Calendari per Quaresma

1.- RENUNCIA
Fem mil excessos al dia. Avui renuncia d'alguna cosa que no necessitis (tele, llaminadures ....)

2.- COMPARTEIX
Ofereix alguna cosa teva als altres

3.- ACULL
Les bones paraules de Jesús i transmet-les als altres

4.- DESPERTA
Has sigut triat per Déu per portar un missatge als altres

5.- DÓNA’T
Busca alguna manera de servir els companys

6.- ESTIMA SENSE JUTJAR
Valora el millor de cada un

7.- DESCOBREIX
Què vol Jesús de mi? Què he de fer?

8.- CREUJesús està sempre amb mi

9.- RECOMPTA
Quantes o quines coses em sobren?

10.- VALORA
Tot el que tens i ets i posa-ho al servei dels altres

11.- UNEIX
Als que t'envolten amb paraules i gestos agradables

12.- OFEREIX-TE
Per a aquesta tasca que ningú vol fer o fa més mandra

13.- ESCOLTA
A Jesús i als altres

14.- RENÚNCIA
A una de les coses que fas per costum i dedica aquest temps als altres

15.- CUIDA LES TEVES PARAULES
Posa especial cura en cada cosa que dius al llarg del dia

16.- CONFIA
Jesús ha posat un pla a la teva mà

17.- SORPRÈN-TE!
Ets fill de Déu

18.- ESTIMA
Lliura el teu amor i la teva tendresa als que t'envolten

19.- DEMANA
A Déu el que necessitis, amb la confiança d'un fill que li demana al seu pare

20.- INTERROGA’T!
Com comparteixo amb els altres?

21.- SIGUES AMABLE
Amb tots. No només amb els que et resulta més fàcil. Sigues amable amb els que et resulta més complicat

22.- APROPA'T
A algú que necessiti ser escoltat, sentir-se estimat.

23.- PARLA AMB JESÚS
I demana que la teva fe sigui més forta, que t'ajudi a ser millor amb els altres

24.- DÓNA-LI LES GRÀCIES
Revisa avui el teu orgull

25.- DIGNIFICA
Viu la trobada amb els altres, comparteix, ajuda, perdona ...

26.- AGRAEIX
Busca moments per ser agraït Jesús. I no deixis de donar les gràcies als altres.

27.- CONVENÇ-TE
Jesús sempre és amb tu

28.- RECONEIX ELS TEUS PROPIS ERRORS
No tinguis por de demanar perdó

29.- ESTIMA SENSE JUTJAR
Valorant el millor de cada un

30.- VALORA LA TEVA PETITESA
Revisa avui el teu orgull

31.- REVISA ELS TEUS DONS
I posa'ls al servei dels altres

32.- SENT EN PROFUNDITAT
Prepara't per un diàleg sincer amb Jesús, sabent que Ell escolta fins al que no dius.

33.- RENÚNCIA
A una de les coses que fas per costum i dedica aquest temps a parlar amb el teu amic Jesús.

34.- FES ATENCIÓ
A cadascuna de les coses que dius durant el dia. Que siguin sinceres

35.- PREGUNTA'T
Com estic vivint aquesta Quaresma? Com m'estic preparant?

36.- SIGUES SINCER
En expressar les teves opinions encara que aquestes no siguin com pensen els altres o no estiguin d'acord amb tu

37.- POSA LLUM
Sigues far avui per als altres. Il·lumina amb el teu bon humor i la teva alegria

38.- DEMANA PERDÓ
Que aquestes paraules no siguin un llast per a tu, sinó la porta cap a l'alliberament

39.- SORPRÈN-TE
Deixa't sorprendre pels dons dels que t'envolten

40.- PASQUA
VIU!

Benvinguda Quaresma!

"Quan facis almoina, quan vagis a resar, quan dejunis... fes-ho des del cor"(Mt 6, 1-6.16-18)

Senyor, comença la quaresma, altre cop comença un temps regalat per ser, per deixar-nos fer, per despertar, per redirigir el nostre cor i les nostres vides.

Senyor, que aquesta quaresma pugui ser un temps de despertar, de creixement interior, de redescobrir la font de l'amor que habita en nosaltres i en els altres, de canvi i de conversió, de camí cap a la Pasqua, per poder viure en plenitud al Crist ressuscitat que és Déu que és en mi, que és en tu i que és en tots i en tot.

Senyor, en aquesta quaresma, en aquest temps de creixement interior,desperta en mi el compromís de fer almoina, una almoina que em desenganxi i m'alliberi de tot allò que em lliga i em té atrapat, una almoina que em faci apropar als altres veient-los créixer en dignitat, sobre tot els més empobrits i els més menystinguts.

Senyor, en aquesta quaresma, en aquest temps de redescobrir la font de l'amor que habita en nosaltres, desperta en mi la necessitat de fer pregària; la necessitat de posar el meu cor en remull; la necessitat de despullar-me davant de la teva Paraula; la necessitat de parlar-te des del cor i d'escoltar-te sense filtres; la necessitat de cultivar la relació d'amistat amb Tu en la que et pugui mirar cara a cara i redescobrir qui sóc jo en tu.

Senyor, en aquesta quaresma, en aquest temps de canvi i conversió, desperta en mi el desig de dejunar de tot el que em separa de Tu i dels altres, dejunar de tot allò que no és important, dejunar de tot allò que em distreu, dejunar de tot allò superficial, innecessari i capriciós.

Senyor, comença la quaresma
Desperta'm! Converteix el meu cor! 
T'ofereixo la meva almoina, la meva pregària i el meu dejuni! 
Acompanya'm en aquest camí de canvi i conversió, en aquest camí cap a la Pasqua, per poder viure en plenitud Déu, que és en mi, que és en tu i que és en tots i en tot. 
Així sigui.

Quaresma 2015

Expressa’t, és una invitació que fem durant tot l’any a compartir allò que hi ha en el nostre interior. Però també pot ser una petició, una petició a Jesús. Una de les màximes expressions de Jesús va ser a la creu i posteriorment la seva resurrecció. Això ens expressa la Pasqua. Però ens hem de preparar. Quina millor manera per preparar-nos que escoltant el que ens expressa Jesús mateix.

Escoltem-lo, fem que les seves paraules ressonin dins nostre durant tot el dia mentre ens anem preparant per la Pasqua. Escoltar-lo no demana gaire temps, un parell de minuts.

La proposta és senzilla. Seure bé, fer silenci, estar relaxat. Escoltar el que ens diu Jesús. Deixar que les seves paraules penetrin dins meu. Pel cap de setmana us convido a llegir les lectures del dia.

  

18 de febrer (dimecres de cendra)

El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

Mc 13,37

19 de febrer

Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

Mt 5,13

20 de febrer

Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa.

Mt 5,14

21 de febrer Lc 5,27-32

22 de febrer Mc 1,12-15

23 de febrer

Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat.

Mc 6,15

24 de febrer

Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.

Jn 6,35

25 de febrer

El llum del cos és l'ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!

Mt 6,22-23

26 de febrer

Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

Jn 4, 13-14

27 de febrer

Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.

Lc 9,23

28 de febrer  Mt 5,43-48

1 de març Mc 9,2-10

2 de març

Jesús l'agafà per la mà i la cridà dient: -Noia, aixeca't!

Lc 8,54

3 de març

Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

Lc 8,8

4 de març

T'ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.

Mt 26,34

5 de març

I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:

-- Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? 

Mt 27,46

6 de març

No tinguis por; tingues només fe.

Mc 5, 36

7 de març  Lc 15,1-3.11-32

8 de març Jo 2,13-25

9 de març

Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.

Lc 19,16-17

10 de març

Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.

Lc 6,27-28

11 de març

Jo sóc el camí, la veritat i la vida.

Jn 14, 6

12 de març

Home de poca fe! Per què has dubtat?

Mt 14,31

13 de març

On és la vostra fe?

Lc 8,25

14 de març Lc 18,9-14

15 de març Jo 3,14-21

16 de març

La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit.

Lc 12,23

17 de març

Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.

Lc 12,15

18 de març

Us ho ben asseguro: qui acull els qui jo enviaré, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.

Jn 13,20

19 de març

Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.

Jn 13,35

20 de març

El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.

Mt 13,23

21 de març Jo 7, 40-53

22 de març Jo 12,20-33

23 de març

Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

Jn 20,29

24 de març

L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

Lc 6,45

25 de març

Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.

Jn 15,15

26 de març

Jesús els digué: --Veniu a menjar.

Jn 21,12

27 de març

Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

Jn 15,17

28 de març Jo 11,45-56

EL SECRET DEL GLOBUS

Un dia Déu va posar un globus a la terra perquè tots els que volguessin pujar al cel a veure’l poguessin fer-ho. El globus era enorme i hi podien cabre fins a cent persones. Van ser molts els grups que van voler pujar-hi. Es van formar llargues cues. Però quan el globus era ple de persones llestes per volar, no hi havia manera que el globus s’aixequés del sòl.

Per més intents que feien per aixecar-lo no tenien cap èxit. Ho van provar tot; des d’omplir el globus amb aire molt calent o desprendre’s de tot pes inútil, fins a donar salts per impulsar-lo, però no hi va haver manera. Fins i tot amb una sola persona pujada en ell, no hi havia manera de fer-ho volar.

Van ser tants els grups de persones que ho van intentar sense aconseguir-ho, que al final, tots van pensar que aquell globus no funcionava. Fins que va arribar un nou grup que només pujar-hi, van pujar al cel amb la velocitat d'un llamp. Això va deixar perplexos i admirats a tots.

Quan van baixar de veure Déu, altres grups van tornar a intentar pujar, però el globus no es va aixecar ni un pam de terra. Una altra vegada havia deixat de funcionar. Ràpidament van anar a preguntar al grup de persones que havia aconseguit pujar al cel què és el que havien fet perquè el globus funcionés. I ells van respondre:

- L'únic que hem fet ha estat estimar com a germans. Aleshores el globus ha pujat com un coet cap al cel.

Des d'aquest moment, tots els grups de persones que volien anar al cel per veure Déu s'havien d'estimar com a germans. Només així el globus podia funcionar.

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Per què pensaven tots que el globus no funcionava? ¿Quantes coses van intentar per fer-ho volar?
2. Amb quin grup de persones si va funcionar? Per què?
3. Funcionaria el globus si el vostre grup es pugés a ell?
4. Què és el que ha de caracteritzar un grup de cristians?
5. Quines coses no haurien de caracteritzar mai a un grup de seguidors de Jesús?

Estimar és la plenitud de la Llei. Rm 13,8-10

No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.

L'ARBRE SOLITARI

Hi havia una vegada un arbre molt gran que vivia solitari enmig d'un prat. Tenia molt mal geni i no es portava bé amb gairebé ningú. Li agradava estar sempre molt elegant i distingit. Un dia va arribar un picot per fer un forat en el seu tronc i fer el niu. L'arbre, al veure que estaven fent-li un horrible forat, es va posar furiós i li va dir que se n'anés immediatament. El pobre ocell li va demanar perdó i va marxar. Però l'arbre era molt rancorós i mai perdonava a ningú.

Més tard va arribar un núvol de pardals que es va posar en les seves branques per descansar. Llavors, l'arbre, en veure que aquells ocellots estaven despentinant-lo, es va posar fet una fera i va començar a moure les seves branques perquè s'anessin d'allà. Els pardals li van demanar perdó per haver-lo molestat i se’n van anar volant.

Poc després va arribar un alegre grup d'abelles per recol·lectar el nèctar de les flors de l'arbre. I aquest, al veure-les córrer per dins de les seves flors es va quedar horroritzat. No suportava veure aquells bestioles. Així que les va obligar a anar-se'n. Elles li van demanar perdó, però ell ni les va contestar. No hi havia dubte que l'arbre estava tenint un mal dia.

No obstant això el pitjor encara quedava per venir. Al migdia va veure que dos llenyataires s'acostaven a ell portant els seus grans destrals a l'espatlla. L'arbre va quedar espantat. No tenia escapatòria. Havia arribat la seva hora. Va començar a plorar com un nen i va començar a suplicar perdó als llenyataires. Els seus crits de clemència es van escoltar per tota la prada.

I quan els llenyataires ja estaven a punt per donar-li el primer cop de destral de sobte, un grup d'abelles els van començar a amenaçar amb picar-los. Ells van tirar les seves destrals a terra i van sortir corrent a refugiar-se en la seva tenda de campanya. Llavors un picot, amb el seu afilat bec, va trencar els mànecs de les destrals. I una enorme bandada de pardals es va llançar sobre la botiga dels llenyataires i se la van emportar volant per l'aire.

Als llenyataires se'ls van treure les ganes de tallar arbres i mai van tornar per allà. L'arbre s'havia salvat. Però va quedar molt avergonyit en veure que l’havien ajudat els que ell havia tractat tan malament. Per primera vegada en la seva vida els va demanar perdó per tot, i des d'aquell moment, es va convertir en la casa i refugi de tots els animals del lloc.

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Per què creus que l'arbre no perdonava mai a ningú?
2. Qui són els personatges als quals l'arbre no perdona al principi del conte? Què feien aquests personatges quan s'adonaven que havien molestat a l'arbre?
3.  Per què creus que els animals decideixen defensar l'arbre dels llenyataires? Tu que haguessis fet en el seu lloc?
4. Com reacciona l'arbre davant d'aquesta ajuda inesperada? De quina manera li canvia la vida a l'arbre?
5. Què vol dir aquesta expressió: «Ull per ull i dent per dent»? Estàs d'acord amb ella? Per què?

La venjança Mt 5,38-42 (Lc 6,29-30)

Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent.

»Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

SABATES EN ACCIÓ

Una nit, mentre totes les persones dormien, les sabates del món sencer es van reunir urgentment. Allò no podia seguir així. Les sabates dels pobres cada vegada eren més pobres i les sabates dels rics eren cada vegada més rics. Calia fer alguna cosa ja que el món dels homes no feia res per canviar-lo.

Les sabates es van passar tota la nit buscant una solució. I després de molt debatre, les sabates dels rics van decidir el següent:

- No donarem ni un pas més cap a la injustícia. A partir d'ara estarem sempre al costat dels pobres.

I així ho van fer. Al matí següent, quan les persones riques es van posar les seves sabates per anar als seus bancs i negocis, no podien creure el que els estava passant. Per més esforços que feien, no anaven on volien. Creien estar somiant, però estaven ben desperts. Les seves sabates es movien soles i caminaven sense ells voler-ho.

Les sabates dels rics els van portar fins on estaven els pobres i es van quedar al seu costat. Allò era una bogeria. Van intentar treure’s les maleïdes sabates, però no podien. Van provar de llançar-se a terra i anar arrossegant, però les sabates els feien posar-se drets de nou.

No sabien el que els estava passant però la veritat era que ara estaven vivint a les cases dels pobres. I si volien menjar havien de demanar-ho a ells. Però com els pobres tenien tan poc, els rics van començar a passar la mateixa fam i la mateixa necessitat que passaven ells.

Només quan van decidir caminar cap a la justícia, les seves sabates els van deixar marxar on van voler. I al seguir aquest camí, van repartir les seves riqueses i privilegis perquè el món fos més just. I des d’aleshores van deixar d'haver rics i pobres. Tots portaven les mateixes sabates.

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Per què es van reunir les sabates del món sencer? 2. Què és el que van decidir?
2. Què va passar al dia següent d'haver pres aquesta decisió?
3. Quan els rics van poder caminar amb llibertat?
4. Per què creus que l'afany de riqueses provoca tantes injustícies?
5. Per què creus que els països rics es gasten fortunes en fer armes o en anar a l'espai, i no es preocupen per solucionar la pobresa i la fam que hi ha al món?
6. A finals del 2000 hi havia al món 358 persones que tenien cada una més de mil milions de dòlars. Elles juntes tenien més diners que 2500000000 d'éssers humans que viuen en la pobresa. Què els diries a aquestes 358 persones?
7. Què hauria de canviar en el cor de les persones perquè aquest món fos més humà i just?
8. Com pots contribuir tu, allà on vius, perquè aquest món sigui més humà i just???

Paràbola del ric i Llàtzer Lc 16, 19-31

»Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

»El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.

»Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar:

»--Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.

»Abraham li respongué:

»--Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí.

»El ric va insistir:

»--Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.

»Abraham li respongué:

»--Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.

»El ric insistí encara:

»--No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.

»Abraham li digué:

»--Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.

L'ORDRE DEL REI

Un rei va ordenar que fossin expulsats del seu regne tots els captaires i estrangers. No suportava veure'ls en els seus carrers. Des d'aquell dia, tots els seus súbdits haurien de portar marcat al braç un nombre per ser reconeguts com a ciutadans del regne. L'ordre es va complir estrictament i en unes setmanes ja no quedaven estrangers ni captaires.

Un dia el rei va sortir a fer una passejada a cavall pel camp. Però una gran tempesta el va sorprendre i el seu cavall es va espantar amb un tro. Va començar a córrer sense control i el rei no va poder fer res per aturar-lo. Plovia amb força i el cavall seguia corrent sense parar, fins que arribats a una tanca, el cavall la saltar i el rei va caure en un bassal ple de fang quedant inconscient.

Va passar la tempesta i va sortir el sol. El rei seguia estirat a terra sense recobrar el coneixement. Va donar la casualitat que uns guardians seus passaven per allà de patrulla, i al veure-li tirat a terra, van anar a veure què li passava. Estava brut i tacat de fang. Van intentar despertar-lo però no van poder.

Per als guardians no hi havia dubte, era un captaire fugitiu que estava borratxo com una cuba. Els sabien reconèixer a simple vista. I a sobre era estranger perquè no portava cap marca al braç. Així que el van portar arrossegant fins a la frontera del regne i el van llançar allà fora.

Quan el rei es va despertar no sabia on era. Però aviat es va donar compte que estava fora del seu regne. Va anar indignat a la frontera per entrar i demanar explicacions del que havia passat. Però els guardians, al veure’l veuen tan brut, el van fer fora a puntades de peu. Ell deia una vegada i una altra que era el rei que allò era intolerable. No obstant això els guardians no li van fer cas, i fent-li burla li van dir:

- A sobre de captaire estranger estàs boig. El nostre rei no vol gent com vosaltres i llançant-li diverses pedres li cridaven- 'Ves-te’n d'aquí! -

El rei va començar a plorar amargament. Havia caigut en la seva pròpia trampa. Ara, allà on fos, sempre seria un captaire i un estranger

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Quina va ser l'ordre del rei i per quin motiu la va donar?
2. Què li va passar al rei quan va sortir a passejar a cavall?
3. Per què els guàrdies de la patrulla van tractar al rei d'aquesta manera? 
4. Què va fer el rei al veure fora del seu regne? Per què va acabar plorant?
5. Sabries explicar el que són els prejudicis? Podries posar varis exemples pràctics?
6. Sols jutjar les persones per la seva aparença externa abans de conèixer-les de veritat?
7. Medita aquesta frase: «en la varietat hi ha la riquesa». Fes-ne pregària.

Estimar els enemics Lc 6, 27-36 (Mt 5,38-48)

»Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.

»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

»Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.

EL MIRACLE DE TIKAI

Hi havia una vegada un poble anomenat Tikai on tots els seus habitants eren molt pobres però vivien feliços. Una nit va ploure tant que el corrent del riu va créixer i es va emportar una casa del poble. La família que hi vivia es va poder salvar però es va quedar al carrer i sense res. L'aigua s’ho havia endut tot. L'endemà tots es lamentaven del que havia passat. Ràpidament hi va haver una persona que els va acollir a casa seva fins que trobessin un nou lloc on viure encara que tenien ho difícil.
Tots estaven molt entristits. Aquella nit un dels veïns no podia dormir pensant com podria ajudar-los. Però era tan pobre que no sabia com. Fins que va tenir una idea. Es va aixecar ràpidament del llit, es va vestir com va poder i va arrencar quatre maons de casa. Els va posar en una bossa, i aprofitant la foscor de la nit per no ser vist, va anar a deixar-los davant de la casa on estava acollida aquella família.
Al matí següent, quan va sortir el sol, només se sentia una paraula als carrers de Tikai: «Miracle!». Una i altra vegada no deixava de repetir-se en boca de tothom. I és que, davant de la casa on hi havia la família acollida, van aparèixer munts de maons, de bigues, de teules, de rajoles, de rajoles, de portes i finestres, i no només això, també hi havia llits, taules, cadires , armaris. O sigui, tot el necessari per fer una nova casa.
Ningú s'explicava el que veien els seus ulls. Però la veritat era que n'hi havia prou fer una mirada a tot el poble per adonar-se del que havia passat. En totes les cases faltava alguna cosa. Aquella nit se'ls havia ocorregut a tots la mateixa idea: compartir una mica de casa amb aquella família. I per a sorpresa de tots, havien aconseguit solucionar el problema. Ara, amb gran festa, es van posar mans a l'obra i van construir la casa en lloc segur.
El poble de Tikai havia fet realitat el més gran dels miracles, el de la Solidaritat.

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Quin problema va tenir una de les famílies de Tikai?
2. Què li va ocórrer a un dels veïns del poble per ajudar a aquesta família?
3. Per què cridaven tots la paraula «miracle» quan es va fer de dia?
4. Com va poder fer realitat el miracle de Tikai? Per què creus que van actuar així?
5. Quins problemes del món es solucionarien ràpidament si to¬dos ens comportéssim com els habitants de Tikai?
6. Quins són els principals enemics de la solidaritat?
7. Sou solidaris entre vosaltres? Quan?

Primera multiplicació dels pans Mt 14,13-20 (Mc 6,32-44; Lc 9,10-17; Jn 6,1-13)
Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.
Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:
--Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
Però Jesús els respongué:
--No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
--Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
Ell els digué:
--Porteu-me'ls aquí.
Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciat

UNA ESTRANYA LLUM

Hi havia una vegada, enmig d'un gran bosc, un petit poble on va passar una cosa que a tots va deixar intrigats. Una nit de boira en què no es veia ni el sòl que es trepitjava, va arribar un caminant dient que una estranya llum havia anat per davant de ell marcant el camí per no perdre’s.

Una altra nit va tornar a succeir el mateix. Un jove s'havia perdut buscant llenya al bosc i no trobava el camí de tornada. De cop i voltaa, va veure una petita llum que es movia davant d'ell. La va seguir i, gràcies a ella, va poder tornar al poble. La gent no sabia què pensar de tot això. Uns deien que tot allò era un conte. Altres deien que era cosa de follets. I alguns van anar a registrar el bosc però no van trobar res. Però fos el que fos, no hi havia dubte que aquella estranya llum no era perillosa.

Un fred dia d'hivern va caure d'improvíst una tempesta de neu tan gran que va deixar incomunicat el poble. Un nen que era pastor va quedar atrapat a la muntanya. Per més esforços que van fer per anar a buscar-lo, va ser impossible. La neu era tan tova, i havia caigut tanta, que no es podia caminar ni un pas sense enfonsar fins a la cintura. Va caure la nit i tots van témer que el nen morís de fred.

Al matí següent, quan la neu estava més ferma, tot el poble va sortir en la seva cerca. Després de molt buscar, el van trobar arraulit i adormit en el buit d'un arbre. Era un miracle que no hagués mort congelat. Quan el nen va despertar, els va explicar una increïble història.

Els va dir que una misteriosa llum l’havia guiat fins al buit de l'arbre perquè es refugiés al seu interior. I allà va descobrir que aquella llum no era més que una petita cuca de llum. Ella es va quedar amb ell tota la nit donant-li amb la seva llum una calor tan agradable, que va quedar adormit. Tots van quedar sorpresos davant d'això. Llavors van buscar a la cuca de llum en el buit de l'arbre, però per desgràcia la van trobar morta en un racó. Havia consumit tota la seva prodigiosa energia per salvar el nen.

Van agafar a la petita cuca de llum i la van portar a la plaça del poble, on li van fer un monument. I avui en dia, els que visiten el poble, poden trobar-hi una llum sempre brillant i una placa en la qual es pot llegir. «A una cuca de llum que va utilitzar la seva llum per fer el bé entre nosaltres».

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Què és el que va deixar intrigats als del poble?
2. Quin problema va provocar la tempesta de neu?
3. On trobar al nen? Com va aconseguir salvar-se?
4. Què van fer els del poble per honrar la cuca de llum? Per què creus que la cuca de llum es va comportar d'aquesta manera en la seva vida?
5. Podries dir alguna de les coses que altres persones hagin fet per tu per ajudar-te? Per què ho van fer? Com et vas sentir?
6. A quines persones de la història coneixes que hagin passat per la vida fent el bé als altres? Què saps d'elles?
7. Què vol dir l'expressió: «posar-se al lloc de l'altre»? ¿Què té a veure això per fer el bé?
8. Què creus que és el que impulsa una persona a fer-li el bé a una altra, sigui coneguda o no? Per què creus que algunes persones decideixen fer el mal a altres

Paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37)

Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:

--Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

Jesús li digué:

--Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?

Ell va respondre:

-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.

Jesús li digué:

--Has respost bé: fes això i viuràs.

Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:

--I qui són els altres que haig d'estimar?

Jesús va contestar dient:

--Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. 31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.

Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:

--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.

Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?

Ell respongué:

--El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

--Vés, i tu fes igual.

La història del llumí valent

Hi havia una vegada una caixa on vivien moltes llumins amuntegades. Estaven així perquè tenien molt fred. S'estrenyien els uns als altres per escalfar-se. Però amb això no n'hi havia prou. Sempre estaven tremolant de fred. No sabien de quina manera podien entrar en calor. Anaven passant els dies, i les coses continuaven igual.

Fins que una de les llumins més intel·ligents, després de pensar-ho molt, va trobar la solució i va dir:

• Ja ho tinc! Ja sé com salvar-nos del fred! Foc! Necessitem foc!

I les altres llumins, molt sorpresos per la seva saviesa, van dir:

• I com aconseguirem tenir aquest foc del que tu parles?

I va respondre dient:

• Algú haurà d'arriscar la seva vida sortint d'aquí per buscar-lo i portar-nos-el.

Totes les llumins van començar a parlar entre elles. Sortir de la caixa significava una mort segura. Feia tant fred allà fora, que tot el que ho intentés moriria congelat.

Una petit llumí es va presentar voluntari per anar a buscar el foc. Tots van callar sorpresos. Allò era una bogeria. Va pujar molt decidit a dalt de la caixa i va sortir donant un salt cap a fora. Però amb tan mala sort, que va perdre l'equilibri i va caure de cap. En tocar el cap amb el terra, es va encendre i va començar a cremar.

El petit llumí estava sorprès. No s’ho podia creure. Tenia el foc a dins. Des de fora va començar a cridar als altres llumins, que el foc el tenien adormit a dins. Només calia sortir de la caixa i saltar de cap.

Al principi no el van creure. Però quan van treure el cap i el van veure cremar, es van convèncer. Totes els llumins es van arriscar a saltar, i en caure, es van encendre. Des de llavors, no van tornar a passar més fred. I aquell foc que tenien, mai se'ls va acabar. Si algun s'apagava, n'hi havia prou amb acostar-se a una altra llumí que estigués encès i tornava a recuperar el foc.

Hi havia una vegada ...

José Real Navarro

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Quin problema tenien els llumins?
2. Qui es va arriscar? Què li va passar quan va sortir de la capsa?
3. Que descobreix al veure que crema?
4. Val la pena que s’arrisqui un per salvar els altres?
5. Jesús va fer el mateix per nosaltres?

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles (Mt 28,16-20)

Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir:

--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

UN MISTERIÓS ENFONSAMENT

Un matí va passar una cosa en un poble que a tots va deixar perplexos. Quan van sortir al carrer, es van adonar que les seves cases s'havien enfonsat a terra uns quants centímetres. I el pitjor era que cada nou dia que es feia de dia, les cases s'anaven enfonsant una mica més. Vingueren arquitectes i enginyers d'arreu per estudiar aquell fenomen. Van revisar els fonaments de les cases i van comprovar la solidesa del sòl, però tot semblava correcte.

Només hi havia una cosa que no podien entendre. Existia una casa que no s'havia enfonsat ni un mil·límetre. I no obstant això estava sobre el mateix sòl que les altres i estava construïda amb els mateixos materials. Era d’una senzilla família que vivia sense grans luxes.

Allò era tot un misteri. I mentre, les altres cases seguien enfonsant-se cada vegada més a la terra. La gent ja havia d'entrar i sortir de casa per les finestres. Cada vegada estaven més irritats i molests per aquella situació tan estranya. I com cap expert els donava cap solució, van anar a la casa que no s'havia enfonsat per parlar amb el seu amo. Volien preguntar-li què era el que havia fet especial perquè casa estigués intacta. I aquest, gratant-se el cap, els va dir el següent:

- La veritat amics és que tampoc ho tinc molt clar. L'únic que he fet especial ha estat no omplir la meva casa de coses innecessàries. Nosaltres som feliços tenint el necessari per viure. Potser vosaltres hàgiu acumulat massa coses en les vostres llars fent-les molt pesades.

I aquesta era la veritable raó del que passava. Els habitants de poble només estaven preocupats per tenir més i més coses per ser feliços. I com mai aconseguien ser-ho, es passaven la vida comprant sense parar.

Quan van descobrir això, alguns van decidir desprendre de tot el que havien acumulat, i les seves cases van tornar a estar al nivell del sòl. No obstant això, la gran majoria no va voler desprendre de tot el que tenien. I les seves cases es van enfonsar tant, que van haver de fer túnel per entrar-hi perquè estaven sota terra.

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Quin era el problema que tenien les cases del poble?
2. Per què es van enfonsar totes menys una?
3. Com van solucionar el problema alguns habitants poble? Per què creus que la majoria no va voler solucionar el seu problema?
4. Creus que per tenir més coses o per poder comprar-se el que un vulgui les persones són més feliços? Segons la teva opinió, de què depèn la felicitat i alegria d'una persona?
5. Sabries explicar-li a algú el que significa viure amb senzillesa? Coneixes a persones que viuen senzillament?
6. Què fas o hauries de fer per viure senzillament?

L'ofrena d'una viuda pobra Mc 12, 41- 43 (Lc 21,1-4)

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

--Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

UN EQUIP A LA SELVA

Hi havia una vegada un lleó que era el rei de la selva. Era un Rei just que sempre buscava el bé del seu poble. Un dia va tenir una brillant idea. Formar un equip de futbol per jugar amb els països veïns i passar-ho bé. Així que ràpidament va anar per la selva per elegir els seus jugadors.

Va passar per un prat i va veure una girafa. Va pensar que jugaria molt bé de cap i la va fitxar per l'equip. Després va veure un ós enorme que faria molt bé de porter i també el va fitxar. Va veure una gasela i un lleopard corrent ràpids com un llamp i va pensar que serien els millors davanters per a l'equip i els va triar. I així va anar escollint als seus jugadors segons veia les seves qualitats. Als micos i el tigre per ocupar el centre del camp. Un elefant i un rinoceront per a la defensa. Una llebre per regatejar. Al final, després de molt buscar, va aconseguir completar un equip amb onze jugadors.

Però el primer dia de l’entrenament va ser un desastre. El lleopard volia menjar-se la gasela. L'ós volia atrapar els micos. L'elefant i el rinoceront no paraven de barallar-se. La llebre fugia a corre-cuita del tigre. Allò no podia seguir així. El Rei, que era l'entrenador, va xiular molt fort el seu xiulet i els va fer aturar. S'havia adonat que no es voldran entre ells per ser diferents els uns dels altres.

Així que, abans de ensenyar-los a jugar a futbol, els va ensenyar a conviure junts en pau per respectar i acceptar-se tal com eren. Si no, l'equip no funcionaria. Després de molts dies d'entrenar només en això, van arribar a ser grans amics.

Llavors és quan van començar a jugar a futbol. I s'ho van passar tan bé aprenent aquest esport, que van arribar a ser un dels millors equips. Tothom, en veure'ls jugar, s'admiraven de com ho feien. I quan els preguntaven per què jugaven tan bé, ells contestaven:

- Perquè Som bons amics i cada un aporta a l'equip el millor que sap fer.

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Per què el rei lleó tria els seus jugadors amb qualitats diferents? ¿No seria millor que tots fossin iguals perquè l'equip fos perfecte?
2. Per què el primer dia d'entrenament va ser un desastre?
3. Com creus que l'entrenador els va ensenyar a conviure junts i en pau? Imagina't i digues com va poder ser l'entrenament que els va fer el rei lleó perquè, al final, acabaran sent grans amics.
4. On era el seu secret per jugar tan bé?
5. Creus que això es podria aplicar al teu grup? De quina manera?
6. Què podries aportar al grup perquè cada vegada estigués més unit?
7. Com t'agradaria que fos el grup on ets? Com aconseguir-ho?
8. Et sembla que Jesús va fer el mateix amb els apòstols?
9. Com podem fer que Jesús sigui un amic més del nostre grup?

Elecció dels Dotze (Mc 3, 13-19) (Mt 10,1-4; Lc 6,12-16)

Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. En designà dotze, als quals donà el nom d'apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, amb poder de treure dimonis. Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el el Zelós i Judes Iscariot, el qui el va trair.