuen, “Què hi ha de mal en caminar sol? M'agrada caminar sol. De fet, ho prefereixo. Puc anar al meu ritme. No he d'esperar a ningú.”

Potser a algú li agrada caminar sol, però necessites els altres per caminar amb tu al llarg de la vida. 

Si pensem una mica trobarem com a mínim tres raons:

1. Es més segur. Mai has caminat per un carreró fosc a la nit o al camp per una carretera llarga tot sol? Pot fer una mica de por. En la foscor, la llum dels altres ens pot il·luminar el camí i allunyar la por. És més segur caminar per la vida amb altres.

2. És més solidari. Hi ha un vell proverbi de Zàmbia que diu, “Quan corres en solitari, corres ràpidament. Però quan correu junts, correu lluny.” La vida no és una cursa de cent metres; és un marató! L’única manera d’acabar bé la cursa i de no cremar-te, és que hi participen altres persones a la teva vida a través de relacions significatives. Através de relacions amoroses que van fent créixer l'amor dins teu.

3. És més intel·ligent. Aprens més caminant amb altres que tot sol. Pr 28:26 diu, “És un neci qui es refia d'ell mateix.” Altrament dit, si ets l'únic que pensa una cosa i ningú està d'acord amb tu, potser estàs caminant en la direcció equivocada. Quan camines tot sol per la vida, no tens a ningú per dir-te, “Hem deixat el camí. Hem de tornar al camí i agafar la bona direcció.”

Ef 4:16 diu, “'D'acord amb l'energia distribuïda segons la mesura de cada membre, tot el cos va creixent i edificant-se en l'amor.” 

Necessites persones a la teva vida per ajudar-te a créixer i ser la persona que Déu et va crear a ser. La vida es tracta de relacions. Déu és amor i vol que aprenguis a estimar-lo i estimis als altres. Aquestes són les dues lliçons més importants de la vida. Estimar a Déu i estimar als altres. I per fer-ho cal fer camí junts.

ORACIÓ DEMANANT ELS DONS DE L'ESPERIT SANT

Oh Esperit Sant, ompliu la meva ànima amb l'abundància dels vostres dons i fruits. 

Que, amb el do de saviesa, tingui tal gust per les coses de Déu que em faci apartar de les coses terrenes; 

que sàpiga amb el do d'enteniment, veure amb fe viva la importància i bellesa de la veritat cristiana; 

que amb el do de consell, posi els medis més avinents per santificar-me, assegurar-me la perseverança i salvar-me; 

que el do de fortalesa em faci vèncer tots els obstacles en la confessió de la Fe i en el camí de la salvació; 

que sàpiga amb el do de ciència, discernir clarament entre el bé i el mal, lo fals de lo verdader, descobrint els enganys del dimoni, del món i del pecat;

que amb el do de pietat, estimi a Déu com a Pare, el serveixi amb fervorosa devoció i sigui misericordiós amb el pròxim;

finalment que amb el do de temor de Déu, tingui el major respecte i veneració pels Manaments de Déu, cuidant de no ofendre'l jamai amb el pecat.

Ompliu-me, sobretot, del vostre amor diví; que sigui l'únic impuls de tota la meva vida espiritual. Feu que ple d'unció, sàpiga predicar, almenys amb el meu exemple, i fer entendre als meus germans, la bellesa de la vostra doctrina, la bondat dels vostres preceptes, i la dolcesa del vostre amor. 

Amén.

VENI CREATOR SPÍRITUS

Veniu, Esperit creador, 

nostres fronts il·lumineu, 

i de santa gràcia ompliu 

els cors que vós creàreu. 

Vós que sou anomenat 

Paràclit, Do de l'Altíssim, 

Font viva, Foc, Caritat 

i unció de les ànimes; 

Vós, la Gràcia septiforme, 

vós, el Dit de sa mà dreta, 

vós, la promesa del Pare, 

vós, que ens doneu la Paraula: 

Posem llum en els sentits, 

fiqueu foc d'amor als cors, 

confirmeu amb la virtut 

la corporal feblesa. 

Feu-nos ben lluny l'enemic, 

feu-nos ben a prop la pau, 

i que així, guiant-nos vós, 

ens apartem de tot mal. 

Doneu-nos vós coneixença 

del Pare i del Fill etern, 

i que a vós, de l’un i l’altre 

Esperit us confessem.

On és Déu

Jove, sovint et preguntaran: On és Déu? Es veu o no es veu? Noi, si t'han de dir on és Déu, Déu se'n va. De res no et servirà que et digui que Déu viu a la teva veu. Que Déu és a la flor i a la grana, al moixó i a la nafra, en allò que és lleig, en el que és trist, a l'aire i a l'aigua; Déu és al mar i, a vegades, al temple. Déu és al dolor que no se'n va i al vell que passa, a la mare que pateix, a la dona pública i al minaret de la mesquita blanca. Déu és a la mina i a la plaça, és ben cert que és arreu, però cal veure'l sense preguntar on és, com si fos un mineral o una planta.

Endinsa't en el silenci, mira't la cara ... no en tens prou amb el misteri que veus i sents? Passa un nen cantant, tu t'adones ... Déu hi és. El tens a la llengua quan cantes, a la veu quan no blasfemes i quan preguntes on és, aquesta curiositat és Déu que corre per la teva sang. Hi és als ulls quan rius, a les venes quan estimes, en tot tu sempre, però has de veure'l tu mateix, que no s'hi val que t'ho diguin ... has de sentir-lo tu com grimpa, com esgarrapa, netejant les parets de la teva ànima. Però Déu s'allunya del qui resa i no estima, del qui va a missa i no encén en els cors dels pobres, llums d'esperança; el pots trobar al suburbi a primera hora de la matinada, a l'hospital i a la garjola.

Déu és en tot això. Si t'angoixa aquest home que va amb espardenyes, si et fa sospitar la vida del qui puja i no baixa, si sense motiu una angoixa se't clava a l'entranya, si et desvetlles un dia xiulant de bon matí i somrius a tothom i a tothom dones gràcies, Déu és amb tu, sota la camisa. I quan Déu és amb mi puc viure d’una altra forma i canviar les coses d’una altra forma, i és en aquest moment que Déu passa a formar part del més íntim de mi mateix, el meu cor ple d'amor.

SI US PLAU, OBRIU-ME

Dissabte vaig anar a dormir molt tard. Tenia un sopar i ens vàrem quedar xerrant molta estona. Comentàvem com ens havia anat el confinament i tota aquesta pandèmia que sembla que comença a recular.

Estava mig adormit i sentia que picaven a la porta. Segurament feia molta estona que picaven. Obro la finestra i veig una dona de mitjana edat que em mira i em diu: “Si us plau, obriu-me, que no em trobo bé.” Feia cara de molt cansada i portava una motxilla.

Dubto uns instants, però la intuïció em diu: “Per què no li obres, a veure què vol?” Fet. Baixo al portal i obro. “Què li passa?” Em mira (una cara exhausta, absolutament esgotada). “Mira, aquesta matinada he sortit de l’hospital. M’he perdut per la ciutat, i necessito dormir, fa dos dies que no puc.” Mogut per dintre li dic: “Passa, tinc l’habitació de la meva germana, que és a Itàlia i no pot tornar.”

Quan li ensenyo l’habitació, em mira amb gran amabilitat i em diu “gràcies”, deixa la motxilla a terra i s’estira al llit. De tanta son que porta, queda clapada a l’instant. Tanco i sento interiorment una confiança total. Estic segur que no hi ha engany. Al cap de pocs segons jo també torno a dormir. Fins a les tres de la tarda.

Quan em desperto, el primer que penso és que he sigut una mica imprudent. Baixo, truco a la porta de la cambra de la meva germana. Ningú respon. Obro amb molta cura i veig que ella no hi és i tampoc la motxilla. Tot està en ordre: l’habitació, el menjador, la cuina... Quan, després de la inspecció, torno a l’habitació de la meva germana, m’adono que hi ha un escrit sobre la tauleta de nit. El miro. Hi posa el meu nom.

“Estimat Joan, moltes gràcies. M’has obert la porta de casa teva sense preguntar-me qui era. Saps? Això avui es considera una imprudència, però ho has fet sincerament, deixant-te portar pel cor. Recordes allò que vaig dir ja fa segles? “Això que feu a un d’aquests petits a mi m’ho feu.” Avui he pogut descansar a casa teva. Que tinguis un bon dia.”

Jesús Renau, sj

SED BUENOS

Sed buenos,

si podéis

Déu d'amor

Creador del cel, de la terra i de tot el que contenen. Ens vas crear a imatge teva i ens vas fer administradors de tota la teva creació.

Ens vas beneir amb el sol, l'aigua i la terra fèrtil perquè tots ens poguèssim alimentar.

Obre les nostres ments i toca els nostres cors, perquè puguem respondre al do de la teva creació. Ajuda'ns a ser conscients que la nostra casa comuna no ens pertany només a nosaltres, sinó a totes les generacions futures, i que és responsabilitat nostra preservar-la.

Ajuda'ns a garantir que cada persona compti amb que el menjar i els altres recursos que necessita. Fes-te present entre els necessitats en aquests temps difícils, especialment els més pobres i els que corren més risc de ser abandonats.

Transforma en esperança la nostra por, ansietat i sentiments de solitud perquè puguem experimentar una veritable conversió de cor.

Ajuda'ns a expressar la nostra solidaritat de forma creativa per fer front a les conseqüències d'aquesta pandèmia mundial. Fes-nos valents per emprendre els canvis que es necessiten a la recerca del bé comú..

Que sentim, avui més que mai, que tots estem interconnectats en els nostres esforços per alleujar el clam de la terra i el clam dels pobres.

Que tots aquests sofriments siguin els dolors del naixement d'un món més fratern i sostenible.

Sota l'amorosa mirada de Maria Auxiliadora, fem aquest pregària per Crist, Senyor nostre.

Amén

Oració comunitària 5è aniversari Laudato si

... una creu a la butxaca

Duc una creu a la butxaca

un record només per a mi

que sóc cristià o cristiana

tant de dia com de nit.

Aquest tros de fusta no és màgic,

ni es tracta d'un amulet,

no m'estalvia la lluita

ni en fa passar el fred.

No és pas per identificar-me

ni perquè ho vegi la gent,

només és una contrasenya

que ens fem jo i Ell.

Quan poso la mà a la butxaca

buscant monedes o una clau

aquest tros de fusta em recorda

que Algú per mi es va fer esclau.

M'invita a donar-li gràcies

pel molt que m'ha beneït,

m'empeny a servir-lo amb ànsia

en tot el que faig i el que dic.

No és pas per identificar-me

ni perquè ho vegi la gent,

només és una contrasenya

és com fer-li l'ullet.

També és un record diari

de la pau que compartim

tots els deixebles del Mestre

que en una pregària ens unim.

Sí, duc una creu a la butxaca

un record només per a mi

que Jesús és l'únic que em mana

si jo li dono permís.

No és pas per identificar-me

ni perquè ho vegi la gent,

només és una contrasenya

és com fer-li l'ullet.

No és pas per identificar-me

ni perquè ho vegi la gent,

només és una contrasenya

que ens fem jo i Ell.

DEUTE PERDONAT

Expliquen que una tarda, aquell nen petit es va acostar a la seva mare, que estava a la cuina preparant el sopar, i li va donar un full de paper en el qual havia alguna cosa escrita. La mare va mirar el paper, i, després d’eixugar-se les mans, va llegir el que deia, que era el següent:

Comptes de la setmana:

* Per netejar l’habitació ... 3 euros

* Per anar a comprar el pa ... 1 

* Per tenir cura del meu germà petit mentre tu compraves ... 1’50 

* Per baixar les escombraries ... 0’50 

* Per presentar dos exàmens amb bones notes... 1 

* Per ajudar-te a netejar l’escala ... 1 

* Total que em deus ... 7 euros. 

Quan la mare va acabar de llegir el paper, es va quedar mirant fixament el seu fill. Aquest esperava, impacient, la resposta de la mare. Finalment la dona va agafar un llapis i per la part de darrera del mateix full va escriure:

* Per portar-te nou mesos en el meu interior... res...

* Per les nits que no he dormit, perquè estava pendent de tu ... res...

* Pels problemes que m’has causat i per les vegades que m’has fet patir... res... 

* Per les preocupacions que encara m’esperen a causa teva... res 

* Pel menjar, la roba, les joguines... res... 

* Per netejar-te, rentar-te i curar-te... res... 

* Total que em deus per l’amor que he gastat i invertit en tu... RES. 

Quan el nen va acabar de llegir el que la seva mare havia escrit, li van començar a caure les llàgrimes. La va mirar, penedit, i li va dir: “T’estimo molt, mamà”. Després va agafar el llapis i va escriure amb lletra ben gran: PAGAT.

És molt important veure i reconèixer el que els altres fan per nosaltres, sobretot aquelles persones que, d’una forma o una altra, tenen cura de nosaltres: a vegades les tenim tan a prop... que no sabem veure tot el que fan.

Santa Joaquima de Vedruna

Unes frases de santa Joaquima, en el dia de la seva onomàstica, per reflexionar i fer-ne pregària.

• Jesús vol el teu cor ple de serenor.
• Mireu si dins vostre hi ha amor propi o alguna altra cosa que us tregui la pau del cor. No pareu fins que no us ho hagueu tret de sobre, per tal de poder viure sempre alegres.
• No deixeu de tenir cada dia uns moments de pregària. En ella el Senyor parla al cor i ens diu el que vol que siguem i fem. També ens dóna forces per dur-ho a terme.
• Acudim a Déu, sempre trobarem un bon amic.
• Quan feu oració pregueu així: ”Senyor, que voleu de mi? ... Parleu al meu cor que jo vull fer en tot i del tot la vostra voluntat”.
• Em qui hem de confiar, després de haver posat els mitjans humans, és en Déu.
• Tant com nosaltres vulguem fer el bé, tant ens ajudarà el Senyor.
• Els Senyor sempre és al cor del humils i senzills.
• Recorda que tot el que Déu ens ha donat, no ha d’ésser per esdevenir superbs sinó per seguir-lo millor.
• Aconseguiràs més per l’amor que per la força.
• Quan fem una cosa, la finalitat sempre ha d’ésser el bé dels altres i la glòria de Déu.
• És molt convenient que sapiguem de tot i servir per tot.
• La diligència tot ho pot.

MURS I FRONTERES

Fa uns anys, quan va caure el mur de Berlín, a tot Europa va esclatar un raig de felicitat. A la fi queia una de les fronteres que causava més vergonya al món modern. També tots estàvem contents de poder viatjar per tot Europa sense haver de parar a cada frontera ni haver de portar passaport. Estava bé que a poc a poc anssim destruint les fronteres polítiques. 

Però estaria millor que aquella caiguda de murs també hagués sigut a nivell personal. 

I és que tots tenim murs, grans o petits, en el nostre interior, que de vegades ens separen dels altres i fan que ens sentim una mica sols, fins i tot tristos. 

Hi ha murs en la vida política quan els insults, la intolerància, treuen el protagonisme a les idees; 

hi ha murs en la vida familiar (les baralles entre germans, aquell dia que diem a la mare el que no volíem dir, discussions dels pares ...); 

hi ha murs causa de l'edat (quan mirem als avis com a persones velles més que com a persones que ens podrien ensenyar moltíssim de la vida, de les seves experiències, que de vegades no tenim temps d'escoltar ...); 

hi ha altres tipus de murs: socials, religiosos ... 

I també hi ha murs íntims, personals:

- La por dels tímids, que fa que s'amaguin dins del seu cor; 

- la manca de respecte dels orgullosos, que els condueix a la soledat; 

- la manca de confiança dels més calladets, 

- la necessitat d'aprendre a escoltar que tenen els xerraires ... 

Cadascú coneix els seus propis murs. Potser, amb una mica d'ajuda, podríem tractar de començar a treure la primera pedra ... 

Pensem en els murs que més ens impedeixen tenir una bona relació amb els altres, o de ser més lliures i feliços.

Tu, Jesús

Tu, Jesús, ets com la roca ferma al costat del mar,

ets com l'arrel forta que aguanta l'arbre.

Ets com el brollador que alimenta el riu,

ets com a cantimplora en ple desert.

Tu, Jesús, ets la força, el suport que necessito

Senyor Jesús, no vull quedar-me tancat en mi mateix;

trenca la meva closca, enderroca el meu mur,

i sigues per a mi Pont, aquest Pont que necessito

per passar del cèrcol de les meves amarres

a la llibertat d'un cor nou i ple de vida.

Un cor lliure, pur, net i transparent creixi en nosaltres, Senyor,

per poder veure el teu rostre.

Un cor humil, mans i fratern, creixi en nosaltres,

perquè la teva presència es faci festa joiosa en la nostra marxa.

Nous projectes

Hi ha moltes coses importants a l'hora de construir nous projectes. 

Deu consells que ens donaria Santa Joana de Lestonnac:

1. Allargueu sempre la mà a tothom
2. No deixeu apagar la flama que teniu encesa al cor
3. La dona ha de salvar a la dona
4. Eduqueu en comunitat des d'un Projecte comú
5. No tothom calça el mateix peu
6. Ompliu el vostre nom, prenent com a exemple a Maria
7. Sembreu relacions que acompanyin, integrin i facin créixer
8. Caps ben fets més que ben plens
9. Eduqueu en la vida i per a la vida
10. I sobretot mantingueu l’amistat entre vosaltres

VOLS APLAUDIR, TU TAMBÉ?

PARE

En Marc està atabalat. L’avi va morir del covid, al 2020. Va ser una any que tots anaven de corcoll... Veient l’ àvia i tots com resaven, ell també va voler aprendre a resar, però no en sap... Li han dit que només digui: PARE... PARE... però s’avorreix com una ostra.

PARE NOSTRE

La Laia és amiga d’en Marc, i el vol ajudar. Ella quan prega diu: PARE nostre... I li demana que ajudi a en Marc, i se sent unida a ell i a TOT EL MÓN. Diu: Pare nostre, i sent que la terra sencera és casa seva, i que TOTS som GERMANS. Això és preciós! Ho explicarà a en Marc.

PARE NOSTRE, VINGUI EL TEU REGNE

La Laia i en Marc un dia preguen junts, i diuen: Pare, que vingui el teu Regne d’Amor, de Solidaritat, d’Amistat, d’ajudar els altres, sense fer-se notar. Oh! Sí, sí...

PARE NOSTRE, FACI'S LA TEVA VOLUNTAT

Els amics, sabent que a en Marc i a la Laia els agrada pregar, també hi van, i junts diuen: Pare, faci’s la teva voluntat, i senten que la voluntat de Déu és que tots siguem feliços, estimant-nos. I riuen, i es posen a aplaudir, sense parar.

VOLS APLAUDIR, TU TAMBÉ?

(Monges de St. Benet de Montserrat)

QUE ENTENGUEM EL TEU LLENGUATGE.

Pare,
Tu parles
moltes vegades i de moltes maneres.
Has parlat pels profetes i pel Fill.
I nosaltres no et sentim.

Tu parles per un germà,
parles per un amic,
parles pels qui tenim al costat,
i fins i tot pels enemics.
I ho fas a través de les persones
i dels esdeveniments.

Però els homes som sords, muts i cecs.
Avesats a sentir i pensar
moltes paraules
que no ens arriben al cor.
I els homes no entenem els teus mots.

Tu dius gran al que és petit.
Dius goig al que és dolor.
Dius pobre al que és ric.
Dius just al pecador.
Dius que et reveles quan t'amagues.

Què passa?
Pare, en aquest dia d'avui, i sempre,
dóna als fills el teu secret:
QUE ENTENGUEM EL TEU LLENGUATGE.

PLAER, GOIG I JOIA

El camí que portava a la casa del vell mestre era costerut. Mentre el Marcel pujava, suant i respirant a fons, els ocells no deixaven de fer aquell xivarri que fan a l’estiu quan arriba el capvespre.

Seu, Marcel, si us plau. Vols un got d’aigua fresca? O potser prefereixes beure del càntir?

Així va començar aquella conversa que va ser tan important per al futur del noi. Al començament les preguntes no sortien massa com les havia pensades. De tot, es va parlar. Però després es va anar obrint la relació i quan ja era negra nit, la xerrada va resultar fantàstica, divertida i molt útil. El vell mestre era realment un pou de saviesa.

Mira, noi, una cosa és el plaer, una altra el goig i la més plena es diu joia. Sens dubte es relacionen, perquè els humans som una unitat. El plaer ve dels sentits, el goig ve de l’ànima, i la joia és conseqüència de l’esperit.

Tothom cerca la joia. Pocs l’aconsegueixen. La majoria la confon amb el goig, i avui molts pensen que el plaer esdevindrà joia. Però qui ha experimentat la joia sap que res no se li pot comparar.

El Marcel no havia pensat mai en aquestes distincions que li van semblar clarividents. Potser era cert que la felicitat podia existir. No s’atrevia a preguntar-li al vell mestre sobre la felicitat, però estava segur que ell en devia tenir també una fundada opinió. No va ser necessària la pregunta, car ara era el mestre qui en parlava.

He arribat a una conclusió amb el pas dels anys. Déu és la font de la felicitat, i qui participa d’Ell participa de la font de la felicitat. Això passa quan la joia és permanent, penetra el goig i dona sentit al plaer. Després de 75 anys ho estic començant a viure. I no et pensis, n’he passat de tots els colors.

Aquell matí el Marcel es va despertar del bell somni. Ja no recordava quasi res, però en el fons del seu cor havia begut “d’aquella font que raja fins a la vida eterna”. Sabia que la felicitat és una possibilitat real de la vida humana.

Jesús Renau

Avançar

No, no et detinguis.

Començar be és una gràcia de Déu.

Continuar pel bon camí

i no perdre el ritme...,

és una gràcia encara més gran.

Però la gràcia de les gràcies,

està en no defallir,

amb forces encara o ja no podent més,

fet miques o trossos,

continuar avançant fins al final.

Helder Camara

Acaricia'm

Vinc a Tu perquè m'acariciïs

abans de començar el dia.

Que els teus ulls es posin

un moment sobre els meus ulls.

Que vagi a la feina sabent

que m'acompanyes, Jesús.

Posa la teva música en mi

mentre travesso el desert del soroll!

Que el centelleig del teu Amor

besi els cims dels meus pensaments

i es detingui a la vall de la vida,

on madura la collita.

Oració a la Verge de Fàtima

Benaurada Maria, Mare de Déu de Fàtima,
amb renovada gratitud per la teva presència maternal
unim la nostra veu a la de totes les generacions
que et diuen benaurada.

Celebrem en tu les grans obres de Déu,
que mai es cansa d'inclinar
amb misericòrdia cap a la humanitat,
afligida pel mal i ferida pel pecat,
per curar-i salvar-la ....
Custòdia nostra vida entre els teus braços;
revifa i alimenta la fe;
sosté i il·lumina l'esperança;
suscita i anima la caritat;
guia'ns a tots nosaltres pel camí de la santedat.

Ensenya'ns el teu mateix amor de predilecció
pels petits i els pobres,
pels exclosos i els qui pateixen,
pels pecadors i els extraviats de cor:
congrega a tots sota la teva protecció
i entrega'ls a tots al teu dilecte Fill,
el Senyor nostre Jesús, Amén.

Papa Francesc

En aquest enllaç pots llegir la història de les aparicions de la Mare de Déu de Fàtima:

http://webcatolicodejavier.org/VFapariciones.html

No t'inquietis

No t'inquietis per les dificultades de la vida, 

por pels alts i baixos, 

por per les decepcions, 

por per un esdevenir més o menys ombrívol. 

Vulguis el que Déu vol. 

Ofereix-li enmig d'inquietuds i dificultats 

el sacrifici de la teva ànima senzilla 

que, malgrat tot, accepta els designis 

de la seva pròpia providència. 

Poc importa que et consideris una frustració 

si Déu et considera plenament Realitzat, a super gust. 

Perdre't confiadament i cegament 

en aquest Déu que t'estima per a si. 

I que arribarà fins a tu, 

encara que mai el vegis. 

Pensa que estàs a les seves mans, 

tant més fortament agafat, 

com més decaigut i trist et trobi. 

Viu feliç. T'ho suplico. 

Viu en pau. Que res t'alteri. 

Que res sigui CAPAÇ de treure't la pau. 

Ni la fatiga psíquica. 

Ni les teves errades morals. 

Fes que broti, i conservi sempre 

sobre el teu rostre, 

un dolç somriure, 

reflex del que el Senyor contínuament et dirigeix. 

I en el fons de la teva ànima col·loca, primer de tot, 

com a font d'energia i criteri de veritat, 

tot aquell que té el llenç de la pau de Déu. 

Recorda: quant et deprimeix i inquieta és fals. 

T'ho dic en el nom de les lleis de la vida 

i de les promeses de Déu. 

Per això, quan et sentis afligit, trist, 

adora i confia. 

Teilhard de Chardin sj

Goigs a Santa Anastasi

Avui que és sant Anastasi, patró de Lleida i copatró de Badalona, cantem-li els goigs i demanem la seva protecció.

Proclamant amb fe pregona

vostre ajut indefallent:

La Ciutat de Lleida us dóna

rams d'amor, sempre florent!

Vora el Segre un jorn veiéreu

la primera llum del sol.

A recer nostre tinguéreu,

màrtir sant, digne bressol.

Nova vida amb vós brotona

que serà el nostre ornament.

...

A les terres lleidatanes

retornàveu compungit,

i les normes cristianes

practicàveu enardit.

Dacià és a Tarragona

i us vol encontinent...

...

Un cruel martiri us donen

amb setanta-tres companys.

Ínclits mèrits us coronen

quan degollen quaranta anys.

Era nit. I a Badalona

rutilava el sol ixent...

Envieu-nos coratge!

Senyor, envieu-nos coratge.
El coratge d'emprendre
i el coratge d'emprendre sense por.
El coratge de la iniciativa
i el coratge de la disciplina.
El coratge de la continuïtat
i el coratge de l'adaptació contínua.
El coratge d'estar sols
i el coratge de recomençar sempre
amb els que queden o arriben.
El coratge de no irritar-nos malgrat les
dificultats i de ser amos de nosaltres mateixos.
El coratge de trobar prou temps
per a contemplar i per a pregar.

L. Lebret

TOT PASSA...

Un dia un rei va convocar tots els endevinadors i mags del seu regne i els va anunciar: “Voldria ser sempre un bon exemple per a tota la gent del meu regne. Voldria presentar-me sempre davant d’ells com una persona forta, segura, serena i tranquil·la davant de les dificultats i dels canvis que dóna la vida. A vegades em poso trist, em quedo sense il·lusió davant d’una mala notícia o d’una dificultat. Altres vegades, qualsevol cosa bona no prevista em posa en un estat d’alegria excessiu. Tot això no m’agrada; em sento com una fulla que el vent porta cap a on vol. Vull que em fabriqueu un amulet màgic, alguna cosa amb la qual estigui protegit d’aquests estats d’ànim i d’aquests canvis d’humor, que em porten com si res de l’alegria a la tristesa”. Però els mags, l’un darrera de l’altre, es van fer enrere: sabien fer amulets, anells i penjolls màgics, però a persones que venien a demanar ajuda i que fàcilment podien enganyar; però de cap manera podrien arribar a enganyar el rei. I, a més, el que demanava no era gens fàcil. El rei ja estava a punt d’esclatar, mogut per la ira, quan se li va acostar un vell savi que li va dir: “No patiu, majestat. Demà us portaré l’anell que esteu buscant. Cada cop que el mireu, si esteu trist us posareu alegre, i si esteu nerviós, us podreu calmar. Només us caldrà mirar la frase màgica que l’anell portarà gravada”. L’endemà, el vell savi va tornar, i, enmig d’un silenci general -ja que tothom tenia curiositat per saber quina era la frase màgica- va donar l’anell al rei. Aquest el va mirar i va llegir la frase que hi havia gravada, i que deia: “TOT AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ”.

Que no ens faltin mai la il·lusió, les ganes de viure i de fer les coses amb entusiasme. I si tenim un mal moment, per la raó que sigui, està bé pensar -com aquell savi li va aconsellar al rei- que això també passarà, que no durarà sempre. Això ens pot ajudar a mantenir viva l’esperança.

Cada dia surt el sol

Cada dia surt el sol

I tot recomença

I la fosca de la nit

Amb força hem de vèncer

Tots volem un món millor

On hi brilli la claror

Res no ens pot fer por

Res no ens pot fer por

Vint-i-quatre maneres d'estimar

Una petita llista de 24 petites maneres d'estimar:
- Aprendre's els noms de la gent que treballa amb nosaltres o dels quals ens creuem en l'ascensor i tractar-los després pel seu nom.
- Estudiar els gustos aliens i tractar de complaure'ls.
- Pensar, per principi, bé de tot el món.
- Tenir la mania de fer el bé, sobretot als que no ho mereixerien teòricament.
- Somriure. Somriure a tota hora. Amb ganes o sense elles.
- Multiplicar la salutació, fins i tot als semidesconeguts.
- Visitar als malalts, sobretot si són crònics.
- Prestar llibres encara que te'n perdin algun. Retornar-los tu.
- Fer favors. I concedir-los abans de que acabin de demanar-te'ls.
- Oblidar ofenses. I somriure especialment als ofensors.
- Aguantar als pesats. No posar cara de vinagre escoltant-los.
- Tractar amb antipàtics. Conversar amb els sords sense posar-te nerviós.
- Contestar, si t'és possible, a totes les cartes.
- Entretenir als nens petitons. No pensar que amb ells perds el temps.
- Animar als vells. No enganyar-los com nois, però subratllar tot el positiu que trobis en ells.
- Recordar les dates dels sants i natalicis dels coneguts/des i amics/gues.
- Fer regals molt petits, que demostrin l'afecte però no creen obligació de ser compensats amb un altre regal.
- Acudir puntualment a les cites, encara que hagis d'esperar tu.
- Explicar-li a la gent coses bones que algú ha dit d'ells.
- Donar bones notícies.
- No contradir sistemàticament a tots els que parlen amb nosaltres.
- Exposar les nostres raons en les discussions, però sense tractar d'aixafar.
- Manar amb to suau. No cridar mai.
- Corregir de manera que es noti que et dol el fer-lo.

La llista podria ser interminable i els exemples similars infinits. I ja sé que són minúcies. Però amb molts milions de petites minúcies com aquestes el món es faria més habitable.

José Luis Martín Descalzo

Bona sort? Mala sort?

Una història xinesa parla d'un ancià llaurador que tenia un vell cavall per a cultivar els seus camps. Un dia, el cavall va escapar a les muntanyes. Quan els veïns de l'ancià s'apropaven per a condoldre's amb ell i lamentar la seva desgràcia, l'ancià els va dir: Mala sort? Bona sort? Qui sap?.

Una setmana després, el cavall va tornar amb una manada de cavalls salvatges.

Llavors els veïns van felicitar al llaurador per la seva bona sort. Aquest els va respondre: Mala sort? Bona sort? Qui sap?

Quan el fill del llaurador va intentar domar un d'aquells cavalls salvatges, va caure i es va trencar una cama. Tothom va considerar això com una desgràcia. Tot i així el llaurador es va limitar a dir: Mala sort? Bona sort? Qui sap?

Unes setmanes més tard, l'exèrcit va entrar en el poblat i van ser reclutats tots els joves que es trobaven en bones condicions. Quan van veure al fill del llaurador amb la cama trencada, el van deixar tranquil. Havia estat bona sort? Mala sort? Qui sap?

Tot el que a primer cop d'ull sembla un contratemps pot ser una disfressa del be. I el que sembla bo a primer cop d'ull pot ser perjudicial. Així doncs seria una postura sàvia que deixéssim a Déu dir el que és bona sort i dolenta, i li agraïm que les coses es converteixen en be per als que l'estimen.

CARDIOGRAMA

De tant en tant l’Ernest obre la Bíblia amb la intenció de trobar unes paraules, uns fets o signes que el puguin ajudar a anar suportant la quarantena, i aquesta tarda llegeix: “Ell (Jesús) sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.” (Evangeli de Joan 2,25) L’Ernest sent una suau batzegada interior i es diu a si mateix: és una mena de cardiograma!!

Què hi ha en el nostre cor? 

• Temporalment: passat, present i futur.
• Geogràficament: pobles, ciutats, continents, mar, muntanyes i univers. 
• Personalment: idees, sentiments, plenituds, buidors i molts anhels... 

I anava classificant moltes dimensions de la vida que ressonen o s’assenten en el nostre cor.

Però una nova pregunta també resonava per les parets del seu interior: hi és Déu per aquí?

A la nit, però, l’Ernest es va fer la pregunta clau: qui estimo en el meu cor? Al cap d’uns moments es va començar a sentir perdut. No tenia clar el significat de la paraula estimar ni la intensitat del seus amors. També li va assaltar un pensament potent que li deia: a mi, estimo!

Preguntes del cardiograma:

1. Quines són les persones que en aquests moments de la meva vida més estimo? Com és que les estimo? Ho saben, elles? Sí, molt. Sí, però no gaire. Potser. No ho crec. Segurament no. Els ho he dit? Els ho he demostrat? Déu, tu també formes part de les persones que estimo?
2. Quines són les persones que he estimat? Què ha passat? La relació continua. Ja no ens veiem. Va ser una fantasia o potser un desengany. No ho sé. Déu, m'han ensenyat que tu sempre hi ets. Per què de vegades no et veig? Per què de vegades no t'escolto? Per què de vegades no noto la teva presència?
3. Quines persones m’estimen? Molt, bastant, a temporades, segons vagi, ja no m’estimen. I tu Déu, per què em segueixes estimant, encara que de no sempre t'escolti, no et noti, no et parli?

Així va ser com l’Ernest aquella nit va començar a fer el que en va dir el seu “cardiograma”.

I així és també com el seu cardiòleg (Déu, que és el gran especialista del cor, de l'amor) li va fer notar que en el seu cor i en el cor de tots hi ha una infinita potencialitat d'estimar. L'amor hi és. Només cal que en comptes de guardar-lo en la foscor, fem que sigui llum resplendent.

(A partir d'un text de Jesús Renau al seu mur del facebook)

El nom de Déu

Un estudiant va demanar a un mestre sufí que li revelés el centèsim nom de Déu.

– Qui coneix aquest nom és capaç de canviar el curs de la història – va comentar.

El mestre li va dir que passés un dia sencer a les portes de la ciutat. El noi va obeir, i va tornar l'endemà.

– Què és el que has vist? – va preguntar el mestre.

– Un ancià va intentar entrar a la ciutat per vendre un moltó . El guarda li va voler cobrar un impost, però l'home no tenia diners. Llavors el guarda li va robar el moltó i el va fer marxar. Jo pensava: si sabés el nom ocult de Déu, podria canviar aquesta situació.

– Podries haver impedit aquesta injustícia, però vas preferir somiar amb una revelació. Quina ximpleria! Doncs bé, et revelaré el centèsim nom de Déu: "Actua a favor del proïsme". Només així podem canviar el curs de la història.

Matinejar

... Cal avançar-se al sol per donar-te gràcies,

cal anar a trobar-te abans no apunti el dia. (Sa 16,28).

Que puguis escoltar el seu amor a punta de dia!
Continuaràs començant malament per culpa de llevar-te tard?
Neteja el teu cor cada matí i a la posta del sol, i seràs feliç...
La jornada d'avui és una prodigiosa possibilitat per a viure intensament!
Mentre hi hagi...
No oblidem que ...
mentre hi hagi homes empresonats,
nosaltres haurem d'exigir llibertat;
mentre hi hagi pobres,
tot el que tenim haurà de ser seu;
mentre hi hagi qui perdi l'esperança,
li haurem de donar de la nostra;
mentre hi hagi malalts,
els haurem de portar amb nosaltres i guarir-los;
mentre hi hagi qui dorm,
nosaltres l'haurem de desvetllar i fer-li obrir els ulls;
mentre hi hagi qui no sap res,
nosaltres li haurem de dir el poc o molt que sabem;
mentre hi hagi qui no s'interessa per la Gran Notícia,
haurem de créixer en la fe i donar proves d'un amor més gran.

Feliços

Feliços els qui saben riure's d'ells mateixos perquè s'ho passaran molt bé.

Feliços els qui saben distingir una muntanya d'un forat a terra, perquè s'estalviaran moltes trompades.

Feliços els que miren on posen els peus, perquè evitaran moltes peles de plàtan.

Feliços els qui són capaços de reposar i de dormir sense buscar excuses; aquests arribaran a savis.

Feliços els qui saben callar i escoltat, perquè aprendran coses noves. 

Feliços els qui són prou intel·ligents per no prendre's tant seriosament, perquè tothom els apreciarà.

Feliços els qui estan atents a la crida dels altres però sense creure's indispensables, perquè seran sembradors d'alegria.

Feliços vosaltres si sabeu mirar seriosament les coses petites i tranquil·lament les coses serioses, perquè arribareu lluny en la vida.

Feliços vosaltres si sabeu admirar un somriure i oblidar una ganyota, perquè la vostra ruta serà assolellada.

Feliços vosaltres si sou capaços d'interpretar sempre amb benvolença les actituds dels altres encara que les aparences siguin contràries; passareu per ingenus però la caritat té aquest preu.

Feliços els qui pensen abans d'actuar i preguen abans de pensar, perquè evitaran moltes bestieses.

Feliços vosaltres si sabeu callar i somriure quan us tallen la paraula, quan us contradiuen o us trepitgen; voldrà dir que l'Evangeli comença a penetrar el vostre cor.

Feliços sobretot els qui sabeu reconèixer el Senyor en tots aquells que trobeu en el camí: la Llum i la veritable Saviesa.

Pregària pel pare que ja no hi és

Ahir em van dir que s'havia mort un pare de família deixant dona i tres fills. La meva pregària per ells:
Pregària pel pare que ja no hi és.
Avui la mort, la foscor, és entre nosaltres,
però alguna cosa ens diu, que ell està bé,
que està en la Llum.
Quan hi ha amor no hi pot haver-hi la mort
perquè qui no estima és com si fos mort.
I segur que l'amor que sentiu vers ell
fa que sigui viu entre vosaltres.
Qui estima, viu per sempre.
I qui és estimat també.
L'amor al pare,
no ha de ser de paraules i frases,
sinó d’obres i veritat.
Perquè cada cop que estimem,
farem allò que el pare feia amb tothom,
estimar!
I cada cop que tanqueu els ulls,
cada cop que escolteu amb el cor,
cada cop que estimeu,
malgrat no el veieu,
no el sentiu,
no el toqueu,
el tindreu present en el racó més íntim del cor.

CORATGE VE DE COR

“Coratge ve de cor; no d’un cor parat, sinó d’un cor en marxa”.

COR PARAT. Arriba un moment que ja dic prou. Fa massa dies que vaig ensopegant amb els mateixos defectes; em sembla que faci el que faci no me’n sortiré. Ho he intentat massa vegades, i ja no vull tornar a experimentar la buidor de la meva impotència. Prou!

COR EN MARXA. Hi ha dies de tot, i el d’avui és un dia dolent. Si examino el que sento, veig que almenys fins demà ho tinc tot perdut. Quina llàstima, esperar a demà. Puc trobar algun amic per parlar ni que sigui per Skype. No l’atabalaré amb el meu problema, criticarem tot el que fa el govern i ens riurem de la nostra pròpia ombra. Segurament avui començaré a pujar, o sinó, almenys sortiré del forat. Apa, som-hi...

I si no trobo cap amic, sempre et tinc a Tu. Tu sempre m'escoltes, sempre m'entens, sempre m'abraces i em consoles... però de vegades el meu cor no ho sap veure.

COR PARAT. Aquesta situació del virus ja dura massa. La casa em cau a sobre. Tothom diu el mateix. Algunes vegades m’agafa por i fins em sembla que em fa mal el coll i em costa respirar. Sí, molta, moltíssima informació, però no ens en sortim, i està per veure el que vindrà després: un desastre. Quin fàstic de tot, quin fàstic de vida.

COR EN MARXA. Cada dia a les 8 del vespre surto a aplaudir al balcó. He comprovat que és positiu, per als sanitaris i també per a mi. Pico fort. Sí, sembla que és un moment una mica màgic. Les mans parlen més que les paraules. Crec que ho fan a la majoria de països. Estem iniciant un canvi? Per què tot ha de seguir igual? He vist que els d’OPEN ARMS ara serveixen aliments a la gent confinada que no poden sortir. Ostres! Està molt bé.

Que puc fer jo per col·laborar? Tinc ganes de fer coses, però no sé quines. faig silenci i escolto el meu cor. I t'escolto a tu, Senyor. Només quedant-me a casa ja faig alguna cosa. faig tot un acte solidari envers els altres. Puc fer números i fer algun donatiu. Puc trucar a algú que sé que està sol. Puc ... sí, puc fer coses, potser petites, però en puc fer.

Senyor, que bategui el nostre cor, que senti, que es situï en el lloc d’altres, que imagini, que cerqui amics, que visqui, que miri tot el que hi ha de positiu, que superi la depressió consentida, que sigui un cor en marxa.

Un cor que sap que estimar no fa mal a ningú. un cor que sap que en el món nou que tots volem, l'amor serà la única i veritable llei.

(a partir d'un text del mur del Jesús Renau al facebook)