Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David.
M'havia dit a mi mateix:
Vigilaré els meus passos
per no pecar amb la llengua;
guardaré closos els llavis
mentre hi hagi un injust al meu davant.
Em tancava, doncs, en el silenci,
callava sense profit,
i el meu turment s'exacerbava,
el cor em cremava dintre meu.
Però, després que hi he pensat, s'ha encès un foc
i ha parlat la meva llengua:
Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi,
els anys de vida que em queden:
que m'adoni que passo de pressa. (Sl 39,1-5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada