El regal més gran que ens ha
estat donat és la nostra vida. Som vius! I la nostra vida és plena d’alegries,
d’esperança, també té els seus moments complicats i difícils, però som vius!
Sovint ens quedem meravellats davant la grandesa i la bellesa de la natura, que
també són creació de Déu, però fem el mateix cada matí quan ens llevem? Quina
bellesa més gran podem trobar que no sigui la nostra vida. És el més preuat que
tenim, i cal que el visquem en comunitat, és un regal massa preuat per no
compartir-lo. És el nostre camí, un camí que val la pena fer.
GASTAR LA VIDA
El Senyor Jesús ha dit:
“Qui vulgui reservar la seva vida, la perdrà;
i, qui la gasti per mi, la retrobarà en la vida
eterna”.
Però, a nosaltres ens fa por gastar la vida,
entregar-la sense reserves.
Un terrible instint de conservació ens reclou en
l’egoisme,
i ens atenalla, quan volem jugar-nos la vida.
A tot arreu, ens fem assegurances, per tal
d’estalviar-nos els riscos...
I, sobretot, som covards...
Senyor Jesús, ens fa por gastar la vida.
Però, Tu, la vida ens la dones perquè la gastem;
i no ens la podem reservar en un egoisme estèril.
Gastar la vida és treballar pels altres, encara que
no paguin;
fer un favor a aquell que no ens el retorna.
Gastar la vida és llançar-se al fracàs, si cal, sense
falses prudències.
És cremar les naus en bé del proïsme.
Som torxes que únicament tenim sentit quan ens
cremem;
únicament aleshores serem llum.
Allibera’ns de la prudència covarda,
que ens fa estalviar el sacrifici i que cerca la
seguretat.
Gastar la vida no es fa amb gestos ampul·losos ni amb
falsa teatralitat.
La vida es dóna senzillament,
sense publicitat, com l’aigua que vessa, com la mare
que dóna el pit al nen,
com la suor humil del sembrador.
Entrena’ns, Senyor, a llançar-nos a l’impossible,
perquè, darrere l’impossible, hi ha la teva gràcia i
la teva presència.
No podem caure en el buit.
El futur és un enigma. El nostre camí s’endinsa en la
boira.
Tanmateix, volem donar-nos, perquè tu estàs esperant,
en la nit,
amb mil ulls plens de llàgrimes.
Lluís
Espinal
JESÚS, EL CAMÍ QUE PORTA AL PARE
Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu,
creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi
hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a
preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu
allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta. Tomàs li
pregunta: -Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi
porta? Jesús li respon: -Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba
al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I
des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist. Li diu Felip: -Senyor, mostra'ns el
Pare, i no ens cal res més. Jesús li respon: -Felip, fa tant de temps que estic
amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com
pots dir que us mostri el Pare?¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està
en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui,
estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està
en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en
mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo
me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré;
així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom
meu, jo la faré. (Jn 14,1-14)