Puja al cim

Puja al cim
de cada muntanya,
escala les roques
que s'interposin en el teu camí.
Travessa cada tempesta
i no oblidis mai
l'horitzó on vols arribar.

No miris enrere:
el camí és el que et fa
i ets tu qui fa el camí.

Estima
tots i cadascun dels rostres
que t'han ensenyat les rutes
per on et podies estimbar i, també,
les fites que sacien la teva ànima.

Estima les ferides als peus
i els anys que t'has sentit perdut.
Tot, en tu, serà transformat
si ho aculls com el que és:
vida!

Hi ha un lloc, Tot-Amor,
en els paisatges que et dóna la terra,
espais infinits de llibertat i tendresa
que viuen en la fondària
de la teva ànima.

Francesc Grané

Goigs a sant Roc (Plaça Nova de Barcelona)

Tal es vostra Santedat,
Sant Roch Princep de excellencia;
que os ha dada potestàt
de curar de Pestilencia.

Foreu de molt alt Llinatge,
y Senyor de Montpellèr,
dirigint vostre viatge,
servint al Deu verdader:
Y foreu de ell tant amàt,
com ho diu la experiencia.
...
Servì à tohom de gran prova
lo que à las horas passà:
que sols en la Plaça Nova
tal malaltia no entrà:
Perque en Vos ha confiàt
en tal mal, y en tal dolencia.

Puix tenim tal Advocàt,
fent dels pecats penitencia;
serèm per ell deslliuràts
del contagi, y pestilencia.

Ajudeu-me a trobar el meu lloc en l’obra de la creació

Senyor! Avui us demano perdó
pels llocs que quedaran buits en l’obra de la Creació.
per les necessitats creades artificialment;
pels talents que mai no es podran desenrotllar
per culpa dels homes i de la societat;
pels innombrables treballadors, fills Vostres,
que mai no arribaran allà on Vós volíeu que arribessin;
per la meva falta d’entusiasme en cercar sempre la Vostra voluntat;
per al meva falta de generositat a correspondre a ella amb tota fidelitat.

Senyor! Us agraeixo
els dons que m’heu donat,
les possibilitats físiques i intel·lectuals amb què m’heu enriquit,
l’educació que he rebut,
les facilitats que he trobat per a escollir la professió convenient.

Senyor! Feu-me dòcil, perquè, deixant-me guiar per Vós a través dels esdeveniments,
invitat per les autèntiques necessitats dels meus germans,
descobreixi:
el lloc en qual Vós m’espereu
el paper que Vós voleu que jo representi,
amb el meu treball, en l’obra de la Creació.

Michel Quoist