No vaig a dir-te el seu nom
perquè Tu, Senyor,
el portes escrit al palmell de la mà.
No vaig a parlar-te del perill,
perquè Tu, Senyor,
escoltes l'afligit que no té protector.
No vaig a explicar-te la seva vida
perquè Tu saps
fins al nombre de cabells que té al seu cap.
No vaig a explicar-te l'assetjament policial a què es veu sotmès
perquè Tu saps bé
el que és sentir-se perseguit.
No vaig a dir-te la seva tristesa
perquè Tu, Senyor,
et vas sentir morir d'angoixa.
No vaig a donar-te lliçons sobre la seva solitud
perquè només vas anar a la creu.
No vaig a demanar-te que miris la seva petitesa
perquè Tu, Senyor,
vas prendre la condició de l'últim, l'esclau.
No vaig a pregar-te que vegis la seva situació
perquè a Tu
se't commoguin les entranyes davant qui pateix.
Només vull, Senyor,
parlar-te de mi,
de la meva comunitat,
de la meva Església,
del meu món.
De mi per que sóc el teu fill;
de la meva comunitat
que per Tu ha estat convocada;
de la meva Església
que és el grup dels teus seguidors;
del meu món
que és el teu.
Fes, Senyor,
que portem escrits en els palmells de les nostres mans
el nom de tots els que pateixen,
dels empobrits,
dels que han hagut de deixar la seva terra.
Que tinguem les orelles oberts
per escoltar les seves angoixes,
els seus laments,
els seus crits.
Ajuda'ns a conèixer les seves vides,
els seus sentiments,
les seves cultures,
les seves creences.
A mirar amb tendresa
els seus retrats de família
i a comptar, amb ells,
els diners que manen a la seva terra per mantenir,
de mala manera,
al seu éssers més estimats.
No ens permetis fugir,
quan són ells els perseguits;
fugir d'impotència, de desesperança, de cansament.
No deixis que ens escapem de la seva realitat.
Que mai, Senyor,
ens tanquem en la nostra tristesa
perquè la seva és més gran;
està escrita en els seus ulls,
a les seves mans,
en tot el seu ésser;
omple tota la seva existència.
La nostra solitud, Senyor,
que és veritat que moltes vegades ens fa mal,
és decidida per nosaltres mateixos, és resposta;
la seva és obligada, imposada,
al marge de la seva llibertat.
Fes que sapiguem acompanyar-la,
omplir una estona de tantes hores sense companyia.
Ajuda'ns a que la seva petitesa
sigui altaveu de les teves Benaurances,
del teu Regne,
de les teves promeses;
que en ella veiem escrit
tot el teu Evangeli,
la teva Bona Notícia que ens diu
que el teu regnat és dels últims, dels ignorats, dels perseguits.
I, finalment Senyor,
que no s'endureixi el nostre cor;
que no s'acostumin les nostres entranyes al dolor dels teus fills.
Tu que ets Pare-Mare feu que,
en cada un d'ells,
sentim que se'ns trenca el cor,
que aquí estàs tu patint.
I feu que sapiguem trobar,
enmig de tant dolor,
una oportunitat per construir la Nova Humanitat
que és el teu únic projecte
per a tots els homes i dones del nostre món.