Translate

dijous, 26 de novembre del 2015

El petit inuit

Aquesta és la increïble i gèlida història del Petit Inuit, que un dia, per voler fer-se el gran, per poc no deixa sense sopar tot un poble. Bé, el Petit Inuit... i els seus dos germans.
EL PETIT INUIT
El Petit Inuit volia ser gran. El pescador més gran de l’Àrtic, la terra de la neu perpètua, on no hi ha arbres ni gairebé cap planta, però això sí, milions i milions de peixos esperant sota la capa de gel que algú els pesqui.
Però cada vegada que ho deia, els seus dos germans, que eren més grans que ell, se’n reien.
- Calla, mitjacerilla! - li deien!
- De què vas, gamarús! - se’n fotien
Un bon dia, però, el Petit Inuit i els seus germans van rebre l’encàrrec d’anar a pescar. I el Petit Inuit va pensar que aquella seria la seva gran oportunitat de demostrar a tothom que ell podia ser un gran pescador.
Tots tres van agafar la barca i, vorejant les costes glaçades, van anar a pescar cadascú al seu lloc de pesca preferit.
Com els seus germans, el Petit Inuit va treure el seu ganivet fabricat amb la clavícula d’una morsa, va fer un forat al gel, va tirar l’ham i va esperar que un enorme peix piqués.
Però va passar una hora, dues, tres, quatre. I res. Tothom sap que per pescar cal tenir mooooolta paciència, però el Petit Inuit ja començava a desanimar-se.
El peixos que passaven es miraven l’ham, feien veure que anaven a picar, però no ho feien. I si ho feien, era a la canya dels seus germans.
I quan el Petit Inuit estava a punt de rendir-se, va notar una estrebada i va veure un peixerot que lluitava per escapar-se. 
El cert és que era més aviat un peix escarransit, gairebé ridícul. Però el Petit Inuit va tirar amb força i va aconseguir treure el peix de l’aigua. I va anar a trobar el seu germà mitjà.
I obrint els braços tant com va poder - li va dir, tot cofoi, que havia pescat un peix “així de gros”.
El germà mitjà va quedar tan impressionat que va anar corrents a explicar-ho al germà
gran i, obrint els braços tant con va poder, va dir-li que el Petit Inuit havia pescat un peix “així de gros”.
Aleshores, el germà gran se’n va anar corrents al poble a explicar la gesta del Petit Inuit.
Pel camí va trobar la seva cosina, i el germà gran va obrir els braços tant com va poder i va dir que el Petit Inuit havia pescat un peix “així de gros”.
I a la cosina, li va faltar temps per explicar-li a la seva mare: el Petit Inuit ha pescat un peix així!
I la mare, a l’àvia: el Petit Inuit ha pescat un peix “així de gros”.
L’àvia, a la cunyada... Fins que la notícia va arribar al poble i tothom es va posar a saltar i a cridar d’alegria, convençuts que el Petit Inuit havia pescat gairebé una balena.
Aleshores, el cap del poble va decidir que aquell dia farien una gran festa i es menjarien entre tots el peixerot que havia capturat el Petit Inuit. Si era tan gros, n’hi hauria per a tothom i potser en sobraria i tot.
Quan el Petit Inuit va arribar al poble, tothom l’esperava, ansiós de veure aquell monstre marí que havia pescat. En veure la festassa que havien preparat, el Petit Inuit es volia fondre, perquè el peix que duia no servia ni per alimentar una cria de foca. I quan els altres ho van veure, es va sentir un gran:
- Ooooooooh!
- No passa res. –va dir el cap del poble- N’hi haurà per a tothom.
Al cap i a la fi no està gens malament per ser el teu primer peix.
I es van repartir el peix entre tots els convidats. A un li va tocar una espina, a un altre, tres escates. I una tieta del Petit Inuit guardava fetge de foca en conserva. I la iaia del Petit Inuit havia preparat un enorme gelat de neu i nous, així que al capdavall ningú no es va quedar amb gana.
Però des d’aquell dia, el Petit Inuit va aprendre a no exagerar cada vegada que anava a pescar amb els seus dos germans. I ells, també.
Guió: Lluís Arcarazo


dijous, 19 de novembre del 2015

Mai abandonis, segueix endavant

Gràcies per aquells que en trobar-me em somriuen i em regalen un minut del seu temps.
Gràcies a aquells que m'han fet reviure coses bones i que m'han fet sentir-me feliç.
Gràcies per tots aquells que m'escolten sense molèsties i encara que només siguem companys, em recolzen i m'accepten,
Gràcies per fer-me veure les coses en positiu.
I sobre tot, gràcies per aquells que em diuen:
Mai abandonis, segueix endavant
M.G.

dijous, 12 de novembre del 2015

En la recerca de la felicitat

Temps era temps, quan les granotes tenien dents, quan les pedres cantaven i els arbres ballaven, hi havia un petit vailet.
Aquell vailet es deia Joan. En Joan era un noi molt curiós, sempre tenia preguntes. Un bon dia es va dirigir al seu avi i preguntà:
- Avi, què és la felicitat?
L'avi se'l va mirar i va dir:
- Per explicar-te això t'hauràs d'esperar uns anys, encara no estàs preparat.
El noi se'l va quedar mirant perplex (com podia ser que encara no estigués preparat?). Així que va començar a buscar la felicitat sense l'ajut de l'avi.
Va ser el més famós del poble, però no era feliç. Va tornar a intentar-ho aconseguint molts diners, però tampoc era feliç.
Al seu quinze aniversari, l'avi va parlar amb ell i va dir:
- Joan, la felicitat, no l'has troabt al ser popular, ni al tenir més diners, oi?
El noi va negar amb el cap.
- La felicitat l'has trobat en aquelles tardes jugant amb els teus amics, en aquells dissabtes que pots dormir fins tard, en aquella xocolata calenta que prens quan fa fred ...
Aquests moments porten la felicitat, per tant, la felicitat (responent a la teva pregunta), són aquells moments que sembla que tot és perfecte tal com és.

I tu, on trobes la felicitat?
Diuen que fa més feliç donar que rebre. Què dónes tu?
Diuen que la felicitat és a les coses petites. Quines són per tu les coses petites?

Mt 5,1-12
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

Jn 20,29
Jesús li diu:
--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!