-M’encanta estrenar llibretes. Obres la tapa i apareix el paper net, llis... i amb aquella oloreta a nou. Llavors agafes un llapis i ...
-... I et trobes que no saps què escriure ni què dibuixar. No saps si començar a la primera pàgina o a la segona i deixar sense res la primera per si un cas vols fer-hi alguna cosa especial.
- A tu també et passa?
- I tant, em quedo mirant-la una estona i pensant si vull fer-hi un
dibuix o començar el meu diari, si escriure un poema o apuntar coses que em passen pel cap.
- Sí, és veritat. I sempre acabes trobant allò que més et ve de gust.
- I un cop comences ja no pots parar. De cop et venen al cap totes les idees del món i no tens temps d’acabar una cosa que ja en vols començar una altra.
Una llibreta o un full en blanc és com un dia que neix.
Et despertes i et costa sortir del llit. No saps per on començar i et venen ganes de tombar-t’hi una estoneta més. No saps si començar repassant el control que tens aquest matí o anar primer a esmorzar. Voldries sortir un moment al carrer a passejar el gos o potser acabar de llegir el llibre que ahir vas deixar a dues pàgines del final perquè se’t tancaven els ulls.
Fes el mateix que amb la llibreta. No et precipitis, pensa i, quan ho tinguis clar, actua. Així et serà més fàcil no equivocar-te.
Jesús, tu eres un home tranquil, sempre actuaves amb serenitat, amb calma, sense precipitar-te. Jo també vull ser així, ajuda’m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada