ENSENYA’M A SERVIR I ESTIMAR
“..entre vosaltres no ha de ser pas així...” Mt 20,
17-28
Vivim enmig del foc creuat del bombardeig constant
dels publicistes, les marques, les modes... Se’ns diu amb què i a què hem de
jugar, com divertir-nos, com vestir, què hem de llegir, quina música escoltar.
Se’ns diu com hem de viure i quin camí seguir per ser feliços. Som en un món on
se’ns assegura que el plaer és més fort que qualsevol altra cosa. i que la teva
realització (fonamentada, clar, en les quotes de plaer que puguis obtenir) és
més important que el servei; que tot és relatiu, que no existeix la Veritat Absoluta
i que de totes les “veritats” que coexisteixen no n’hi ha cap per la qual pagui
la pena donar la vida.
Cal seguir aquestes corrents?
¿Serem prou agosarats i valents com per edificar un
alternativa fonamentada en el Crist i el seu Evangeli?
Dóna’m, Jesús, la teva llum. Fes-me conèixer la teva
Veritat.
Ensenya’m a estimar (com Tu estimes) en comptes
d’odiar,
ensenya’m a crear i construir en comptes de destruir
i anorrear,
a guarir i consolar en comptes de ferir i furgar més
i més en la ferida,
ensenya’m a actuar i comprometrem en comptes de
defugir de les responsabilitats i "apoltronar-me" en l’aparent
seguretat dels “sofàs” del meu "comodisme",
ensenya’m a cercar més el que uneix que no pas el que
separa,
a alegrar-me dels èxits dels altres en comptes de
ofegar-me en gelosies i enveges...
Ensenya’m a SERVIR i ESTIMAR
(D’un whatssap del V.G)